Accions

Quan el mercat explota els béns comuns: el cas de l'aigua 2018/10/27

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya

Calendar Noun project 1194.svg

Quan el mercat explota els béns comuns: el cas de l'aigua

Quan: des de 27-octubre-2018 fins a 27-octubre-2018 · Hora: 11:00 - 12:30· On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.


“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Anàlisi crític de l'explotació mercantil dels béns comuns, i les propostes de reapropació pública: el cas de l'aigua. Amb: Enignyers sense Fronteres i Aigua és Vida: Míriam Planas; Observatori DESC: Quim Arrufat i Irene Escorihuela; Entrepobles: Montse Carrillo; Edurne Bagué; Taula per l'Aigua Terrassa

Un total de 6 ponents desglossaran les diferents dimensions de la naturalesa de l'economia extractiva sobre béns i necessitats bàsiques (béns comuns), agafant el cas de l'aigua com a paradigma. La guerra de l'aigua a Catalunya, Europa i el Mediterrani. Oligopolis, estructura organitzativa del saqueig. Miríam Planas, Aigua és Vida i Enginyers sense Frontera Externalització de la gestió de béns i serveis públics: precarietat, irresponsabilitat, impactes colaterals. (Quim Arrufat. DESC) L'impacte ambiental i cultural de l'extractivisme: Equador. (Entrepobles) El dret humà a l'aigua. Constitucionalització de la propietat pública dels béns comuns i la seva gestió: el cas d'Eslovènia i altres. (Irene Escorihuela, DESC) Lobbies i moviments populars en la disputa per la remunicipalització de l'aigua. (Edurne Bagué, Taula per l'Aigua Terrassa)




Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18aigua

INTRODUCCIÓ

Gent  de la #&CONAIE? d'Ecuador però no han pogut venir. La @Míriam Planes #&Enginyeria Sense Fronteres, baixa d'última hora.

QUIM ARRUFAT

Es va decidir fer aquesta taula rodona amb l'aigua com a paradigma però no només per abordar aquest tema. En col·laboració amb altres entitats, es parla de l'explotació mercantil i privada que gestionen béns solcials bàsics. Els darrers 10 anys, arrel de la crisi, com a resposta automàtica, s'identifica que hi ha una economia que no és justa i que no cobreix tots els elements. S'ha traslladat en el camp de la mobilització popular, han agafat pes i la crisi ha esperonat aquests moviments. Sobre l'aigua i els béns comuns. Falsa manera de generar indústria privada a través de les nostres taxes.

Aquesta és la preocupació general, es va decidir agafar l'aigua en concret per poder simplificar la recerca de dos anys. El paradigma de l'aigua, ha estat un dels més senzills d'explicar. Una de les batalles estratègiques en front a les institucions i regular de forma diferent els preus i les tarifes de l'aigua. I la gestió en alta i en baixa de l'aigua.

En aquesta crisi, el debat es va veure esperonat, una de les decisions que amb el temps s'ha vist a posteriori que va ser erroni. El gover de CiU i el PP amb la llei Omnibus va generar una tempesta. Aquestes mesures dràstiques que pren, és privatitzar l'estructura superior de l'aigua. Aigües Ter Llobregat que abasteix els municipis. Privatitzant aquesta, es decantava cap al sector privat. Sentenciava a mort gairebé el traspàs definitiu, continuat i automàtic de tots els serveis d'aigua.

Passaven a ser controlats, pagats i gestionats pel sector privat. La Caixa Agbar tenien, amb aquesta transacció, un monopoli del mercat de l'aigua i ens servia molt per explicar el contrast i com són mercats monopolístics i els preus públics són controlats per la política que en regula els preus i els beneficis de les empreses privades. Són pràctiques perverses que tenen altes probabilitats de provocar... Aquesta és la corruptabilitat i els acords per arreglar concursos són el pa de cada dia. Tot està en mans d'una sola empresa i coneix tot el servei, té molta força sobre les Administracions, que són molt influenciables i corruptibles.

Això ens servia i també per les mobilitzacions populars.

És un bé comú amb el qual algú se'n beneficia.

Quan esclata la crisi surt la necessitat de reformular l'estructura constitucional.  La Constitució es qüestiona per poder introduir la cura i la priorització de la protecció i la garantia de determinats drets socials.

És una Constitució que garanteix, pot enviar gent a presó per pronunciaments ideològics i té mecanismes de defensa tan coarcitius, poden anar a identifiar tuitaires, i anar al detall.  Pot paratlizar un Parlament, de les 33 lleis que es van aprovar quan era al Parlament, només en queda una. Per tant, pot demostrar un gran poder de coarció i molt conservadora però és incapaç de desplegar mecanismes de garantia.

Són dos nivells d'intensitat molt diferents . La Constitució aplica articles o no segons la força bruta o no o si ha de disputar espais a l'espai privat o no, i en el primer cas, desisteix. Són molt escrpulosos i atents per demostrar que poden mantenir l'ordre públic.

La necessitat de canviar amb la crisi és canviar de marc constitucional i que no tot fos decidit per les elits.

La reflexió de com es constitucionalitzen els drets socials, i la direcció política que hauria de prendre l'Estat...

Què s'ha pogut disputar i què ha caigut d'una banda a una altra

Hi ha dos tipus de constitucions, la formal i la material. La material és la que escriu uns àmbits institucionals que ja existeixen. Evita que, per exemple, les fronteres de l'Estat són x i y, això ja existeix. És un propòstic. I el dret constitucional formal és la direcció orientativa que vol prendre l'Estat.

La Constitució espanyola és una Constittució que un jutge no pot apel·lar-la. El dret constitucional de defensa, no existeix. Allò que passa als Estats Units, no podem invocar la Constitució com a ciutadans.

L'Estat, en lloc de garantir de partida els drets socials, fa una anàlisi estadística de quin impacte té i en la barreja d'alguns drets i d'autoprohibició dels drets. Al final, quanta gent està sense habitatge?

Fa un càlcul estadístic de quanta gent es pot quedar sense habitatge,  basat en estadístiques del passat.

Per què l'Educació i la Sanitat garanteixen l'accés universal en un marge de garanties de disposar d'aquest dret social de tota la població?

Hi ha una assistència bàsica i de prou qualitat. En aquests dos casos, gairebé el 100% es cobreix. Per què? Perquè l'Estat ja disposiava de la infraestructura sanitària perquè s'havia nodrit de molts hostpials de l'església. Ja no era només un desig buit de contingut, sinó que era una realitat que redimensionava. L'Educació, igual. Ja hi havia escoles i ja hi hvia una base material. En canvi, en habitatge, no. En aigua, tampoc.

L'Eslovènia va prendre una decisió fa dos anys i es va votar per afegir el dret constitucional de l'accés a l'aigua i potable. Serà pública. Ho incorpora la Constitució. No hi he anat per comprovar-ho però el país per la seva natura i la seva situació geopolítica, pensava que no trigarien grans empreses a explotar els seus recursos. I abans que passi això i que les empreses expolotin els recursos hídrics, abans que ho facin, ho incloen a la Constitució. Altra cosa hauria estat constitucionalitzar drets que estan en mans privades. A això s'hi atreveixen pocs estats i han de tenir força cotra els atacs que rebran. Si no hi ha una base material prèvia...

Sobre aquesta base material, el dret constitucional tingui una base.

Amb l'#aigua, passa el mateix. És pensable que és un bé comú per no tornar a cometre errors o utopies que no acaben de desplegar-se sense haver analitzat que és materialitzable.

La conclusió de com vincular la constitucionalització dels béns socials com el tema de l'aigua, amb Eslovènia com a exemple, i altres 14 països ho havien intentat.

 Eslovènia ho va fer abans que la saquegessin, pel que fa als recursos hídrics.

 L'hegemonia de la preocupació de la societat i garantir un espai material de domini públic que la faci possible després i es pugui completar el dret social des de la part pública.

ERNEST GUTIÉRREZ, Observatori DESC 

Les Administracions públiques han participat en el joc de descapitalizació.

L'aigua ha tornat a reqüestionar quin és el paper que ha de tenir al mercat. Els útlims anys ens hem preocupat per l'accessibilitat i no les desigualtats.  El problema no és que ho reconeguis com a dret social, ja discutirem qui ho proporciona

Tots sabem els pactes socials de post-guerra. Hi ha una certa propensió de l'Estat i el mercat es queda la distribució de béns. Hi ha tres paraules claus en el neoliberalisme aplicat. L'orientació i l'obsessió pels resultats. És igual pel procés. L'entrada i la sortida, tant és tot el que passa al mig. El mercat és el proveïdor de béns i serveis. En sentim a parlar, dels béns i dels serveis. La desconcentració, l'esquerra o les forces sensibles, la desconcentració del paper de l'estat que en realitat és una fragmentació. I la responsabilitat, la responsabilitat individual. Som a la #FESC.

Les tres qüestions claus es plantege per replantejar-se el mercat des de dins. Descapitalitzar l'estat no vol dir que es deixin de prestar els servies.

Els anys 60, l'Estt es preocupava d'un altre tipus de producció de béns.

A vegades és millor tenir la concessió

El neoliberalisme fa crides d'ofertes (contracció pública) transfereixes la responsabilitat i et quedes amb la de control.  A vegagdes fa la sensació que les administracions públiques fan una mena de control.

A vegades les administracions publiques, a través de la contractació, també estan fent aquest tipus de control

Un gran operador públic i concessions privades

L'economia del BOE, la salvatjada és tan bèstia és que el turisme i l'hosteleria junts no arriben ni a l'11% en aquest país. Té una doble lectura: o que ens plantegem quina economia privada hem de generar. I que comencem a decidir quins espais han de ser mercat.  Quin us de l'economia publcia utilitzem per veure quin mercat volem crear, i decidim quins espais en comú volem crear i quins han de ser pel mercat Els mecanismes de cobertura bàsics: pensió, etc. Van ser traspassades als Estats a meitat de segle. Va ser un moment polític.

"Outsourcing", "Economia de plataforma", "traslació de contractació". .El que abans ere concessionaris, ara són contractistes, el neoliberasme no té límits i marges.

A la guerra d'irak es subcontractaven soldats.

Les administracions públique hi han caigut i fan gestió externa, que és un eufemisme (gestió indirecta)  per dir que continuen tenint el control però hi ha una transferència de responsabilitat.

Al final ens convertim tots en subcontractistes d'altres

La nova llei de sector públic, té coses positives i negatives, ara, en teoria no pots fer una contractació externa de mecanismes de béns socials.

Fragmenta l'economia que genera, la fa enorme.

I ara es pot fer un seguiment més exhaustiu dels subcontractistes. També es poden garantir les condicions laborals de les parts però no es poden posar límits a les contractacions.

Ara, encara que es pugui, no hi ha mecanisme de control. Podem fer uns plecs meravellosos però si ens passem amb els plecs, caldran molts advocats especialistes i podra venir empreses grans com ACS i tindran molts bufets dedicats.  Quan es redacten plecs, etc, l'enfocament és un dels temes clau.

Si no tens un 30% del mercat, o tens capacitat d'incidència en el mercat.

Sobre els menjadors escolars, imagineu-vos que en els plecs comencessis a escriure punts de sobirania alimentària, imaginem-nos que es genera una demanda interna tan gran... generes una demanda interna tan forta en la restauració col.lectiva, l'economia pagesa podria viure d'això.

La importància que els drets socials, si no són drets socials no són universals, són una altra cosa. És important generar alternatives econòmiques.

Cal recuperar la part productiva i distributiva.

EDURNE BAGUÉ; CIESAS CDMX/Col.laboradora 

Quan el mercat explota els béns comuns.

La relació entre lobbis i moviments populars és una relació de tensió entre dos pols, acumulació de capital i sostenibilitat de la vida (Amaia Pérez Orozco)

Els lobbis representen l'explotació, l'expoli i la vida aniria respresentda pels sectors i mobiments socials.

L'aigua és molt essencial, recuperar el control sobre la vida.

Es produeix el conflicte quan des dels moviments populars, la ciutadania, genera una col·lisió i un conflicte d'interessos per accedir al control sobre això, que és essencial.

No només quan parles de lluitar, també es fa una proposta d'un model

Jo sempre parlo del servei de l'estament. El que es veu sempre és la materialització d'un marc a finals del segle XIX ja s'origina el servei i empreses.

Es demana un nou model que no parteixi d'aquestes visions, garantir l'accés i la desmercantilització. Extreure l'aigua de les lògiques de l'intercanvi comercial. Llavors ja parlem d'especulació. Les persones també busquen legitimitat en la presa de decisions sobre aquests aspectes que són essencials per a la vida.

Es vol que les decisions tinguin a veure amb valors de vida i no d'intercanvis comercials. En el cas de l'aigua, recau molt sobre el concepte de municipi, només seria l'Ajuntament, hi ha diversos tipus d'institucions.

El cas del comú és ben diferent d'allò públic.

El principi del comú en un servei bàsic, l'abastament.

Part d'aquest control té a veure amb la democràcia.

En el cas de l'aigua a nivell municipal, hi ha un trencament i l'aigua cada cop s'enten menys que s'hagi de pagar o gestionar. I s'estan generant uns canvis perquè estan treballant de visió comercial i s'està interpel·lant les institucions.

L'Ajuntament, com a suposat espai polític, que d'alguna manera ha de tenir responsabilitat sobre un bé públic i necessita canvis constitutius.

Parlem de Terrassa en concret, és un òrgan oficial i municipal però té una visió molt més àmplia I és el primer exemple més material, més concret i a la tercera ciutat més gran de Catalunya s'intenta extreure un bé comú d'espai rural en un espai de servei públic en un espai urbà.

Ja no és tot l'entitat pública empresarial. Van haver de passar un procés de reflexió, adonar-se'n. En general, tothom es va adonar que el descontrol venia del desconeixement. El coneixement està a l'empresa, s'hi preninen decisions si es va separar l'espai de gestió i el del govern. Coses del dia a dia tècniques i de gestió i les parts més polítiques van passar pel govern. No només hi ha decisions tècniques, sinó també de política pública. Es comença a veure que l'equip tècnic municipal tindrà un agent. No és només una gestió tècnica, implica dimensions socials i culturals, el coneixement s'amplia. Buscar altres estructures d'organització del servei i presa de decisions. I la recuperació del know-how. No hi havia un coneixement i en el procés oligopòlic de grans lobbis, tot el coneixement ve d'Agbar, escoles, màsters, tenen acaparats els àmbits de coneixement i marquen les línies a seguir. A Terrassa s'ha recuperat el coneixement i se n'ha generat de nou a partir del nou concepte i del nou marc ontològic.

El moment que la institució s'ha plantat i ha recuperat això, ha generat estructura i s'ha enfortit com a institució.

És un laboratori, també, i és interessant veure com es va resolent i es pot aplicar en altres serveis i altres municipis.

Buscaven superar els marges de la participació i entendreu-ho des de la co-responsabilitat. Hi ha diferència entre la participació ciutdana i la co-responsabilitat.

Els lobbies, davant de tot això, com han actuat? A Terrassa, el primer que van fer, Mina (empresa històrica de Terrassa) va ser la judicialització i la confrontació, al principi molt. Saben que els Ajuntaments tenen limitats els recursos per fer front als exèrcits d'advocats Ara han canviat d'actitud, col·laboració amb l'Ajuntament, perquè veien la pèrdua del control. En el cas de Terrassa, des que va arribar el servei, necessitaven més aigua, Mina el van impulsar, en relació a la contracció i relació amb l'Ajuntment. Això ha estructurat el poder econòmic i social de la ciutat i cada vegada el seu imperi i la seva hegemonia estava en risc. Utilitzava el finançament local, com per exemple els Castellers, i Agbar amb amenaces directes. I Suez, Bechtel, van veure que encara s'està veient un regulador únic estatal de regulació d'aigua però ningú ho vol perquè seria perdre el control.

Davant d'una amenaça d'un actor que era soci històric que ha anat amb la ciutadania, tancaven files.

Recuperar dintre de la tensió capital-vida, hi ha una tensió que va més enllà, dos maneres i dos models de societat.

QUIM

Hi ha manifestació a Igualada (L'Anoia es mulla).

Una consulta es va aprovar el 26 d'coctubre a Barcelona.

Fa un mes que s'ha posat en marxa l'Associació de Municipis per l'Aigua pública. Badalona, el Prat, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, que vole ajudar a promoure entitats i a compartir recursos.




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: sobirania en la gestió de recursos, aigua, sobirania, constitució, Terrassa, Eslovènia, monopoli, bé comú, participació ciutadana, corresponsabilitat, ciutadania

Intervinents: Quim Arrufat, Ernest Gutiérrez, Edurne Bagué

Persones mencionades: Amaia Pérez Orozco

Projectes mencionats: l'Anoia es mulla.

Organitzacions mencionades: Observatori de l'Aigua a Terrassa., Associació de Municipis per l'Aigua pública, Agbar, Suez,   Taula per l'Aigua Terrassa, Observatori DESC, la Caixa, Aigües Ter Llobregat, MINA

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


  • Constitució no reformable.,
  • Manca d'infraestructures.,
  • Mercats monopolístics i preus públics controlats per la política.,
  • Privatització de l'estructura superior de l'aigua. Aigües Ter Llobregat.,
  • Corruptibiilitat i acords en concursos públics.,
  • No tenir control sobre els mecanismes de provisió, la part productiva i distributiva ,
  • Fer tant complexes els plecs de contractació pública que només les grans empreses poden contractar l'assessorament jurídic necessari per complir els requisits. ,
  • Els lobbies que han creat les estructures sobre la base de relacions clientelars, i en veure que la seva hegemonia estava en risc,  treballaven a través de la confrontació i la judicialització ,
  • La tensió no només se centra a l'aigua , sinó entre dues formes d'organització de la societat,
  • Acumulació de capital i sostenibilitat de la vida, citant Amaia Pérez Orozco.,
  • El coneixement està a l'empresa.,
  • No només hi ha decisions tècniques, sinó també de política pública.,
  • Quan l'hegemonia està en risc, amenaces, xantatges i corruptibilitat.

Oportunitats / fortaleses

Propostes


  • Proposta de canvi constitucional - no possible a Espanya. Exemple d'Eslovènia, canvi constiucional abans de l'explotació hídrica estrangera.,
  •  Considerar-la un bé comú per no tornar a cometre errors o utopies que no acaben de desplegar-se sense haver analitzat que és materialitzable. ,
  • Si algú fa plecs per condicionar l'economia d'alimentació, generes una demanda interna tan forta en la restauració col.lectiva, l'economia pagesa podria viure d'això. ,
  • Desmercantilització de l'aigua i legitimitat,
  • Recuperar el knowhow sobre la gestió de l'aigua, que ara está sempre gestionat des d'Agbar ,
  • Cal recuperar la part productiva i distributiva de l'economia.,
  • Treballar-ho a través de metodologies de participació que arribin a ampliar el marc de responsabilitat de la ciutadania,
  • La multiconsulta a l'Ajuntament de Barcelona,
  • L'Associació de Municipis per l'Aigua Pública, (Barcelona, el Prat, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa,...),
  • Decisions tinguin a veure amb valors de vida i no d'intercanvis comercials.,
  • Canvi polític, cada cop s'enten menys que s'hagi de pagar o gestionar.,
  • Diàleg, coneixement i col·laboració. ,
  • Tenir en compte l'enfocament quan es preparen uns plecs de contractació pública.


Alternatives

Identificació d'alternatives existents


  • L'Observatori de l'Aigua a Terrassa, un laboratori que pot ser replicable, tant a altres serveis com a altres municipis,
  • Associació de Municipis per l'Aigua pública



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)




Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal