Accions

Turisme Responsable i Economia Social: Reptes i Oportunitats 2018/10/28

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya

Calendar Noun project 1194.svg

Turisme Responsable i Economia Social: Reptes i Oportunitats

Quan: des de 28-octubre-2018 fins a 28-octubre-2018 · Hora: 11:00 - 13:00 · On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.


“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Taula rodona sobre les oportunitats de l'ESS en l'àmbit del turisme: Treball, hostaleria i inclusió. Amb: Albasud: Ernest Cañada; XAREC; Transpirenaica Social Solidària

El turisme, un fenomen que forma part del nostre dia a dia, presenta multitud de reptes i oportunitats pels quals l’economia social i solidària pot aportar solucions justes i responsables. La XaRec i Vilamon proposen una taula rodona inspiradora per conèixer visions sobre altres models turístics possibles, explorar reptes i oportunitats amb els seus protagonistes i debatre sobre les palanques de canvi que ens acostin a un turisme responsable amb l’entorn. Us convidem a parlar de l’ocupació laboral en el sector turístic, de travessies de muntanya com a eina d’inclusió social i de l’hostaleria responsable amb els següents convidats:

  • Ernest Cañada - Albasud: amb ell abordarem preguntes com: quina és la situació de l'ocupació laboral del sector turístic català? Quines oportunitats de millora existeixen? Quines experiències d'èxit poden inspirar un canvi en clau social?
  • XaRec: L'hostaleria brinda oportunitats úniques per transmetre la riquesa del territori i donar valor a la producció local. Al mateix temps, la precarietat regna en un sector cada vegada més estandarditzat. La Cooperativa de serveis a la restauració i al turisme responsable ens convida a explorar els reptes del sector i compartirà la seva aposta per un model d'hostaleria i turisme responsables, transformador i compromès social i ambientalment.
  • Transpirenaica social solidària: la muntanya com a escenari de transformació social i apoderament. Amb cinc anys de vida, la Transpirenaica ha aconseguit reunir al 2018 a més de 300 joves i 200 voluntaris per recórrer 800 km en un exercici de superació i creixement personal. Els seus protagonistes ens explicaran com posen en contacte a joves amb educadors i professionals de diferents sectors per crear oportunitats, compartir experiències i crear una xarxa social solidària activa.



Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18turisme

Aportacions de les persones intervinents

Fabiola Mancineli, Cinelab Turisme

antropologa, professora a la UB interessada en anttropologia i turisme, directora de Cinelab Turisme, un cicle de cinema etnografic i turisme que es proposa com a espai de debat per reflexionar sobre els reptes i les cares multipeles del turisme contemporàni.

La Taula es organitzada per Xarec, coop de restauració

i Vilamon pel turisme responsable

Busquem  un moment de reflexió i coneixement compartit per pensar el turisme en clau d'ESS . Difondre iniciatives turístiques que apostin per un turisme responsable i explorar reptes i oportunitats.

Ens interessa la qualitat de l'ocupació, les condicions laborals i les bones pràctiques que ens permeten millorar.

Ernest Cañada

Abasud

Xarec xarxa d'iniciatives que promouen serveis a hosteleria restauracio Ferran Martinez i sonia Mateos ?¿?¿

Transpirenaica Social Solidaria, ajunta el desplaçament, el viatge com a transformació interior Pere Mora?¿?¿¿  amb joves en risc d'exclusió i empresaris que faciliten la seva reintroducció.

Comencem parlant del marc de les condicions laborals que es creen en un contexte turísitc.

Quin tipus d'empleos crea la industria turistica.

Ernest Cañada

Cal definir primer els conceptes, ens referim a turisme responsable i llavors la publicitat de projectes que no ho són, utilitzen el concepte.

Els usos que s'han fet els últims anys del concepte:

Níxol de mercat. La que predomina en les empreses de viatge a partir de la crisis, s'empaqueta el producte comercialitzable com a turisme responsable. Tipus anar a un orfanat

Conjunt de bones pràctiques. Que millorin la sostenibilitat, l'equitat, etc i que sigui compartit pel sector de la indústria, surt d'una declaració de Ciutat del Cap el 2002, per millorar un sector ple de contradiccions.idea extesa a les administracions, grans empreses, ..

Moviment social. no és només un producte, no és només una bona pràctica, falta organització per transformar amb voluntat d'intervenció en múltiples espais, una idea que va sorgir en el Forum Social Mundial, té que veure amb compromís amb les treballadores afectades per les dinamiques perverses del turisme. Fins ara ha estat mes de paraula que d'acció,

Quan va apareixer la Xarec que promovia negocis per fer-ho en oposició a un altre model, vam veure'n la importància, un moviment social que néix des de la denúncia i la creació d'alternatives.

El concepte està molt cremat i n'hauriem de buscar un altre, potser, però el que està clar és que tenim una voluntat de canvi.

L'altre element de discussió és el territori.

Depèn d'on s'ubiquin les propostes, hi ha una capa més, pot sumar una dinàmica de sobreocupació d'un territori.

Les alternatives poden ser fantàstiques o nefastes en funció del lloc on s'ubiquin, s'han d'analitzar concretament, què impliquen i on s'ubiquen.

Fabiola Mancineli 

Com es pot establir un diàleg entre la base de  protesta i confrontacio i el treball

Ernest Cañada

La discussió sobre el treball és central, un dels mites sobre el turisme és que genera inversió i aquesta genera llocs de treball, i no es dóna espai a la discussió. Però les treballadores del sector han obert un debat necessari a través de la situacio de les treballadores de cambreres de pis que shan organitzat de maneres múltiples, però la precarització s'esta produint a molts altres sectors del turisme.  Hi ha moments de punta de feina i moments que baixa, el capital vol tenir volum de ma d'obra en els moments de punta, en el bus turístic els conductors se'ls fa fora gener o febrer i se'ls contracta de nou a la primavera.

Vaig fer un estudi per veure els mecanismes, plataformes d'economia col.laborativa, plataformes de booking online internacionals, etc però al final si es precaritza el treball és perque poden, hi ha una correlació de forces molt desiguals. I això es dona amb estrategies de contractació de la ma d'obra, feines que es feminitzen, etc. que devalúen el valor del treball, i aquest és el fons. S'evita organitzant-se i combaten aquests models, crear alternatives amb altres dinàmiques.

Fabiola Mancineli 

Al costat de Las Kellies, organitzades en sindicat i que han visibilitzat la seva lluita, hi ha altres casos similars?

Ernest Cañada

A Las Vegas s'han sapigut organitzar. Ara als EUA hi ha una vaga de la cadena Marriott molt important, amb piquets continuus, amb la United ,... espai organitzatiu d'hostelaria allà.

Les dinàmiques d'organització depenen de cada lloc. Hi ha un munt d'experiències

Anotnio Manl ?¿?i explotacio laboral a la costa del sol , després es va dedicar a la investgiacó del flamenc, anys després el vaig trobar i em va explicar que el llibre havia estat promogut per la CNT per veure com funcionaven els hotels per ocupar-los i que els autogestionessin els treballadors.  Va ser part de la història tragica del CNT i el seu colectiu es va desmuntar, i es va dedicar a una altra cosa.

Cada context, en cada moment hi ha la possiblitat de pensar que les coses es poden organitzar d'una altra manera. Si aquet model turistic no ens satisfà, haurem de repensar-lo.

Xarec xarxa dj'iniciatives que promouen serveis a hosteleria restauracio

Ferran Martinez i sonia Mateos ?¿?¿

Ferran Martínez, Xarec

Xarxa de restauració i cultura ... nom inicial, estem constituint una cooperativa de serveis per la restauracio i el turisme responsable. Inicalment erem dues cooperatives, hi ha entitts que no sòn cooperatives i fan les coses molt bé, hem incorporat petites empreses.

Hem desenvolupat un segell amb més de 210 punts, que es buscava que fos suficientment ampli per superar les mancances que trobavem en el nostre sector.

Volem visibilitzar-nos com  a alternatives.

La consciencia la tenim però la realitat és que vivim sota una societat consumista low cost. Dins del segell tenim unes linies vermelles vinculades amb el treball, el consum i l'ESS. Hem fet un manifest de 10 punts que cal firmar per poder formar part de la Xarec, sobre economia, treball i mediambient. Hem establert unes practiques, entre les quals hi ha, som veins, dignifiquem el treball, treballem amb perspectiva de gènere, i no promovem loteries i apostes (és una malaltia de les societats actuals). Treballem per preservar el territori i per construir una economia transformadora

Quin tipus de projectes teniu?

Sonia Mateos?¿?

És molt important que s'integrin amb el desenvolupament local i el territori.

La massificació de Barcelona no té res a veure amb la situació que tenim a Ponent, la construcció de la xarxa de relacions és el que ens fa més forts.

Ernest Cañada

Estem registrant els estatuts, amb el grup motor històric, la d'hosteleria, i expansió en el turísme

Sonia

la cooperativa de què formo part esta a Lleida, aposta per agroecologia, ... no arribem a prou public

estem a l'ateneu cooperatiu la baula,

Els Caus de Mura , tenen un espai on pernoctar

però la majoria de projectes son de restauració.

Fabiola Mancineli 

Teniu un directori?

Iniicalment, per la visibilitat i viabilitat hem projectat una web amb un mapeig dels projectes que formen part, i volem que sigui una via directa de contractació seguint la petjada que ha deixat Pam a Pam que ha iniciat tot el procés de mapatge, volem fer la nostra sectorial a través del segell, que ès l'eina valoradora, com fer valdre el que nosaltres posem aquí? Hi ha molts segells, la majoria se centren en la part ambiental, Las Kellies han començat a treballar en un segell laboral també, el nostre ha d'integrar treball, sostenibiltat i economia

llavors estaran en caixes regal, i tindrem una plataforma de vendes a través de la web.

Fabiola Mancineli 

Posa en contacte joves en risc amb empresaris

Pere Mora¿?¿

El nostre objectiu és transformar la societat des de la inclusió de persones amb risc, ve d'una Fundació... i treball Ignacio Miguel ho va començar fa 5 anys, va pensar a treure els nanos dels seus entorns dificils, portar-los a la muntanya i poder treballar diferent. A la muntanya educador i educat estan en una situació com iguals, i va pensar que això aproparia els dos rols. El primer any ho va fer amb 4 persones, per fer la transpirenaica des de San Sebastian fins a Cadaqués, va ser molt dur, però les quatre persones ho van viure com una experiència molt positiva, ara s'ha professionalitzat, hi ha empreses que aporten suport econòmic i entitats socials que porten educadors i persones que necessiten integrar-se o reintegrar-se a la socientat.  400 km , 42 dies, gent d'Africa, Pakistan, Països de l'Est de 16 a 25 anys i voluntaris, treballadors o empresaris. És un projecte de turisme social i soldiari. Cada grup de nanos venen amb un educador, coordinat amb un responsable, cada dia es marquen objectius identifiquen gent que necessita lideratge, se'ls anima a prendre decisions, i al vespre es fa una valoració sobre com han actuat, i poc a poc es va transformant tothom. Al pais Vasc, Navarra, Osca i Catalunya van entrant grups, uns estan 2 o 3 dies altres 10. L'objectiu és donar una ajuda perquè puguin estar amb gent d'entorns radicalment diferents.

La directora és una dona, en la part d'organització és 50/50, en la part dels joves que hi participen no hi ha equilibri, deu ser 80/20. Hi ha un nano del Pakistan que el primer any no podia parlar, i ara no calla, és el coordinador dels joves, ara és atleta d'alta competició. Aquest any hi han participat 150 voluntaris, 50 amics, 30 institucions, i en total hi han participat 500 entre educadors i joves.

Fabiola Mancineli 

En aquesta taula reunim facetes diverses del que és el turisme, més enllà del que és consum. Aquestes pràctiques ens donen pistes per com aprofundir en el diàleg amb  els nostres convidats

Quins són els reptes que tenim davant? Com arribar a més gent?

...

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

...

Com s'organitzen les etapes? Hi ha un guia d'alta muntanya, què passa amb les responsablitats?

Sempre hi ha gent,  dues persones que tenen experiència en alta muntanya que hi van, a alta muntanya es va a refugis i si no n'hi ha els ajuntaments de pobles busquen cases privades fins al pabelló municipal, però s'hi volquen els pobles. Portem una furgoneta de suport, amb materials de seguretat, etc

Sonia 

Hi ha una part que és el consum, si vull canviar les coses he de canviar el consum, si busquem lo low-cost segurament no serà d'ESS, i la majoria de projectes de l'ESS estem molt precaries, perquè la gent no ens consumeix.

Fabiola

El poder polític del consumidor.

Ferran Martinez

Nosaltres ho hem de liderar, l'administració sempre va al darrerea de les multinacionals

Fabiola

En època de greenwashing, com podem distingir com a consumidors el que és veritablement responsable i el que no. Com ho feu, en la pràctica i en la visibilitatzació?

Ferran Martinez

Aquest és un dels objectius que tenim en la iniciativa, una clau és com ens introduïm a les noves tecnologies, són un capital del capitalisme, i queden fora, la tecnologia al final és una eina que la podem fer servir de mútliples maneres, i tenim una mena de mantra al negacionisme de la tecnologia, voldríem tenir un Airbnb de la Xarec, han fet una cosa molt àgil, molt gràfica, molt visual, que la societat ha acceptat i ho hem de distingir, hem d'incorporar la tecnologia a l'ESS.

Intervenció del públic

Jo sóc mare de familia i quan arriben les vacances ens preguntem el què, com ho podem fer en relació a la Xarec per poder preparar unes vacances familiars?

Ferran Martínez

Som un espai en construcció, ens acabem de constituir, estem en etapa expansiva, hem de construir la part de turisme, xarec serà la eina.

Intervenció del públic

Tenieu un punt en el manifest, segons el qual no inclou les loteries i el joc, hi creieu?

Ferran Martínez

Ens vam adonar que a cap dels llocs que pertanyen a la XArec no tenien elements de loteria i joc, i per això ho vam incloure, però hi creiem molt.

Intervenció del públic

Com es pot contrarestar la màquina de propaganda que ens diue que hem de viatjar, penjar fotos, ... com decréixer

Tornant al que deia l'Ernest, i als criteris que dieu de la Xarec, què es fa en territoris saturats?  hi ha zones urbanes però entorns rurals també n'hi ha de molt saturats

Sonia

Hi ha una part de construir sobiranies a partir de la relació amb el territori, allà on som, com incidir per decréixer, a Barcelona no sé com es pot fer, quan la ciutat vol viure cap a l'exterior.

Fabiola

Com delimitem el territori, qui són els actors, coincideix amb la ciutat?

Ernest Cañada

No hi ha un numero, perque depen de la percepció social, dependrà de quins son els limits que vulguem acceptar com a societat.

Sobre el tema segells, sembla que el segell t'ha de resoldre moltes coses, però hi ha tota una industria entorn al tema dels segells, és més interessant tenir propia comunitat que et dona referencies sobre una experiencia, que un segell.

dins dels segells n'hi ha d'autoregulats, com el que heu fet vosaltres com a Xarec, en el treball hi ha el programa Fair Hotel que ho diuen les treballadores,  i els segells públics que depenen de la capacitat de pressió que tens sobre l'administració.

Fabiola

Reitero la invitació a Cinelab Turisme.

Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc).Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres.  Fes-ho en un text separat per comesper facilitar aquesta tranferència automàtica.


-||-|-

-




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges
  • Vídeo
  • Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: sobirania econòmica, Turisme responsable, greenwashing, low-cost, model turístic, segells de qualitat, plataforma de vendes, noves tecnologies

Paraules més freqüents: turisme, part, persones, tenim, projectes, fer, construir, treball, mencionades, espai, xarxa, xarec, veure, treballadores, societat, social, sobiranies, segells, segell, responsable

Intervinents: Ernest Cañada

Persones mencionades:

Projectes mencionats: Cinelab Turisme, Pam a Pam, Transpirenaica

Organitzacions mencionades: Xarec, Vilamon, Abasud, Las Kellies, Marriott, Els Caus de Mura, Ateneu cooperatiu La Baula

Llibres i publicacions citades:



Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


  • Falta organització per transformar amb voluntat d'intervenció en múltiples espais,
  • Vivim en una societat consumista low cost i els projectes de l’ESS no poden ser a baix preu,
  • Negacionisme a l’ús de les tecnologies

Oportunitats / fortaleses

Propostes


  • Compromís amb les treballadores afectades per les dinàmiques perverses del turisme,
  • Repensar el model turístic,
  • Manifest de 10 punts que cal firmar per poder formar part de la Xarec.,
  • Diferenciar les activitats veritablement responsables en una època de Greenwashing,
  • Integrar els diferents segells de qualitat, sostenibilitat laboral, dels diferents projectes,
  • Construir una xarxa de relacions entre projectes, un directori o caixa regal i plataforma de vendes per propostes de turisme sostenible.,
  • Construir plataformes de venda àgils, gràfiques, visuals, fàcils d’utilitzar perquè les persones les puguin utilitzar per adquirir productes de l’ESS.,
  • Incorporar la tecnologia a l’ESS,
  • Construir comunitats pròpies que et donin referències sobre les experiències





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)
  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Preguntes obertes
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".


Steel Fire.svg

Mapa

Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal