Economia dels marges 2018/10/28

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2018. Fira d'economia solidària de Catalunya ■

Economia dels marges

http://fesc.xes.cat

Quan: des de 28-octubre-2018 fins a 28-octubre-2018 · Hora: 12:30 - 14:00· On: Fabra i Coats · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2018_Xarxes socials:

@xes_cat

+ ical: afegir aquest esdeveniment a la teva agenda

Documentació
Teixim connexions
Resultats
Lloc

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) va començar l'any 2012 i enguany arriba a la seva VII edició en el 50è aniversari de les lluites del 1968. El fil conductor de la fira aquest any són les "sobiranies" en 3 eixos: gestió de recursos, econòmica i relacional. Les xerrades i debats de la Fira , mirant de recollir 3 coses: les amenaces a les sobiranies, les oportunitats per aquestes i les alternatives de sobirania ja existents.

“… En aquesta VII edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya volem parlar de les sobiranies. Sí, en plural! Perquè la sobirania d’un territori, d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre totes i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Si els recursos naturals, els mitjans de producció, els mitjans de comunicació, les xarxes socials… són controlats per uns pocs, el poble mai no podrà ser sobirà sobre la satisfacció de les seves necessitats i la cura del medi. Aquestes sobiranies, diverses, que defensem –alimentària, tecnològica, energètica, financera, dels nostres propis cossos…– ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.

Aquesta sessió: Formes d'organització i producció viables i dignes que l'ESS posa a l'abast, front a la precarització del sistema capitalista. Amb: Col·lectiu Ronda: Ramon Campa; Mensakas; Diomcoop

El sistema capitalista ens aboca sovint a unes agressions (precarietats i marginalitats) contra les que cal lluitar diàriament fent front a totes les dificultats econòmiques i laborals. Davant d'aquestes agressions, però, s'han donat algunes respostes que han desembocat en una creativitat per a crear estructures o plataformes des de l'autogestió sovint que permeten veure que hi pot haver solucions alternatives. Volem parlar de processos i experiències com els de Diomcoop (que ha permès que un grup de persones migrades regularitzin els propis llocs de treball) o Mensakas (cooperativa creada per les persones que van formar la plataforma “Riders per drets” per denunciar la precarietat laboral amb la que treballaven.

enllaç al programa

Documentació d'aquesta sessió

· apunts ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.

Apunts

Apunts copiats al wiki:

Editar apunts copiats al wiki

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18marges

Aportacions de les persones intervinents

Ramon Campa,Col·lectiu Ronda,

Nacho Parra, Col·lectiu Ronda, advocat laboralista, col·lectiu ronda, assessorant "economia "

Marie Faye DiomCoop creada per senegalesos que es dedicaven venda ambulant, amb aquest projecte han aconseguit regulació i empoderament

Marc Espinosa, Mensakas, afectats economia malanomenada col·laborativa, han creat cooperativa.

Ramon Campa:

Fenomen de la precarietat i exclusió, com des de L'ess el podem visibilitzar, paliar, moure dels marges a la centralitat.

La precarietat és intrínseca al sistema capitalista i amb la crisa ha crescut per poder seguir acumulant capital.

Existeix uin conflicte clar i irressoluble entre capitalisme i situació precarietat.

2007 comença crisi mundial, s'han destruit llocs de treball, molts expedients col·lectius, relocalitzacions, pics 205 atur.

Ara que creix el PIB i hiha més act econòmica els nous llocs de treball són més precaris.

Fenòmens: més temporalitat,

estabilitat en el mercat de treball, amb contractes inferiors a set dies

Agudització del treball a temps parcial no desitjat, base que està produint el creixement econòmic que no es trasllada a la ciutadania.

També persones jubilades amb menys poder adquisitiu,

Persones malaltes que no poden accedir al mercat de treball, però l'administració que funciona amb logiques economicistes i mercantilstes no els ho reconeixen

Joves, persones grans encara no jubilades, que no tornen feina, gent en atur a llarg termini.

La precarietat, cada vegada més, és la norma

Gent que tenint feina segueix essent pobra, mig milio de persones a catalunya el 2017.

en col.lectius de persones migrades encara pitjor, han de treballar en economia submergida

en el cas de les dones, les taxes d'atur són més elevades, amb condicions de treball molt dures i poca contraprestació, treballadores domèstiques, de pisos, Las Kellies, en el treball domèstic fins i tot les que estan contractades no cotitzen per l'atur.

Enormes cadenes de subcontractació, que faciliten la pauperització de les condicions de treball, empreses de multiserveis que se surten dels convenis col.lectius, o no en tenen, o tenen convenis propis que regulen les condicions a la baixa.

Persones que no se'ls reconeix la condició de persones treballadores. La mal anomenada economia col.laborativa que afecta el sector dels transports i la distribució. Persones que treballen sense cap reconeixement de drets.

Per això avui parlem del cooperativisme com a alternativa a aquesta desprotecció, el cooperativisme té mes capacitat de resistencia en epoca de crisi. Les estadístiques indiquen que a finals de 2011 les cooperatives van començar a generar ocupació, a l'economia mercantil es va seguri destruint ocupació fins al 2016, en condicions precaries. En el cooperativisme a finals del 2016 tenim més llocs de treball que els que hi havia abans de la crisis.

Avui a Catalunya hi ha 4.200 cooperatives, el 75% de treball, amb 50.000 persones empleades. Els llocs de treball tenen més estabilitat, amb millor condicions més dignes, les dones socies són el 60% de les cooperatves i si parlem d'assalariades encara puja. En quant a equitat a la distribució de la riquesa, segons el Barometre Cooperatiu publicat recentment, la forquilla salarial està al 2.6% al mercat mercantil les xifres no són aquestes.

Tot i això, des del moviment cooperatiu ens toca fer autocrítica, la presencia de persones vulnerables a les cooperatives encara és molt baixa, per exemple persones migrades. El perfil de les persones que avui estan creant cooperatives són blanques, d'uns 30 anys, amb nivell d'estudis alt.

Hi ha cooperatives que han facilitat, en les càrniques i el transport, per fer facturar a la gent com a autònoms, hem d'estar alerta.

També és cert, que tot i això hi ha alternatives, cooperartives amb persones migrades Alencoop, en economia digital capitalista tenim el cas de Mensakas, però tenim molt camp per avançar, Vivim en un context polític que ens és favorable a nivell local i de la Generalitat de Catalunya, hi ha una finestra d'oportunitat, hem d'exigir als poders públics que dediqui és diners al que genera riquesa per a tota la ciutadania però hem d'anar alerta, no generar dependencies cap a aquests recursos públics, reduir el risc d'institucionalitzar els projectes minvant el caràcter transformador dels projectes, hem d'exigir l'apoderament d'aquests col.lectius.

Posar la mirada en la lluita sindical, quan perdem drets en el mercat de treball se'ns dificulta crear estructrures en el mercat social.

Marie de DiomCoop

Fa dos anys que funcionem, som 16 persones, venim tots de l'economia de marges, abans veniem al carrer, venedors ambulants no autoritzats, ens hem incorporat a l'economia social i solidaria, hem après molt, ens ha ajudat a adonar-nos que no és facil començar una cooperativa sobre la base de l'estructura que teniem, quan vaig veure els 15 socis que fomavem part de l'equip vaig dir, aix`o no durarà ni 3 mesos, els meus companys em van sorprendre, pensavem qe no podiem fer moltes coses, neteja, cures o vendre al carrer, i des que hem comencat l'activitat de DiomCoop hem desenvolpuat quantitat d'activitats, roba, gastronomia, montatge i desmontatge, moltes coses que inicialment no pensavem que seriem capaços. No ens ho creiem ni nosaltres, primer vam dir anem a veure com surt tot això, i hem arribat a fer molt més del que feiem. Podem dir al món que podem fer coses, i ho hem aconseguit gracies a l'ESS, només ens han contractat des de l'ESS, i hem anat creant familia, No pensavem que des de l'economia que feiem podiem arribar a crear una economia amb més futur. No hi ha moltes cooperatives amb persones migrades, Alencoop i DiomCoop son exemples, fins i tot els Ateneus Cooperatius des del Cercle de migració anem creant una xarxa per incorporar gent que sempre han estat al marge de l'economia perque es puguin crear uns futurs més dignes, per canviar la mirada que la gent té sobre la gent que ven al carrer, n'hi ha molts que tenen estudis, llicenciatura, que al seu país eren advocats, s'han arriscat per venir i acabar pitjor de com estaven abans, et fa pensar perquè és així, netejar aquí genera més diners que ser advocat al teu país i així pots ajudar a la teva familia. DiomCoop és com un miracle, quan vaig veure el pla d'empresa vaig veure que no funcionaria, i era veritat, basar una empresa amb 15 persones que venen de llocs tant diferent, fer només una activitat i que la cosa funciones era molt difícil, i tenia raó, hem anat canviant aquesta estructura que teniem inicialment. Vam comença pensar quines capacitats teniem que no fossin vendre als mercats, gastronomia, teles del Senegal no tan cridaners, podem fer-ho amb colors més europeus. DiomCoop encara té reptes per aconseguir, però poc a poc estem aportant el nostre gra de sorra a l'ESS.

Nacho Parra, Colectiu Ronda

Vull fer una diferenciació entre la precarietat en un sistema econòmic i en altres espais d'activitat que en temps de crisi s'incrementen, altres formes econòmiques que surgeixen i no troben una regulació legal i per això s'utilitzen per explotar-les.

La venda ambulant a carrer per exemple i l'economia de Plataforma.

El llenguatge és important, es fa servir la connotació 'col.laborativa' quan parlen de plataformes ...basades en base telefònica.

Com funcionen aquestes noves formes economiques per incrementar l'explotació del capital sobre el treball. La ubertizació de l'economia, es deia, per agafar el model d'uber que segurament va ser dels primers que es va posar en dubte, en aquestes empreses hi ha petites diferencies.

CAbyfy contracta personal, no fa servir els autonoms com Deliveroo o steward?¿? que t'obliga a fer una mitjana de moltes hores al dia, i el tema dels falsos autonoms.

alguns trets caracteristics que són comuns: individualitzar totes les relacions de treball, en contra del poder del moviment obrer que es el poder col.lectiu des del sXIX.

l'exemple de glovo que han fet vaga o els de deliveroo que van fer vaga tot i no tenir condicio de treballadors ni dret a convocar una vaga, no van poder asseure l'empresa a la taula de negocaició. La llei ens dotava de petit mecanisme per crear una secció sindical, pero l'empresa no va reconeixer aquest dret. Això trenca amb l'experiencia acomulada al llarg dels anys.

La desregulació és aprofitar les zones grises de la norma. Hi ha una sentencia a madrid que diu que no son treballadors, que tot depengui d'una decisió d'un tercer, que son organs de classe, amb molt de poder i que no podem confrontar, se'ns escapa al nostre control.

Amazon i Deliveroo a Itàlia, el govern de Salvini diu que per llei tots els que hi prestin serveis han de ser considerats treballadors. aleshores diuen que Amazon i Deliveroo fan trucades diuen que si això passa marxen d'Italia, i es van sentir forçats a no posar la norma.

En un programa de radio un assessor de la patronal va manifestar que s'aprofiten dels treballadors que estan excolos del sistema, els donem la oportunitat de tenir recursos economics, amb persones migrades subcontractades per subcontractats, il.legalment. És important des del concepte marxista de l'exercit de reserva, anem a contractar a més gent de la que ens cal, cada dues setmanes demanes quines franges horaries demanes i i l'empresa decidieix a qui dona. focalitzen l'activitat en una necessitat contiuna de rotació, tenen el benefici economic en l'escala, però s'han generat alternatives, interessant la rapidesa amb què es generen alternatives, i això és gracies a un apoderament col.lectiu i la importancia que ha tingut el moviment sindical per defensar els llocs de treball.

Que no es confongui el concepte de flexibilitat amb l'explotacio sistemica en noves formes de relació.

Marc Espinosa, Mensakas

Sorgeix de la lluita dels treballadors d'aquestes aplicacions, els rideres que veieu pel carrer i que portem el menjar dels restaurants a casa.

Mensakas ha volgut crear un servei responsable, ecologic, en el treball, i es una eina mes en la lluita dels treballadors . ç

el primer sindicat, de teixidors, va contruir una cooperativa per comprar els seus telers i subsistir en periodes de llargues vagues de mesos.

Mensakas es una eina per avanar cap a objectius majors, la construccio d'una societat en que l'explotació de l'home per l'home estigui extingida i no s'enriqueixi a quatre families, que no siguem una especie divida entre poseidors i posseits.

Distribuciò de productes ecologics, elaborats, ...

les tecnologies han fet un canvi important en les ultimes decades, el ritme de consum s'ha incrementat, ens hem convertit en comodons, i a Mensakas hem desenvolupat una app mobili i una web, una eina tan professional com la que pot tenir glovo o deliveroo, seguim fent el transport de comandes que fan els clients a traves de la nostra aplicació , per posar al servei de comerciants i petits comerciants sense haver de fer una gran inversió, busquem generar col·laboracions entre iguals, el guany que obtenim del treball el tornem a la societat, contribuint com està marcat, reduint la contaminacio, oferint productes de proximitat, pagant un sou digne i contractant homes i dones.

Quan vaig començar a la cooperativa treballava en una pizzeria, i els explicava, i sempre sortia un economista i deia que les cooperatives son dificils perque la part humana es dificil de gestionar, el que és complicat es viure amb 500 euros al mes, els costums socials i l'educacio que rebem ens fan pensar que això es complicat, ens disciplinen a l'escola, a la feina, funcionem com exercits, a canvi d'un salari i reaccionem a ordres sense questionar, la classe treballadaora es un exercit no armat, som imparables quan construim joves una societat on homes i dones puguem ser lliures, sense empresaris, els bens necessaris els fem nosaltres, nosaltres posem el mon en marxa cada dia.

això permet una millora total del servei, el client del restaurant el coneixem, es una relació personal, entre iguals, participem en tots els processos del projecte i això ens serveix per ser mes feliços i sentir-nos més humans.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

Intervenció del públic

imagineu-vos que una empresa com carrefour us digués que vol treballar amb vosaltres, què farieu?

Marc Espinosa,

D'entrada no hi estariem oberts, però ens ho plantejariem, potser fent pagar molts diners, penses que si no ho fas tu ho farà un altre

Nacho Parra

Pot estar bé

La nostra capacitat com a consumidors, a Carrefour algú li farà la feina, no podem esperar que la nostra opció moral sigui universal. l'uncia manera d'obligar a una empresa a canviar la forma es treballant-hi, jo diria que si.

Nacho Parra

En el sector de la neteja, en hospitals, es dóna un interès per part de les plantilles a recuperar el servei de neteja, enlloc d'externalitzar, i si s'ha d'externalitzar fem-ho amb empreses d'inclusió social.

Intervenció del públic

Si entressiu haurieu de renunciar a moltes de les coses que heu parlat només per guanyar mercat, que és una màxima capitalista.

Marc Espinosa

Estem en una guerra, o utilitzem el que ens dona l'enemic, tots els recursos que tenim socialment per els de baix tirar cap amunt.

Marie Faye

Els altres no tindran opcio d'influir , vosaltres poseu les vostres condicions dignes, i podeu influir en com funciona Carrefour, aquest es el vostre poder,

una persona no ho pot canviar tot han de ser les masses.

Marc Espinosa

Utilitzar els beneficis de Carrefour per ajudar als seus treballadors a finançar una vaga

Alex lasmaries

Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc).Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres. Fes-ho en un text separat per comesper facilitar aquesta tranferència automàtica.

-||-|-

-

enllaç al pad

el taller

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

Presentacions o material projectat
Imatges
Vídeo
Àudio

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Documentació
Teixim connexions
Resultats
Lloc

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: sobirania econòmica, precarietat, exclusió, Economia Social i Solidària (ESS), institucionalització dels projectes, venda ambulant, cooperativisme, cures, gastronomia, riders, aplicacions mòblis, apps

Mostra paraules més freqüents al text

persones, treball, fer, gent, cooperatives, economia, podem, llocs, crear, condicions, treballadors, tenim, mercat, mencionades, diomcoop, veure, tenen, recursos, projectes, posar

Intervinents: Ramon Campa, Nacho Parra, Marc Espinosa, Marie Faye

Persones mencionades: Matteo Salvini

Projectes mencionats: Baròmetre Cooperatiu

Organitzacions mencionades: Col·lectiu Ronda, Alencop, DiomCoop, Mensakas, Uber, Cabyfy, Deliveroo, Amazon

Llibres i publicacions citades:

Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances

Agudització del treball a temps parcial no desitjat,
Persones jubilades amb menys poder adquisitiu,
L'administració que funciona amb lògiques economicistes i mercantilistes,
Gent que tenint feina segueix essent pobra,
Enormes cadenes de subcontractació,
Falsos autònoms,
La mal anomenada economia col·laborativa,
Lla presencia de persones vulnerables a les cooperatives encara és molt baixa

Oportunitats / fortaleses

Propostes

Crear cooperatives amb persones migrades,
Exigir als poders públics que dediquin és diners als projectes que generen riquesa per a tota la ciutadania,
No generar dependències cap als recursos públics, ,
Reduir el risc d'institucionalitzar els projectes ,
Obligar les empreses a canviar (ser més democràtiques, igualitàries,...) treballant amb elles

Alternatives

Identificació d'alternatives existents

El cooperativisme, que té mes capacitat de resistència en època de crisi.

el taller

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

Cites (què s'ha dit)

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".