Accions

Viure la mort des de l'economia social i solidària 2018/10/27

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya

Calendar Noun project 1194.svg

Viure la mort des de l'economia social i solidària

Quan: des de 27-octubre-2018 fins a 27-octubre-2018 · Hora: 17:00 - 18:00· On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.


“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Podem gestionar i viure la mort al marge del mercat capitalista? Fins on hi ha marge per escollir viure-la en comunitat? Amb: Opcions: Laia Tresserra; Som Provisionals: Representants del grup de treball impulsor.

Podem gestionar la mort al marge de l'actual mercat funerari? Si vivim apostant per les alternatives econòmiques, per què no podem fer-ho en el moment de morir? És possible reapropiar-nos la mort i tot el que l'envolta? Fins on hi ha marge per treure-la de l'actual mercat i viure-la de manera més autogestionada? Quin marge deixen les lleis per disposar d'uns serveis funeraris econòmics, transparents i respectuosos amb les persones i el medi ambient? A Opcions ho hem investigat i ja s'ha creat un grup de treball per avançar cap a la creació d'una cooperativa per viure la mort de manera més autogestionada i transparent. Us ho expliquem tot a la FESC!




Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·Android Emoji 1f3ac.svg vídeo ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18mort

Presentació del Quadern 55 de la revista Opcions, El bon morir, per Laia Tresserra

Projecció del curt "La dama y la muerte": https://vimeo.com/10419481

Quant costa un funeral? Podem fer la vetlla a casa? Durant quants dies? Podem tirar les cendres a qualsevol lloc? Què contamina més: la cremació o la inhumació? Puc fabricar un fèretre?

Aquestes i altres preguntes es responen al nou quadern que hem publicat Opcions: "El bon morir". Parlem de la mort i ho fem tractant temes que van des de la comercialització dels serveis i rituals funeraris fins l'anàlisi de l'impacte ambiental que tenen els funerals, tant les inhumacions com les incineracions.

La "Guia pràctica" també resol dubtes per afrontar la mort des de la vida: preparar la mort, triar i contractar els serveis funeraris, els tràmits a fer abans i després de les disposicions finals, el final de la vida digital, el destí de les despulles i l’acompanyament abans i després de la mort

En aquest enllaç es pot llegir l'índex de tots els temes que tractem en aquest quadern: http://opcions.org/revista/num-55-mort/

Presentació de Som Provisionals

0 - El projecte, per Victòria Martínez

Som provisionals neix amb la feina compartida de tres persones, el Pere Anton, el Valentí i la Victoria, que compartim l’interès per aquest tema i la voluntat de posar la mort en un espai visible de la societat.

L’objectiu que ens plantegem a llarg termini és que de Som Provisionals faciliti  informació i serveis per a poder decidir com viure la mort de forma conscient i lliure.

En línia amb aquesta missió tenim la voluntat de ser una xarxa de suport de referència per viure la mort.

Els nostres valors son:

  • La humilitat, amb la que volem donar cabuda amb sensibilitat a les creences i voluntats de cada ésser. (Volem acollir).
  • L’autogestió, ja que promourem la participació de la comunitat per tal de socialitzar els processos.
  • L’accessibilitat, ja que facilitarem l’accés a serveis de necessitats bàsiques de manera transparent i a preus assequibles.
  • La sostenibilitat, ja que facilitarem serveis respectuosos amb el medi ambient. I oferirem preus i respecte mediambiental de manera transparent.

1 - La figura jurídica, per Victòria Martínez

Encara no hem decidit la nostra figura jurídica definitiva però tenim clar que volem fer-ne servir una que estigui en línia amb els nostres valors fundacionals (Humilitat, Accessibilitat, Autogestió, Sostenibilitat), així com donar veu a les persones que formin part del projecte a tots els nivells.

Per aquest motiu ens plantegem fer servir una figura jurídica que es regeixi per una assemblea de socis i sòcies.

D’altra banda no volem crear estructures sobredimensionades o molt rígides per mantenir la nostra capacitat d’adaptació a les demandes de la nostra base social respecte a com viure la mort.

La idea que tenim es seguir gestant el projecte sense figura jurídica i crear una associació sense ànim de lucre quan arribi el moment de començar a oferir serveis, aquesta seria una primera fase.

Més endavant volem poder oferir els serveis de gestió del cos i rituals de comiat, i pensem que serà el moment de crear una segona figura jurídica, pensem que la cooperativa sense ànim de lucre és la nostra millor opció tot i que estem investigant altres opcions.

2 - Serveis, per Pere Anton Bertran

Els serveis que podria facilitar Som Provisionals, tenint en compte que estem oberts a les necessitats dels nostres socis, son:

  • Reflexionar sobre el tabú de la mort.
  • La gestió del cos sense vida i els rituals de comiat.
  • Assessorament administratiu i jurídic.

En relació al primer punt sobre la reflexió del tabú de la mort, ens agradaria inspirar-nos en l’associació que va fundar la Caitlin Doughty de los Angeles “The Order of the good death”. Actualment són més de 5.000 professionals de la indústria funerària, acadèmics i artistes que exploren formes d’ajudar les persones del món occidental a afrontar la fòbia a la mort. La forma de fer-ho és mostrant altres maneres de viure la seva pròpia mort, els rituals funeraris, el dol, la gestió de la descomposició del cos o si hi hauria quelcom després d’aquesta vida.

Formar part del col·lectiu implica creure que amagar la mort no és beneficiós, que s’han d’obrir espais de reflexió, que s’ha de participar en el procés de la mort, que el cos mort no és perillós, que les lleis han de garantir una mort digna i respectuosa, que cal respectar el medi ambient i que s’han de respectar les últimes voluntats. En definitiva, acceptar que la mort és part de la teva vida i que la pròpia mort és natural.

El segon punt és el de la gestió del cos i els rituals de comiat. Alguns podríeu pensar que això és el mateix que dir funerària, però nosaltres hem decidit no utilitzar aquest terme, per tal de començar a fer ús d’una terminologia que faciliti la proximitat. No pretenem ser una alternativa a res del que hi ha actualment, només volem ser un col·lectiu on les persones que volen definir un document d’últimes voluntats, en vida, ho puguin fer amb la garantia que rebran un acompanyament que vetllarà pels seus interessos. És a dir, que podran deixar per escrit la forma de moriment (dins dels paràmetres legals del moment), com gestionar el cos sense vida i quin ritual de comiat voldrà.

L’últim punt, ens referim a poder donar un assessorament administratiu i jurídic per tota la gestió que cal fer posteriorment al moriment i al ritual. És a dir, gestió del testament, acceptació d’herència, impostos de bens mobiliaris i immobiliaris...

L’objectiu és aconseguir convenis de col·laboració amb gestories, advocats i notaris ètics, per tal de garantir que acabarem pagant l’import més adient ajustat a les necessitats dels familiars.

Considerem que ens cal disposar d’una base social potent per tal de poder motivar propostes que impliquin canvis legislatius que incloguin millores en la manera de gestionar tota la burocràcia que hi ha relacionada després del moriment d’un ésser.

3 - Límits legals, per Valentí Zapater

Què fem, quan algú mor? A què ens obliga la llei? Les respostes no són fàcils, caldria que un advocat especialitzat ho expliqués. Puc dir que he fet una consulta a un d’ells i m’ha explicat que, en alguns casos, hi ha contradiccions entre lleis.

En qualsevol cas hi ha algunes coses que estan molt clares i que les podem mirar des d’un punt de vista positiu. És a dir, veure el got mig ple, no mig buit. En comptes de preguntar-nos què no podem fer, ens podem preguntar, què podem fer quan algú mor, amb la màxima autogestió?

Primer de tot hi ha una sèrie de tràmits que podem fer nosaltres mateixos. Degut a que són moments difícils, ens podem fer acompanyar per algú que ja tingui experiència. Es tracta de la inscripció de la mort al Registre Civil i la sol·licitud de la llicència d’enterrament. Necessitarem el certificat de defunció expedit per un metge.

La vetlla la podem fer a casa, així com la preparació del cadàver: netejar-lo, col·locar taps per evitar que surtin líquids i vestir o tapar. L’aspecte, òbviament, no serà el mateix que si s’ha fet un mínim de tanatoestètica: realment semblarà que estigui mort. Cal tenir-ho en compte.

A partir d’aquí ja necessitem una funerària on comprar el fèretre i, si s’escau, l’urna. Un cop col·locat el cadàver al fèretre, si el cementiri està a la vora de casa, podem fer el transport (conducció, segons la llei) a peu. Per cert, el fèretre pot ser de lloguer. Es compra un fèretre molt senzill que es posa dins del fèretre de lloguer i ja està.Tenim entre 24 i 48 h per enterrar o incinerar el cadàver, des de la data i hora que figurin al Registre Civil

Per a més informació podeu escriure a hola@somprovisionals.net i d'aquí a unes setmanes podreu accedir al web: www.somprovisionals.net

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents.

P: Coneixeu els serveis mancomunats del Vallès en general i de Sabadell en particular?

R: A tot Catalunya, als barris de les ciutats i als pobles existeixen les vocalies d'enterraments de les associacions de veïns. És una excel·lent alternativa a les assegurances de decessos. Cada membre de la família paga una quota i, quan mor, es paga l'enterrament des de l'associació, que pot accedir a preus reduïts de les funeràries.

P: Podries posar un exemple de les lleis contradictòries que has comentat?

R: Hi ha contradicció quan es diu que tenim dret a triar qualsevol funerària de Catalunya. Això pot succeir si tenim una assegurança de decessos, ja que pot haver una clàusula que ens negui aquest dret. I això és legal segons la llei del contracte d'assegurances.

P: On podem llençar les cendres?

R: S'ha de tenir en compte que hi ha espais especialment destinats a això i altres on està prohibit. Això succeeix per què hi ha espais naturals on s'hi llencen moltes cendres. Les cendres poden arribar a provocar l'eutrofització de les aigües. Però no és només això. Potser el problema més greu és tot allò que acompanya a les cendres: urnes, flors de plàstic, fotos, etc. Hi ha una empresa que et porta en vaixell a alta mar per llençar les cendres en un lloc autoritzat.

P: Quant temps tenim per vetllar el difunt a casa?

R: Des de que mor una persona tenim 48 h per enterrar-la o incinerar-la, si no hi ha cap tractament de conservació, com pugui ser la refrigeració. Cal veure si als hospitals els cadàvers romanen refrigerats, ja que aquest temps es podria afegir a les 48 h.

P: Però quan mors a l'hospital no et poden portar a casa, no?

R: Tens tot el dret a que et portin a casa, si vols que la vetlla sigui allà. Per cert, si l'Ajuntament de Barcelona ho autoritzés, es podria fer el transport en bicicleta. És quelcom que estem mirant i ja ens hem posat en contacte amb Biciclot per parlar del tema.

P: Em puc fabricar jo un fèretre?

R: Els fèretres han d'estar homologats, és el requisit que cal. Aprofito per comentar una cosa que m'he oblidat. Hi ha els fèretres de lloguer. Es tracta d'una caixa senzilla, que s'ha de comprar, i es finca dins del fèretre de lloguer. Després hi ha diverses formes de treure-la. A mà, agafant-la per les nanses, amb un sistema mecànic o bé amb un sistema elèctric. Les fabriquen a Còrdova.

P: Coneixeu un que fabrica fèretres de cartró i que ha tingut molts problemes per comercialitzar-los?

R: Sí, son els de Rest Green, estem en contacte amb ells. Tenen un fèretre de cartró homologat, però per vendre'l cal una autorització de la comunitat autònoma corresponent. És aquí on ha trobat moltes dificultats. Diu que a les funeràries no els interessa vendre fèretres per 100 o 200 €, aquest seria el preu. Les funeràries carreguen molt al preu del fèretre, hi fiquen altres conceptes. A  Manresa hi ha una empresa de dissenys de cartró que també ha fet un fèretre de cartró, però més com un joc de disseny que no pas com un intent de comercialitzar-lo.

P: Què passa quan una persona no té diners, a l'hora de l'enterrament?

R: L'enterrament el paga la funerària. Després l'ajuntament té un acord amb les funeràries per compensar-ho. S'ha de sol·licitar immediatament, ja que si acceptem un pressupost després és molt difícil tornar enrera.

P: Contamina enterrar el cos directament al terra?

R: Pot haver contaminació, per exemple, a causa de les amalgames dentals, que poden contenir mercuri. Realment és la millor forma de que el cos torni a la terra, com les fulles dels arbres i els animals del bosc. Però aquí no està permès, el fèretre és obligatori, excepte en el cas d'algunes religions, com la musulmana. No està clar què és més contaminant, si incinerar o inhumar. La incineració requereix molt combustible i es poden emetre gasos contaminants. En el cas de l'enterrament, el fèretre pot tenir vernissos i altres substàncies contaminants, com el folre interior, que pot ser de materials plàstics.



Steel Fire.svg

Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo

Enregistrament audiovisual de l'esdeveniment o continguts audiovisuals relacionats.



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques > Android Emoji 1f3ac.svg vídeo

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: sobirania relacional, humilitat, autogestió, accesibilitat, sostenibilitat, moriment, dignitat, gestió del cos, ritual de comiat, legislació, dol, medi ambient, tabu, mort

Mostra paraules més freqüents al text

Intervinents: Laia Tresserra, Victòria Martínez, Pere Anton Bertran, Valentí Zapater

Persones mencionades: Caitlin Doughty

Projectes mencionats: Aves, DMD, Sinera

Organitzacions mencionades: The order of the good death

Llibres i publicacions citades:

Quadern 55 de la revista Opcions, El bon morir


Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal