TeixiReptes: 
Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació en l'ESS 2018/10/27
De teixidora
Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació en l'ESS
Quan: des de 27-octubre-2018 fins a 27-octubre-2018 · Hora: 18:00 - 20:00· On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)
Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:
@xes_cat
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.
“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.
Aquesta sessió: Socialitzem el coneixement que generem com a cooperatives? Debat sobre la recerca i la formació en l'àmbit de l'ESS. Amb: La Trama; Postgrau ESS UAB; Ateneu Cooperatiu del Maresme; L'Aresta; La Borda.
Quins coneixements generem des de les cooperatives? Quin paper juguen la recerca, la investigació i la formació en les nostres organitzacions? Intercooperem en l'àmbit formatiu? Com sistematitzem i reproduïm el coneixement generat? En fem un retorn social? A través de diverses experiències inspiradores, reflexionarem sobre el coneixement que generem des de les cooperatives i la socialització que en fem per valorar el paper de l'Economia Solidària en la formació de cooperativistes i en l'educació del conjunt de la societat. Organitza i dinamitza: Trama SCCL Participen: Postgrau en Economia Social i Solidària de la UAB, Ateneu Cooperatiu del Maresme i les cooperatives L'Aresta i La Borda.
Documentació d'aquesta sessió
· 
apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/fesc18aprenem
Cristina de Trama, una cooperativa que promou els valors i les practiques col.laboratives de l'ESS en l'ambit de l'educació i la cultura. Vam fer el postgrau d'ESS de la XES que coordina la Ciutat Invisible. Dels treballs que van anar sorgint vam veure que calien espais de reflexió conjunta que unissin l'àmbit de l'educació i el de l'ESS.
Primera experiència va ser la sessió inaugural de l'escola d'estiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), amb entitats i projectes de l'ESS i l'àmbit educatiu.
Vam veure que és molt ampli, cal acotar-lo, i per això proposàvem aquesta primera taula parlar sobre com socialitzem el coneixement i fem recerca des de l'ESS? Un dels projectes que vam plantejar és Educoop, un espai virtual on poder compartir recursos, projectes, noticies de l'ESS i un servei educatiu que ajudi a acompanyar aquest projecte en els territoris.
Eudal Griera, coordinador del postgrau d'ESS de la UAB des del Teler Cooperatiu i membre de la comissió de formació i publicacions de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), sistematització, i divulgació de l'ESS.
Berta Mundó, amb qui vam compartir l'espai educatiu a l'Escola d'Estiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), és de Escola lliure del Sol i Ateneu Cooperatiu del Maresme
Anna Espadaler, del Fil a l'Agulla, acompanyen projectes i la resolució de conflictes, que normalment no ho posem en l'àmbit del coneixement
Adrià Garcia de La Borda, que a banda del procés d'ideació i construcció de la cooperativa d'habitatge, estan contribuint a divulgar el que estan aprenent en el procés.
Farem dues rondes, primer explicaran què estan fent en aquest camp. Segona ronda aprofundirem, i finalment obrirem al debat.
Eudal Griera
La comissió de formació i publicacions de la XES és molt activa últimament, amb gent com de la Trama o l'Escola del Sol i altres persones que estem en l'ESS. És important que puguem fer comunicació per explicar el que fem de manera entenedora i amb visions i perspectives.
Ës un espai de producció, reflexió i canalització de coneixements. Una cosa que fem és la publicació de llibres per generar coneixement propi, aterrat, per persones arrelades al territori que fan una lectura des de l'experiència. L'economia social d'Icaria Editorial, el de Ciutats Cooperatives de l'Ivan Miró, ens arriben propostes d'arreu del món i decidim si ens sembla que és important publicar o no.
La línia Eines que hem tret amb Pol·len Edicions, amb Esmolem les Eines, avui hem presentat el de Finances Ètiques. També treballem perquè aquests llibres arribin a la gent i estiguin al màxim de llibreries possibles.
L'Escola d'estiu que hem mirat de descentralitzar-la aquest any, però ens hem adonat que el que ens cal és no tant comunicar com també reflexionar juntes.
Els dos postgraus dels que ens sentim part com a Comissió, és el de La Ciutat Invisible, amb tres anys d'història, que mira de vincular l'aprenentatge i l'experiència, i la proposta de la UAB més acadèmic, però amb la voluntat de descentralitzar de la ciutat de Barcelona.
La Comissió actúa una mica com a espai de coordinació d'aquests postgraus.
Aquesta web (Educoop) hi volem contribuir des de la XES per poder-la utilitzar, compartir coneixements, articles, etc, i s'està treballant una proposta de trobada d'historiadors per pensar com fer la recerca sobre ESS des del paraigües de l'ESS, amb Portugal, França, Italia i Catalunya.
El Teler cooperatiu som la xarxa d'ESS de Sabadell i entorn, fa dos anys vam fer una proposta UAB i Ajuntament de Sabadell, a la UAB d'empresa i tecnologia, allà hi havia un grup d'educació pel desenvolupament de l'economia local, i l'Autonoma Soldiaria, s'hi van prestar, ha sigut dificil a nivell de maquinaria burocràtica, però molt interessant també veure com l'ESS ha entrat en aquest àmbit molt més acadèmic. Aquest nexe va obrint portes de coses que pensem que podriem construir en el futur.
La Fundació Autònoma Solidària mira de fer treballs de grau que responguin a necessitats que les entitats no tenim temps i els alumnes poden començar a treballar, també un taller sobre ciències poitiques.
Berta Mundó, de Cooop Maresme
Les entitats que participem a Coop Maresme estem acabant el primer any d'Ateneu Cooperatiu, i vinc a explicar-vos l'experiència d'aquest any i com hem vist que l'àmbit educatiu té un potencial molt gran.
Ara hi ha una xarxa de 14 ateneus al territori de catalunya, pero són molt diversos. En el nostre cas hem tingut 5 entitats treballant-hi, una la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus. Entre els diferents eixos que fan els Ateneus, n'hi ha un que té a veure amb la formació, la reflexió. L'eix de sensibilització per donar a coneixer l'ESS en el nostre territori, hem fet formacions en municipis des de les cooperatives del territori, formats de taules rodones i espais de formació conjunta, i convidar coops que estiguessin en moments diferents. Ha tingut molt bona rebuda i hi seguirem.
El segon eix té més a veure amb les cooperatives, formacions tècniques per donar resposta a les seves necessitats, tenim un programa formatiu de 5 sessions per construir les cooperatives i estem pensant si cal tanta formació o fer una curta al principi i després fer càpsules concretes per cooperatives a diferent nivells de desenvolupament, respondre a les demandes de la subvenció igual no ens ha deixat fer el que calia.
L'àmbit relacional de les persones a cada cooperativa està emergint com a àmbit imprescindible, que encara que la subvencio no ho prevegi es una cosa que hem d'oferir. perque veiem que hi ha una necessitat real.
El tercer eix és l'ambit educatiu, no el de l'escola formal amb alumnat d'ESO, Batxillereat, etc, ha de ser més. Es treballa amb Esberla, la cooperativa de Vilassar de Mar, i ens va remoure el pensar com entrem a les aules, entenem que hem de transformar l'educació. abans de començar l'activitat vam dir que no podem explicar-ho amb un powerpoint, i unes quantes capsules, que es el que la subvencio ens marca. Hem treballat amb cada institut, fent tallers i rutes cooperatives amb alumnats adaptant-nos a les necessitats dels instituts. Fem un taller i el lliguem amb el mateix grup amb alguna altra activitat formativa, fem força rutes per cooperatives que expliquen la intercooperacio, el treball amb els companys, etc..
Hem apostat per fer cooperatives d'alumnes en cicles, i ara estem acompanyant dues cooperatives d'alumnes amb dos grups d'informàtica, hem mirat de no inventar-nos... ja hi ha gent fent coses en l'àmbit de l'educació, anem a teixir aliances amb ells, hem fet formació amb professorat.
Hem elaborat una guia per al professorat: 1. conceptes generals, 2. marc pedagògic de les cooperatives d'alumnes 3. dinàmiques i activitats per fer a les aules. Ho hem compartit amb les xarxes d'ateneus perquè la puguin fer servir, i anar-hi sumant.
Anna Espadaler de Fil a l'Agulla
És important donar valor al que fem, i per això cal socialitzar-ho.
Som una cooperativa que ens dediquem a la part més invisible dels grups, la visió, missió, organització, governança, part econòmica, ... i hi ha la part de la qual no parlem tant sovint, com ens sentim, ens relacionem, parlem de lo difícil, de les dinàmiques de poder (invisible), un món més invisible, amb col.lectius de base. Ho fem acompanyant una cooperativa per resoldre un conflicte, o en formacions de solució de conflictes, maneres de lideratge diferents i democràtiques, en gestiò emocional i de les cures, l'impacte de les relacions, facilitació com a eina per posar les coses més fàcils, dinamitzar pero des del treball de processos tenint en compte aquesta part meś invisible.
Cursos de facilitació, un introductori, un anual i un de tres anys que comencem ara, i unes càpsules formatives de 7 hores per entitats de base, hem fet la segona edició.
Vam demanar finançament per fer aquestes càpsules, escriure i sistematitzar el que va sortir, hem fet un resum dels continguts, per socialitzar-ho.
Un manual finançat per l'associació de les cooperatives per sistematitzar el marc de la gestió de cooperatives.
Repte com les cooperatives ens creiem que el que fem és important i aconseguim finançament per fer-ho possible.
Adrià Garcia, La Borda, Holon, Dimmons
Vam fer servir els manuals de Fil a l'Agulla per posar en marxa La Borda, una cooperativa d'habitatges en cessió d'ús. Aquest model d'habitatge està estès a altres països pero a Catalunya hi ha poques experiències, i volíem entendre com ho estavem fent perquè després pogués ser replicat. Tiràvem de recursos que venien del nord d'Europa,
Des de La Borda es va contactar Holon, sota una subvenció de Singulars es volia sistematitzar el procés de creacio de La Borda, a dins es va crear La Dinamo per promocionar el model, el que vam fer va ser una part de recerca al disseny des d'una part més antropològica, anàlisi documental, organitzant les carpetes digitals en físic, per veure l'organització. Dins La Borda , feiem actes, espais de debat i de compartir, .. a Holon fem disseny de relacions, vam fer mapes emocionals, feiem una assamblea de 4 hores, i treballavem la connexió no violenta, els temes i les emocions, els resultats ens ajudavem a entendre i socialitzar on som, què ens preocupa, i aquesta eina, que primer volia només recollir, vam veure després que era estratègic. L'emoció arriba abans que la raó, del que ens està preocupant. Vam fer servir una plataforma que captura pràctiques sobre com treballar.
Maneres com hem après sobre nosaltres mateixes, fèiem una feina de recerca en disseny, i entrevistes semiestructurades, diaris personals, maquetes digitals, per sintetitzar sobre aspectes com ha de ser la conviencia a La Borda, si una o dues rentadores, menjarem junts, tindrem grup de cirança,...
Mapa d'assamblees que estem treballant per fer una guia amb La i La Dinamo sobre com dur a terme cooperatives d'habitatge, és un cas concret de socialitzacio del coneixement. Vam buscar guies internacionals, i totes eren tècniques o teòriques, i nosaltres vam voler definir pràctiques concretes, àrees d'atenció, exemple d'eines que es podien fer servir, exemples, sensing systems and action platforms, per facilitar aquests excels i aquestes plantilles per prendre actes, en una cultura de treball després ho puges i vas veient la petjada de com la cooperativa ha anat creant, creiem que a nivell estrategic pel sector era important.
Cristina (La Trama)
Quin paper juguen les cooperatives: Quins són els reptes?
Eudal Griera
L'Alternatiba a Bayona, van sistematitzar tot el procés de creació del festival
No s'està documentant gaire, però està bé que ho fem nosaltres, sobretot quan es van mesclant conceptes, en part per culpa nostra i en part perque a les administracions no els interessa realment fer una economia transformadora. Com podem fer-ho arribar a l'àmbit acadèmic, a les bibiloteques i que tingui valor.
Part del professorat al Postgrau de la UB és no acadèmic, quines eines generem perquè passi, i en part és gràcies a que la gent ha anat sistematitzant el coneixement, posant-ho en valor, el gruix l'estem generant nosaltres, d'acord amb les pràctiques i el coneixement col.lectiu.
El fet de generar postgraus també genera un interès en el coneixement molt interessant, a través de l'alumnat, també fem moltes visites a cooperatives, mirem d'ajuntar moviments socials, academia, administració, moviment cooperatiu, .. 10 dels 25 treballs que van fer els participants van ser sobre els projectes sobre els quals estaven treballant.
Ambdós graus miren de ser el màxim d'assequibles possibles, a través d'un projecte europeu un, i l'altre amb finançament de la direcció general del 80% de la beca.
En el món acadèmic ens cal un ecosistema per canalitzar el coneixement per poder tenir continuitat.
Adrià Garcia
Començo una recerca sobre com podem co-evolucionar amb la pràctica... Pregunta a algú del públic que també forma part de Dimmons
Intervenció del públic
Hi ha grups de recerca sobre ESS? monografic revista ... ecològica
Volem fer recerca però estem en un sistema, extractivisme acadèmic, canviar el paradigma epistemològic.
Com ens posicionem amb les persones que ens estan dedicant el seu temps i amb les quals treballem, el sistema d'acreditacions acadèmiques, a quines revistes estem publicant, s'ha de hackejar l'acadèmia, i ha lo de l'open access.
Berta Mundó
L'exemple de les rutes cooperatives, cada setmana podríem fer-ne, però que vagi passant gent mentres la gent treballa no és facil
L'Ateneu pot servir per visibilitzar iniciatives, entitats, pràctiques.
Si que s'està generant molt coneixement, des d'Ateneus, des d'altres cooperatives, que nosaltres hem utilitzat. La sistematització que s'està fent, passa per les xarxes, entre els víncles que tenim les persones per compartir aquestes pràctiques de coneixement., i hem de trobar punts de treball en comú.
I aquest coneixement que generem no és fixe, està en constant transformació, ja estem pensant en com la revisarem, i com fer que el departament d'educació reconegui aquestes hores dels professors, que no depengui només de voluntats.
Anna Espadaler de Fil a l'Agulla
Hem aconseguit finançament per fer una recerca, hem acompanyat 15 o 20 cooperatives al llarg de la nostra historia, i desenvoluparem un sistema per avaluar com estan les cooperatives a nivell de cures, quines intervencions poden ajudar a incorporar a la cooperativa i després tornar-ho a repassar.
Es podria unir al Balanç Social
Estem lluny de l'acadèmia, se m'està acudint com podríem treballar més a la vora
Quins són els critèris per publicar a la Comissió de Formacio i publicacions de la XES?
Jordi Estivill (des del públic)
No estan clars, perquè no ho hem fet fins ara
No crearia moltes expectatives sobre la capacitat de la universitat a ser sensible a l'ESS, la maestria que fan a La Ciutat Invisible, es troben que el primer que li diuen és que han de pagar 10.000 euros a la universitat creen titulitis marginal, i aquesta es la posició dominant de la universitat, extractivisme.
L'unic cas d'èxit es el de les Incubadores universitaries Brasilenyes on la univesratit s'ha posat al servei del sector cooperatiu, les posicions dels professors universitaris han hagut de modificar-se. S'ha anat treballant a poc a poc la relació entre ambdós, buscant l'enriquiment d'un costat i de l'altre.
Públic
Hi ha persones en posicions, ara, que poden servir de palanca
Eudal Griera
L'acadèmia, com l'administració, està al servei del capital, pero els espais es poden enfortir, i l'academia es pot veure com a eina per validar a nivell comarcal un reconeixement a uns coneixements.
Què fem amb el 10% de promoció de la formació que tenim les cooperatives? aquest 10% que pot tenir noms i cognoms, podriem compartir estratègia sobre que farem, podriem trobar finançament per la nostra propia recerca.
Intervenció public
Les empreses fan servir aixo com a unitat de negoci, nosaltes podriem fer el mateix, Agbar té Aquaology per això, casos complexes que tenen els presenten als alumnes perquè els resolguin amb coneixement col.lectiu.
Anna Espadaler
Una de les principals vies d'ingressos ara són les formacions.
Esberla (des del públic)
No he estat al principi de la xerrada, però està clar que ens falta una base de dades, una centralitzacio dels recursos, tothom detecta necessitats, troba diners publics i potser desprès algu altre ja ho ha fet o ho està fent.
Cristina, La Trama
D'aqui surgeix la necessitat de crear Educoop
-||-|-
-
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: sobirania relacional, Economia Social i Solidària (ESS), educació, universitats, documentació, cooperatives, formació, publicacions, editorial, llibres, coneixement, plataforma, cures, acadèmia, comunicació, ensenyament
Mostra paraules més freqüents al text
fer, cooperatives, fem, part, persones, formació, cooperativa, recerca, veure, projectes, fet, coneixement, treball, publicacions, gent, compartir, comissió, ciutat, tenim, solidària
Intervinents: Eudal Griera, Berta Mundó, Anna Espadaler, Adrià Garcia
Persones mencionades: Jordi Estivill
Projectes mencionats: Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, Subvenció projectes singulars, Alternatiba, Incubadores universitàries del Brasil, Balanç Social, Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, Subvenció projectes singulars, Alternatiba, Incubadores universitàries del Brasil, Balanç Social
Organitzacions mencionades: Xarxa d’Economia Solidària (XES), Trama, Escola del Sol, Icaria Editorial, Pol.len Edicions, La Ciutat Invisible, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), XES Sabadell, Teler Cooperatiu, Fundació Autònoma Solidària, Coop Maresme, Ateneu Cooperatiu del Maresme, Tecnocampus, Esberla, Fil a l’agulla, La Borda, Holon, Dimmons, Agbar, Departament d'Ensenyament
Llibres i publicacions citades:
Ciutats Cooperatives, Ivan Miró Esmolem les Eines (Debats de l'Economia Solidària per a la Transformació Social), XES
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
- La indefinició i el mal ús de conceptes ,
- No donar valor al que fem i en conseqüència no socialitzar-ho.,
- Falta de treball dels aspectes relacionals en els projectes, les cooperatives.,
- Extractivisme acadèmic: abús, des de l’acadèmia, del temps i els recursos dels que fan la pràctica, per fer estudis.
Oportunitats / fortaleses
Propostes
- Sistema d'avaluació i mesura de la incorporació de les cures a una cooperativa (tipus Balanç social),
- Apropar l'acadèmia a la pràctica de l’ESS i viceversa,
- Mostrar casos que no són d'èxit, és important per créixer conèixer els moments de fricció, conflicte, pèrdua de gent,.. ,
- Explicar el què fem de manera entenedora, amb visions i perspectives,
- Crear un ecosistema per canalitzar el coneixement, una plataforma on poder compartir recursos, projectes, notícies (Educoop),
- Sistematitzar la documentació de creació de projectes, cooperatives,...,
- Ajuntar moviments socials, acadèmia, administració, moviment cooperatiu,...,
- Identificar grups de recerca que estudiïn l’ESS ,
- Que el Departament d’Educació reconegui les hores del professorat que treballa a l’ESS amb activitats alternatives, per exemple rutes cooperatives.
Alternatives
Identificació d'alternatives existents
- Publicacions des de la Comissió de formació i publicacions de la XES,
- L’Escola d’estiu de la XES,
- El Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Europeus, de l’Escola de Formació de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), coordinat per La Ciutat Invisible amb el seguiment de la Comissió de Formació de la XES.,
- Postgrau d’ESS a la UAB,
- Incubadores universitàries del Brasil
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Cites (què s'ha dit)
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal