Accions

La FESC 2018 es documenta

De teixidora

(S'ha redirigit des de: DOCFESC2018)

100%

enllaç drecera: DOCFESC2018
Seguim fils > FESC documentada

FESC 2018 Fira d'Economia Solidària de Catalunya

Col·lectivitzem la documentació de la fira prenent apunts, recollint fotos i enregistraments

Steel Fire.svg

Sessions del programaCommunity Noun project 32154.svg amb relatoria col·laborativa
Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 COLOR.svg

Steel Fire.svg

Cartografia temàtica Community Noun project 8285.svg Community Noun project 36082.svg

Panoràmica dels temes que s'estan tractant a la FESC a partir de les paraules clau que s'estan recollint als apunts col·laboratius.

· Clica els enllaços blaus i veuràs a quins altres esdeveniments s'ha recollit la mateixa paraula clau. Això et permet navegar per la documentació d'esdeveniments que han tractat temàtiques similars.

acadèmia · accesibilitat · agregació recursos distribuits · agroecologia · aigua · alimentació · alternatives · androcentrisme · aplicacions mòblis · apps · argumentàris · arrelament · assemblees · ateneu cooperatiu · ateneus · autoavaluació · autoconsum compartit · autogestió · autònoms · Badalona · balanç · balanç comunitari · balanç comunitarifestivals · balanç social · bancs sistèmics · Barcelona · burocràcia · bé comú · capitalisme · cinema · ciutadania · ciutat autogestionada · ciutat contemporània · client captiu · clàusules socials · cofinançament · cohabitatge · compensació en espècies · compra pública · comunicació · comunicació anticapitalista · comunicació radical · comunicació transformadora · comunitat · comunitats · comunitats locals d'energia · conciliació · concursos · coneixement · conflicte capital-vida · constitució · consulta · consum · contracte laboral · contracte privat de dació · cooperativa · cooperatives · cooperatives d'habitatge · cooperatives de consum · cooperatives seniors · cooperativisme · corresponsabilitat · creixement · criança · crowdfunding · culpa judeocristiana · cultura · cures · dependència · desobediència · despoblament · diagnòsi · dignitat · dignitat laboral · diversitat · documentació · dol · dret de les ciutats · drets laborals · drogues · ecohousing · economia col·laborativa procomú · economia de subsitència · economia extractivista · economia feminista · Economia Social i Solidària (ESS) · economia urbana · economies comunitàries · economies feministes · editorial · editorials · educació · emmagatzament tèrmic · empoderament energèti · emprenadoria social de proximitat · energia vehicular · energies renovables · ensenyament · entitats · envelliment · esclavitud · Eslovènia · espais de cura · ESS · exclusió · extractivisme global · falses cooperatives · feminisme · festivals · finances ètiques · finançament · fiscalització · formació · gastronomia · gestió comunitària · gestió de conflictes · gestió del cos · governança · greenwashing · guerra · guies · gènere · habitatge · habitatge social · hores reproductives · horta ecològica · horts urbans · humilitat · impacte ambiental · indicadors · indicadors qualitatius · indicadors quantitatius · infraestructures · innovació · inspecció de treball · institucionalització dels projectes · instruments d'assegurament​ · intercanvi · interdependència · intermediació financera · intervenció pública · jubilació anticipada · legislació · literatura · llei d'estrangeria · llibres · llicència de transport · lloguer · lloguers · lloguer social · low-cost · mancomunar · masclisme · masoveria urbana · matchfunding · medi ambient · medi rural · Mieres · migracions · minimitzar el consum · model turístic · monocultius · monopoli · moriment · mort · multinacionals · municipis · màrqueting · noves tecnologies · obrador cooperatiu · oligopoli de les telecomunicacions · orgull · pagesos · participació · participació ciutadana · patrocini · pau · pensions · petit comerç · plans de pensió · plataforma · plataforma de vendes · política · precarietat · presa de decisions · privilegi · procomú · procés de pau · producció agrària · professionalitzaió · provocació · publicacions · racisme · reciclatge · referèndum · regadiu · relacions sobiranes · remunicipalització · reparació · replicabilitat · retorn social · Reus · reutilitzaió · riders · ritual de comiat · règim d'autònoms · règim general · Sabadell · Sant Adrià del Besòs · Sant Boi · segells de qualitat · sistema de finances alternatiu i ciutadà · sistema tributari · smart city · sobirania · sobirania alimentària · sobirania econòmica · sobirania energètica · sobirania en la gestió de recursos · sobirania relacional · sobirania tecnològica · sobiranies · sostenibilitat · subvencions · subvencions públiques · tabu · taquilla inversa · Terrassa · terres · transformació social · transparència · turisme · Turisme responsable · tècnics municipals · universitats · Valls · venda ambulant · victimització · Xarxa d’Economia Solidària (XES) · XES Terrassa · xoc climàtic ·   administració pública ·   ciutadania · ​biodiversitat · ​c​ooperatives​ agràries · ​Economia Social i Solidària (ESS) · ​habitatge · ​sòl ·

Steel Fire.svg

Sobiranies: amenaces, propostes i alternatives existents

Sobirania en la gestió de recursos

  • Amenaces a la sobirania en gestió de recursos

    • Línia MAT
    • Fracking
    • Desajust generació-ús d'energia
    • No sempre el model de gestió es correspon amb la governança real.
    • No sempre la "gestió cívica" és democràtica i té arrelament.
    • La preparació i justificació de subvencions dificulta la feina dels espais comunitaris quan aquesta no coincideix amb els propis cirteris d'autoavaluació.
    • una de les estratègies comunicatives que utilitzen gran empreses com La Caixa és l’apropiació devalors i conceptes dels moviments socials, de l’ESS i de l’esquerra en general
    • la comunicació des de l'ESS fa servir massa un to seriòs i oblida l'humor
    • Campanyes com la de La Grossa de Nadal estereotipen les dones grosses i grans.
    • 95% de la gent al món, rep aigua empreses públiques, a Catalunya és a l'inrevés
    • El marc legislatiu fa més fàcil privatitzar un servei públic que prestar-lo de forma directa
    • Model de ciutat capitalista amb als nivells de consum. Això fa que tingui una relació amb el camp inequitativa, ja que el veu com la seva font de producció i, per tant, manté una relació extractivista.
    • Cost elevat de les activitats del sector primari i secundari
    • Accès de regulació per als petits productors
    • ​Les Cooperatives Agràries que donaven suport al consumidor ara s'han girat en contra d'ells, fan subastes a Mercabarna.
    •  Tres desequilibris  posen en perill la sostenibilitat social de les comunitats rurals: demogràfic, de gènere i de mobilitat. 
    • Feminització de les cures i manca de corresponsabilitat entre homes i dones. 
    • La sostenibilitat social del medi rural està en perill: despoblament, envelliment, masculinització i una generació suport ofegada per les tasques de cura.
    • La desagrarització, un món rural  desvinculat del món agrari, amb una diversificació econòmica que no enforteix el sector agrari.
    • Procés de concentració de la terra: cada vegada la terra està en mans de menys persones.
    •  En la formació professional, només 3 del 7 cicles formatius relacionats amb el món agroalimentari integren en el currículum la producció agrària ecològica
    • En l'educació universitària només un 5% dels graus està relacionat amb temes agroalimentaris, i aquests s’imparteixen a 7 de les 12 universitats catalanes, cap parteix de la sostenibilitat del sistema alimentari
    • ...
    • De cada 10 euros que entren a una llar, 4 es destinen a habitatge​.
    • Tenim menys d'un 2% d'habitatge públic, el mercat privat esta sotmès a especulació, fons voltors, etc.
    • Constitució no reformable.
    • Manca d'infraestructures.
    • Mercats monopolístics i preus públics controlats per la política.
    • Privatització de l'estructura superior de l'aigua. Aigües Ter Llobregat.
    • Corruptibiilitat i acords en concursos públics.
    • No tenir control sobre els mecanismes de provisió, la part productiva i distributiva 
    • Fer tant complexes els plecs de contractació pública que només les grans empreses poden contractar l'assessorament jurídic necessari per complir els requisits. 
    • Els lobbies que han creat les estructures sobre la base de relacions clientelars, i en veure que la seva hegemonia estava en risc,  treballaven a través de la confrontació i la judicialització 
    • La tensió no només se centra a l'aigua , sinó entre dues formes d'organització de la societat
    • Acumulació de capital i sostenibilitat de la vida, citant Amaia Pérez Orozco.
    • El coneixement està a l'empresa.
    • No només hi ha decisions tècniques, sinó també de política pública.
    • Quan l'hegemonia està en risc, amenaces, xantatges i corruptibilitat.
    • Desplegament infraestructura privativa: Es fa amb lògica de retorn econòmic, acords oligopolítics
    • Packs de serveis: captura d'usuari com a client captiu. Rigidesa, conforma les pràctiques de consum, va pujant preu incorporant serveis. Si treus un producte del pack, la resta puja de preu.
    • Polítiques de preus i captació amb ofertes: Maximitza el consum (irresponsable) --- Tarifa "per tota la vida" > engany, les tarifes baixen, les prestacions pugen --- Acollim de manera poc crítica les ofertes. Ofertes més Gb durant un temps (problemes: t'acostumes i llavors vols més; té impacte ambiental). Exemple oferta MásMobil estiu 2018.
    • Roaming: --- Les operadores fan acords amb altres operadores --- En estats on no hi ha acords cada 1Mb són 6€. Si estàs a la frontera el mòbil no distingeix, agafa l'antena més propera.
    • Barrera social a accedir a aquest tipus d'habitatge cooperatiu, cal accedir a la informació, tenir el temps per crear la cooperativa, i tenir un capital inicial
    • Iniciatives a altres països indiquen que perquè funcionin les cooperatives d'habitatge han de ser a una escala molt més gran que al que és possible ara a Barcelona, aquí hi ha un màxim de 30 unitats de convivència, a Viena parlen d'un mínim de 170. 
    •  Els tempos, per la creació de cooperatives, són llargs les circumstàncies de les unitats de convivència canvien, i per això s'ha de gestionar bé la necessitat de creixement o decreixement.
    • Manca un mecanisme per avaluar la quantitat/qualitat de temps que s'ha de dedicar a la creació de la cooperativa, per no generar tensions dins dels grups.
  • Propostes per construir sobirania en gestió de recursos

    • Fer autoconsum col·laboratiu en blocs de pisos amb un sol comptador 
    • Fer autoconsum col·laboratiu en un tram (que possiblita el nou real decret)
    • La xarxa de subministrament ens farà falta però no ha de ser unidireccional
    • Pel retorn social del Balanç comunitari és necessari preguntar a l'entorn on estàs operant.
    • Que els indicadors per rendir comptes d'un equipament tinguin una base compartida perquè alguns han de fer-ho en diverses categories com "casal de barri", "fàbrica creació", "centre cívic", etc.
    • Que l'eina d'autoavaluació dels projectes quadri amb els indicadors que vol l'administració; connectar l'autoavaluació amb la fiscalització en base a clàusules socials.
    •  Vull relacionar autoavaluació amb "clàusules socials". Si podem fer la connexió seria perfecte. Autoavaluació + fiscalització.
    • fer servir imatges propositives enlloc d'imatges "anti"
    • la diferència tan acusada entre els recursos de les grans empreses capitalistes i les iniciatives sense ànim de lucre no haurien d'afectar la capacitat creativa de les segones
    •  mancomunar eines,recursos, bases de dades, etc entre entitats de l'ESS
    • “No vas a tener casa en la puta vida” pot ser un model de com difondre contingut polític, provocar i alhora mostrar alternatives
    • la comunicació radical hauria de fer servir més l’humor
    • “si no hi ha música no és la meva revolució” és una expressió que sintetiza bé la confluència necessària entre canvis profunds/transformadors i elplaer/gaudi
    • La gestió de l'aigua està directament relacionada amb la democràcia. Ho hem vist també moviment italià. 
    • Hem de tenir instruments d'asseguraments alternatius
    • La lluita per la col·lectivització de l'aigua pot ser la via per lluitar contra el liberalisme
    • Sense propietat física de la xarxa es pot aconseguir tenir incidència i capacitat de presa de decisió i sobirania
    • L'aigua no només s'ha de remunicipalitzar, s'ha de gestionar com a bé comú, la ciutadania ha de recuperar el control, no pot quedar en mans de l'ajuntament que pot privatitzar.
    • Cal claredat sobre com es pot remunicipalitzar i crear elements de rendiment de comptes, elements de control ciutadà.
    • Crear estructures per facilitar la connexió camp ciutat
    • Ciutat ha de corresponsabilitzar-se del camp
    • La comunitat gestioni la ciutat
    • Projectes estratègics que ajudin la distribució dels productes del camp a la ciutat.
    • Que hi hagi més persones que van a viure de la ciutat al camp per obrir noves iniciatives
    • Podem baixar de 35 cultius a 20 mantenim biodiversitat i guanyes temps i baixes complexitat
    • Diferenciar entre  "cooperatives orientades al consum" i "cooperatives de consumidores".
    • Transformació del sistema alimentari escolar com a projecte educatiu, amb la participació de l’alumnat i de tota la comunitat educativa.
    • Trobar indicadors per medir l'impacte de les iniciatives cofinançades entre Ajuntament i ciutadania als districtes de Barcelona
    • ​Cal modificar la Llei d'Arrendaments Urbans, per l'estabilització dels contractes, no només per allargar el nombre de contractes i prorrògues, sino que les renovacions siguin més dinàmiques, i no es doni la incertesa actual.
    • Cal buscar la possibilitat de la negociació col.lectiva del dret d'habitatge i fer pressió amb la vaga de llogaters.
    • Que  tota nova obra o renovació integral incorpori un 30% d'habitatge assequible
    • Proposta de canvi constitucional - no possible a Espanya. Exemple d'Eslovènia, canvi constiucional abans de l'explotació hídrica estrangera.
    •  Considerar-la un bé comú per no tornar a cometre errors o utopies que no acaben de desplegar-se sense haver analitzat que és materialitzable. 
    • Si algú fa plecs per condicionar l'economia d'alimentació, generes una demanda interna tan forta en la restauració col.lectiva, l'economia pagesa podria viure d'això. 
    • Desmercantilització de l'aigua i legitimitat
    • Recuperar el knowhow sobre la gestió de l'aigua, que ara está sempre gestionat des d'Agbar 
    • Cal recuperar la part productiva i distributiva de l'economia.
    • Treballar-ho a través de metodologies de participació que arribin a ampliar el marc de responsabilitat de la ciutadania
    • La multiconsulta a l'Ajuntament de Barcelona
    • L'Associació de Municipis per l'Aigua Pública, (Barcelona, el Prat, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa,...)
    • Decisions tinguin a veure amb valors de vida i no d'intercanvis comercials.
    • Canvi polític, cada cop s'enten menys que s'hagi de pagar o gestionar.
    • Diàleg, coneixement i col·laboració. 
    • Tenir en compte l'enfocament quan es preparen uns plecs de contractació pública.
    • Basar-se en els costos calculats per Guifinet, en que es paga per fer arribar la connexió, tant en àmbit rural com urbà igual.
    • Combinar radiofreqüència amb fibra
    • Desplegar infraestructures lliures, obertes i neutrals.
    • Els operadors virtuals no poden compartir dades entre telèfons, els que tenen infraestructura sí, Som Energia ho podrà fer per compra MasMobil i Yoigo...
    • Es preveu en el futur que SomConnexió es basi en persones que hi treballin de proximitat en el territori.
    • Fer posada apunt de terminals mòbils els allargaria la vida
    • Fer punts oberts de wifi amb consciència de que es fa on hi ha usuaris de SomConnexió que obren una part de la seva connexió.
    • La xarxa de comuns (Guifinet) no té peatge i SomConnexió no el cobrarà
    • Pilot si formes part d'una entitat i contractes telefonia a través de l'entitat un % de la facturació es queda a l'entitat (model de comerecialitzadora de proximitat)
    • Previst que SomConnexió obri la participació dels socis el 2019 (fins ara SomConnexió està aconseguint fer bé el servei); que es pugui fer activisme i generar massa crítica per fer infraestructura.
    • SomConnexió vol ajudar a desplegar Guifinet i també negocia poder passar per fibra altres operadors (ara només per Vodafone)
    • Catllar (Tarragona) està en procés de creació
    • Per posar en marxa una cooperativa calen grups cohesionats,  el Sostre Cívic fa tallers dues vegades l'any per generar grups.
    •  Els solars tenen una incidencia en el valor més del 50% del preu, cal que les administracions facilitin accés al sòl.
  • Alternatives existents de sobirania en gestió de recursos

    •  Es fan estudis de transició energètica en micropobles entre Col·lectiu C+ i Associació.
    • Per fer el balanç comunitari s'ha adaptat l'eina informàtica del balanç social (ensenya el cor) segregant la organització del projecte.
    • El balanç comunitari permet treballar la relació entre comunitat i projecte.
    • La Plataforma de Gestió Ciutadana, creada el 2009, reuneix equipaments Barcelona que fan gestió ciutadana i que volen intercooperar.
    • La Xarxa d'Espais Comunitaris, creada el 2016 a partir d'una trobada a la FESC de 2015 reuneix espais autogestionats i de gestió ciutadana de Catalunya amb valors i objectius compartits.
    • Els criteris que s'han definit per als "Casals de barri" a barcelona coincideixen quasi al 90% amb els indicadors del Balanç comunitari.
    • La llibreria La Calders va fer còrrer un fals robatori de llibres de poesia que es va fer viral per la complicitat dels qui van redifondre la notícia
    • Petits projectes agrícoles i ramaders que són de producció ecològica i sostenibles que connecten l'espai rural i urbà (on es consumeix la producció)
    • Xarxes de pagesos que planifiquen cultius i tenen capacitat de venda
    • La meitat dels centres educatius de Barcelona compten amb un hort i el 75% dels centres públics tenen hort.
    • Iniciatives fora de l’educació formal o inclús en l’àmbit universitari que fan una aposta decidida per oferir formacions amb la perspectiva agroecològica com a pilar
    • El Matchfunding Conjuntament (Goteo+Ajuntament de Barcelona+Barcelona Activa) l'any 2018 ha finançat 22 projectes amb un total de 231.336€ dels quals 96.000€ (41%) són aportats per l'Ajuntament via Fundació Goteo i la resta prové de 2.629 aportacions ciutadanes.
    • L'Observatori de l'Aigua a Terrassa, un laboratori que pot ser replicable, tant a altres serveis com a altres municipis
    • Associació de Municipis per l'Aigua pública
    • A la Garrotxa els municipis van promoure xarxa amb Guifinet (XAFOGAR) però qui contracta són els ciutadans i l'ajuntament facilitava la gestió
    • En altres estats europeus hi ha una sola infraestructura d'antenes que fan servir tots els operadors
    • Preus: SomConnexió quan el proveedor ens baixa el preu el baixem a tothom, independentment del contracte
    • Roaming: SomConnexió té el roaming desconectat per informar i evitar despeses grans per descuit ---- SomConnexió Intenta aconseguir que fora de la zona 1 UE no tinguis dades si no ho demanes i també intenta fer reclamacions per error quan s'agafa una antena en una frontera.
    • SomConnexió no fa packs. Cada servei té un preu, es pot sumar o restar. Per transparència.
    • La Dinamo
    • Sostre Cívic
    • La Constructiva
    • Omplim els buits
    • Sargfabrik (Viena)

Sobirania econòmica

  • Amenaces a la sobirania econòmica

    • A Colombia hi ha una economia basada en desmantellar la selva i es explotar els territoris.
    • Agudització del treball a temps parcial no desitjat
    • Persones jubilades amb menys poder adquisitiu
    • L'administració que funciona amb lògiques economicistes i mercantilistes
    • Gent que tenint feina segueix essent pobra
    • Enormes cadenes de subcontractació
    • Falsos autònoms
    • La mal anomenada economia col·laborativa
    • Lla presencia de persones vulnerables a les cooperatives encara és molt baixa
    • Preocupació per l’expansió ràpida de l’ESS gràcies a nous recursos de l’aposta de l'administració i la possibilitat que aquests recursos desapareguin
    • La llei és racista i a les diferents capes de l'administració també hi ha racisme.
    • Falses cooperatives en que els socis no tenen drets
    • Dificultat de detectar les falses cooperatives
    • Les empreses del capital separen una part de la companyia i fan una cooperativa per reduir les despeses
    • Hi ha falses cooperatives especialment en els sectors càrnics i del transport
    • Una enquesta d'Adetec mostra que el 93% dels treballadors del transport hi han entrat sense vocació
    • Dues barreres del sector de transport són la necessitat de treure's un títol de FP i haver de comprar una llicència a algú que marxi o es jubili (són 20.000€ per un tràiler)
    • Una cooperativa de transport amb algú amb títol al consell rector es pot tenir llicència quasi gratuïta per a 50 transportistes
    • Les falses cooperatives descompten al treballador "soci" el cost del camió durant 6 anys
    •  Les furgonetes que poden portar fins a 2.300 quilos no necessiten targetes de transport, és un mercat lliure
    • Una persona que porta un paquet d'Amazon a casa cobra 2,5 euros per trajecte. Les persones que estan pagant una furgoneta estan treballant 20 hores diàries.
    • S'utilitzen altres branques del dret (diferent al laboral) que és aconseguir un frau com el del transport per aconseguir llicències
    • El grupo Jorge contracta per contracte mercantil a la cooperativa per un mes
    • Provar que es són falses cooperatives és complicat perquè fan suposades assemblees, tenen un consell rector, i sembla que si com a funcionament sembla que si, però no és així.
    • Falta organització per transformar amb voluntat d'intervenció en múltiples espais
    • Vivim en una societat consumista low cost i els projectes de l’ESS no poden ser a baix preu
    • Negacionisme a l’ús de les tecnologies
    • Que la Xarxa de Municipis per l'ESS s'acabi convertint en un elefant i els municipis hi pertanyin per inèrcia.
    • No ser útils, caure en una dinàmica molt burocràtica
    • Que les polítiques públiques no contribueixin al creixement de l’ESS
  • Propostes per construir sobirania econòmica

    • Demanar a l'estat espanyol que faci un seguiment sobre com el govern de Colombia administra els recursos que li otorga.
    • L'ESS actua en els processos de reconiciliació entre comunitats i actors a Colombia, i és estratègica per transformar les realitats econòmiques de les comunitats.
    • Crear cooperatives amb persones migrades
    • Exigir als poders públics que dediquin és diners als projectes que generen riquesa per a tota la ciutadania
    • No generar dependències cap als recursos públics, 
    • Reduir el risc d'institucionalitzar els projectes 
    • Obligar les empreses a canviar (ser més democràtiques, igualitàries,...) treballant amb elles
    • Dotar l’ESS de noves eines per vertebrar l’actual acceptació social.
    • Donar valor a la feina que s’està fent en aquest moment polític, i ser conscients que la injecció encara és petita.
    • Aprofitar que entren nous perfils i visions a l’ESS com per exemple "els procomuns físics i digitals"
    • Gestionar i educar els perfils de l'administració 
    • Crear nous indicadors, intercooperació entre cooperatives,
    • Promoure la transparència en l’ESS
    • Aprovar una nova llei d’ESS
    • La compra pública ha de ser l'eix a través del qual promoure l'ESS
    • Supermercats col·laboratius
    • La millor manera de combatre el racisme és acceptar que som racistes, que és una petja estructural que vé d'èpoques colonials.
    • Hem de lluitar contra el racisme des de l'ESS.
    • Més inspeccions per detectar les falses cooperatives
    • Que la quota d'autònoms estigui relació amb la facturació
    • Compromís amb les treballadores afectades per les dinàmiques perverses del turisme
    • Repensar el model turístic
    • Manifest de 10 punts que cal firmar per poder formar part de la Xarec.
    • Diferenciar les activitats veritablement responsables en una època de Greenwashing
    • Integrar els diferents segells de qualitat, sostenibilitat laboral, dels diferents projectes
    • Construir una xarxa de relacions entre projectes, un directori o caixa regal i plataforma de vendes per propostes de turisme sostenible.
    • Construir plataformes de venda àgils, gràfiques, visuals, fàcils d’utilitzar perquè les persones les puguin utilitzar per adquirir productes de l’ESS.
    • Incorporar la tecnologia a l’ESS
    • Construir comunitats pròpies que et donin referències sobre les experiències
    • No hem de forçar els que no hi formen part, s'ha de buscar una tècnica o política que tinguin les ganes
    • Aprofitar les complicitats dels municipis de tot tipus de partits que estan a la xarxa.
    • Si tenim municipis que no formen part de la XMESS donar-los-la a conèixer, i si hi són anar treballant a través de les fitxes
    • Demanar que els municipis facin auto-diagnosi
    • Treballar sobre la base de l’intercanvi i la col·laboració, la transparència d’experiències.
    • Aprendre d’experiències menys exitoses, no només observar casos d’èxit.
    • Construir xarxa a  Lleida, Tarragona i el Pirineu
    • Documentar i recollir polítiques públiques amb indicadors avaluatius i guies per compartir entre municipis.
    • Crear una plataforma per poder classificar, buscar i compartir polítiques públiques implementades amb èxit.
    • Crear espais a l’àmbit internacional
  • Alternatives existents de sobirania econòmica

    • El cooperativisme, que té mes capacitat de resistència en època de crisi.
    • ...
    • A la falsa cooperativa Clavial es va fer una assemblea i els 400 treballadors /socis van decidir passar del règim d'autònoms al règim general, el grup Forge els volia acomiadar perquè signat un conveni per no tributar pel Règim general, es va fer una insepcció de treball que va posar de manifest que realment no eren socis.
    • El web de la XMESS, a través d’un sistema de fitxes, està recollint argumentaris i guies per replicar experiències

Sobirania relacional

  • Amenaces a la sobirania relacional

    • La indefinició i el mal ús de conceptes 
    • No donar valor al que fem i en conseqüència no socialitzar-ho.
    • Falta de treball dels aspectes relacionals en els projectes, les cooperatives.
    • Extractivisme acadèmic: abús, des de l’acadèmia, del temps i els recursos dels que fan la pràctica, per fer estudis.
    • El Mercat, l'Estat i el Marit són amenaces a la sobirania en les cures
    • El mercat invisibilitza l'explotació i colonització del cos de la dona
    • L'estat s'alia amb el mercat: fa de garant dels processos en que els nostres espais i cossos s'organitzen per a l'acumulació del capital
    • Els patrocinis tenen un paper modelador de la orientació dels festivals
    • Es detecten problemes per aconseguir patrocini d'empreses ètiques per als Festivals
    • Que els festivals els patrocini la Damm és una contradicció (com passa amb Esperanzah i passava amb BccN)
    • Tenim eines tecnològiques i de llicències lliures i no sabem com fer-les servir.
    • Una o dues empreses monopolitzen el patrocini de festivals culturals a Catalunya
    • La responsabilitat que s'asumeix des de la situació de privilegi, per exemple la resolució de conflictes en les relacions, no ens ha de portar al sentiment de culpabilitat que ens bloquegi, que ens imposibilti actuar. S'ha de construir i treballar el tema de l'orgull. Orgull de portar a terme una responsabilitat que pretén empoderar, canviar estructures i paradigmes i que té, es clar, unes limitacions.
    • El sentiment de culpabilitat pot bloquejar l'acció col·lectiva. S'ha de treballar el sentiment del dolor i passar de la perspectiva individual. Amb la intenció d'aconseguir el benestar comú.
    • Una altra limitació es treballar l'acció i establir relacions des de perspectives unicament capitalistes. S'ha de asumir una perspectiva històrica per que sempre s'afronta la realitat sense la perspectiva històrica que es la que permet fer de les relacions un context més complexe, més ampli i més real.
    • Vivim en una cultura on s'ha venut la idea que no ens podem equivocar.
    • Les relacions entre gèneres estan mitjançades per la Història i allò que va passar impacta en el present, si no tenim coneixement de la Història, no entenem la magnitud de la situació.
    • allargament de la vida laboral,
  • Propostes per construir sobirania relacional

    • Sistema d'avaluació i mesura de la incorporació de les cures a una cooperativa (tipus Balanç social)
    • Apropar l'acadèmia a la pràctica de l’ESS i viceversa
    • Mostrar casos que no són d'èxit, és important per créixer conèixer els moments de fricció, conflicte, pèrdua de gent,.. 
    • Explicar el què fem de manera entenedora, amb visions i perspectives
    • Crear un ecosistema per canalitzar el coneixement, una plataforma on poder compartir recursos, projectes, notícies (Educoop)
    • Sistematitzar la documentació de creació de projectes, cooperatives,...
    • Ajuntar moviments socials, acadèmia, administració, moviment cooperatiu,...
    • Identificar grups de recerca que estudiïn l’ESS 
    • Que el Departament d’Educació reconegui les hores del professorat que treballa a l’ESS amb activitats alternatives, per exemple rutes cooperatives.
    • Per construir sobiranies en les cures ens calen societats més democràtiques
    • Desobeir el marit com a la parella i unitat bàsica, econòmica i política
    • Crear i reforçar comunitats arrelades al territori i espais on satisfer les nostres necessitats i resoldre de manera democràtica la forma en la que volem viure
    • En els col·lectius de cohabitatge és vital que hi hagi una bona relació perquè setmana rera setmana han de fer assemblees per prendre decissions
    • Enllaçar les iniciatives que provenen de la institució amb les alternatives que funcionen com entitats i amb grups organitzats. 
    • El Consell Comarcal com a eix de nombrosos ajuntaments per teixir un pla conjunt de contractació i acompanyament en el context de l'Economia Social i Solidària.
    • Construcció d'espais comunitaris de terapia, per atendre els casos de necessitat col.lectiva
    • Trencar les lógiques d'economia i treball.
    • Des de BccN s'estan mapejant realitzadors i iniciatives que treballen amb llicències lliures en l'audiovisual amb la idea de generar un canal de distribució per coses que es quedarien en l'àmbit local.
    • Des de Eivissa es vol fer festival cinema social amb llicència lliure; 2 o 3 dies amb 2 o 3 pelis per dia
    • Els festivals (tant si retribueixen com si no) podríen fer spots per a crowdfunding dels següents projectes del mateix autor
    • Fer concert associat a un festival audiovisual i que amb la barra es pugui pagar als grups que toquen i a les pelis
    • Finançar els festivals amb Taquilla inversa (a l'Harmonia s'ha fet i ha funcionat bé, a Vic no tant, salvant excepcions)
    • Literal té el propòsit de ser una Fira refernt de pensament crític al sud Europa.
    • Que una part del premi en un Festival reverteixi en un altre projecte (es fa al festival de curtmetratges Protesta de Vic on un 25% del premi s'ha de donar a una entitat o projecte)
    • Hem de tenir en compte per a la resolució de conflictes (normalment es tracta de dues perspectives que estan en situació de confrontació davant les diversitats) hem de tenir en compte la postura de l'altre, identificar els punts en comú.
    • Treballar l'aspecte emocional, ens basem normalment en relacions racionals. Cal dotar-se com a col·lectiu de eines que ens permetin asumir reptes, amb idelogies diferents, diverses. Incloure les emocions és l'únic camí per construir relacions més sobiranes.
    • Les estructures s'han de promoure i adaptar als contextos. Existeixen exemples i experiències que es poden adaptar, ajustar però recordeu, no asumir ni implementar res sense abans apropiar-se'n.
    • Per començar a construir aquestes relacions sobiranes, hem de saber que no som sobiranes.
    • És humà ser inconscient dels propis privilegis, els privilegis no es noten, el que es percep és la manca de privilegi; cal doncs estar atentes i respondre amb responsabilitat quan algú ens crida l'atenció.
    • No hi ha d'haver problema per agafar la responsabilitat dels que ens van precedir i buscar la manera de fer una reparació; algú ho ha de fer en algun moment, l'avantpassat no tornarà per a demanar disculpes, i mentrestant el dolor no estarà sanat.
    • Concretar aspectes del sistema dins dels canvis que es volen fer, 
    • Els moviments socials,
    • Sortida del pacte de toledo i debat públic amb tots els agents,
    • Un codi europeu de sistema social,
    • reforma integral de tot el recorregut de cotització per modificar el sistema fiscal i assegurar les pensions del futur,
  • Alternatives existents de sobirania relacional

    • Publicacions des de la Comissió de formació i publicacions de la XES
    • L’Escola d’estiu de la XES
    • El Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Europeus, de l’Escola de Formació de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), coordinat per La Ciutat Invisible amb el seguiment de la Comissió de Formació de la XES.
    •  Postgrau d’ESS a la UAB
    • Incubadores universitàries del Brasil
    • Cohabitatge on es prenen les decissions per assemblea. Es fa un pla per veure quines tasques està fent cada un dels membres.
    • 2 dies abans de fira Literal es farà una trobada pro només d'editorials, d'intercanvi d'experiències, de compra i venda de drets entre idiomes.
    • A Múrcia hi havia festival "De corrillo", amb activitats que generaven ingressos i altres no. Tothom jugava a no saber si seria retribuit perquè es decidiria en assemblea entre tots al saber que s'havia recaptat.
    • Al BccN Festival es paga als col·laboradors i també a les projeccions (quasi cap festival ho fa).
    • El BccN Festival fa servir serveis financers Coop57 i banca ètica; rep finançament públic i ha prescindit de finançament privat de fora de l'ESS que havia tingut (Estrella Damm)
    • El Festival Esperanzah s'ha cooperativitzat
    • Espai Consciència de Clownia, la Fira Literal, i el Festival Esperanzha comparteixen material, com les carpes.
    • La xarxa CCWorld Festival agrupa uns 20 festivals copies derivades de BccN Festival; la possibilitat de rèplica/adaptaició és una manera de fer retorn social d'un festival que es fa amb diners públics
    • S'estan fent col·laboracions entre els festivals Protesta, l'Espai Consciència del Clownia, el Festival Esperanzah i la Fira Literal
    • Tant al Festival Esperanzah com al Clownia es fa paella que va a benefici de projectes socials
    • Un 80% del que es consumeix Festival Esperanzah ve de l'ESS.
    • ...la presión en la calle ha facilitado el ajuste de las pensiones con el incremento del ipc
Steel Fire.svg

Cartografia d'actors Community Noun project 8285.svg Noun project 3067.svg

Projectes, organitzacions i persones mencionades a la FESC. Una cartografia de context.

Organitzacions Noun project 288.svg

Organitzacions que han estat mencionades a la FESC.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona una organització. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes organitzacions a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Abasud ACCIONA Agbar Aigües de Terrassa Aigües Ter Llobregat Ajuntament de Barcelona Aldi Alencop Amazon Associació Acaf Associació de Municipis per l'Aigua pública Associació Leader Associació Micropobles de Catalunya Ateneu Cooperatiu del Maresme Ateneu cooperatiu La Baula Ateneu l'Harmonia ATTAC Acordem Barcelona Activa Bonpreu Cabify Cabyfy Cal Roio Cambra Comerç Terrassa. Carrefour Casa Ametller Casa Orlandai CCOO Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) Ciutadans Clavial ColectivaT Col·lectiu Rayuela (Berlin) Col·lectiu Ronda Col·lectivaT ComunTour (Colombia) Consell Comarcal del Vallés Oriental Convergencia Alternativa Social y Solidaria por la Paz (Colombia) Coop57 Coop Camp Coopdevs Cooperativa el Risell Cooperativa La Fábrica (Colombia) Cooperativa mujeres Pa'lante Coop Maresme Coopolis Creative Commons CUP Terrassa Càrnies en lluita Damm Deliveroo Departament d'Ensenyament Departament de Treball de la Generalitat Dimmons DiomCoop Economat social EcoServeis Els Caus de Mura Esberla Escola del Sol FARC Fato FemProcomuns Fiare Fil a l'agulla Fil a l’agulla Fundació Autònoma Solidària Fundació Fiare Fundació Guifinet Fundació Món Rural Fundació Surt Generalitat de Catalunya Grup Forge Grup Jorge Holon Icaria Editorial Institució Puig-Porret Institut Diversitas Institut Francès de Barcelona Jamgo LabCoop La Borda La Caixa La Ciutat Invisible La Constructiva La Dinamo Las Kellies Lidl Marriott Matriu Mbolo Moye Doole Mensakas Mercabarna Mescladis MigrESS MINA Mujeres Pa'lante MásMovil Observatori de l'Aigua a Terrassa. Observatori del Deute Observatori DESC Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Plataforma de Gestió Ciutadana Plataforma Mbolo Moyr Doodle (Eskal Herria) Pol.len Edicions PP Programa Patrimoni Ciutadà RAI Ramaderas.cat Réseau Européen des Villes & Régions de l'Economie Sociale (Reves) Sargfabrik (Viena) Sindicar de materrns Sindicat de llogaters i llogateres Sindicat popular de venedors ambulants Som Connexió Som Energia Sostre Cívic Suez Taula de l'aigua Taula per l'Aigua Terrassa Tecnocampus Teler Cooperatiu The order of the good death Tigre de Paper Trama Tres cadires Triodos Txarango Uber UGT Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat Politècnica de Catalunya V de Vivienda Veritas Vilamon Vodafone Xarec Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) Xarxa d'Espais Comunitaris Xarxa d’Economia Solidària (XES) Xarxa per la sobirania energètic XES Sabadell Yoigo Zumzeig

Projectes Noun project 465.svg

Projectes mencionats a les activitats de la FESC.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona un projecte. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquests projectes a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 COLOR.svg

Com s'hi pot participar? Noun project 143222.svg Ic phone android 48px.svg

Per prendre apunts col·laboratius

  • Es fan servir pads d'escriptura col·laborativa
  • S'hi pot accedir des d'un telèfon mòbil o un ordinador portàtil
  • A la llista de sessions hi haurà un enllaç després de cada títol que et porta als apunts col·laboratius d'aquella sessió
  • Només connectar-se ja es pot escriure, cada editor té un color, es pot fer anònimament o posant un nom o pseudònim

Suma't-hi. Col·labora. Col·lectivitzem el relat!


Per compartir les fotos que facis

Commons logo.svg