Accions

Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica 2018/10/27

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya

Calendar Noun project 1194.svg

Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica

Quan: des de 27-octubre-2018 fins a 27-octubre-2018 · Hora: 16:00 - 18:00 · On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.


“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Espai de reflexió i construcció de sobirania energètica a partir de reptes i propostes de projectes comunitaris d'energia. Amb: Som Energia; Associació de Micropobles de Catalunya; Azimut 360; Ecoserveis; XSE


L'objectiu d'aquest espai de trobada és seguir avançant cap a la sobirania energètica, en concret, des de les propostes comunitàries. En un moment en el qual, a nivell de directius europees, s'obre la possibilitat de treballar en comunitats energètiques descentralitzades, és important començar a superar els reptes que això suposa a partir de les experiències concretes. Reptes legals, tecnològics, comunitaris, socials i polítics. Hem intentat encabir experiències que aborden molts d'aquests reptes i que representin el territori. Els projectes concrets a presentar son: Associació de Micropobles de Catalunya: micropobles per la sobirania energètica. Experiència: Xarxa intel·ligent de Vallfogona. Azimut 360: Autoconsum Compartit. Ecoserveis: Energia solar i geotèrmica per a comunitats. Som Energia Lleida: Autoconsum per pal·liar la pobresa energètica. Comunitats de veïnes contra la pobresa energètica.




Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts







Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18energia

Lourdes Berdier, Xarxa per la sobirania energètica (constituida 2013 arran amenaça fracking, formada per grups resistència territorial relacionada amb l'energia, MAT, fracking, enginyeria sense fronteres, ecologistesenaccio, greenpeace, científics i tècnics per canvi energètic, empreses i cooperatives petites que van patir Llei energètica) Modera

Jaume Aliaga, SomEnergia; Montse Campos, Ajuntament del Masnou; Carme Freixa, Associació Micropobles de Catalunya i Alcaldessa de Vallfogona de Ripollés; Aniol Esquerra, EcoServeis


Moises Martínez, Azimut 360

"Sobirania energètica" és un dret a prendre les nostres decisions en tots els àmbits de l'energia (producció, distribució i consum), fer-ho des de la responsabilitat que afecti terceres persones, països, vida en totes les seves formes.

Canvi de model:

    Fòssil a renovable

    Passar de model oligopoli a democràtic i comunitari.

Capitalista en base decreixentista

Patriarcal a feminista

Publicacions:

    "Tenim energia", Xarxa per la sobirania energètica.


Carme Freixa.

Alcaldesa Vallfogona Ripollés des de 2013, presidenta Ass.Mircopobles, vicepresidenta Consell Comarcal.

Xarxa intel·ligent de Vallfogona

Micropobles: municipis de menys de 500 habitants de Catalunya, som 1/3 municipis, 35% territori, 85mil persones, 5%¿? població de Catalunya.

Associació Municipis Cat i Federació Municipis Cat quan parlen de "pobles petits" són de meys 5000 o inclús 10.000, no ens sentíem representats.

 Anterior presi de Ass.Micropobles, era ¿Maria?, alcaldessa d'Ordis, a Ordis un aerogenerador dona energia a escola.

 Municipis Micropobles van veure que havien de fer transició energètica.

Col·lectiu C+ grup enginyers, entre ells Ramon Sans (autor # "El col·lapse és habitable").

 Han fet estudi i han vist que 1,22% del territori farà falta a Catalunya per disposar d'energia renovable. 52m2 per habitants per ser autònoms. Molts municipis no tindran aquest espai.

 Micropobles ho hauran d'aportar.

 Veiem que quan cal una infraestructura com una MAT no tenim res a dir. El "territori" ha de poder opinar.

 Es fan estudis de transició en micropobles entre Col·lectiu C+ i Associació.

Estratègia ¿? amb la Fundació Món Rural

ICAEN ¡? ens han convidat a comissió Parlament per Llei Canvi Climàtic

Col·laborem amb el PIEC

Congrés de l'Energia  de Catalunya

S'ha fet conveni amb SomEnergia (pòlissa de l'associació els pobles s'hi sumen).

Col·laboració amb Associació Leader.

S'ha fet estudi costos de fer i no fer transició energètica.

S'ha fet per tots els municipis, des de més petit fins a Barcelona.

Estem disposats a explicar experiència a altres municipis.

Cas Vallfogona: Vall oberta nord-sud, 38km2, a 12Km de Ripoll i 17Km d'olot. Tradició sector primari, patata de llavor i bosc. Vall a 900m alçada.

A partir anys 80 es transforma en municipi ramader amb vaca de llet. Ara 15 explotacions amb vaca de carn.

215habitants censats, 170 realment, només 60 en el nucli urbà.

100 masies habitades/habitables.

Municipi disseminat, molts camins.

Atravessats per xarxes d'alta tensió, entre elles la MAT. Passen però no subministren al municipi.

Abans llenya era combustible Km0.

Anys 50 es fan minicentrals elèctriques, una pel poble i una per masies.

Línia elèctrica "Estabanell Energia" travessa poble però fins anys 60 no subministra al poble.

Estebanell és una tèxtil que porta energia des de St Pau de Seguries, degut a haver-se de proveïr d'electricitat es converteix en empresa subministrament i ja fa anys que deixa ser de filats, ara té 56.000 clients.

Des de fa uns anys es convertix en operadora de telecomunicacions. Amb programa UE fa projecte "Smart Rural Grid".

Renovació xarxa per nevada és una oportunitat.

Fan minixarxa on les Masies són alhora receptores i potencials subministradores.

2 masies tenen plaques, amb sistema d'autoregulació perquè l'aportació a la xarxa no la desestabilitzi.

La xarxa està funcionant.

Altres veïns amb moltes teulades estan interessats.

Ajuntament també pel seu edifici i per la pista coberta.

Implicació UPC i universitats d'altres països (p.e: Japó).

La xarxa de subministrament ens farà falta però no ha de ser unidireccional"


Aniol Esquerra

Ecoserveis, 1992 ass. sense afany lucre, acostar energia a la societat

Projecte finançat per la UE ens servirà per entendre la visió europea sobre sobirania energètica.

Quan parlem de la sobirania parlem de la producció, dels drets, però tenim responsabilitats en l'ús en fer-lo responsable.

 Projecte TESSt2B, The smart energy storage

 Quines energies tenim? Sol, vent, marimotriu (lluna), geotèrmia.

Han de ser renovables, nets, locals.

Problema: quan la natura ens els proveeix, no quan la necesessitem.

Desajust generació-ús d'energia

Com es resol?

1.Xarxa molt ben comunicada entre nosaltres.

Podem fer servir altres fonts energia, com el gas (amb biogàs).

2.Emmagatzemar i fer servir després.

Bateries de liti?

Hem de pensar en 2 coses:

    Impacte ambiental (p.e: vida de les bateries)

    I si tothom ho fes? (p.e: tindríem prou liti?)

TESSE2b

Es planteja un emmagatzament tèrmic (calefacció, nevera, aire acondicionat)

com alternativa a les bateries.

Es fan servir "materials de canvi de fase" (sals i perafines)

Quan en un material canvia de fase (líquid, sólid) es gasta energia, és manera d'emmagatzemar-la.

Ens permetrà transferir aquesta energia.

Calonga de Segarra, tenim un projecte pilot.

3 tipus tancs, calefacció, aigua calenta i aire acondicionat.

Col·lectors socials, sistema geotèrmia, amb materials canvi de fase per optimitzar-lo.

Materials: sistema vida útil quasi infinit, molt més llarga que el liti (es gasta i és difícil de reciclar).

Radiadors treballen 44/35º i el sistema és més eficients.

Eficència bomba calor 300% eficiència i geotermia 500%.

Aquests materials són subproductes d'altres processos industrials.

Problemes: corrosions, ...

Caldria radiadors de baixa temperatura que són més grans perquè la calor es mogui per tota la casa.

En un espai reduït i contacte pots emmagatzemar la mateixa energia que en un tanc gran d'aigua.

Segons previsiions meterològiques i de tarifes pots decidir quan emmagatzemar.

Projecte és Segarra, Chipre i Àustria.

Es fan servir nanopartícules per millorar materials i evitar corrusió.


Montse Campos; projecte comunitats veïnals per eficiència energètica.

Aj. Masnou va coneixer projecte "aprenem" i així a EcoServeis.

  1. Proj comunitats veïnals...

subveniconat Gencat i hi participa associació Acaf

Prj, són ¿? municipis i 11 comunitats.


Masnou: comunitat habitacional gent gran en règim lloguer, unifamiliar aillat 20 habitatges, construit 2007-10, propietat INCASOL.

Projecte:

Sessió de consciènciació i planificació temporal.

    2 parts: empoderament energètic i comunitats autofinanciades.

    Veïns rebien bé empodrament però no autofinanciades.

    Es proposa fer estalvi comú entre tota comunitat o grup que posen un import en una caixa comuna i quan tenen necessitat hi poden acudir.

    Poden pactar import, periodicitat, si calen intressos, per accedir a aquella caixa.

2 .diagnósitc

Eficiència infraestrucrua va ser fàcil per edificin nou

Consum no tant.

Peril: persones 80 anys, van entrar en 65.

Molt col·laboradores, van obrir tot l'edifici.

Estalviadors.

3. Fase assessorament

Optimitzar contractes de suministre.

Molt èxit de les session.

S'ha reduit fins al 50%.

Pisos 30.35m amb més potència del compte contractada.

Alguns van poder tramitar bono social..

Problemàtiques: problemes auditius, dificultat gestió per telèfon.

Alguns veïns van fer el que els tocava als altres per solidaritat, tant trucades com anar a llocs.

Consells petits molt útils: tenir nevera plena encara que sigui d'ampolles d'aigua gasta menys.

4. Intervenció low cost als habitatges.

(canvis bombetes, sotaportes...).

Qüestió cultural, autofinançamenet no va quallar, perquè solen recòrrer als fills, no al veï.

Setmana vinent es farà tancament del projecte.

Jaume Aliaga,

SomEnergia

2 temes

com sortir de l'oligopoli

impuls solar vallés

Projecte Llars del seminari gestionada per la #org Fundació per a tots i pel bé de tothom

SomEnergia som una cooperativa i la difusió la fem amb grups locals.

N'hi ha 60 per Espanya, península, illes Balears i Canaries.

Grup de Lleida.

Llars del seminari va iniciar Bisbe de Llèida.

Seminari estava buit, bisbe arrel d'anar a reunió de la PAH, va cedir part de l'edificib per fer habitatge a famílies.

Voluntaris pintors, electricistes, van reformar habitacions en peits habitatges individuals + zones comunes (p.e: rentadores per planta).

Reformats 20 habitatges.

Socis poden donar 1€ per Kb de donatiu per projectes pobresa energètica.

300,000€ 2018.

Llars vam posar plaques que permeten reduir 30% ¿? la despesa energètica.

Estudi optimització somEnergia és gratuït. Vam fer-lo i eren 3800€ ¿? estalvi.

Un sol comptador per seminari i ells reparteixen el cost.

Un sol comptador són 30€ per família, amb més comptadors entre 50/60€.

48 plaques en una de les 2 taulades del seminari.

Exemple dimecres passat: producció 2500W

Des d'abril  mitja

5800Kb/h producció

25000J¡Kb gastats

entre 25-30% consum renovable

Ara amb plena ocupació 8000€/any i amb plaques s'ha reduit a 6000€ any.

Altre projecte:

    Impuls solar Vallés.

100 instalacions solar fotovoltaica, que propietari no s'hagi de preocupar temes burocràtics o administratius.

Es va fer concurs instal·ladores, bases consensuades entre 3 grups locals implicades. Es van presentar 9 instal·ladores.

El 20% per dalt i baix preu mig es descartaven.

Se'n van escollir 3. Entrevistes i escolir una empresa.

Impuls solar es fa a casa socis que tinguin bona orientació i un mínim consum.

Web per inscriure's de veïns de la zona. Es van afegir 100 unitats familiars.

Preu pack 2700€

Altre pack 10 plaques per cases més consum 4500€

Inclou instal·lació, legalització i tots els tràmits.


Moises Martínez

Azimut 360 - coop sense afany de lucre de treball per canvi energètic, centrat en fotovoltàica. 8 anys.

Autoconsum compartit, abans no es permetia per llei, ara s'obre una porta.

Sector renovables està condicionat per regulació i normativa.

Hi havia primes molt altes, es van regular per cupons (màx instal·lacions any), ...

Això ha estat impediment per desenvolupar-se.

Per què l'autoconsum renovables?

Ensenya formatgets consums a nivell mundial.

32% petroli

23% gas

29% carbó

4,4% nuclerar

6,8% heòlica

2,4% fotovoltaica

El futur passa perquè l'energia "vehicular" sigui l'electricitat.

Despesa més gran energia és transport. El transport ha de ser majoritàriamenet elèctric.

Què és autoconsum? Autogenerar energia.

Si no la consumeixes va a la xarxa.

Si produim en entorn industrial (exemple concessionari de cotxe) la producció pot coincidir amb consum, perquè es fa durant el dia quan hi ha sol.

I a les llars? (exemple persona es lleva a les 6 matí, esmorza i gasta, marxa, torna a les 6 de la tarda, durant l'estona que no hi és només puntes compresor nevera. La producció s'ha de desplaçar, són quan ella no hi és. Li vam posar ¿compressor?

Fins ara en una instal·lació hi haviem de posar un comptador.

Autoconsum compartit:

    Azimut 360 vam pensar, on es fa més consum? Àrea Barcelona. Hi haurà d'haver un acord com deia companya micropobles.

    Però hem d'intentar generar energia on es consumeix.

    Què passa amb els edificis verticals? Reial Decret vigent fins fa poc prohibia l'autoconsum compartit.

    En verticals havíem de fer instal·lacions per cadscún dels pisos.

    En blocs de pisos el consum es podria agrupar i equilibrar.

    Com seria: únic comptador amb servei a tot l'edifici. Dispensadors per controlar el consum per habitatge.

    Hi ha proves pilots, Estabanell ho ha fet a Granollers. També experiència llars de Llèida.

    Quan fas un edifici nou és més fàcil. Quan tens ja comptadors i cal donar-los de baixa és més complicat.

Gencat va portar al constitucional un recurs per invasió competències tema autoconsum compartit. Constitucional va donar raó Gencat fa un any. Però no va fer regulació.

Fa 15 dies es va presenetar Nou Decret llei, que obra porta autoconum compartit.

No només en un sol edifici, també "aigues avall" d'un "trazo".

Exemple micropobles; en el nucli urbà hi ha un sol "trazo". Poliesportiu pot generar energia i si no la gasta subministrar-la als veïns.

Obra la possibilitat d'experiències col·laboratives bastant interessants.


Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents


Intervenció:

    Sóc enginyera, no tots els enginyers són mascles.

    Som coop d'emmagatzematge. Gran emmagatzematge nuclears van ser els embassaments.

    Cal emmagatzematges, és molt important, ens dona possiblitat de control, bateries és una opció, encara que s'hagi de diversificar.


Aniol:

    Crec que la microacumulació és l'últim recurs.

    Hem de dissenyar producció i consum perquè s'adapti al màxim.

    Reflexió: si ho fem a gran escala i tothom es posa una bateria no és viable. Solució, estem d'acord, és diversificar.

    Anàlisi: hi ha molt ús tèrmic de l'energia. Podríem no parlar d'energia sinó de serveis (escalfar, tenir llum, cuinar, ...). Si fem servir molta tèrmica podem evitar transformacions a electricitat.

    Bona combinació és plaques autoconsum lligades a bombes de calor.

    Bateries aniran més lligades a mobilitat.

    TEnim un objectiu comú, posem-nos d'acord, oferint diversificació.


Intervenció:

    Comunitat de propietaris pot ser propietaria de la instal·lació i que veïns puguin fer ús?


Azimut:

    Sí, és el que permet Reial decret.

    Hi hauria d'haver un consum lligat a comunitat (ascensor, ...) i accedents als veïns.

    Cal vigilar que aquesta llei no afecti als oligopolis. Ells proposen que sigui proporcional, et toca 10% energia i si no la perds.


Intervenció

M'he quedat amb ganes dels trucs fàcils


Aniol:

    Qui està en una comercialitzadora que no sigui SomEnergia o similar?

    Ell primer pas als qui  heu aixecat la mà, si us plau, feu el canvi.


Masnou:

    Si cuines amb vitro pots seguir cuinant amb calor residual

    Calderes a tope, quan dutxes et cremes, ajusta-la, a l'estiu torna a ajustar-la.

    Canviar bombetes

    Evitar pèrdues finestres i portes

    Omplir la nevera

    Nevera no tocant la paret funciona millor

    Forn igual que la vitro, aprofitar calor.

SomEnergia

Tapar la olla redueix 20-25%

Amb 3 segons que marxes d'una habitació val la pena apagar els llums encara que siguin flourecents

"Calor azul" enlloc de 2000W són 750W pero si en tens uns quants és el mateix.

Xarxa

Estem preparant una propsota per a les eleccions municipals.

Què li demanaríeu a un ajuntament per la transició energètica?


Aniol Ecoconcern:

    Problema en les contractacions públiques.

    Portem molts anys amb pes economic en això, hem de posar altres criteris, més pes qualitat renovables.


Mircropobles:

    En ajuntaments més grans ja es deu fer.

    Però la "comptabilitat energètica" és imporant, a Comarca Ripolles s'ha vist que hi ha pòlisses que ja no servien, s'han donat de baixa i gran estalvi.

    Programes municipals que s'apliquin renovables, agrupades, ...


Azimut:

    Hi ha hagut mala premsa per les primes.

    Cal recuperar confiança usuaris.

    Es poden fer contractes bilaterals.

10 novembre 12h Arc de  Triomf Marxa pel clima.


https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018

  1. FESC18

Teixidora.net @seguimfils




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges
  • Vídeo
  • Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: sobirania en la gestió de recursos, energies renovables, emmagatzament tèrmic, empoderament energèti, autoconsum compartit, energia vehicular

Paraules més freqüents: fer, energia, xarxa, sobirania, persones, gran, consum, associació, veïns, transició, tenim, solar, servir, projecte, pots, plaques, municipis, micropobles, mencionades, fet

Intervinents: Lourdes Berdier, Jaume Aliaga, Montse Campos, Carme Freixa, Aniol Esquerra, Moises Martínez

Persones mencionades:

Projectes mencionats: Xarxa intel·ligent de Vallfogona, Col·lectiu C, Congrés de l'Energia  de Catalunya, Smart Rural Grid, TESSt2B (The smart energy storage), Projecte Llars,   Impuls solar Vallès

Organitzacions mencionades: Xarxa per la sobirania energètic, SomEnergia, Associació Micropobles de Catalunya, EcoServeis, Fundació Món Rural, Associació Leader, Universitat Politècnica de Catalunya, Associació Acaf, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)

Llibres i publicacions citades:

Ramon Sans, El col·lapse és habitable


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


  • Línia MAT,
  • Fracking,
  • Desajust generació-ús d'energia

Oportunitats / fortaleses

Propostes


  • Fer autoconsum col·laboratiu en blocs de pisos amb un sol comptador ,
  • Fer autoconsum col·laboratiu en un tram (que possiblita el nou real decret),
  • La xarxa de subministrament ens farà falta però no ha de ser unidireccional

S'hi ha dit

Coses significatives que s'han dit.


Conclusions

Conclusions a les que s'arriba.


Acords

Acords presos en aquest esdeveniment.


Tasques a fer

Tasques que s'ha previst fer.


Temes pendents

Temes que caldrà tractar en propers esdeveniments.


Preguntes obertes

Preguntes que queden obertes.


Alternatives

Identificació d'alternatives existents


  •  Es fan estudis de transició energètica en micropobles entre Col·lectiu C+ i Associació.


Steel Fire.svg

Mapa

Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc