Accions

La sobirania en l'àmbit de les relacions, xerrada participativa 2018/10/27

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya

Calendar Noun project 1194.svg

La sobirania en l'àmbit de les relacions, xerrada participativa

Quan: des de 27-octubre-2018 fins a 27-octubre-2018 · Hora: 12:30 - 14:00· On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.


“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Espai on compartir i reflexionar plegades sobre la sobirania en el camp de les relacions humanes. Amb: Fil a l'agulla sccl: Neus Andreu, Núria Mateu i Sara Carro.

Proposem un espai on compartir i reflexionar plegades sobre la sobirania en el camp de les relacions humanes. Com podem construir relacions i grups capaços d'atendre a les situacions, a vegades molt subtils, de discriminació i ús inconscient i abusiu del poder? Com establir cultures i formes de relacionar-nos que siguin alternatives i sobiranes del model imperant, no només en discurs i ideologia, sinó també en la pràctica quotidiana i el moment a moment? Des de Fil a l'agulla fa gairebé deu anys que promovem reflexions i potencials respostes a aquestes preguntes, començant per nosaltres mateixes -dins de la cooperativa, a la nostra vida privada, i als diferents espais on treballem. Volem explicar-vos la nostra experiència i enfocament, així com tenir l'oportunitat d'escoltar-ne d'altres, compartir i contrastar i enriquir-nos juntes. Facilitarem i acompanyarem l'espai per tal que hi hagi intervencions variades.




Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18relacions

Apunts de Fil a l’agulla

Neus Andreu

A les relacions individuals, sentimentals, a grups i col·lectius... imperen conductes en la manera que tenim de relacionar-nos les unes a les altres. Aquestes conductes, malgrat tenir una ideologia o una intenció, segueixen presents: masclistes, racistes, etc.

Quan he treballat en ambients menys alternatius, ha estat menys dur pels grups o col·lectius acceptar aquestes mancances o els problemes interns. Tenir-los no és una excepció ni és estrany que passi. Perquè jo digui que sóc feminista és impossible pensar que no tindré conductes masclistes, o racistes, etc. Per què no les hauríem de tenir, donat el marc on hem crescut i viscut?

Per començar a construir aquestes relacions sobiranes, hem de saber que no som sobiranes. No s'aconseguirà per art de màgia, sinó a través de fer una feina molt dura i llarga.

Si es dona l'element de sorpresa davant les actituds masclistes/racistes/etc. és perquè sembla que no es tingui present que malgrat una ideologia transformadora, la transformació no és vigent ja. Davant d’alguna persona que ens digui que fem/som masclistes, racistes, classistes... respondre “Per què? Explica'm, si us plau. Què puc fer per canviar-ho?” és una actitud per rebre-ho de manera oberta.

Si volem no fer com els espais "mainstream", cal:

  • No victimitzar-se
  • No donar la culpa a la persona oprimida 
  • No fingir que no passa

És la resposta que m'he trobat, tant al món alternatiu com al món mainstream. I són formes, valors i maneres que volem combatre. Si volem construir relacions sobiranes, el principal és saber lidiar amb els nostres privilegis, saber que ficarem la pota, estar presents, reparar el dany i dir "la pròxima ho faré millor". En els llocs on passa això és realment revolucionari i la injustícia disminueix ràpidament.

És consubstancial el privilegi, perquè tenir-lo no et fa mal: els privilegis no es noten, el que es percep és la manca de privilegi. Per tant és humà ser inconscient dels privilegis. No hauria de ser quelcom reprotxable, sinó saber que quan algú ens crida l'atenció, cal estar molt atentes i respondre amb responsabilitat.

Això és fàcil de dir i és molt difícil de fer, perquè vivim en una cultura on s'ha venut la idea que no ens podem equivocar. Als moviments socials, quan diem que som diferents s’implica que realment ho som –que les nostres conductes són alternatives, transformadores, socialment responsables... sempre- i per tant no podem cagar-la. Reconèixer que sóc racista és reconèixer que sóc l'enemic.

No podem generar espais lliures de masclisme o racisme, però podem generar espais on es puguin abordar aquestes discriminacions només que passen.

D’altra banda, també cal treballar la culpa judeocristiana, perquè els privilegis generen molta culpa: cal diferenciar entre culpa i responsabilitat. La culpa genera reaccions a vegades defensives, et fa sentir molt malament... la culpa mata. Ajudes a l'altre? No. A tu? Tampoc. La culpa a vegades fa que reaccionem fingint que no tenim aquests privilegis: si haig d'entomar la responsabilitat no sé per on fer-ho perquè la culpa em paralitza. Un dels espais més importants de canvi és el trànsit entre la culpa i la responsabilitat. Atendre la culpa i treballar-la.

Aleshores, hem de passar del paradigma en què la resposta és [minimitzar, negar i no donar importància al que la part oprimida està assenyalant]. Hem de passar a una actitud sobirana en una cultura on sé que tinc privilegis i que faran mal en moments i, per això, estic disposada a posar-me davant de l'altre (individual o col·lectiu) per demanar disculpes, escoltar, reparar i assumir responsabilitats.

Això ens ajudarà immensament, a llarg termini, perquè molts danys no reparats que passen de generació en generació, es començarien a sanar. En el cas del gènere, per exemple, és molt comú això: hi ha homes que diuen que se'ls posa al damunt coses que no han fet, que ho han fet avantpassats. I és cert, probablement, perquè hi ha una conducta “teva” i una conducta amplificada de l'antecedent. Però no hi ha problema per agafar responsabilitat pels antecedents, pel que ens va precedir. Algú ho ha de fer en algun moment, l'avantpassat no tornarà per a demanar disculpes, i mentrestant el dolor no estarà sanat.

Algunes persones sí que se sentiran cridades a transcendir més enllà de l'individual per entendre una dinàmica més àmplia de dolor que està ciclant, que està en cicle, i que mentre segueixi vigent afecta les nostres relacions més íntimes i més privades.

Transitar a un paradigma on nosaltres sabem que les relacions entre gèneres estan també mitjançades per la Història. I si no tens coneixement de la Història, no entens la magnitud de la situació. Tenim responsabilitat no pel que va passar, sinó entendre com impacta al present allò que va passar.

Les intencions són importants, però no és la única cosa. Si has fet mal encara que no tinguessis intenció, què fem? Potser pots demanar entendre-ho, que t'ho expliquin, escoltar.

Gestió de poder, gestió dels privilegis, perspectiva molt més global... i menys psicologitzada. Aquesta psicologització individualista a què ens aboca el capitalisme en el marc de les relacions és perillosa. Per entendre els privilegis i les opressions no es pot abordar amb una perspectiva només psicològica dels problemes relacionals, sinó sociològica, econòmica, sistèmica, històrica, política...

Univers de gestió de conflictes: per poder establir relacions que no estiguin basades en les lògiques més capitalistes, violentes -de guanyar qui té més força- és molt important l'entrenament en aquest àmbit.

És una àrea central en el benestar de les persones i dels grups, perquè els conflictes són l'expressió de la diversitat, de la capacitat del grup per créixer amb components diversos, si no hi ha dictadura. Que hi hagi conflictes és una expressió de salut i democràcia d’un grup, d’un col·lectiu o d’una relació. Però alhora poden ser una font de dolor, de violència, de mal rotllo, i de ganes de ficar-nos sota la catifa per sempre més.

Gestió de conflictes per dotar les relacions de coneixement perquè la diferència sigui font de riquesa

En un conflicte el que passa és que les parts pensen que no són gens l'altre, que les diferències fan impossible el diàleg.

Els processos de gestió de conflictes ens ajuden també a entendre com sóc l'altra persona i viceversa, i des d’aquí trobar vies de diàleg, de pont, d'entesa, o de separació menys traumàtica.

Què implica que l'altre sigui o es consideri “enemic/ga” en el marc d’un conflicte? Una és la història individual, la de la meva cultura, la del meu país, la de la meva família. Components traumàtics o dolorosos que facin que en certs conflictes hi hagi molta polarització i no sigui capaç de ser l'altre, perquè aquest altre (concret o abstracte) m'ha fet molt de mal. Per això és tan important la reparació de danys previs, danys que transcendeixen aquesta relació. Per exemple, en parelles homosexuals binàries el dolor no estava només concretat en el dolor de la relació, sinó que anava molt més enllà d'aquell espai-temps determinat.

Tenir lògiques no capitalistes de relacionar-nos vol dir deixar de veure les relacions com una cosa psicològica, sinó també històriques, sistèmiques, etc. Això passa en un grup de deu persones o amb mi mateixa amb les meves parts diferents. És a dir, jo tinc parts de la meva individualitat que estan en conflicte, i no les puc abordar només des d’una perspectiva, sinó que ha de ser transversal la mirada amb què m’apropo als meus conflictes interns.

Món emocional: cal la inclusió de l'esfera emocional, del món no lineal, no racional, de forma conscient en les relacions humanes. Aquesta mancança ens l’hem trobada per igual a espais convencionals i alternatius. La fluïdesa i la capacitat que tenim de connectar amb les nostres emocions, valorar-les, desxifrar-les, poder-les valorar, donar-hi la benvinguda, etc. Això ens ajudaria molt a poder establir relacions que no estiguessin reglades pel món lineal, pel món més capitalista, etc.

Dotar-nos d'habilitats d’alfabetització emocional individual i col·lectivament. Saber gestionar-les i saber que el seu valor i el seu missatge molt sovint contenen claus que necessitem per seguir desenvolupant-nos.

Com que el pes de la ideologia és molt gran i fer les coses d'una manera determinada ideològicament d'acord als principis, la subjectivitat s'ha marginat àmpliament. Potser som coherents, però la gent es crema, se sent fatal, no pot ser feliç complint els estàndards... Fem un món diferent a costa de la nostra salut. Potser no és ben bé el món diferent que volíem. Incloure les cures, les emocions... és importantíssim per generar alternatives sostenibles als models més convencionals, capitalistes, etc.

Conversa amb el públic

La Neus Andreu, Núria Mateu i Sara Carro formen part de Fil a l'agulla sccl

Intervencions del públic i respostes de la Neus Andreu:

La teva manera d'exposar m'ha fet pensar en la situació de privilegi des de donde sempre ens posicionem

Les decisions que normalment prenem tenen un component emocional, però sempre les acabem analitzant des de  el punt de vista racional.

(resposta) no està malament , perque conceptualitzar y procesar els aprenentatges de les emocions ja es suficient. Es fonamental, prendre conciència de les emocions encara que s'acabin racionalitzant.

A mi particularment em carrega la responsabilitat de mediar els conflictes de relacions. (resposta) pot ser hauría de ser una altra persona la que ha de portar aquest component emocional. S'ha d'establir estratègies dins dels equips.

A mi em preocupa la sobiranía tecnològica, i sobre tot els problemes invisibles. Aquests que son complexes, no acceptats o per que són problemes donats, per que son aixi i no es pot fer res. (resposta) Ho parleu a la vostra cooperativa? Teniu alguna idea de com resoldre-ho.

Si hem fet reunions,  intentem involucrar a les persones afectades però no deixa de ser una resposta petita dins de la complexitat de l'àmbit. Per exemple, no podem arribar a les escoles per paralar d'aquests temes…com ho podem fer?

(resposta) Comencem per veure com es pot treballar com per exemple es pot treballar el tema de la tecnología no exclusiva. Jo he treballat aquest tema amb programadors. Treballant el tema des del empoderament, buscan suport a dins dels col·lectius. Us heu de preguntar de que voleu protegir als col·lectius i treballar des de aquest enfocament. Com a figura privilegiada us heu de fer preguntes, com esteu fent servir malament la teva situació de privilegi. On esteu fallant. Aixó quan el treballeu es el que donarà segurat als vostres col·lectius.

Em preocupa la questió material. Des de la situació de privilegi, com es pot treballar les limitacions materials. Suposadamente treballem des de la situació privilegiada per que l'oprimit guany certs privilegis, encara que sempre perdrà alguns.

(resposta) Jo crec que s'ha de saber fins a on es pot i es vol arribar. No podem arribar a tant. La teva responsabilitat acaba fins a ón arriba el teu impacte. No hem de caure en aquest sentiment de culpa del que us parlaba.

Si, sense repressió no hi ha sanació, m'agradaría molt saber com ho veus

(resposta) Quan asumim la resolució de conflictes normalment asumim la postura intencionada i la no intencionada. Pe r a mi la diferència entre el sentiment de culpa i la acció que decidim asumir desde la nostra situació privilegiada, crec que si tenim l'hipòtesis de que les coses inevitables o que al menys ens venen com a relitats dificiles de canviar, sempre són una mica la suma de petites realitats, conflictes i situacions. Quan són responsables hem de garantir sobre tot el principi de la no repetició, De que farem i actuarem en funció de que totes aquestes petites coses poden ser treballades. Si la meva responsabilitat té uns límits, he d'acceptar que podrè arribar fins a un punt. He d'asumir la capacitat de gestionar-ho també.

En el meu cas jo treballo en una clase on hem de treballar els conflictes de gènere. Tinc la sensació de que quan treballem sempre fem servir i normalment es creu que la situació de privilegi es una desigualtat en si mateixa. I que si tinc el poder, o la posició de poder, semblés que no puc empoderar a ningú per què s'ha de mantenir aquesta jerarquí.

Jo crec que és molt útil revisar aixó dins dels equips,  a l'hora de plantejar la mediació.

(resposta) Jo afegiria, el poder no és una cosa estàtica. Pot ser que hi hagin rols, però qui te més poder i qui es sent més vulnerables. Les relacions són dinàmiques i això es molt important d'asumir. Jo diría que es la clua per a la verdadera resolució del conflicte i fins i tot per a tenir un major impacte.

Nosaltres sempre diem que hem de crear espais per a parlar d'això que estem parlant. Perrò, les tasques dièries de la cooperativa no ens permeteixen fer allò pel que ens vam moure des del inici. En els espais comunitaris en els que estem, és molt difícil trobar aquests espais

(resposta) Aquest és un tema molt gran, molt repetit. Però és molt important trobar-ho. Trobar aquest espai i no caure en aquestes dinàmiques de cremament. El aturarse a replantejar es molt contracultural. Sembla que si ho fas, si paras no estàs produint. Però ès un gran error. Se que es dificil sortir d'aquesta lògica però de d'aprendre a parar.

Jo em pregunto si realment és necesari trobar "moments" o si es tracta d'una metodologia o d'un enfocament. Transformar la reflexió en moments no em sembla sá

(resposta) Estic totalment d'acord. Però jo em refereixo als espais de reflexió.  Parar per inevitablement incorporar inmediatament per què el ritme obligatoriament ens impulsara a continuar amb el dia a dia.

A mi m'interessa molt això de la gestió emocional. Jo crec que aquesta és la clau. No tant parar-se a pensar. Si no parar-se a sentir. Com podem adquirir aquestes eines per gestionar les emocions. Com ho fas? busques un terapeuta? no crec per què això és més per un àmbit individual, no sé

(resposta) Si, efectivament. Pot ser mol util pensar com ens sentim? Davant dels conflictes com gestionem allò que sentim i el posem l'equilibri entre el que sentim i el que som responsables de fer. O millor dit, la responsabilitat que hem decidit asumir.

Jo treballo a l'Ateneu Harmonia i una de les línies estratègiques és la línia de creixement. Aqui incluim la demanda d'espais per aquestes reflexions, per posar en comú les veus i emocions individuals. M'ha encantat la relació que has dit entre la resposabilitat i la humiltat.  També la noció o paral·lelisme entre la culpabilitat i el orgull.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervi

...

Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc).Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres.  Fes-ho en un text separat per comesper facilitar aquesta tranferència automàtica.


-||-|-

-




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: sobirania relacional, feminisme, masclisme, racisme, sobiranies, privilegi, cultura, transformació social, gestió de conflictes, alternatives, capitalisme, sobirania tecnològica, gènere, victimització, culpa judeocristiana, orgull, relacions sobiranes, reparació

Intervinents: Neus Andreu, Núria Mateu, Sara Carro

Persones mencionades:

Projectes mencionats:

Organitzacions mencionades: Ateneu l'Harmonia, Fil a l'agulla

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


  • La responsabilitat que s'asumeix des de la situació de privilegi, per exemple la resolució de conflictes en les relacions, no ens ha de portar al sentiment de culpabilitat que ens bloquegi, que ens imposibilti actuar. S'ha de construir i treballar el tema de l'orgull. Orgull de portar a terme una responsabilitat que pretén empoderar, canviar estructures i paradigmes i que té, es clar, unes limitacions.,
  • El sentiment de culpabilitat pot bloquejar l'acció col·lectiva. S'ha de treballar el sentiment del dolor i passar de la perspectiva individual. Amb la intenció d'aconseguir el benestar comú.,
  • Una altra limitació es treballar l'acció i establir relacions des de perspectives unicament capitalistes. S'ha de asumir una perspectiva històrica per que sempre s'afronta la realitat sense la perspectiva històrica que es la que permet fer de les relacions un context més complexe, més ampli i més real.,
  • Vivim en una cultura on s'ha venut la idea que no ens podem equivocar.,
  • Les relacions entre gèneres estan mitjançades per la Història i allò que va passar impacta en el present, si no tenim coneixement de la Història, no entenem la magnitud de la situació.

Oportunitats / fortaleses

Propostes


  • Hem de tenir en compte per a la resolució de conflictes (normalment es tracta de dues perspectives que estan en situació de confrontació davant les diversitats) hem de tenir en compte la postura de l'altre, identificar els punts en comú.,
  • Treballar l'aspecte emocional, ens basem normalment en relacions racionals. Cal dotar-se com a col·lectiu de eines que ens permetin asumir reptes, amb idelogies diferents, diverses. Incloure les emocions és l'únic camí per construir relacions més sobiranes.,
  • Les estructures s'han de promoure i adaptar als contextos. Existeixen exemples i experiències que es poden adaptar, ajustar però recordeu, no asumir ni implementar res sense abans apropiar-se'n.,
  • Per començar a construir aquestes relacions sobiranes, hem de saber que no som sobiranes.,
  • És humà ser inconscient dels propis privilegis, els privilegis no es noten, el que es percep és la manca de privilegi; cal doncs estar atentes i respondre amb responsabilitat quan algú ens crida l'atenció.,
  • No hi ha d'haver problema per agafar la responsabilitat dels que ens van precedir i buscar la manera de fer una reparació; algú ho ha de fer en algun moment, l'avantpassat no tornarà per a demanar disculpes, i mentrestant el dolor no estarà sanat.



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal