Lab/proves

• Riscs

  • El problema no són només les tecnologies que fan servir els infants
  • sinó les que fem servir els adults i com els hi passem i l'efecte que tenen en els nens i nenes (Anna Ramis)
  • Transmetre aquestes reflexions als joves i als nens
  • saber-los explicar perquè no han d'enganxar-se als dispositius i les xarxes
  • Hi ha un determinisme tecnològic
  • podem estar tots d'acord
  • però les administracions públiques són deterministes
  • pensen que el dispositiu permetrà educar
  • canviar les conductes (Pablo Rivera Vargas)
  • Hay un monocultivo digital en la escuela
  • solo se conoce una plataforma
  • los niños salen de la escuela conociendo solo esta plataforma.  (Pablo Rivera Vargas)
  • Parlem dels jocs en línia
  • de si tu estàs jugant o si ells estan jugant amb tu. (Còmic Sadó)
  • No llegeixis
  • no pensis
  • no agafis cap llibre
  • utilitza les pantalles per entretenir-te
  • perquè les decisions importants es prenen per un altre costat. (Còmic Sadó)
  • Línia MAT
  • Fracking
  • Desajust generació-ús d'energia
  • La indefinició i el mal ús de conceptes 
  • No donar valor al que fem i en conseqüència no socialitzar-ho.
  • Falta de treball dels aspectes relacionals en els projectes
  • les cooperatives.
  • Extractivisme acadèmic: abús
  • des de l’acadèmia
  • del temps i els recursos dels que fan la pràctica
  • per fer estudis.
  • No sempre el model de gestió es correspon amb la governança real.
  • No sempre la "gestió cívica" és democràtica i té arrelament.
  • La preparació i justificació de subvencions dificulta la feina dels espais comunitaris quan aquesta no coincideix amb els propis cirteris d'autoavaluació.
  • Els algoritmes ens poden portar a la injustícia
  • a la esclavitud
  • La bombolla dels filtres
  • en què rebem únicament informació ja propera a nosaltres o als nostres valors
  • Els programes repeteixen i augmenten el biaix social
  • We have to recognise this (blockchain) is a young technology
  • Blockchain can be disruptive for the Social and Solidarity Economy 
  • Is blockchain the best tool to democratise the economy?
  • We need that city councils to push hard to support these kinds of solutions. 
  • There is a fear from city councils of giving voice to citizens
  • ...
  • le partage d'outils ne suffit pas à créer une culture des communs au sein de l'administration
  • attention à la confiscation du concept des communs par des acteurs politiques
  • réfléchir aux freins du développement des communs dans l'action municipale 
  • la logique des partis politiques est peu compatible avec celle des communs
  • Depuis quelques années
  • sous le terme d'urbanisme transitoire
  • se développe une logique de commande d'occupation temporaire d'espaces
  • depuis des enjeux d'aménagement du territoire porté par un mixe d'intérêt public/privé. 
  • La pratique d'occupation temporaire d'espaces par un mixe d'intérêt public/privé
  • vient reprendre des traits extérieurs de nos pratiques d'occupation d'espaces en communs.
  • La valeur produite par le travail du commun dans nos pratiques d'occupation d'espace y est détournée au profit d'un double enjeu de valorisation du foncier et de marketing territorial. Comment se soustraire à cette enclosure ? 
  • L'apparition du CNTL semble vouloir réograniser nos pratiques sous le paradigme peut clarifier des "tiers-lieux".
  • Le problème des tiers-lieux est qu'ils ne sont pas bien constitués au titre des communs
  • laissant la possibilité d'une telle réappropriation de nos pratiques par une coalition d'intérêts publics/privés se grimant sous les atours des communs spatiaux que constituent les expériences de friches culturelles portées par des artistes et des habitants : bière bio
  • graffitis anars
  • mobilier palette
  • transat et clubbing dj.
  • Articulation entre les groupes de commoners en Europe à cause des différences de langues
  • difficulté d'inclusion des commoners de la base dans les "rencontres internationales"
  • inclure les groupes de commoners du Nord de l'Europe dans le processus de travail sur le mouvement des communs
  • sortir des limites du continent européen pour tisser des solidarités extra-européennes
  • Administration publique
  • Ces acteurs: répondent à des problèmes locaux que les administrations ne prenent plus en charges
  • se concentrent sur la résolution des problèmes
  • s’épuisent à la résolution des problèmes.
  • Il s’agit ici de prendre le temps de construire rapport de force
  • et de se coordonner à niveau supérieur. Il s’agit de provoquer un changement d’échelle de nos pratiques.
  • Influencer l’administration vers une éthique de pratiques.
  • Pour y arriver
  • il s’agit (1)de partir de cas concrets (2) d’identifier des outils juridiques à partir des expériences
  • Que tous les acteurs dispersés se fédèrent.
  • Une action organisée (cf. définition depuis la sociologie des organisations): Action collective
  • Organisée
  • Productrice de hiérarchie mais hiérarchie vise à répartir la ressource.
  • Quelles alternatives entre la propriété
  • le squat et les bailleurs sociaux ?
  • To overcome language barriers
  • To overcome fields barriers
  • specialists views vs systemic approach
  • Transition with open design
  • commons industrial production poses social challenges
  • of change
  • of legal aspects
  • of work
  • Define the goals of a "commons factory": it would be a way of producing of what the users want instead of what the industry wants to have us consume; it would also be a way of taking control of the means of production
  • where the commoners take control over machines and production processes
  • thereby redesigning not only products but also the machines themselves; this needs to be done in the from of networks
  • thereby decentralising the industrial society.
  • Energy consumption of servers and digital machines
  • Scalability: how to connect design
  • prototyping with real needs and suficient scale industrial production?
  • How to overcome all-rights-served thinking and move from copyright to copyleft?
  • Bring together different people with different backgrounds and political and artisic ideas to get to synergies and create and represent the products we want
  • C'est impossible de tout documenter
  • Difficultés pour rendre accéssible la documentation
  • mais aussi qu'elle soit comprise et appréciée par le plus grand nombre
  • Reflexion sur les différentes formes : ne pas limiter la documenation à l'écrit
  • Jamais la connaissance ne sera retransmise à la pensé ou au mot près : « nous ne sommes pas des photocopieurs »
  • Adopter et assumer de rendre visible toutes les formes d’initiatives économiques
  • sociales et solidaires informelles (licites)
  • Qq chose de radical peut devenir qq chose de conservateur
  • Risque d'institutionnalisation des expériences radicales
  • Comment un lieu intermédiaire peut faire commun 
  • La place publique à Marseille est dévolue par les pouvoirs publics pour être un espace de passage
  •  comment dépasser les divisions socialies structurantes dans la société ?
  • Comment assurer le pouvoir d'agir des habitants sur les questions liées à leur habitat?
  • Comment faire connaître à un public
  • le plus large possible
  • les alternatives liées à l'habitat? 
  • Volonté de faire venir tout le monde aux rencontres ne suffit pas. Il faut prendre le temps. Perte de moyens financiers a un gros impact sur ces dynamiques.
  • GAFAM. We should be as conscious of it as we are about environment
  • labour abuse
  • bank practices
  • nutrition
  • etc. What are we sharing with these platforms on an automat basis. We can also think on the technological tools we really need. 
  • Worried about privacy both individual (our data is our life) but also as a collective good and the commercial use about community data
  • as a matter of democracy.
  • The amount of data we produce should be considered a commons itself
  • and the problem is how to get back the control of it. To regain ownership we need to regain ownership of the infrastructure to create another kind of governance. 
  • That includes the data produce inside the projects. An exemple would be the data Shared for transparency matters but in an illegal way. 
  • How to make the Shared resources non-privatizable. CopyLeft. Lionel Lourdin
  • Geneva
  • is exploring for the last 20 years the Numeric and Juridic Commons Goods. Open licence
  • non by reciprocity but for compatibility
  • it means
  • to make sure that authors and contributors are only producing for the common goods
  • so based on economic model. 
  • Accessibility and involvement. The difference between costumers and co-owners should be an issue
  • and it is specially important in relation to the governance model.
  • Multiples usages et ressources partagés
  • appropriation
  • gratuité ou valeur marchande 
  • Férmeture d'espaces publiques
  • Multinationales
  • Comment soutenir la solidarité lorsque on est en précarité ? 
  • Comment protéger les droits sociaux dans le travail de airs à pairs ? 
  • Développement du travail non-payé sous couvert de communs
  • On aura du mal à l’obtenir politiquement. Comment créer des mecanismes en interne
  • au sein de la communauté ? 
  • Quel rapport entre commoners et non-commoners ? 
  • La coopérative intégrale (originale) ne met pas à l'abri de la reproduction des rapports patriarcaux.
  • una de les estratègies comunicatives que utilitzen gran empreses com La Caixa és l’apropiació devalors i conceptes dels moviments socials
  • de l’ESS i de l’esquerra en general
  • la comunicació des de l'ESS fa servir massa un to seriòs i oblida l'humor
  • Campanyes com la de La Grossa de Nadal estereotipen les dones grosses i grans.
  • Largos períodos de licitaciones: el adversario son unos departamentos jurídicos y burocráticos poco dimensionados y que ante la gran demanada de servicios
  • se colapsan. 
  • La publicidad y los grandes medios tienen mucho poder y tergiversan la información y cómo se posiciona esa información
  • Esperábamos más empatía del ámbito ESS
  • pero no la hubo. Incluso la campaña de comunicación quería ser compartida y no lo fue.
  • Las herramientas online controlan nuestros datos y tienen malas praxis laborales y económicas. 
  • El software lbre tiene el reto de tener dificultades para mantener los diferentes servidores y herramientas.
  • En la comunicación visual hay una carga de género brutal.
  • Hay ciertos estereotipos que se representan iconográficamente constantemente: por ejemplo
  • la silla de ruedas para la diversidad funcional; o la familia de 4 miembros heterosexuales y con dos hijos como familia.
  • ¿Cómo comunicar y a qué públicos? Hay diferentes targets: los convencidos
  • los menos convencidos
  • los que están incómodos en el capitalismo y los que quizás están cómodos. 
  • ¿Qué hacemos ante la mala prensa? La Economía Social y Solidaria ha salido en prensa de una forma más negativa que positiva. 
  • Aparece la duda de que cuándo hay mala prensa
  • tenemos dudas hasta qué punto somos vulnerables
  • Hay que ampliar la base social
  • Las redes: ¿trabajamos para ellas o ellas trabajan para nosotras? Hay organizaciones que piensan que el newsletter
  • por ejemplo
  • es un medio más directo y personal con el usuario.
  • Utilizar el humor en la comunicación de nuestras comunicaciones.
  • Felipe: a veces con la obsesión de hacerlo todo participativo
  • limitamos la creatividad de personas que aportarían mucho al colectivo.
  • there is a political process that a city needs to go to in terms of having consensus before looking to regulate.
  • From a policy point of view
  • cities are struggling to regulate this issue of short term renting
  • A lack of transparency and open debate in mass media and proprietary technologies of discourse
  • When there is a disagreement people vote
  • they don't get together and talk to find a way to create something new together. Besides democracy
  • we could have other processes.
  •  I am concerned with the idea that the commons is better than public and private. I think it is an enormous achievement to have the commons at the centre
  • but not to think it is better.
  • Volem incidir a la capa cultural d'internet
  • en com la fem servir. En aquesta capa ens diferenciem perquè en la capa física i de serveis les telecomunicacions són com l'aigua o l'electricitat (Bernat Alcolea. Som Connexió).
  • Qui domina aquest producte indiferenciat [les telecomunicacions] que cal vendre a tothom
  • rics i pobres
  • per treure'ls al màxim del que tinguin a la butxaca? Quatre grans operadors amb múltiples submarques (Bernat Alcolea. Som Connexió).
  • Ens obliguen a posar infraestructura on ja hi és
  • perquè les condicions d'ús no són assumibles
  • el majorista propietari de la infraestructura fixa un preu inassumible. (Xavi Poza
  • Fundació Guifinet)
  • La regulació de la CNMT afavoreix als grans operadors.  (Xavi Poza
  • La plataformización es un sistema algorítimico complejo más difícil de entender que la internet de nodos original
  • hay una transformación política importante en la que internet se ha concentrado en 3 o 4 plataformas. (Efraín Foglia)
  • Si no connectem els nous paradigmes socials (crisi ambiental
  • perspectiva de gènere
  • comunitats de pràctica) amb els tecnològics (intel·ligència artificial
  • neuroinformàtica
  • blockchain) serem només prestadors de serveis.  (Efraín Foglia)
  • El 5G no opera en una freqüència lliure
  • té llicència
  • és un canvi tecnològic que provoca obsolescènia amb l'anterior i impedeix que hi hagi iniciatives comunitàries.  (Efraín Foglia) 
  • El repte és construir comunitats al voltant de la connectivitat amb fibra
  • de l'aprovisionament d'aigua
  • de l'habitatge
  • de l'energia
  • ... (Bernat Alcolea
  • Som Connexió)
  • Amazon
  • Google
  • Apple
  • Meta ... són una ideologia
  • potser fins i tot un règim
  • que està suportat pel seu estat-nació (EUA) que han passat a governar
  • en condicionen la política i les actuacions
  • si cal es fan un auto cop d'estat. (Efraín Foglia)
  • El 5G es un story telling
  • relato de venta
  • se empezó a vender antes de tener la tecnología. Hay mucho de esto en tecnología
  • incluso se venden tecnologías antes de desarrollarlas y luego no acaban de madurar. El 5G se basa en un mensaje de velocidad
  • una fibra óptica "voladora". En pocos años pretenden hacernos cambiar todos los dispositivos. (Efraín Foglia)
  • L'any 2021 la CNMC va treure l'accés regulat del preu del majorista (accés ) de xarxes de telecomunicacions per a 696 ciutats (fins llavors eren 60). Llavors has d'arribar a acords amb el majorista i pot posar el preu que vulgui. Això ens ha posat en una situació de pèrdua en alguns contractes. (Leila Zamarra
  • Punt d'accés SCCL)
  • A Colombia hi ha una economia basada en desmantellar la selva i es explotar els territoris.
  • El Mercat
  • l'Estat i el Marit són amenaces a la sobirania en les cures
  • El mercat invisibilitza l'explotació i colonització del cos de la dona
  • L'estat s'alia amb el mercat: fa de garant dels processos en que els nostres espais i cossos s'organitzen per a l'acumulació del capital
  • Dialogue between the Social and Solidarity Economy and the Commons economy questioning if we are doing the same thing
  • Institution are very difficult to transform. You need a lot of power to transform that.
  • Media is a challenge
  • but we can face it
  • it is there
  • we should do our duties well
  • insist on what we do
  • connect with similars
  • partners
  • and create partnership
  • fight agains media will distract us.
  • Tthe biggest risk that we have is not to be organised against this external system that is destroying us
  • capitalism
  • to be divided.
  • We face the destruction of the planet
  • we risk being coopted by the sharing economy 
  • We live in a real media enclosure
  • we are taken over with a media empire that takes us to massive consumption.
  • We need to transform everything
  • and based on our impact
  • the visibility will come. The snowball effect. 
  • We have achieved a shift in the discourse on the value of data
  • now we need to se how to move into actions
  • what type of systems can we design?
  • How can we use technology in a way that is meaningful and gives context.
  • Data is politicised
  • Young people are participating less in participatory processes in the city
  • We need to recover the trust of citizens to governments by giving them democratic tools to participate.
  • 95% de la gent al món
  • rep aigua empreses públiques
  • a Catalunya és a l'inrevés
  • El marc legislatiu fa més fàcil privatitzar un servei públic que prestar-lo de forma directa
  • Detectades abans de la sessió:
  • Detectades abans de la sessió: combatre aïllament gent gran
  • Detectades abans de la sessió: tenir centres per persones amb dependències
  • Detectades abans de la sessió: tenir espais per famílies amb vulnerabiliat
  • Detectades abans de la sessió: tenir espais criança compartida
  • Detectades abans de la sessió: tenir una hemeroteca
  • Detectades abans de la sessió: teniu un espai de reunió per diables i timbalers
  • Detectades abans de la sessió: el centre cívic del surtidor i la biblioteca estan sempre plens
  • calen més espais
  • Detectades abans de la sessió: Ampliació CAP de les Hortes
  • Aportació Grup A/ Grup D: problema Ni-nis / centre formació no reglada oficis /fomentar cultura
  • Aportació Grup A: manca residències gent gran
  • Aportació Grup A: distribució no adequada dles equipaments
  • zones amb mancances
  • Aportació Grup A: falten sales expo
  • Aportació Grup B / Grup C: Castellers poblesec no tenen local
  • són 200 castellers com sardines en llauna
  • passant calor i fred
  • es merma vida social de la colla
  • no és prou segur
  • Aportació Grup C: potenciar castellers com espai intercultural
  • Aportació Grup B: Gent que dorm al carrer amb cartró i manta / cal espai per anar a dormir
  • Aportació Grup B: no hi ha piscina
  • Aportació Grup B / Grup D: Geganters
  • falta un espai on guardar els estris
  • Aportació Grup C: de sortidor a plaça espanya no hi ha cap equipament cívic
  • Aportació Grup C: falta espais verds
  • només zona xemaneies
  • Aportació Grup C: necessitat lavabos públics
  • quantitat turistes
  • Aportació Grup D: casals de gent gran / tallers de memòria (dia i residència)
  • proposta
  • Aportació Grup F: no ens agrada espai equipament de la Satalia?
  • Aportació Grup F: falten espais per nens i famílies
  • Aportació Grup F: escales mecàniques hi ha a una zona (fira) i altra no. Escola Bosch en demana
  • Detectades abans de la sessió + Aportació Grup G / H: calen escoles per adults
  • Aportació Grup H: cal un institut formació professional
  • Open communities are sexist because there have never been women in these communities
  • the solution implies that women become more involved and their companions stay home a little.
  • The economic
  • symbolic power of knowledge continues to be dominated by men. It is necessary that men are also included in the care economy.
  • We have to start the conversation
  • in Wikipedia
  • about the fact that an encyclopedia is something ideological
  • change the policy of neutrality regarding the concept of truthfulness and assume that what we are doing is ideology.
  • Model de ciutat capitalista amb als nivells de consum. Això fa que tingui una relació amb el camp inequitativa
  • ja que el veu com la seva font de producció i
  • per tant
  • manté una relació extractivista.
  • Cost elevat de les activitats del sector primari i secundari
  • Accès de regulació per als petits productors
  • Agudització del treball a temps parcial no desitjat
  • Persones jubilades amb menys poder adquisitiu
  • L'administració que funciona amb lògiques economicistes i mercantilistes
  • Gent que tenint feina segueix essent pobra
  • Enormes cadenes de subcontractació
  • Falsos autònoms
  • La mal anomenada economia col·laborativa
  • Lla presencia de persones vulnerables a les cooperatives encara és molt baixa
  • llevar a la práctica lo que predicamos?
  • resolver necesidades reales de los acutales comuneros/cooperantes y de más gente?
  • apropiarse de las tecnologías y no usar los medios de las corporaciones?
  • experimentar y desarrollar formas de governanza horizontal?

  Ejemplos:

  • Cooperativa en vez de la sociedad mercantil; cooperativizar la actividad (trabajo
  • consumo
  • ...) no explotar a otros
  • FoodCoop NY
  • Food Coop Barcelona
  • Cambios legislativos
  • recuperación de figuras legales que han persistido
  • hackeo del marco legal
  • Patrimoni ciutadà en Barcelona 
  • Recuperación institución del común rural (pe: FMR en Cataluña)
  • Común urbano en Nápoles e italia
  • Nube digital cooperativizada/comunificada
  • CommonsCloud (femProcomuns)
  • Web Architects (BR)
  • Cloudy (Pangea.org)
  • FramaSoft (Francia)
  • Tienda gratis
  • CSA's
  • Autogestionar centros sociales
  • equipamientos
  • infraestructuras
  • Horts comunitaris de Can Masdeu en Barcelona
  • Autogestió veÏnal a Ateneu 9 barris i Can Batlló en Barcelona
  • Can Fugarolas en Mataró
  • Macao Milano
  • Cómo llevarlo a la práctica y cómo expandir las prácticas

  Qué: expandir prácticas procomunes a más gente

  • resolver necesidades (materiales y relacionales)
  • y que lleve a un cambio cultural

  Cómo:

  • Asilo Filangieri Napoles
  • Operadors privats fan servir infraestructures el desplegament de les quals es basa majoritàriament en ús de l'espai públic i en costos que acaben assumint els ajuntaments
  • Hi ha ajuntaments que paguen per desenvolupament tecnològic i aquest programari es manté privatiu
  • no el pot fer servir i modificar tothom i
  • a més
  • crea dependència dels serveis de determinades empreses
  • A vegades els formats que fan servir les administracions per les dades no són estàndards
  • Amb l'excusa de la sostenibilitat les universitats estan optant per grans opcions privatives
  • Webs de l'administració requereixen Adobe Acrobat per firmar PDF i si no no pots fer comunicacions oficials (tenint en compte que Acrobat és privatiu i a més no existeix per Linux)
  • ​Les Cooperatives Agràries que donaven suport al consumidor ara s'han girat en contra d'ells
  • fan subastes a Mercabarna.
  • Els patrocinis tenen un paper modelador de la orientació dels festivals
  • Es detecten problemes per aconseguir patrocini d'empreses ètiques per als Festivals
  • Que els festivals els patrocini la Damm és una contradicció (com passa amb Esperanzah i passava amb BccN)
  • Tenim eines tecnològiques i de llicències lliures i no sabem com fer-les servir.
  • Una o dues empreses monopolitzen el patrocini de festivals culturals a Catalunya
  • Willingness to pool services
  • Cover unresolved issues regarding software
  • Empower people with free technology
  • To promote the use of free software at schools and within the public administration
  • understanding its philosophy and how it works
  • To promote interoperability between services
  • to make free software easier to use and politically desirable (for example regarding chat) we need for a regulation that allows it.
  • To build networks to function in areas where free software is needed to offer solutions.
  • Els darrers cursos escolars
  • diversos centres educatius han començat a demanar a les famílies una autorització per a que els seus infants puguin utilizar la plataforma Google Suite dins el marc escolar.
  • Who has the actual knowledge to access these open data in the the "open for all" model
  • usually it's the big corporations who take advantage of it
  • There is work to be done on awareness to protect new smart tools for people to have data protection
  • Anar tots a un node exitòs de fediverse comprometent la seva capacitat de ser sostenible tecnològicament enlloc de crear nous nodes federats distribuïnt la capacitat de gestió.
  • At the European Commision in Brussels they view the wave of regulations by cities as a problem that goes against EU law.
  • From the European Commission
  • there is now an investigation into Barcelona
  • Paris
  • Brussels and Berlin's regulations
  • The main arguement the plaforms have is that they are solely intermediaries.
  • Tenim principis sostenibilitat medioambiental. Fem servir routers i infraestructura que hem d'entendre com pot ser més sostenible (Gemma
  • Hi ha un corrent de pensament que vivim en una societat accelerada i hi ha dades que ho demostren per diversos indicadors (Sergi Rovira)
  • Les aplicacions estan pensades per enganxar-te
  • perquè els infants siguin "clients" i alhora "treballadors" inconscients de la corporació tecnògica. L'infant per no enganxar-se ha de competir en desavantatge amb professionals neurocientífics experts en pujades de dopamina. (Eva Vidal).
  • Després de la 2a guerra munidial hi ha un canvi on amb tots els indicadors hi ha acceleració
  • es passa a una funció de creixement exponencial. (Sergi Rovira)
  • Si veiem uns gràfica de consums d'energia veiem que el creixement es dispara i és exponencial a partir de 1950
  • s'atura breument amb la crisi del petroli i amb la del COVID
  • un 80% encara és fòssil (carbó
  • petroli
  • gas) i la fotovoltàica és només l'1%. Si hem de fer un canvi hem de tenir en compte aquestes dimensions (Sergi Rovira)
  • La concentració de CO2 que tenim mai la població humana l'havia respirat. Estan desapareixen espècies però la humanitat és qui ho patirà més. (Sergi Rovira)
  • Encara que el capitalisme estigui destruïnt el món per canviar-ho no podem eliminar l'economia de cop. (Sergi Rovira)
  • Sostenible no vol dir només mediambient
  • és una combinació d'ecològic
  • social i econòmic. En la intersecció ecològic-social diem que ha de ser "soportable"
  • en la intersecció ecològic-econòmic que ha de ser "viable"
  • en la social-econòmic "equitatiu" i en la intersecció de tots tres "sostenible".  (Sergi Rovira)
  • Un 12% de la població mundial disposa del 80% de la riquesa. Un 55% població viu amb l'1% de la riquesa. (Sergi Rovira)
  • El "núvol digital" no són núvols de gas
  • són màquines. Per fer això necessitem els minerals que tenim a la Terra des que es va crear fa 4.500 milions d'anys. Però gastem això per coses que duren uns mesos o anys i que
  • a més ecessiten una energia per funcionar
  • que extraiem també
  • majoritàriament
  • de combustibles fòssils milenaris. (Eva Vidal)
  • La història resumida d'un dels nostres mòbils és la següent: surten els materials d'Àfrica i es porten a fabricar-se a la Xina
  • de Xina passen a Europa. Són dispositius amb elements tòxics i que no s'han dissenyat per ser reciclats. Al cap de poc temps els residuus els tornem a enviar a l'Àfrica. (Eva Vidal)
  • Quan veiem el vídeo o la foto d'un infant treballant en una mina de Coltan a l'Àfrica
  • per exemple
  • ens hem de preguntar ¿El que extreu es menja? ¿És material que es transformarà en una fàbrica del seu país? ¿Quan cobra per treballar-hi o per què s'hi veu forçat?  (Eva Vidal)
  • El que es coneix com a "embodied energy" (energia grisa o energia intrínseca) és aquell percentatge d'energia que no es dedica a l'ús sinó a la producció
  • transport o processat final d'un dispositiu. En un mòbil l'energia intrínseca és entorn a un 80%
  • només un 6% de l'energia es fa servir en el seu ús.  (Eva Vidal)
  • Es dona la paradoxa que cada cop tenim aparells més eficients
  • però llavors consumim més i el resultat és mantenir o augmentar el consum de minerals i energia
  • no es redueix. (Diego
  • L'obsolescència programada s'ha prohibit a França i potser serà cada cop més difícil. Però s'estan molts recursos a l'obsolescència estètica.   (Eva Vidal)
  • Les dades acabin essent únicament una mercaderia.Es compren i es venen.
  • Si no hi ha governança humana l'experiència de blockchain pot portar a una concentració de poder entre uns pocs actors.
  • El gran repte és imaginar com governem una xarxa descentralitzada. No hi ha una única solució.
  • S'ha idealitzat el blockchain. Per entendre bé què suposa cal entendre primer el bitcoin. Cal desmontar mites i llegendes.
  •  Tres desequilibris  posen en perill la sostenibilitat social de les comunitats rurals: demogràfic
  • de gènere i de mobilitat. 
  • Feminització de les cures i manca de corresponsabilitat entre homes i dones. 
  • La sostenibilitat social del medi rural està en perill: despoblament
  • envelliment
  • masculinització i una generació suport ofegada per les tasques de cura.
  • La desagrarització
  • un món rural  desvinculat del món agrari
  • amb una diversificació econòmica que no enforteix el sector agrari.
  • Procés de concentració de la terra: cada vegada la terra està en mans de menys persones.
  •  En la formació professional
  • només 3 del 7 cicles formatius relacionats amb el món agroalimentari integren en el currículum la producció agrària ecològica
  • En l'educació universitària només un 5% dels graus està relacionat amb temes agroalimentaris
  • i aquests s’imparteixen a 7 de les 12 universitats catalanes
  • cap parteix de la sostenibilitat del sistema alimentari
  • To manage the support programme
  • La Comunificadora
  • as a commons resource available to every institution and organisation that may want to execute it.
  • Preocupació per l’expansió ràpida de l’ESS gràcies a nous recursos de l’aposta de l'administració i la possibilitat que aquests recursos desapareguin
  • Basculem entre el "jo" i la massa de gent que configuren els teus gustos
  • visió del món i desitjos
  • No controlem el codi
  • hi estem inscrits
  • Anem cap a un nou ordre econòmic
  • un procés de datificació salvatge que convida a la derrota de la sobirania popular.
  • L'algoritme perpetua les injustícies històriques heretades
  • el biaix de gènere
  • de classe i econòmic. 
  • Xantatge emocional i ètica fràgil de la interfície
  • sofisticada arquitectura de la suggestió
  • L'algoritme radicalitza els gustos i opinions de ls persones
  • La responsabilitat que s'asumeix des de la situació de privilegi
  • per exemple la resolució de conflictes en les relacions
  • no ens ha de portar al sentiment de culpabilitat que ens bloquegi
  • que ens imposibilti actuar. S'ha de construir i treballar el tema de l'orgull. Orgull de portar a terme una responsabilitat que pretén empoderar
  • canviar estructures i paradigmes i que té
  • es clar
  • unes limitacions.
  • El sentiment de culpabilitat pot bloquejar l'acció col·lectiva. S'ha de treballar el sentiment del dolor i passar de la perspectiva individual. Amb la intenció d'aconseguir el benestar comú.
  • Una altra limitació es treballar l'acció i establir relacions des de perspectives unicament capitalistes. S'ha de asumir una perspectiva històrica per que sempre s'afronta la realitat sense la perspectiva històrica que es la que permet fer de les relacions un context més complexe
  • més ampli i més real.
  • Vivim en una cultura on s'ha venut la idea que no ens podem equivocar.
  • Les relacions entre gèneres estan mitjançades per la Història i allò que va passar impacta en el present
  • si no tenim coneixement de la Història
  • no entenem la magnitud de la situació.
  • Els castellers no tenen local al barri de Vila Humida
  • Els turistes borratxos dormen pel carrer i pixen als portals
  • Garantizar el abastecimiento de alimentos saludables y sostenibles
  • No hemos avanzado en consumo responsable y usos del suelo que son los objetivos 12 y 1 de los ODS
  • Podemos considerar la alimentación saludable como un bien fundamental o un bien común?
  • Necesitamos mejores garantías para garantizar los derechos fundamentales
  • entre los cuales la alimentación saludable.
  • Las personas no percibimos la quiebra o destrucción de bienes comunes como algo propio
  • que nos afecta y sobre lo cual podemos exigir responsabilidades.
  • Garantizar un mercado para los productos agroecológicos.
  • Avanzar hacia un funcionamiento de sistemas de mercado justos
  • y una producción de alimentos no ponga en riesgo la seguridad alimentaria. 
  • Competir con empresas que tienen muchos más recursos a nivel de márqueting (Sònia Flotats)
  • Comunicar a la gente que no es afin. Comunicamos simpre para la misma gente que ya comulgamos con la idea?. La endogamia comunicativa es el estado natural de la comunicación
  • Es mejor hablar de comu que de mk porque es mucha más rica y se sale del concepto mercado y compraventa
  • pq lo que hacemos nosotras no solo se cuantifica por numeros.
  • Hace falta estrategias y herramientas conjuntas
  • Necesitamos nuestro tipo de comunicación social
  • así como hay un tipo de economia social
  • No incitar el consumo por el consumo (Sònia Flotats)
  • Ponerse en el lugar de a quien quieres llegar
  • a parte de ofrecer algo que necesite.
  • Qué canales utilizar: facebook aunque sea privativo pero llega a más gente?
  • La llei és racista i a les diferents capes de l'administració també hi ha racisme.
  • Electrical cars need to be recharged and this has implications for city infrastructure
  • Every municipality
  • local community or private company has different policies
  • regulations
  • views
  • and you need to negotiate with each if you want to collaborate
  • For private cars to disappear from cities
  • Municipalities thaat don't open data regarding to shared mobility
  • When users can move around with their own private means
  • they will. 
  • While city councils are already thinking how to regulate
  • car or moto-sharing initatives deploy onto cities
  • they are looking at Barcelona waiting for it to regulate
  • There is a huge deregulation that allows to employ workers in subhuman and illegal conditions.
  • The algorithm is the means by which employers subject workers
  • We have built a welfare state that protects the dignity of people as a limit to market competition and we are losing this. 
  • The local administration has an important role to be able to put restrictions or inject other economic forms
  • regulating and granting licences or not
  • for example
  • and not putting all the weight of the responsibility onto the consumer 
  • The SSE sector does not have the capacity to break the bubbles
  • but it is a more robust economy.
  • El medio es el mensaje. Seamos consecuentes: utilizemos redes y software libre
  • Estamos en un proceso de adopción de estas herramientas libres (estamos como la ESS hace 10 años)
  • Aprovechar la segmentación. La gente que está en las redes sociales libres está cercana a la ESS. Somos la misma lucha
  • Crear sinergias con la gente que tenga conocimientos en tecnología libre para difundir nuestro mensaje
  • allargament de la vida laboral
  • La no paritat als projectes
  • Falten espais de trobada
  • Falses cooperatives en que els socis no tenen drets
  • Dificultat de detectar les falses cooperatives
  • Les empreses del capital separen una part de la companyia i fan una cooperativa per reduir les despeses
  • Hi ha falses cooperatives especialment en els sectors càrnics i del transport
  • Una enquesta d'Adetec mostra que el 93% dels treballadors del transport hi han entrat sense vocació
  • Dues barreres del sector de transport són la necessitat de treure's un títol de FP i haver de comprar una llicència a algú que marxi o es jubili (són 20.000€ per un tràiler)
  • Una cooperativa de transport amb algú amb títol al consell rector es pot tenir llicència quasi gratuïta per a 50 transportistes
  • Les falses cooperatives descompten al treballador "soci" el cost del camió durant 6 anys
  •  Les furgonetes que poden portar fins a 2.300 quilos no necessiten targetes de transport
  • és un mercat lliure
  • Una persona que porta un paquet d'Amazon a casa cobra 2
  • 5 euros per trajecte. Les persones que estan pagant una furgoneta estan treballant 20 hores diàries.
  • S'utilitzen altres branques del dret (diferent al laboral) que és aconseguir un frau com el del transport per aconseguir llicències
  • El grupo Jorge contracta per contracte mercantil a la cooperativa per un mes
  • Provar que es són falses cooperatives és complicat perquè fan suposades assemblees
  • tenen un consell rector
  • i sembla que si com a funcionament sembla que si
  • però no és així.
  • De cada 10 euros que entren a una llar
  • 4 es destinen a habitatge​.
  • Tenim menys d'un 2% d'habitatge públic
  • el mercat privat esta sotmès a especulació
  • fons voltors
  • etc.
  • És complexe per a un periodista endinsar-se en els conceptes de procomú amb models que encara estan en exploració
  • Els grans productors de dades són administració públiques però sobretot grans empreses privades concesionàries de serveis públics.
  • En economies alternatives hi ha un sostre de vidre no reconegut en quant a regulació finançament visibilitat mitjans.
  • Hi ha un gap de com el valor del coneixement compartit ens pot donar un nou model econòmic.
  • La lògica de la universitat és la mateixa que les empreses els bancs... és perpetuar-se seguir existint.
  • La propietat del temps també és important. Com a les jornades es reparteix el temps de les intervencions.
  • En economies alternatives hi ha un sostre de vidre no reconegut en quant a regulació del finançament.
  • Hi ha un forat respecte a com el valor del coneixement compartit ens pot donar un nou model econòmic.
  • La propietat del temps també és important. Per exemple com es reparteix el temps de les intervencions a les jornades.
  • La lògica de la universitat és la mateixa que les empreses o els bancs... és perpetuar-se i seguir existint.
  • Els grans productors de dades són administracions públiques però sobretot grans empreses privades concesionàries de serveis públics.
  • Els riscos són més grans per als treballadors i estan controlats el 100% del temps
  • Discurs que exclou de l'imaginari dels treballadors que són treballadors.
  • Cal superar dicotomia treballador empleat i treballador per compte propi
  • Les plataformes digitals (orientades a allò quantitatiu o al treball) no prenen en consideració la part emocional o la satisfacció del treball
  • Burocratització i capitalització del treball "nou" o informal
  • Nivell actual d'exposició i emergència social de plataformes ens trobem amb necessitat de diferenciar plataformes extraccionistes i de procomú.
  • És difícil trobar indicadors que serveixin per tots els sectors.
  • Temor que consultores de RSC es lucrin amb les eines creades
  • Que les plataformes dediquin un % temps treballadors a projectes lliures com Firefox o destinin part beneficis a projectes socials
  • No s'ha de ser purista i admetre que cap dels casos compleix tots els critèris
  • CNMC limita que el wifi públic per accès a internet sigui superior a 256K
  • A Europa només el 25% dels ordinadors que es recullen s'acaben reciclant.
  • Directiva europea sobre el recilatge que posa nivells de recilatge per persona a cada país té l'efecte pervers que prioritza el reciclatge sobre la reutilització
  • Molts llocs de treball intermitjos estan desapareixent perquè la gestió de les persones la fan les plataformes. Queden els de dalt i els de baix
  • Què entenem per alfabetització digital? Facebook ho fa per conectar-los a la seva plataforma i obtenir les seves dades.
  • Hi ha franja intermitja entre 45 i 65 no exclosos però poc capacitats.
  • Escletxa social és no tenir accés a la tecnologia o tenir-hi accès i no saber-la fer servir
  • 4.9% de llars a Barelona no es poden permetre conexió a internet per situació de pobresa (Sants/ Ciutat Vella/ Nou Barris)
  • L'escletxa digital produeix incomunicació (per exemple entre generacions on una persona jove no sap transmetre operativa digital a algú gran perquè la distància és massa gran) el gran no ho aprofita. I el gran no troba com explicar-li a la persona jove qüestions generals que s'apliquen a l'ús concret (com no enganxar-se amb les coses) tenir criteri i sentit crític etc.
  • No centrar-nos només en el homesharing quan parlem d'habitatge
  • No hi ha una defensa de la vida permanent a la ciutat.
  • Falten marcs regulatoris de la convivència
  • No hi ha una plataforma clara que doni resposta al perfil no turístic
  • Manca de previsió d'escabilitat
  • La velocitat lenta de legislació davant del que està passant
  • Reptes de finançament. de marcs regulatoris. crisis de dinàmiques de grup a nivell de regulacions
  • No hi ha sòl no hi ha possibilitat de nova urbanització
  • El repte de fer-ho tot digital és que fa que la informació arribi a tothom. Però volem arribar a tenir una demanda alta i que qui pagui més pugui quedar-se amb l'habitatge.
  • La falta d'espais per connectar comunitats de persones interessades en el cohabitatge
  • La pressió que exerceix la creixent mobilitat de la vida sobre l'habitatge (canviem de casa molt més sovint fem estades curtes i en extrem viatgem molt més per turisme o feina)
  • Falta parc d'habitatge públic
  • Accés al sòl públic
  • Transició de paradigmes culturals respecte l'experiència de pràctiques quotidianes en l'esfera privada o compartida
  • No hi ha una regulació que defineixi la vida permanent a la ciutat
  • Accés. Manca de promoció o política pública d'accés universal a l'habitatge (només centrada a la part social o social housing)
  • Escassedat de capacitats culturals (des de l'individu) de saber col.laborar. Capactiats comunitàries de barri. Alternatives.
  • La urgència i realisme de les necessitats relacionades amb l'habitatge.
  • Dificultats per poder atendre les necessitats dels infants o dificultats per poder gaudir de temps en parella/ lliure
  • Persones amb mobilitat reduida que no fa de l'activitat física
  • Decidir entre eficient i inclusiu
  • no sempre el que és més eficient és més inclusiu
  • per tant basar-se només en eficiència és un risc
  • Escisció a favor del capital en detriment del món laboral en el repartiment de guanys derivats de l'augment de la productivitat des de 1973
  • Fracàs del capitalisme democràtic que suposa Trump etc... anticipat per Tatcher i Regan
  • La debilitat de l'esquerra dels estats units és la falta relativa d'un marc programàtic
  • Socialisme nostàlgic basat en l'estat
  • El big data i la recollida i tractament de dades de comportament d'usuaris online permet identificar persones 
  • Dades geolocalitzades permeten predir la mobilitat d'una persona concreta
  • Constitució no reformable.
  • Manca d'infraestructures.
  • Mercats monopolístics i preus públics controlats per la política.
  • Privatització de l'estructura superior de l'aigua. Aigües Ter Llobregat.
  • Corruptibiilitat i acords en concursos públics.
  • No tenir control sobre els mecanismes de provisió
  • la part productiva i distributiva 
  • Fer tant complexes els plecs de contractació pública que només les grans empreses poden contractar l'assessorament jurídic necessari per complir els requisits. 
  • Els lobbies que han creat les estructures sobre la base de relacions clientelars
  • i en veure que la seva hegemonia estava en risc
  •   treballaven a través de la confrontació i la judicialització 
  • La tensió no només se centra a l'aigua
  • sinó entre dues formes d'organització de la societat
  • Acumulació de capital i sostenibilitat de la vida
  • citant Amaia Pérez Orozco.
  • El coneixement està a l'empresa.
  • No només hi ha decisions tècniques
  • sinó també de política pública.
  • Quan l'hegemonia està en risc
  • amenaces
  • xantatges i corruptibilitat.
  • Desplegament infraestructura privativa: Es fa amb lògica de retorn econòmic
  • acords oligopolítics
  • Packs de serveis: captura d'usuari com a client captiu. Rigidesa
  • conforma les pràctiques de consum
  • va pujant preu incorporant serveis. Si treus un producte del pack
  • la resta puja de preu.
  • Polítiques de preus i captació amb ofertes: Maximitza el consum (irresponsable) --- Tarifa "per tota la vida" > engany
  • les tarifes baixen
  • les prestacions pugen --- Acollim de manera poc crítica les ofertes. Ofertes més Gb durant un temps (problemes: t'acostumes i llavors vols més; té impacte ambiental). Exemple oferta MásMobil estiu 2018.
  • Roaming: --- Les operadores fan acords amb altres operadores --- En estats on no hi ha acords cada 1Mb són 6€. Si estàs a la frontera el mòbil no distingeix
  • agafa l'antena més propera.
  • Les empreses controlen l'equip de treball
  • el mail
  • poden monitoritzar la xarxa
  • fer servir detectius privats i això és una amenaça per l'activisme dels empleats
  • Els estats "democràtics" tenen control de les infraestructures estatals
  • accés ISP
  • DNS
  • ubicació telèfons
  • intercepció comunicacions amb permís judicial
  • accés físic a dispositius personals
  • accés a experts en seguretat  i informàtica forense; tot això crea una situació de desigualtat respecte a la disidència i facilita tant la censura com la repressió
  • Asimetria d'afectacions
  • Asimetria de contribucions les persones implicades no participen
  • Atomització de les decisions falta de coordinació
  • Capital polític simbòlic dirigismes asimetria d'apropiació
  • Captura il·legítima del valor comú capital material econòmic
  • Caure en l'immobilisme i el bloqueig del procomú
  • Clictivisme i falta d'efecte de la participació
  • Crear espais compartits i comunitaris i que després un privat l'exploti més enllà de lo econòmic
  • Definir condicions a més d'apertura
  • Desigualtat social
  • Esforçar-se a fer plataformes per oferir un servei i no esforçar-se a decidir com es governa la plataforma
  • Evitar decisionisme i potenciar deliberació
  • Generar models massa complexos
  • Incloure la participació dels desapoderats digitals
  • Influencia de dinàmiques de poder externes
  • Legitimació (accions propostes)
  • Majoritarismes (checks)
  • Massa fragmentació (Loomio myideas consul decidim...) manca d'estandardització
  • Models democràtics centralitzats
  • No prendre en consideració regulacions municipals que regeixen l'activitat
  • Projectes que els cal un rang competencial superior
  • Que altres empreses privades ofereixin serveis de governança i perdem l'oportunitat de fer-ho amb software lliure i de manera col·laborativa
  • Que es creïn lobbies per prendre decisions
  • Que la participació virtual superi lo presencial i sigui reservada als alfabetitzats digitals
  • Que les plataformes de participació siguin massa difícils poc usables i no s'utilitzin
  • Que no es visibilitzin els resultats dels processos de participació i la gent deixi d'utilitzar la plataforma (desgast manca de motivació..)
  • Que no s'impulsi la legislació per controlar el funcionament d'aquestes plataformes (limita les seves accions)
  • Sobiranies compartides
  • Tots els nodes no poden tenir el mateix pes (pot haver-hi un tercer que decidexi sobre un espai privat)
  • Barrera social a accedir a aquest tipus d'habitatge cooperatiu
  • cal accedir a la informació
  • tenir el temps per crear la cooperativa
  • i tenir un capital inicial
  • Iniciatives a altres països indiquen que perquè funcionin les cooperatives d'habitatge han de ser a una escala molt més gran que al que és possible ara a Barcelona
  • aquí hi ha un màxim de 30 unitats de convivència
  • a Viena parlen d'un mínim de 170. 
  •  Els tempos
  • per la creació de cooperatives
  • són llargs les circumstàncies de les unitats de convivència canvien
  • i per això s'ha de gestionar bé la necessitat de creixement o decreixement.
  • Manca un mecanisme per avaluar la quantitat/qualitat de temps que s'ha de dedicar a la creació de la cooperativa
  • per no generar tensions dins dels grups.
  • Institutions (the Academy
  • universities) are very top down. How can we change the formats? How can we credit people who contribute to our research? What is our responsibility on how we produce knowledge?
  • Arribar als consumidors més joves i a capes més àmplies de conumidors
  • fer intecanvi de prestació de serveis entre veïns
  • crear noves estructures organitzatives per assegurar la viabilitat dels petits comerços
  • empoderar persones nouvingudes
  • millorar el marc legal pel suport d’emprenedories procomuns
  • crear cooperatives de treball dedicades a la tecnologia
  • assessories TIC
  • projecte per desenvolupar les 3 Xemeneixes de Sant Adrià del Besòs com a zona procomú
  • millorar l’accés de la gent sènior a la sanitat
  • Finançament exclusiu empreses
  • sofistificació de les TIC (en intel.ligència artificial) a favor del model extractiu i agressiu cap a l'economia
  • desigualtats socials i econòmiques
  • missatge negatiu i/o ambigu sobre economies alternatives falta d'higiène digital
  • Oligopoli xarxa mòbil 2G
  • 3G i 4G
  • Dades tancades (bigdata corporatiu)
  • Google Drive (arxiu digital i enies d'oficina
  • indexació de dades derivatives concentració del poder)
  • Open Seneca (apropiació de dades públiques)
  • Competència de mercat laboral i d'habitatge
  • Twitter concentració control comunicació i contactes en una sola corporació
  • desinformació ('fake news")
  • com remunerar de manera justa el temps i feina feta pel procomú
  • A growing number of platforms highlighted necesstiy to readjust regulations
  • we are forced into difficult decisions
  • establishing the right framework and protecting our constituents.
  • Technology affects every part of our daily life. robots
  • cybers
  • digital revolution are here
  • we need to know how to face them
  • We need an alliance between goverements
  • and civil society to pull back power from the major platforms to create genuine forms of accountability based on transparency.
  • We need to send a clear message to companies on how we will ensure our economic future
  • You have a choice were to put the emphasis
  • also as a city
  • if you think the city as a service provider to residents or clients. 
  • impossible to have any type of democratic accountability or innovation without open access to the technology and the data
  • To have a Sharing Cities Declaration that was easy to agree upon
  • were different backgrounds and perspectives could feel comfortable.
  • To ensure continuity for the Sharing Cities Summit
  • Define what level of government has the responsability of regulating and establishing policy about platforms for sharing.
  • Build infrastructure in the most sustainable possible way.
  • Regarding collaborative economy and commons oriented projects
  • the first step is for a city like Barcelona to make them know
  • the second step is to integrate them into the managing of the city.
  • You can't build a longterm project purely as a matter of urgency
  • The economy needs a new economic mainstream
  • and we have to build it on the definition of the economy: how we organize ourselves to meet individual and collective needs and aspirations with the resources we have within reach.
  • When a platform arrives to the city
  • it is the department of the affected sector the one to lead the strategy
  • not the department of economic promotion.
  • To hold a meeting of Catalan cities and crate a structure for exchange and collaboration.
  • We must collaborate between administrations that promote collaborative economy projects
  • Generalitat de Catalunya
  • Barcelona City Council and provincial councils
  • or we will not be able to meet the challenges of regulating this sector.
  • We have a variety of actors
  • instruments
  • resources and policies that allow us to create resilience and we need subsidiarity
  • to understand that there are local
  • regional
  • national and European actions.
  • A veces el software libre no nos llega; no podemos limitarnos a hacer solo las cosas que nos permite el software libre. En Som Connexió tenemos un enfoque de priorizar totalment el software libre
  • pero  cuando no se puede debemos recurrir a otros.
  • A veces nos encontramos con procesos que no están cubiertos por el software libre
  • y son procesos complejos
  • y no tenemos la capacidad o el conocimiento para empezarlo de cero.
  • Debemos dar la vuelta a cómo se entiende el software en el mundo corporativo capitalista.
  • El coste del desarrollo de alternativas tecnológicas: es muy costoso
  • El gran reto de Decidim es la sostenibilidad del proyecto a largo plazo: cómo podemos reducir la dependencia pública y obtener financiación de otras fuentes.
  • En Decidim
  • gran dependencia de la financiación del Ayuntamiento. El Ayuntamiento de Barcelona sigue teniendo mucho peso en el proyecto de Decidim: este es uno de nuestros límites y contradicciones.
  • En cuanto a  la financiación: hay ráfagas de dotaciones (como ahora fondos Next Generation).
  • En los centros educativos hay una excesiva dependencia de sistemas privativos
  • y el consiguiente pago de licencias.  
  • Es muy importante que este ecosistema de desarrolladores y entidades ESS mantenga un equilibrio con las empresas extractivistas
  • que es delicado.
  • Escasez de programadores
  • y cómo el mercado nos absorbe los programadores de nuestro escosistema.
  • Evitar el extractivismo al utilizar plataformas de software libre que no hemos desarrollado nosotros.
  • Formación: cómo transmitir la consciencia de que la tecnología te pertenece
  • que no es algo que alquilas
  • de manera que te empodere.
  • Hay empresas que se lucran con Decidim. Esto no está mal en sí; ahora bien
  • es necesario buscar formas de que contribuyan al comunal.
  • La masculinización del sector tecnológico.
  • La reproducción y el apoyo irreflexivo que se da a herramientas capitalistas como Gmail en los centros educativos.
  • Necesidad de dotarnos de herramientas para deshacerse de la dependencia tecnológica en las herramientas comunicación y trabajo colaborativo. Los gigantes tecnológicos practican la vulneración de derechos.
  • No hay alternativas cooperativas y éticas para ciertos servicios clave
  • como el alojamiento de servidores.
  • Poner la intercooperación en el centro de nuestra actividad. En Som Connexió debemos dejar espacio y tiempo para explicar este plan a otras cooperativas de nuestro entorno y ponerlo en común e iniciar un proceso de colaboración. Pero es difícil encontrar el tiempo en nuestro día a día con el trabajo de la cooperativa...
  • Tomar el control sobre tecnologías como el software y su código
  • que funcionan como "constituciones" y condicionan nuestras decisiones diarias y nuestras sociedades.
  • Un reto clarísimo son los recursos: el software es caro.
  • Unos de los primeros proyectos de la cooperativa
  • después de Open Food Network
  • fue Som Connexió
  • con la migración de ERP.
  • ¿Cómo componer la comunidad de un proyecto como Decidim?
  • Existeix un clixé que es viu a les administracions contrari al software lliure
  • El Model TIC de les administracions està basat en programari privatiu. Bloqueig general dels administradors a migrar a software lliure
  • La societat es va adaptant a la cultura digital
  • l'administració va bastant enrere
  • es pensa que el Blockchain és la solució a problemes que no pot solucionar
  • scam coins 
  • ICOs (Inital Coin Offering)
  • Hard forks
  • El consum energètic de la xarxa de bitcoin és insostenible
  • S'anima a que utilitzem els nostres dispositius per minar
  • i això pot donar lloc a molt malware. 
  • L'spam i el phishing via mail és tot un negoci
  • robant criptomoneda
  • Ludificació drones de guerra. Projecte exèrcit EUA
  • Passar-ho bé per ser més productiu
  • En general les nenes i dones s'han criat en context en queno hi havia tecnologia o bé era una caixa negra. Cal tenir-ho en compte a l'hora d'actuar en espais de coexistència amb tecnologia.
  • El que fa neoliberalisme és que genero plusvàlua no només quan treballo
  • també quan jugo o quan parlo amb un amic
  • A través de la ludificació s'incentiva a cedir dades que d'una altra manera no cediries
  • A través de la ludificació et fan fer tasques que no faries
  • Els videojocs tenen sistemes tancats per obtenir mètriques
  • les dades són tancades.
  • ...

  Posa-ho en forma de llista

  • Les grans corporacions de software necessiten el software lliure
  • hi contribueixen per poder tancar algunes coses amb les que fer el negoci
  • Posa-ho en forma de llista
  • L'alimentació no està a les nostres mans
  • no ens en fem responsables
  • L'aigua és un bé escàs
  • Coordinació d'equips millorables en pagesia
  • Poca varietat de catàlegs ecològics de llavors
  • "Necessitat" de produir a curt termini
  • Fer la cistella perfecta no és viable sense coordinació
  • Resistència a tecnologies com blockchain per la traçabilitat que sembla que afegiria més control al que ja tenen
  • Repte per incloure la pagesia a projectes com Katuma
  • on és més fàcil incloure el consumidor
  • Ús de transgènics opensource

  Amenaces a la sobirania tecnològica. Posa-ho en forma de llista

  • Pack tòxic: llavors+pesticides
  • Patents i cost econòmic elevat de la maquinària agrícola
  • Maquinària dissenyada només per les grans explotacions
  • Amenaces a la sobirania tecnològica. Posa-ho en forma de llista
  • Maquinària dissenyada només per les grans explotacions

  Plantilla:=Plantilla:=  Plantilla:=Plantilla:=
  

  Posa-ho en forma de llista

  • Ús de transgènics opensource

  Plantilla:=Plantilla:=  Plantilla:=Plantilla:=
  

  • El relat de la 4a revolució industrial parla d'un tsunami
  • una onada imminent
  • inevitable i imparable que ens ve a sobre
  • Estan definint criteris de qui està "preparat" per definir ja qui seran els damnificats
  • S'assumeix que hi haurà danys i es calculen els costos
  • es fa un càlcul de maximització
  • com treure benefici d'aquests danys que produirà irremediablement
  • la dinàmica de la 4a revolució industrial crearà més i més gran desigualtat
  • Anuncien una pèrdua massiva de llocs de feina
  • d'aquí els debats sobre la renda bàsica
  • S'accepta que hi haurà refugiats digitals
  • així com veiem gent buscant refugi
  • veurem el mateix fenòmen els efectes de la 4a rev industrial provocara desplaçats
  • s'accepta que crea un trencament de les dinàmiques de la relació social i el víncle polític i proudirà desafecció
  • Aquestes tecnologies no són sostenibles i crearan impacte ambiental
  • Es preveu un augment de la rivalitat internacioanl perquè els països han de competir entre ells
  • La creativitat
  • el desig
  • l'actitud activa i l'emprenadoria com a forces d'una nova servitud
  • la 4a industrial és una revolució que no fem
  • a la qual ens hem d'adaptar
  • Amb Sandstrom acabes tenint 15 o 20 aplicacions diferents i et perds
  • En el cas de l'energia ningú t'en regala a canvi de les teves dades
  • el canvi en la tecnologia ha de ser diferent al de SomEnergia
  • En una organització política hi ha dificultats per implementar tecnologies lliures i segures
  • es qeuden amb el whatsapp
  • no adopten solucions pròpies o en les que calgui contribuir
  • Hi ha gent conscienciada però que no té capacitat tècnica o creu que no la té
  • per fer servir solucions lliures
  • La gratuïtat de la tecnologia té un preu que es vendre les dades personals
  • La llibertat tecnològica té el preu personal d'aprendre
  • Odoo és complexe
  • costa d'entendre
  • té una empresa de capital risc i migracions obscures
  • Tryton està molt mal documentat
  • Vam fer un canvi a LibreOffice i depeníem de formats complexos de l'administració pública basats en MS-Office per justificar projectes
  • Manca de capacitat tècnica
  • Manca de conscienciació

  Posa-ho en forma de llista

  • Cremar els possibles usuaris amb males pràctiques
  • Governance
  • Defining the local circles
  • Stop desertification in urban areas
  • Anthropocene. Looking at the predictions made 20 years ago
  • we are in the worst case scenario regarding climate change
  • Utilizamos frases demasiado evidentes y demasiado usadas?
  • Hay imágenes que parecería que muestran solidaridad pero pueden ser paternalistas.
  • Tendríamos que explicar mejor los conceptos (economía circular
  • sororidad
  • cis
  • heteropatriarcado...)
  • Cal treballar els temes de robustessa de la xarxa (SLA et al)
  • Busquem fer pilots que afrontin casos "publics" de qüestions a resoldre: ciència ciutadana
  • problemes socials
  • El kickstarter TTN està trigant molt i ja hi ha alternatives d'igual o millor preu
  • Tenim pendent completar la feina de combinació del manifest TTN i la llicència de guifi.net
  • L'Ajuntament ha acordat amb totes les plataformes un marc de treball menys amb AirBnB
  • La resolució del Parlament Europeu sobre Economia Col.laborativa distingeix 'agent productor' (Consideració 11) i es pregunta si podem exigir el mateix en codi de consum a una empresa i un igual.
  • No queda definit on han de complir les seves obligacions fiscals.On generen el benefici.
  • No està clar que suposats beneficis que s'atribueixen a les plataformes d'allotjament turísitc (inclusió social/ reducció del trànsit/ ingressos a qui no en té) i que s'atribueixen a la Economia Col·laborativa es dónin efectivament o siguin beneficiosos.
  • Evitar que en voler evitar legislacions massa detallades i fàcilment anacròniques s'obrin les portes a models que s'autoadjectiven "col·laboratius"
  • Conseguir una solución multilingüe
  • Para la documentación en la página del evento
  • Para la página de documentación conjunta
  • Falta organització per transformar amb voluntat d'intervenció en múltiples espais
  • Vivim en una societat consumista low cost i els projectes de l’ESS no poden ser a baix preu
  • Negacionisme a l’ús de les tecnologies
  • aiaiai
  • uiuiui
  • Que la Xarxa de Municipis per l'ESS s'acabi convertint en un elefant i els municipis hi pertanyin per inèrcia.
  • No ser útils
  • caure en una dinàmica molt burocràtica
  • Que les polítiques públiques no contribueixin al creixement de l’ESS

• Oportunitats

  • Blockchain for good
  • Descentralisation will force intermediaries to provide value for what they are doing
  • We should support cryptos because this will lead to governments to work better.
  • ...
  • l'acteur public comme producteur / investigateur de communs 
  • Approfondir la notion de propriété d'usage (ex : la Déviation)
  • le contexte électoral est une opportunité pour la diffusion des communs 
  • Besoin de créer une école des pratiques des communs.
  • Développer une culture des communs au sein des administrations
  • Créer des indicateurs pour évaluer la participation des communautés aux équipements publics.
  • Enjeu du partage de connaissance : création d'une plateforme (Pierre Alain) 
  • Action de Théâtre dans l'espace public pour critiquer le marketing territorial 
  • Diffusion d'expérience
  • expérimentation
  • Alliance et contre pouvoir 
  • Apporter du contenu à nos expériences au-delà du concept de commun
  • La Ville de Marseille a engagé un travail de réflexion sur la notion de lieux intermédiaires et se propose de réfléchir à une ligne de politique publique en leur direction.
  • Le terme de lieu intermédiaire est rentré dans le vocabulaire du ministère de la Culture. 
  • Le 3è forum national des liis a enclenché une dynamique de structuration des liis au niveau régional.
  • Emergence d'un mouvement des communs par le bas à partir d'initiatives communes translocales
  • Permettre la mise en valeur des expériences d'économie alternative locales et travailler à leur mise en réseau
  • Positionnement des communs dans les économies transformatives
  • Proposer l'art comme vecteur de partage et passerelles entre les groupes de commoners  
  • Proposition: temps d’autoformation juridique à partir de nos propres dynamiques. Droit à l’expérimentions (Dans la constitution. Possiblement activé à l’échelon territorial. On pourrait se dire que c’est seulement des élus qui peuvent s’en servir.  Possible de faire pression sur des élus pour user de ce droit.  Complicité d’un élu ?     
  • Dans le droit rural
  • il y a des notions d’espace commun
  • droits communaux… Ex : droit de glanage
  • et affouage…  Il y a un aspect sensible: la fin & les moyens 
  • Des espaces culturels en Espagne appelés « Ateneus » Un espace public
  • Patrimoni ciutadà. Créer des centres culturels publics gérés pour et par la communité.  Ils ont un moyen de mesurer : balanç social comunitari Une manière d’évaluer le commun d’une structure.
  • Force de démonstration des acteurs qui montrent la vacance des pouvoirs publics. Notion de l’impact social d’un projet pour montrer cela… 
  • Law & commons. How to use law from bottom-up… A case in France. 
  • Vigilance: est-ce que les communs et le juridique sont si compatibles ? La loi sur la concertation est très limitée en France.  A ce moment
  • il y a l’idée de l’action. De l’action commune
  • l’arme juridique est très limitée. 
  • Développer des outils juridiques pour de nouvelles formes d'habiter
  • Émergence du pouvoir des villes  et la dimension du transcalaire pour  avoir une action
  • Récupérer des mots anciens pour décrire des nouvelles pratiques communales
  • Explorer la traduction des mots liées aux communales et apprendre sur des pratiques actuelles et anciennes
  • Les Chemins de la Transition (Mathieu Rouyer) ont pour objet le développement d’une nouvelle forme de voyages au cœur de ce que nous appelons la Transition. Ils souhaitent favoriser la transmission « en pair à pair » des connaissances
  • des expériences et savoirs-faire liés aux transitions écologique
  • énergétique
  • culturelle
  • sociale
  • économique
  • technologique. 
  • Questions autour du Copyleft/ Copyright :  conférence intéressante de Lionel Lourdin sur l'économie de la contribution. Il explique comment des modèles synergiques en copyleft-copyright sont possibles. Il souligne notamment la différence entre l'Open Source et les licences libres.
  • Document fondateur sur l'économie de la contribution déjà bien réelle mais qui mériterait de s'étendre à de multiples domaines d'activités
  • Open Urbanism - 7 Billions of  Ubanists
  • Experiment in a  village  in Switzerland
  • near  Geneva
  • Repérer les différentes méthodes de documentation
  • La documentation comme lien social 
  • Histoire orale (+ récit)
  • Favoriser les méthodes ludiques
  • La matrice des 4 archétypes de la documentation : Cerveau (rationnel)
  • Créativité (artisitique)
  • Concret (logique)
  • Coeur (émotionnel).
  • Changer le format dans lequel les personnes s’intéressent à la politique
  • Définir des outils juridiques pour obtenir des droits à l'usage
  • Reinventer le cadre politique pour impliquer les habitants
  • Renforcer les communautés locales à la base
  • S'inspirer du modèle italien qui ont fait du droit d'usage un droit constitutionnel
  • Rendre un lieu et ses pratiques comme Commun. 
  • Partage d'un imaginaire commun dans l'espace public (ex : la Plaine
  • place Louise Michel).
  • Liens entre les lieux et les réseaux
  • Liens entre lieux et communauté
  • Penser à lier communs et pouvoir d'agir
  • deux notions qu'on articule trop peu
  • Démocratisation par les communs des HLM-Habitation à Loyer Modéré ("rent-controlled housing")
  • Exemple des logements coopératifs à Barcelone: La Borda projet de 40 logements où la Mairie de Barcelone à cédé le terrain à une coopérative d'habitants qui a pris en charge la promotion immobilière.
  • Logements en commun ou coopératifs : Gros défi sur la question sociale
  • La rédaction de la Charte du relogement  suite aux délogements qui ont suivi les effondrements d'immeubles le 5 novembre 2018 à Marseille est un exemple de mise en pratique du pouvoir d'agir des  habitants.
  • Un Centre Ville Pour Tous : droit à la ville et au logement qui existe depuis 20 ans. A participé à la rédaction de la Charte du relogement avec d'autres mouvements sociaux et des représentants de la Ville et de l'Etat 
  • Éxpérience de Grenoble : en octobre 2019 un collectif d'habitants à mené un référendum contre la démolition de logements sociaux à la Villeneuve.
  • Éxpérience à Naples (Asilo) : occupation d'un espace communal culturel peu utilisé
  • par artistes et juristes avec la reconnaissance par la mairie sur la base d'une Déclaration d'usage civique.
  • Data as a tool for the promotion of the commons.
  • Se répenser dans la nature
  • prendre conscience
  • Gouvernance partagée
  • Le modèle Peer to peer (P2P)
  • permet de sortir de la relation traditionnelle en travail
  • offrir une opportunité de repenser la relation entre capitalisme et production
  • Reprise des activités industrielles par leurs salariés en SCOP (production de thé d’Unilever)
  • Conceptualiser la notion de « coopérative ouverte »
  • Utiliser les coopératives
  • si l’institution intègre la gouvernance c’est qu’elle à un intérêt dans le modèle.
  • Développement des coopératives intégrales ou mixtes
  • (femProcomuns
  • Katuma)
  • Travailler des partenariats public-commun
  • Train teachers in new technologies so they can train their students
  • The idea of some kind of platform accountability
  • a requirment for platforms to follow the rules of the city.
  • Platforms will cooperate when they need
  • but they need rules
  • and the rules need to be clearly set out for them
  •  cities could scrape data from rental platforms to get a real time view of the situation in the city
  • Multi-belonging has a potential to transform our way to connect to multiple people
  • to focus more on what we have in common than in our differences
  • Analysing our needs on devices and management to be able to survive and transform the world
  • accounting standards
  • reciprocity licences
  •  
  • Assure public policies that allow for the autonomy of the movements and avoid the repeated history of cooptation of social movement
  • Identify the actors on the ground and grow their own networks to enable them to take action.Connection between practitioners.
  • Internationalise the ecosystem and the phenomenon of collective economy.
  • Now in Barcelona we have now the oportunity to build together public policies
  • between the social movements and the public institution
  • that helps you thing you are doing the right thing
  • Progressive cities and territories
  • because it is not only the government
  • it is also civil society…
  • Public policies in the cities are great oportunities
  • unions
  • commerce
  • cooperatives
  • not having silos
  • it would be good for you to explain what you have done in Barcelona.
  • The World Social Forum of Transformative Economies as a process
  • that will take place in Barcelona in 2019 and 2020.
  • Aportació Grup D: es pot aprofitar espai sota piscina de Montjuic com a zona esportiva
  • Aportació Grup F: Verdaguer
  • si es fa autèntica rehabilitació hi hauria més espai per coses del barri
  • fer un equipament de barri obert al barri
  • Aportació Grup G: es pot rehabilitar l'edifici Fecsa
  • Aportació Grup G: l'edifici Palau d'Esports es pot fer servir com equipament
  • Aportació Grup H: Baixos piscina de Salt es poden fer servir com equipament
  • Wikipedia is an open data space that allows you to do research without having a university behind
  • Public procurement
  • FLOSS BCN: the City Council has generated the space (it has paid the platform and built the network) but does not want to seize it
  • Create and practice data commons while deliberating and talking about data commons (Decidim)
  • If you are one you have no leverage to make pressure on how to regulate data
  • come as a collective.
  • Anonymization also works better when there are more people
  • Visualise the economical value produced by the exploitation of your data
  • Strengthen data portability
  • There is something in GDPR a potential to protecting more people
  • Work to be done on awareness to protect new smart tools for people to have data protection
  • For companies to regain trust
  • adopting a more ecological approach to data process
  • The cities are gathering together in Europe and they're fighting
  • especially for the right to housing.
  • L'administració pública s'està interessant a participar en la definició dels standards.No havia passat abans. Podríen participar liderant accions permeses per blockchain
  • Generar cadenes productives d'obres d'art.
  •  The support programme
  • La Comunificadora
  • in its third edition
  • as a tool to bring the collaborative economy towards the values of the SSE and the Commons Economy
  • Sota l'edifici de la campana hi ha lloc de sobra
  • Les rates podrien ser un mitjà de transport de petits paquets
  • A practical guide to improve security in exchanging goods or services on platforms. is being written 
  • The Catalan Government (Generalitat) has created a code to define standards on reputational ratings on platforms.
  • Being a city with a lot of students helps to create innovative projects
  • For city councils to offer big parking space outside the big cities for people living in the metropolitan area to share their cars with people living inside the city
  • Small and middle sized cities need to produce the sharing economy for ourselves before the market
  • Technology allows to open a car with a smart phone
  • It is difficult to take control of the algorithm but there we do have the possibility of developing our own app 
  • In the world of art
  • either the cost of the product
  • or the hour of work is regulated
  • or our competitors will be in countries that have fewer rights. 
  • Social and solidarity economy is a window of opportunity to create new relational forms that allow self-organisation beyond the capitalist enterprise. 
  • The public administration can influence the market
  • for example by giving a workers friendly or workers hazard badge
  • or make a municipal declaration declaring companies as non-grata.
  • We can create technology to make it easy to have many sharing economy platforms
  • marketplaces all over the world.
  • A technology that allows for redistribution of value
  • Eines i recursos per promoure projectes procomú
  • S'estan impulsant diferents iniciatives d'economies comunitàries
  • projectes socio-empresarials
  • Actualment hi ha a la ciutat un cert cert consens per impulsar un espai de trobada procomú.
  • Crowdfunding per testejar productes
  • Relacionar temes d'actualitat (per exemple el problema de l'habitatge) amb la singularitat de inciatives que emergeixen desde el Procomú per donar solucions.
  • La Directa va intentar fer col·lectivament una detecció d'on hi havia especulació d'habitatge amb els lectors
  • El valor del coneixement compartit ens pot donar un nou model econòmic.
  • Es pot fer molt en àmbit finançament ètic Coop57 etc. També en camp monedes socials.
  • Les dades obertes són potencial d'activitat econòmica d'ús informació per a tothom
  • Les empreses tenen la responsabilitat d'obrir-se a la discussió veure què passa al seu voltant. no centrar-se només en els beneficis.
  • Obrir el coneixement i les dades dóna avantatges competitives a les empreses.
  • Veure quins altres sectors de l'economia que no responen totalment al nostre model tenen intersessos o problemàtiques comuns i els mateixos sostres de vidre.
  • Victoria de Trump i Brexit etc. ha obert el meló per qüestionar-se la Globalització
  • Les empreses tenen la responsabilitat d'obrir-se a la discussió (veure què passa al seu voltant) no centrar-se només en els beneficis.
  • Les dades obertes són potencial d'activitat econòmica. d'ús d'informació per a tothom
  • Es pot fer molt en àmbit finançament ètic com Coop57. També en el camp de les monedes socials.
  • Veure quins altres sectors de l'economia (que no responen totalment al nostre model) tenen interessos o problemàtiques comuns i els mateixos sostres de vidre.
  • Espais de treball col.laboratius amb recursos compartits. Resolen problemes d'aïllament i donen lloc a la lluita coordinada i a organtizar suports mútus.
  • Crear una cooperativa de treball
  • Assaltar el sector des de la propia força del treball
  • Visibilitzar qualitats procomunes de l'economia col·laborativa.
  • Aconseguir que el treball s'operativitzi des de les eines comuns de l'ecosistema procomuns
  • La base social mobilitzada va alimentant les eines creades
  • Encara que hi hagi free riders es poden posar llicències que defineixen l'ús i així generar serendípia
  • L'ESS té molta experiència en drets econòmics i des de Procomú en drets sobre el coneixement
  • Assegurar que les eines són interoperables
  • Trobar l'equilibri entre eina àgil i operativa per tenir autoavaluació
  • Podem evitar tenir una conexió des d'un altre operador. Si fem aquest canvi generem un circuit d'interaccions en que no hi haurà exclusió. Perquè les interaccions seran diferent.
  • A Mataró es va alliberar una xarxa de fibra òptica que va deixar Caixa Laietana (Bankia) i que es va reclamar i es va donar a fundació Guifinet.
  • Hi ha directiva europea contraria a la limitació de la CNMC
  • Incentivar que les experiències d'habitatge siguin replicables.
  • Fer política pública en termes de la temporalitat.
  • Hem de ser creatius no esperar que la iniciativa la faci l'ajuntament hem de crear xarxes comunitàries
  • Si que hi ha certa edificabilitat lliguem qualsevol nova edificació a habitatge social
  • Busquem noves formes de gestió d'habitatge per trencar models clàssics
  • Hackejar-lo perquè les tecnologies vagin a favor del procomú
  • Generar confiança a través d'allò digital o de garanties municipals
  • Les cures (activitats necessaries per la sostenibilitat de la vida) són la base de la societat i també de l'economia productiva.
  • El que està passant a Barcelona segurament és el procés més interessant d'integració d'estrategia pública i procomuna
  • Els moviments intel.lectuals dels darrers 30 anys ens ofereixen una caixa d'eines per enterndre l'evolució de l'economia i per una societat i economia més integrada basada en els procomuns
  • La cerca d'una economia social basada en els procomuns enlloc d'un socialisme nostàlgic basat en l'estat
  • La robotització a la indústria automobilística no implica pèrdua de llocs de treball on està més implantada
  • Canalitzar el control social del crèdit definir prioritats en l'assignació dels recursos
  • Connectar diferents formes o dimensions de la democràcia econòmica institucional associativa...
  • Coordinació fractal dinàmica versàtil (replicable)
  • Crear alternatives i models replicables
  • Desenvolupament de múltiples models de governança flexibles dinàmics oberts replicables
  • Efectes vinculants de la participació en els recursos econòmics per exemple 1 clic 1euro
  • Governança democràtica dins d'infraestructures democràtiques
  • La plataforma Decidim permet crear valoracions o interaccions i noves oportunitats en una comunitat
  • La plataforma Decidim permet documentar el procés i fer una memòria de la història de la comunitat
  • La plataforma Decidim permet visibilitzar i l'auto-organització de sistemes alimentaris locals i sustentables
  • La plataforma Decidim és modular es pot adaptar a processos participatius específics
  • Mesurament d'intangibles
  • Podem ser els primers
  • Possibilitat de fer simulacions
  • Potenciar la intel·lgència col·lectiva
  • Prendre decisions basades en l'evidència
  • ROI social i economies d'escala
  • SocialStreets (Londres?
  • aprofitar espais buits en acord amb els propietaris)
  • Social Enterprise (UK)
  • Lloguer de vestits
  • SPG (Sistemas Participativos de Garantía: sistema de certificació participativa de productes agroecològics
  • que el sistema és via la comunitat no un organisme ceritifcador; molt extés a Amèrica Llatina)
  • FairMondo (cooplataforma)
  • Meinbge (projecte de sorteig de renda bàsica a Alemanya)
  • http://www.eldiario.es/economia/Alemania-pone-prueba-renta-basica_0_652684937.html
  • BookSprint https://twitter.com/booksprint (metodologia oberta per fer llibres 'express')
  • Intermediació Laboral Fons Social
  • nocker app https://twitter.com/nockerapp Plataforma per ajudar a persones migrades i nous arribats (Canadà
  • Austràlia
  • Alemanya)
  • Som Mobilitat (crear el grup local de Barcelona)
  • Telèfons mòbils sostenibles (tipus Fairphone)
  • Open Collective https://opencollective.com/ Sistema de finançament transparent de col.lectius
  • An annual gathering is opportunity to creat a common framework
  • working together we can expand our own knowledge of this transfromation
  • City governments around the world are trying to standardise their approach.
  • We have an opportunity to regulate big digtal plaforms
  • that operate in our cities
  • such as Uber and AirBnB
  • We need to work together local governments
  • national
  • crossnational
  • the commission in Europe
  • with these platforms
  • to find the right balance between innovation and regulation
  • The Hague will organise a set of activites and seminars
  • about data sovereignity and citizens rights 
  • Bologna has written a Riders Chart and Barcelona is creating a Guide for platforms.
  • Torino is working on an ecosystem to approach innovation and measure social impact
  • creating policies
  • facilitat startups and companies
  • by simplifying burocracy.
  • The city provides a model of thinking of itself as playing a major role in the promotion of public commons partnerships.
  • There is a possibility of an economy based on social exchange as a genuine alternative.
  • Not just dealing with Uber and AirBnB but as an oportunity to create a genuine alternative model of production
  • We've been looking at how these projects (in the commons realm) are working with UN SDGs and could be supported
  • scaled and elevated by cities.
  • Would be good for cities to support existing projects rather than create new ones
  • Sharing resources contributes toward the goals of SDG.
  • The collaborative economy usually gives rise to a legal framework that escapes the capacity of the local administration: cities often experience the impact but do not have the ability to change the rules of the game.
  • The public administration to be able to do proper public procurement processes requires a guarantor framework
  • with free concurrence
  • etc.
  • and that does not go very well with collaborative dynamics based on building together.
  • Regarding collaboration between administrations
  • it is necessary to build shared spaces for the regulation of the collaborative economy.
  • The forum for the co-creation of public policies that has already been held in Barcelona
  • the days of the Procomú
  • was an opportunity.
  • Podem reaprofitar programari d'altres administracions
  • Podem adaptar l'especificitat d'una comunitat
  • Podem controlar els aspectes de seguretat i privacitat
  • Generem riquesa social
  • No fomentem pirateria
  • transmetem valors en l'ensenyament
  • Podem garantir la independència tecnològica com a país
  • sense dependència de grans corporacions
  • El joc de "guanyar o perdre" només és un tipus de joc que s'ha desenvolupat en el darrer segle i que té l'exponent en el videojoc; però no és l'únic tipus de joc
  • A diferència de Google tenim la proximitat
  •  The climate change problem is social
  • not technological
  • we need social change and that starts with democracy
  • we need to focus on community
  • on people
  • To fight climate change we need spotting the green signs
  • brigning together neighbours
  •   strengthening local ecosystems
  • Més de 20 entitats de diferents sectors han firmat carta de suport (per que volen un gateway
  • per que volen definir reptes socials
  • per que volen fer tallers
  • ...)
  • Tenim un any de marge perquè si no ja s'hauran desplegat xarxes que s'aprofitaran de les dades per fer negoci
  • Fer pilots ens servirà per tenir casos d'ús que resolen coses i així fer el desplegament donant exemples concrets
  • Els emplaçaments que ha previst la EXO per posar els gateways són tots bastant assegurats de que es poden fer
  • La Generalitat crea una Comissió Interdepartamental sobre regulació economia col·laborativa
  • S'està experimentant amb noves maneres d'establir les relacions entre professionals
  • La xarxa ofereix noves maneres d'organitzar-se laboralment.
  • Estem a l'any de l'economia col.laborativa és el moment de fer aportacions per definir-ne la regulació
  • La Generalitat obre un procés participatiu en el qual Procomuns presenta 120 recomanacions
  • La Comissió Interdepartamental presentarà 24 recomanacions executives en 7 eixos temàtics al Govern.
  • S'està experimentant amb noves maneres de fer intercanvis econòmics
  • L'Ajuntament s'està coordinant amb altres ciutats (catalanes i d'arreu del món) en el tractament de plataformes de allotjament turístic perquè és un problema comú.
  • Volem confluència amb sector Economia Social i Solidària i Procomú. Volem convidar-los.
  • yass
  • great

• Propostes

  • Utilitzar el pensament crític
  • fer-nos adonar que quan consumim les bigtechs som uns pringats
  • No tothom té l'oportunitat de fer-se aquestes preguntes
  • però si coneixen alternatives
  • serà més fàcil que puguin tenir aquesta oportunitat
  • Signar el Manifest infancia i pantalles
  • Promoure una major consicenciació social i deixar de normalitzar l'ús de pantalles amb criatures petites
  • Millorar la regulació dels continguts audiovisuals
  • Sensibilitzar la societat
  • informar i reinformar sobre la importància del contacte humà.
  • Orientar i acompanyar les famílies
  • amb informació i alternatives
  • Promoure pràctiques de conciliació familiar
  • Impulsar la regulació de les empreses tecnològiques
  • sobre la recolecció de dades dels usuaris.
  • Alertar a l'administració que promovent l'autonomia escolar
  • s'està deixant que siguin les escoles les que obrin la porta a google i els GAFAM
  • La paraula analfabetisme digital
  • "analfabet" és un terme insultant
  • hem de reivindicar poder ser "un inútil digital".
  • Cal potenciar la recerca en el nostre país sobre l'ús de pantalles per part d'infants i joves
  • la gran majoria de referències que hi ha no són d'aquí  (Anna Ramis).
  • Fer autoconsum col·laboratiu en blocs de pisos amb un sol comptador 
  • Fer autoconsum col·laboratiu en un tram (que possiblita el nou real decret)
  • La xarxa de subministrament ens farà falta però no ha de ser unidireccional
  • Sistema d'avaluació i mesura de la incorporació de les cures a una cooperativa (tipus Balanç social)
  • Apropar l'acadèmia a la pràctica de l’ESS i viceversa
  • Mostrar casos que no són d'èxit
  • és important per créixer conèixer els moments de fricció
  • conflicte
  • pèrdua de gent
  • .. 
  • Explicar el què fem de manera entenedora
  • amb visions i perspectives
  • Crear un ecosistema per canalitzar el coneixement
  • una plataforma on poder compartir recursos
  • projectes
  • notícies (Educoop)
  • Sistematitzar la documentació de creació de projectes
  • cooperatives
  • ...
  • Ajuntar moviments socials
  • acadèmia
  • administració
  • moviment cooperatiu
  • Identificar grups de recerca que estudiïn l’ESS 
  • Que el Departament d’Educació reconegui les hores del professorat que treballa a l’ESS amb activitats alternatives
  • per exemple rutes cooperatives.
  • Pel retorn social del Balanç comunitari és necessari preguntar a l'entorn on estàs operant.
  • Que els indicadors per rendir comptes d'un equipament tinguin una base compartida perquè alguns han de fer-ho en diverses categories com "casal de barri"
  • "fàbrica creació"
  • "centre cívic"
  • etc.
  • Que l'eina d'autoavaluació dels projectes quadri amb els indicadors que vol l'administració; connectar l'autoavaluació amb la fiscalització en base a clàusules socials.
  •  Vull relacionar autoavaluació amb "clàusules socials". Si podem fer la connexió seria perfecte. Autoavaluació + fiscalització.
  • Cal una nova generació d'intel.ligència artificial que pugui diferenciar entre preferències i valors
  • distingir la correlació de la causació
  • Els algoritmes han de ser oberts
  • s'han de poder auditar
  • Connectar humanistes i enginyers
  • Utilitzar els algoritmes per auditar els biaixos socials
  • de les autoritats que ens governen
  • fer servir imatges propositives enlloc d'imatges "anti"
  • la diferència tan acusada entre els recursos de les grans empreses capitalistes i les iniciatives sense ànim de lucre no haurien d'afectar la capacitat creativa de les segones
  •  mancomunar eines
  • recursos
  • bases de dades
  • etc entre entitats de l'ESS
  • “No vas a tener casa en la puta vida” pot ser un model de com difondre contingut polític
  • provocar i alhora mostrar alternatives
  • la comunicació radical hauria de fer servir més l’humor
  • “si no hi ha música no és la meva revolució” és una expressió que sintetiza bé la confluència necessària entre canvis profunds/transformadors i elplaer/gaudi
  • Más que generar mucha comunicación
  • hace falta compactarla.
  • Hay que comunicar aquello que tiene sentido y práctica para la ciudadanía.
  • Hablar de ESS de forma práctica: se puede hacer todo -comer
  • consumir
  • trabajar- desde la Economia Solcial y Solidaria.
  • Comunicación generando relato
  • explicar la diversidad de la ESS. 
  • Aunque haya retos
  • ¡comunica!
  • Software libre
  • Existe una realidad
  • ¡adaptemos la realidad al diseño! Por ejemplo
  • si nos fijamos en la señalética
  • hay muchos "señores" haciendo esto. Y si empezamos a cambiar el diseño
  • quizás cambiemos la realidad.
  • En los proyectos comunicativos
  • crear espacios participativos
  • para tener nuevas y amplias miradas.
  • Respecto a iconos: iconos colectivos
  • iconos con mirada feminista
  • iconos inclusivos (diversidad funcional
  • por ejemplo)
  • iconos humanos y amables (ya que estamos queriendo representar la Economía Social y Solidaria).
  • Ante mala prensa
  • si contiene errores
  • pedimos rectificación.
  • si es tendenciosa
  • pero no contiene errores. Varias estrategias: (1) No hacer nada: don't feed the troll. Se trataría de no atender a medios
  • lanzar mensajes positivos y atender a la clientela. Esta
  • para las comunicadoras ESS
  • parece que no es la mejor.
  • pero no contiene errores. Varias estrategias: (2) Establecer una relación: contactar con el medio difusor de la noticia y con la competencia. Puede funcionar y establecer relación de confianza o generar más noticias tendenciosas.
  • pero no contiene errores. Varias estrategias: (3) Estrategia de contraataque: declarar la guerra mediática. Les señalamos en redes sociales
  • hacemos comunicado y plantamos quejas formales a la defensora del lector. Quizás podemos usar el humor para reirnos de esto.
  • pero no contiene errores. Varias estrategias: (4) La denuncia: si podemos probar que hemos perdido clientes
  • es denunciable. Y hacemos una comunicación más de guerrilla. 
  • Puede ser interesante coger puntos de cada una de las estrategias. Y se comenta que igual es interesante "escoger tus batallas". 
  • La clave es la colaboración: #cuandocooperamos. Así que no esperemos a que nos ataquen a hacer esto
  • sino que podemos hacerlo antes.
  • Sorteo como herramienta. Algunas organizaciones no lo utilizan por ser una herramienta bastante utilizada en el capitalismo
  • pero que bien usada
  • puede dar buenos resultados. Por ejemplo
  • Opcions le da una pátina ética: las personas que participen en el sorteo deben comentar porque necesitan ese producto.
  • Darle vañor añadido a nuestros materiales de comunicación físicos. Por ejemplo
  • en vez de repartir un flyer
  • que sea un calendario de temporada de frutas y verduras.
  • Dolors: utilizar cualquier escena de nuestra vida cotidiana
  • chistes entre las colegas de la empresa
  • alguna característica del producto que pase desapercibida... todo
  • todo es "memeficable"
  • No tener miedo de contratar a expertos en memes y otras narrativas para hacer campañas: colaboración entre diferentes tipos de creadores de contenidos
  • A Valls amb la Xarxa XANETA estem creant una xarxa on ja n'hi ha
  • perquè ens hi obliguen
  • no podem prestar el servei amb les condicions que ens posen les grans telecos. Ho fem conjuntament la Fundació Guifinet
  • Som Connexió i la cooperativa punt d'accés. Estem fent una xarxa de fibra mancomunada. (Leila Zamarra
  • Punt d'accés SCCL).
  • Les telecomunicacions són una eina perillosa si estan en mans d'un sol actor
  • públic o privat. Hi ha un altre model: les cooperatives
  • no és públic però és comú. Fan que no tingui poder una sola persona
  • com en una multinacional
  • o una institució estatal. Sóc partidaria del que és públic
  • però sempre qui hi hagi llibertat (Leila Zamorra
  • Punt d'accés SCCL)
  • Mapear qué tenemos y qué no en el ecosistema de confluencias entre ESS y procomún
  • veamos en qué puntos hay vacíos y como crear alternativas
  • Colar el tema de la confluencia entre procomún y ESS en los medios generalistas y alternativos
  • Crear medios comunitarios sin animo de lucro 
  • Poner dinero en proyectos alternativos y convencer nuestro entorno
  • Crear redes de conocimiento formal e informal
  • redes locales de economia solidaria
  • redes de prácticas que intercambian experiencias que miran de convergir sobre temas claves
  • como la visión común de la sociedad.
  • Demanar a l'estat espanyol que faci un seguiment sobre com el govern de Colombia administra els recursos que li otorga.
  • L'ESS actua en els processos de reconiciliació entre comunitats i actors a Colombia
  • i és estratègica per transformar les realitats econòmiques de les comunitats.
  • Per construir sobiranies en les cures ens calen societats més democràtiques
  • Desobeir el marit com a la parella i unitat bàsica
  • econòmica i política
  • Crear i reforçar comunitats arrelades al territori i espais on satisfer les nostres necessitats i resoldre de manera democràtica la forma en la que volem viure
  • En els col·lectius de cohabitatge és vital que hi hagi una bona relació perquè setmana rera setmana han de fer assemblees per prendre decissions
  • Transfer of knowledge between cities Montreal
  • Barcelona
  • Seoul
  • Bilbao
  • ... throught CITIES
  • La gestió de l'aigua està directament relacionada amb la democràcia. Ho hem vist també moviment italià. 
  • Hem de tenir instruments d'asseguraments alternatius
  • La lluita per la col·lectivització de l'aigua pot ser la via per lluitar contra el liberalisme
  • Sense propietat física de la xarxa es pot aconseguir tenir incidència i capacitat de presa de decisió i sobirania
  • L'aigua no només s'ha de remunicipalitzar
  • s'ha de gestionar com a bé comú
  • la ciutadania ha de recuperar el control
  • no pot quedar en mans de l'ajuntament que pot privatitzar.
  • Cal claredat sobre com es pot remunicipalitzar i crear elements de rendiment de comptes
  • elements de control ciutadà.
  • Aportació Francesc Muñoz: considerar els equipaments
  • no com a lloc de servei al ciutadà
  • sinó com a lloc on el ciutadà és capaç de generar servei.
  • Aportació Francesc Muñoz: pensar equipaments per a un usuari divers
  • per la diversitat social
  • Aportació Francesc Muñoz: fer equipaments on els programes que poden canviar
  • on es pugui modular servei
  • Aportació Francesc Muñoz: fer equipaments que puguin ser coses diferents segons el moment del dia
  • el dia de la setmana
  • la temporada de l'any
  • Proposta ja recollida abans de la sessió aportades per Maria Rengel: recuperació Palau de la Premsa
  • Proposta ja recollida abans de la sessió aportades per Maria Rengel: Ampliar el CAP de les Hortes
  • Aportació Grup A / Grup G: gestió cívica o comunitaria dels equipaments
  • Aportació Grup B / Grup G / Grup H: gestió cívica de la Casa de la Premsa
  • Aportació grup A: enderrocar el Pavelló Italià
  • que no està gaire bé
  • i fer un espai verd
  • Aportació Grup B: Arxiu que reculli història del barri
  • arxius històrics de les entitats
  • canvien juntes i es perd memòria/història de les entitats
  • Aportació Grup C: Biblioteca Francesc Boix podria ser un espai de coworking a més de bilbioteca
  • Aportació Grup D + ja recollida abans de la sessió: Crear una Escola d'adults al barri
  • Aportació Grup E: crear un Espai cooperatiu
  • Aportació Grup E: Oficina per intercanvi de serveis
  • oferta/dmeanda de professionals
  • laboral
  • formació
  • Aportació Grup F: arbres a Montjuich
  • Aportació Grup F: més freqüència de l'autobús 55
  • Aportació Grup F: tenir en compte les llengües de les persones migrades
  • que no només se'ls ensenyi català i castellà
  • Aportació Grup G: utilitzar els espais esportius (oportunitats)
  • per a les colles cultura popular (Geganters
  • Castellers
  • Diables
  • ...)
  • Aportació Grup H: fer del Palau d'Esports un centre esportiu de ciutat/barri
  • Aportació Grup H: Baixos piscina de Sal
  • soterrani
  • esplanada
  • posar equipaments
  • envalat festa major
  • etc...
  • Aportació Grup H: escola ambiental pels més petits
  • aprofitant la muntanya però amb un espai més dins del barri
  • Crear estructures per facilitar la connexió camp ciutat
  • Ciutat ha de corresponsabilitzar-se del camp
  • La comunitat gestioni la ciutat
  • Projectes estratègics que ajudin la distribució dels productes del camp a la ciutat.
  • Que hi hagi més persones que van a viure de la ciutat al camp per obrir noves iniciatives
  • Enllaçar les iniciatives que provenen de la institució amb les alternatives que funcionen com entitats i amb grups organitzats. 
  • El Consell Comarcal com a eix de nombrosos ajuntaments per teixir un pla conjunt de contractació i acompanyament en el context de l'Economia Social i Solidària.
  • Construcció d'espais comunitaris de terapia
  • per atendre els casos de necessitat col.lectiva
  • Trencar les lógiques d'economia i treball.
  • Crear cooperatives amb persones migrades
  • Exigir als poders públics que dediquin és diners als projectes que generen riquesa per a tota la ciutadania
  • No generar dependències cap als recursos públics
  •  
  • Reduir el risc d'institucionalitzar els projectes 
  • Obligar les empreses a canviar (ser més democràtiques
  • igualitàries
  • ...) treballant amb elles
  • Els serveis públics han d'ajudar a instal.lar infraestructures tecnològiques comunitàries i lliures
  • Cal canviar la regulació perquè no hi hagi contractes blindats que lliuren les infraestructures públiques a entitats privades amb afany de lucre
  • Quam es fa un desplegament hi ha una oportunitat per desplegar alternatives
  • Mutualitzar el desenvolupament tecnològic
  • Proporcionar accés real a la ciutadania i a la societat en general a una oferta assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat
  • capacitat i neutralitat
  • Promoure ordenances municipals de desplegament de nova infraestructura com la proposada per Guifi.net
  • que promou amb la màxima agilitat i eficiència possible
  • estimula i maximitza l’eficiència de qualsevol tipus d’inversió i
  • alhora assegura la seva sostenibilitat en base a l’ús que se’n fa
  • minimitzant el cost per a l’administració pública i també per al ciutadà i la societat en general.
  • Afavorir les xarxes comunals i obertes
  • incidint en la necessitat d’avaluació del impacte social i territorial dels desplegaments
  • tenint en compte els possibles casos d’ús.
  • Impulsar el desplegament d’infraestructures d’accés (fixe i mòbil
  • existent o nova com 5G) a través d’una xarxa compartida pels diferents operadors.
  • Facilitar la compartició d’infraestructura pública: implantació d’antenes o pas de cablejat en edificis i infraestructures públiques.
  • Contractar serveis a companyies de telecomunicacions que no discriminin el trànsit
  • el filtrin o l’interrompin
  • com en el cas del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.
  • Promoure les iniciatives de xarxes Internet dels objectes oberta
  • lliure i neutral.
  • Contribuir a una arquitectura d’Internet dels objectes per les ciutats que sigui oberta i interoperable.
  • Fomentar que els veritables experts d'un camp reutilitzin els datasets de dades obertes públiques; no quedar-se en els resultats d'una hackaton on es fa una visualització.
  • Publicar sota llicències lliures i formats reutilitzables tota la informació pública generada o gestionada per l’administració local (des dels pressupostos municipals fins als temps dels semàfors
  • p.e.).
  • Estandarditzar els formats de les dades publicades entre diferents ajuntaments i administracions
  • facilitant així l’anàlisi creuat de les dades.
  • Publicar les dades crues generades per a la realització d’estudis finançats amb diners públics
  • de manera que es puguin comprovar els estudis o fer-ne derivats.
  • Promoure la reutilització d’aquestes dades
  • mitjançant una publicitat activa
  • una bona accessibilitat al web municipal
  • i l’especificació de les llicències.Privacitat de les dades de caràcter personal
  • Administrar les dades de caràcter personal únicament dins de l’administració i seguint estrictes criteris de seguretat
  • garantint els mitjans tècnics i els coneixements per gestionar-les sense dependre de tercers.
  • Limitar la recollida de dades de caràcter personal a aquells casos en què prèviament s’han establert les finalitats concretes per a les que seran utilitzades
  • minimitzant
  • així
  • la quantitat de dades personals que es recullen.
  • Implementar mecanismes per donar un màxim de serveis per conèixer
  • corregir o esborrar dades personals dels sistemes de l’administració; i no només el mínim legal que exigeix la GDPR.
  • Tenemos que dejar de producir para colocar un producto en el mercado neoliberal
  • y hacerlo para dar respuesta a las necesidades existentes. (Celina Valadez)
  • La metodología a seguir es la formación en la educación popular
  • la capacitación continua.(Celina Valadez)
  • El sistema alternativo tiene que ser feminista
  • cuidar de la justicia climática
  • la solidaridad y la reproducción social por encima del provecho y el crecimiento económico sin fin.   (Zo Randriamaro)
  • Hay que contrariar este mito de que hay un único feminismo del sur. (Nancy Kachingwe)
  • Tenemos que ver cómo interactúan
  • la interseccionalidad
  • trabajo
  • tierra
  • construcción
  • derechos de la mujer
  • todas estos elementos juntos. (Nancy Kachingwe)
  • Necesitamos una estrategia de cambio-resistencia
  • un espacio consistente y constante
  • que permanezca en el tiempo
  • que nos permita desarrollar estrategias. (Nancy Kachingwe)
  • Hay que construir una idea de internacionalismo que no tenga que ver con el Estado-nacion patriarcal.(Nancy Kachingwe)
  • Vamos a lanzar un festival
  • el Festival de Feminismos del Sur
  • del 7 al 11 de diciembre. (Nancy Kachingwe)
  • Hay que ir más allá de la resistencia
  • necesitamos un momento de construcción porque no hay resistencia sin cambio
  • sin la construcción de algo nuevo. El momento del encantamiento
  • que va más allá de un no y pone un sí
  • un elemento de la sociedad que queremos construir. (Silvia Frederici) 
  • El encantamiento es recuperar esta capacidad de relacionarse
  • los lazos afectivos
  • la solidaridad que es nuestra fuerza. (Silvia Frederici) 
  • Es fundamental la conexión de interconfluencias
  • una mirada de cómo ir a pasos más firmes y globales hacia una economía de la vida
  • estamos ante un escenario de incertidumbre y  hay que afirmar posibilidades. (Magdalena León)
  • No podemos seguir tratando conocimiento
  • práctica y movimiento como separadas por actores distintos
  • hay que reforzar el diálogo entre ellos y deben estar más entrelazados. (Magdalena León)
  • Transformar las relaciones y los flujos de poder. Transformar las relaciones de conocimiento y cultura. Transformar las relaciones económicas y financieras. Transformar las relaciones con la naturaleza y los ecosistemas (Jason Nardi)
  • Finalizar la agenda del FSMET en el foro virtual
  • a finales de año
  • habiendo construido un espacio para que las personas puedan estudiar bien las propuestas que se han hecho y  contribuir a ellas.
  • Hacemos una invitación propositiva al FSM virtual que se hará en enero a nivel global
  • al que hay que aportar la feminización permanente de las luchas de las mujeres
  • postextractivista
  • postcapitalista (Gina Vargas)
  • A partir de este FSMET
  • pensar un movimiento mundial de confluencias que impacte
  • desde lo local
  • a lo mundial.
  • Revisar la difusión del FSMET
  • para evitar que las muchas experiencias locales que sí estuvieron presentes en "Aceptamos el reto" y no han seguido el FESMET
  • puedan estar presentes en las próximas ediciones.
  • Producir materiales en otros idiomas para llegar a más personas.
  • Elaborar un directorio de organizaciones y un clendario de eventos organizados por éstas para darles visibilidad.
  • Contribuír y completar la agenda de las Economías Transformadoras que se presentará el día 18.
  • Seguir organizando encuentros periódicos para preparar el próximo FSMET.
  • Crear una Universidad del buen vivir para la producción y síntesis permanente de conocimientos existentes a partir de los pueblos originarios
  • conocimientos que están en todos los continentes. (Alicia Cabezudo)
  • Transformar las prácticas en los espacios de educación
  • no solo el tradicional sino en otros donde haya construcción colectiva de conocimientos
  • A través de incubadoras de cooperativas
  • crear cooperativass en artes y oficios para generar nuevos mercados inspirados en los valores y principios de la Economía Transformadora. (Álvaro Panaro)
  • Crear una carrera de Comunicación Popular Comunitaria
  • a través de la producción periodística/documental y la producción de ficciones. (Álvaro Panaro)
  • (Crear bancos comunitarios como Justa Troca) porque los barrios no son pobres
  • se les empobrece
  • nuestra directriz es que el dinero se quede en la comunidad.  (Nelsa Nespolo)
  • (Implicar a las mujeres) ellas son las agricultoras que forman parte de la cadena
  • y esta presencia ha sido muy importante
  • ellas dieron vida y tienen una manera muy especial de cuidar del planeta y de todo.  (Nelsa Nespolo)
  • Cuando hablamos a colectivos citamos a San Francisco de Asís
  • primero haz lo necesario y cuando te des cuenta ya estarás haciendo lo imposible. (Nelsa Nespolo)
  • Equidad socio-económica a igual trabajo igual remuneración (entre hombres y mujeres). (Sandra López G)
  • Hacemos capacitaciones para huertos urbanos en el interior de los patios
  • para promover también la alimentación sana. (Sandra López G)
  • La reproducción ampliada de la vida va mucho más allá de la vivienda. Hay que cuidar los cuatro ejes (hábitat
  • espacio público
  • comunidad y vivienda) a su alrededor. (Sandra López G)
  • Las mujeres no nos tenemos que capacitar solas
  • lo tenemos que hacer juntos
  • hombres
  • mujeres y hijos (Lizeth Vargas)
  • Procesos formativos educativos cada cierto tiempo o cuando llegan nuevos socios
  • que entiendan los procesos cooperativos. (Sandra López G)
  • Recuperamos espacio público
  • jardineras
  • parques
  • ciclovías
  • y luego estos procesos se convirtieron en políticas públicas de la ciudad y en patrimonio histórico de la ciudad. (Sandra López G)
  • Tenemos la esperanza de estar viviendo cambios y se muestre en las elecciones municipales con mejores decisiones
  • la economía social está en la mesa de debate
  • para crear una sociedad en que las personas entiendan que este modelo es capaz de transformar el mundo.  (Nelsa Nespolo)
  • Tener la confianza de que podemos cambiar y es posible vivir en un mundo donde desarrollamos relaciones honestas
  • de confianza
  • solidaridad
  • equidad
  • etc (Lizeth Vargas)
  • Podem baixar de 35 cultius a 20 mantenim biodiversitat i guanyes temps i baixes complexitat
  • Diferenciar entre  "cooperatives orientades al consum" i "cooperatives de consumidores".
  • Des de BccN s'estan mapejant realitzadors i iniciatives que treballen amb llicències lliures en l'audiovisual amb la idea de generar un canal de distribució per coses que es quedarien en l'àmbit local.
  • Des de Eivissa es vol fer festival cinema social amb llicència lliure; 2 o 3 dies amb 2 o 3 pelis per dia
  • Els festivals (tant si retribueixen com si no) podríen fer spots per a crowdfunding dels següents projectes del mateix autor
  • Fer concert associat a un festival audiovisual i que amb la barra es pugui pagar als grups que toquen i a les pelis
  • Finançar els festivals amb Taquilla inversa (a l'Harmonia s'ha fet i ha funcionat bé
  • a Vic no tant
  • salvant excepcions)
  • Literal té el propòsit de ser una Fira refernt de pensament crític al sud Europa.
  • Que una part del premi en un Festival reverteixi en un altre projecte (es fa al festival de curtmetratges Protesta de Vic on un 25% del premi s'ha de donar a una entitat o projecte)
  • We need to generate "real" intercooperation spaces between companies (by engaging products or services between the players in the free software system)
  • We need to adopt the FLOSS BCN platform as a space for intercooperation
  • extend it to FLOSS Catalunya
  • and think about its governance (Decidim could be an option).
  • Yearly Caps
  • Permit Systems
  • residency requirements
  • data transparency
  • platform liability
  • Hem d'aplicar el principi de precaució: qui proposa l'acció
  • qui fa una tecnologia
  • és qui ha de proposar la solució ambiental. (Eva Vidal)
  • Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o
  • inclús
  • facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge. (Sergi Rovira)
  • Un sol estat (Xina) està concentrant l'extracció dels minerals necessaris per fabricar una de les bases de la societat capitalista. Prioritza el seu mercat
  • a més és el país que els processa. (Eva Vidal)
  • Si agafem l'esquema del "donut" proposat per Kate Raworth tenim "sostre ambiental" que no podem passar i un "terra social" de condicions dignes per una persona (aigua
  • salut
  • alimentació
  • justícia
  • equitat de gènere). La zona del donut és on ens hauríem de mantenir per ser sostenibles.  (Sergi Rovira)
  • La mineria urbana és la recuperació de dispositius per al reciclatge dels seus materials. Si els dispositius es dissenyen per ser reciclatges serà més fàcil extreure'n els materials.  (Eva Vidal)
  • Som connexió pot: (1) prendre la responsabilitat sobre tota la seva cadena de subminiestrament (demanar auditories
  • etc)
  • (3) si dissenya que dissenyi productes sostenibles
  • que puguis ser reciclats (3) fer-se responsable del final de la vida útil dels dispositius que utilitza o que utilizen els seus usuaris.  (Eva Vidal)
  • facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge.  (Sergi Rovira)
  • Hacer difusión de las 4 Jornadas del FSMET
  • Asistir a la presentación de las iniciativas seleccionadas para los 4 ejes
  • Apuntarse a los diálogos interconfluencia 
  • Ampliar la propuesta de actividades autogestionadas y/o participar en las ya inscritas
  • Contribuir a la elaboración de la agenda de compomisos comunes
  • Colaborar con las herramientasa on-line
  • Totes les dades també el codi i tot el que es produeix ha de ser de les comunitats
  • El sistema ha de ser sempre suficientment distribuit perquè ningú no el pugui controlar.
  • La solució ha de ser híbrida. Una part del contracte (objectiva) autoexecutable i la part subjectiva s'ha de deixar a la voluntat de les parts.
  • Els ajuntaments poden participar liderant accions permeses per blockchain
  • Transformació del sistema alimentari escolar com a projecte educatiu
  • amb la participació de l’alumnat i de tota la comunitat educativa.
  • Trobar indicadors per medir l'impacte de les iniciatives cofinançades entre Ajuntament i ciutadania als districtes de Barcelona
  • Policies
  • tools and specialized resources have been created
  • such as La Comunificadora
  • to bring the collaborative economy towards the values of the SSE  and the Commons Economy. (Barcelona)
  • Dotar l’ESS de noves eines per vertebrar l’actual acceptació social.
  • Donar valor a la feina que s’està fent en aquest moment polític
  • i ser conscients que la injecció encara és petita.
  • Aprofitar que entren nous perfils i visions a l’ESS com per exemple "els procomuns físics i digitals"
  • Gestionar i educar els perfils de l'administració 
  • Crear nous indicadors
  • intercooperació entre cooperatives
  • Promoure la transparència en l’ESS
  • Aprovar una nova llei d’ESS
  • La compra pública ha de ser l'eix a través del qual promoure l'ESS
  • Supermercats col·laboratius
  • Crear xarxes que no utilitzin sistemes de gratificació
  • Crear esferes públiques amb interacció rica per evitar la simplificació i la radicalització que suposa l'esfera de les xarxes socials 
  • Modificar no tant sols el codi font perquè sigui lliure
  • és important modificar les interfícies
  • Pensar la tecnologia relacionalment
  • Passar del culte a les xarxes a la distribució del coneixement
  • Hem de tenir en compte per a la resolució de conflictes (normalment es tracta de dues perspectives que estan en situació de confrontació davant les diversitats) hem de tenir en compte la postura de l'altre
  • identificar els punts en comú.
  • Treballar l'aspecte emocional
  • ens basem normalment en relacions racionals. Cal dotar-se com a col·lectiu de eines que ens permetin asumir reptes
  • amb idelogies diferents
  • diverses. Incloure les emocions és l'únic camí per construir relacions més sobiranes.
  • Les estructures s'han de promoure i adaptar als contextos. Existeixen exemples i experiències que es poden adaptar
  • ajustar però recordeu
  • no asumir ni implementar res sense abans apropiar-se'n.
  • Per començar a construir aquestes relacions sobiranes
  • hem de saber que no som sobiranes.
  • És humà ser inconscient dels propis privilegis
  • els privilegis no es noten
  • el que es percep és la manca de privilegi; cal doncs estar atentes i respondre amb responsabilitat quan algú ens crida l'atenció.
  • No hi ha d'haver problema per agafar la responsabilitat dels que ens van precedir i buscar la manera de fer una reparació; algú ho ha de fer en algun moment
  • l'avantpassat no tornarà per a demanar disculpes
  • i mentrestant el dolor no estarà sanat.
  • Fer un espai pels castellers sota l'edifici de la campana
  • Fer un espai d'acollida dels turistes borratxos i borratxes
  • Pintar de groc el Palau de la Generalitat
  • Fer cases amb tres façanes
  • Atraure les mosques al paraigües de la Dona del Paraigües perquè es vegi negre i vibrant
  • Pintar els fanals de colors
  • Fer un taller de reciclatge de plàstic a cada barri
  • A company in Denmark that has made a collective agreement
  • whoever is logged on the platform to  provide services
  • after doing the first 100 hours of services
  • becomes an employee of the company.
  • Crowdsourcing of jobs by tasks is occurring in the platform model
  •   it is externalized in the figure of the freelancer or the false freelancer (who is actually working for the platform without a work contract)
  • En los modelos de plataformas se está produciendo un crowdsourcing del trabajo en tareas y se externaliza en la figura del autónomo o el falso autónomo
  • Necessitem eines perquè la gent conegui els seus drets
  • No tenim dades sobre la quantitat de població que genera ingressos econòmics a través de plataformes a Barcelona
  • Una empresa en dinamarca que ha hecho un convenio colectivo
  • quien se apunte a prestar servicios en la plataforma
  • a partir de las 100 horas
  • pasa a ser empleado de la empresa.
  • We need tools for people to know their rights
  •  There is no data about the amount of population that gets an income through plataforms
  • in Barcelona
  • La consideración de la alimentación en el marco de los bienes fundamentales puede ser la vía para el necesario cambio de cultura jurídica que considera
  • aún
  • el derecho a la alimentación como parte de los derechos sociales.
  • El derecho a una alimentación adecuada es un derecho a alimentarse
  • no a ser alimentado
  • debe aplicarse como el derehco a disponer de medios para ello
  • sea autoproducción de alimentos o renta para acceder a ellos.
  • El constitucionalismo se ha centrado en los derechos fundamentales
  • pero no en los bienes fundamentales
  • que no es lo mismo
  • es importante introducir el derecho sobre los bienes que son necesarios para todos.
  • Dar la vuelta a las maneras de comunicar y los canales para hecerlo
  • Meme SomEnergia: consejo Endesa vs consejo rector SomEnergia. Encuentra las 7 diferencias (o más)
  • La millor manera de combatre el racisme és acceptar que som racistes
  • que és una petja estructural que vé d'èpoques colonials.
  • Hem de lluitar contra el racisme des de l'ESS.
  • Quizás tendríamos que empezar a usar redes libres y anunciarlo en las privativas
  • En los nodos de las redes libres es importante saber quien es el administrador de tu nodo ya que te inspirará confianza.
  • Busquemos alternativas a los programas privativos que utilizamos
  • Crear infraestructuras compartidas: un solo nodo o un solo Peertube
  • por ejemplo
  • entre distintas entidades
  • Abre una cuenta en algun nodo: una vez entras en un nodo ya puedes entrar en los otros
  •  Crea tu propio nodo
  • Aprendamos sobre FEDIVERSE
  • XES y REAS podrían abrir un nodo cada una
  • Concretar aspectes del sistema dins dels canvis que es volen fer
  • Els moviments socials
  • Sortida del pacte de toledo i debat públic amb tots els agents
  • Un codi europeu de sistema social
  • reforma integral de tot el recorregut de cotització per modificar el sistema fiscal i assegurar les pensions del futur
  • Projectes com La Comunificadora. Que ajuden a impulsar i connectar nous projectes en una fase prèvia ajudant a les iniciatives a aterrar idees i acabar de definir els seus projectes.
  • Més inspeccions per detectar les falses cooperatives
  • Que la quota d'autònoms estigui relació amb la facturació
  • ​Cal modificar la Llei d'Arrendaments Urbans
  • per l'estabilització dels contractes
  • no només per allargar el nombre de contractes i prorrògues
  • sino que les renovacions siguin més dinàmiques
  • i no es doni la incertesa actual.
  • Cal buscar la possibilitat de la negociació col.lectiva del dret d'habitatge i fer pressió amb la vaga de llogaters.
  • Que  tota nova obra o renovació integral incorpori un 30% d'habitatge assequible
  • Una idea per dur procomuns als mitjans és relacionar el projecte que planteges amb algun tema d'actualitat si té a veure amb habitatge per exemple planteja una entrevista sobre el projecte tractant la problemàtica actual d'habitatge
  • Explicar un projecte procomú des d'una experiència quotidiana per exemple d'una persona que ha canviat els habits de consum o de treball i a partir d'aquí explicar tot el canvi econòmic que suposa.
  • Crear una publicació independent (si és que no existeix ja) centrada en projectes/moviment procomuns (anàlisi/ difusió/ reflexió...) que pugui servir com a font de referència pel sector periodístic de cara a fer arribar a altres mitjans de comunicació la realitat del "sector" i se'n puguin fer resó.
  • Construir un discurs del model a nivell global
  • Deixar de fer servir anglicismes contínuament
  • Hem de crear aliances amb altres sectors de l'economia que tenen reptes similiars un 15M de l'economia.
  • Necessitat d'establir i mantenir control "polític" (marc regulador) perquè lo que inicialment comença com quelcom dels ciutadans
  • no acabi "tancant-se". utilitzant-se per les empreses en el seu benefici i passant a estar a mans de empresa/propietat/privat per treure'n desde lo privat el benefici econòmic (i altres beneficis). Limitar el capitalisme oligàrquic financer. (En base a la intervenció de Benkler)
  • Trobar una confluència entre economia de les cures.economia social i solidaria. procomú... però també més enllà. per crear una nova hegemonia econòmica.
  • Trobar una confluència entre economia de les cures economia social i solidaria procomú... però també més enllà per crear una majoria nova hegemonia econòmica.
  • Hem de crear aliances amb altres sectors de l'economia que tenen reptes similiars i fer un 15M de l'economia.
  • Construir un discurs del model a nivell global.
  • Deixar de fer servir anglicismes contínuament.
  • Necessitat d'establir i mantenir control "polític" (marc regulador) perquè el que inicialment comença com quelcom dels ciutadans no acabi "tancant-se" ni utilitzant-se per les empreses en el seu benefici i passant a estar a mans de empresa/propietat/privat per treure'n (desde lo privat) el benefici econòmic (i altres beneficis). Limitar el capitalisme oligàrquic financer. (En base a la intervenció de Benkler).
  • Que els treballadors contribueixin a la seguretat social.
  • Crear alternatives a la seguretat social: assegurances de salut / pensions / mútues / cooperatives
  • Crear espais de coworking/coliving a Barcelona
  • Teixir xarxa des dels barris on habiten els treballadors precaris
  • Crear estructures i reunions o dinàmiques transverals per cobrir els drets que les plataformes no cobreixen
  • Crear el subjecte col·lectiu
  • Implicar més actors /més consum.
  • Crear una cooperativa de riders
  • Explorar indicadors preguntant als projectes quines bones pràctiques fan i després destil·lar-les
  • Crear un itinerari especial del balanç per veure si propostes encaixen a La Comunificadora
  • Crear eines concretes per definir i diferenciar Economia Social i Solidaria /Economia de Plataforma/ Economia Col.laborativa Procomú des de perspectiva del regulador o de l'admin publica
  • Crear una eina que generi alguna manera de mesurar de tenir un número d'impacte (quants usuaris ho fan servir etc..) d'impacte en el territori
  • Mesurar valor d'ús (en quina mesura fas un recurs que es fa servir es descarrega es fa obra derivada) enlloc de valor d'intercanvi
  • Valor ecosistèmic (crea infraestructura per projectes derivats).
  • Crear un itinerari (a Pam a Pam) amb Balanç Social dins Comissió DotCommons de la XES
  • L'exclusió digital no s'ha de tractar des de serveis socials sinó des d'una altra perspectiva.
  • Socialitzar l’experiència de com se sent el cohabitatge (platform comunia entre tot el cohabitatge) des d'iniciatives de masoveria...
  • Posar en contacte a persones. leverage les xarxes socials existents
  • Facilitar el finançament de la inversió - un cobranding de goteo + coop57 especialitzada en promocionar el cohabitatge.
  • Fer una plataforma "Col·lectiu cures" per trencar aïllament treballadores cures. compartir informació i recursos. i fer intermediació contractació suportada per ajuntament (infraestructura i manteniment) i discurs i continguts de les treballadores.
  • Aplanar els intercanvis en aprenentatge eliminar jerarquies
  • és l'aprenentatge de per vida que fem en comunitat.
  • La propietat i el contracte que no siguin condició sinequanon de l'economia sinó un sistema recíproc
  • RGPD que regula la finalitat de la recollida de dades
  • minimitza la quantitat de dades recollides i limita el període de conservació
  • Proposta de canvi constitucional - no possible a Espanya. Exemple d'Eslovènia
  • canvi constiucional abans de l'explotació hídrica estrangera.
  •  Considerar-la un bé comú per no tornar a cometre errors o utopies que no acaben de desplegar-se sense haver analitzat que és materialitzable. 
  • Si algú fa plecs per condicionar l'economia d'alimentació
  • generes una demanda interna tan forta en la restauració col.lectiva
  • l'economia pagesa podria viure d'això. 
  • Desmercantilització de l'aigua i legitimitat
  • Recuperar el knowhow sobre la gestió de l'aigua
  • que ara está sempre gestionat des d'Agbar 
  • Cal recuperar la part productiva i distributiva de l'economia.
  • Treballar-ho a través de metodologies de participació que arribin a ampliar el marc de responsabilitat de la ciutadania
  • La multiconsulta a l'Ajuntament de Barcelona
  • L'Associació de Municipis per l'Aigua Pública
  • (Barcelona
  • el Prat
  • Cerdanyola
  • Sabadell
  • Terrassa
  • Decisions tinguin a veure amb valors de vida i no d'intercanvis comercials.
  • Canvi polític
  • cada cop s'enten menys que s'hagi de pagar o gestionar.
  • Diàleg
  • coneixement i col·laboració. 
  • Tenir en compte l'enfocament quan es preparen uns plecs de contractació pública.
  • Basar-se en els costos calculats per Guifinet
  • en que es paga per fer arribar la connexió
  • tant en àmbit rural com urbà igual.
  • Combinar radiofreqüència amb fibra
  • Desplegar infraestructures lliures
  • obertes i neutrals.
  • Els operadors virtuals no poden compartir dades entre telèfons
  • els que tenen infraestructura sí
  • Som Energia ho podrà fer per compra MasMobil i Yoigo...
  • Es preveu en el futur que SomConnexió es basi en persones que hi treballin de proximitat en el territori.
  • Fer posada apunt de terminals mòbils els allargaria la vida
  • Fer punts oberts de wifi amb consciència de que es fa on hi ha usuaris de SomConnexió que obren una part de la seva connexió.
  • La xarxa de comuns (Guifinet) no té peatge i SomConnexió no el cobrarà
  • Pilot si formes part d'una entitat i contractes telefonia a través de l'entitat un % de la facturació es queda a l'entitat (model de comerecialitzadora de proximitat)
  • Previst que SomConnexió obri la participació dels socis el 2019 (fins ara SomConnexió està aconseguint fer bé el servei); que es pugui fer activisme i generar massa crítica per fer infraestructura.
  • SomConnexió vol ajudar a desplegar Guifinet i també negocia poder passar per fibra altres operadors (ara només per Vodafone)
  • Fer servir Tor
  • Gitlab
  • Bash
  • Integració contínua i Trails per publicar webs amb un redireccionador que es difon que apunta a una url que pot canviar sobre una web estàtica que es publica des d'un compte sacrificable de GitLab (que té rèpliques) de forma automatitzada prenent els fitxers d'un altre compte separat de Git al qual s'accedeix a través de Tor des d'un sistema operatiu amnèsic Trails i sense desar res en ordinadors locals. Desant còpia dels fitxers necessaris en un compte "zulo" separat. Fer servir comptes de correu anònimes diferents per cada servei. Fer servir formes d'esborrar metadades i pixel fingerprint per les imatges.
  • Crear algoritmes contra l'efecte Mateu (els rics es fan més rics)
  • Dos nivells: normes i mecanismes assegurar el compliment de les normes
  • Equivalències econòmiques en botons de votar
  • Fer un matchfunding amb social coins
  • Gamificació crear reputació online i offline indicadors quantitatius i qualitatius
  • Igualtat
  • Mòdul índex de bones pràctiques idees i avaluació
  • Ponderació de vots i valor en funció de la dedicació
  • Repositòri de models de governança
  • Simulacions. Simular efectes de les decisions democràtiques
  • Visualització fractal
  • Vot en temps real per grups
  • Catllar (Tarragona) està en procés de creació
  • Per posar en marxa una cooperativa calen grups cohesionats
  •   el Sostre Cívic fa tallers dues vegades l'any per generar grups.
  •  Els solars tenen una incidencia en el valor més del 50% del preu
  • cal que les administracions facilitin accés al sòl.
  • Decidim
  • participatory digital platform promoted by Barcelona City Council
  • Sharing Cities Alliance
  • a city network operated by an independent foundation
  • Superilles (Superblocks)
  • Regulating Bike Sharing Platforms to improve city amenities
  • in Melbourne (Australia)
  • Bathing culture - As a driver for sutainable living (Iceland)
  • Commons good pact
  • Bologna (Italia)
  • Riders chart
  • City Imagination Office
  • guide for platforms 
  • Bike Seoul
  • bike sharing system
  • Seoul (South Korea)
  • Residential parking lots
  • Rooftop Sharing
  • School Sharing
  • City Lab Torinno
  • Torinno (Italy)
  • Torino Social Impact
  • DecidiTorino
  • La Comunificadora is a city council programme
  • but it's the result of years of grassroots activity about free software
  • free hardware
  • open design
  • groups etc.
  • The Catalan government has created a report on how to regulate the collaborative economy
  • The Barcelona city council has created a space for collaboration in the ecosystem called Barcola
  • where we are building common frameworks.
  • The Barcelona city council has created La Comunificadora
  • as a collaborative support program for entrepreneurship.
  • The Decidim platform is an example of collaboration and alliance with responsible public procurement
  • Apostar por el desarrollo de las tecnologias libres sin una perspectiva extractivista. El software puede tener un papel transformador.
  • Combinar software libre
  • tecnoética y cooperativismo (incluyendo la intercooperación).
  • Como manera de contribución al sostenimiento del procomún
  • se ha aprobado en asamblea un canon calculado como un porcentaje sobre la facturación anual de las empresas.
  • Construir un ecosistema que rompa con la relación proveedor-cliente. Desde Coopdevs hemos creado un ecosistema informal
  • que llamamos ecosistema IT cooperativo: en él intentamos crear productos que se pueden replicar e implantar en cooperativas que quieren empezar. Si una cooperativa de telecomunicacions quiere empezar
  • lo primero que debería hacer es venir a hablar con Som Connexió y con nosotros. Este proyecto lo hemos creado con Som Connexió
  • Som Energia
  • Som Mobilitat.
  • Dar la vuelta a cómo se entiende el software en el mundo corporativo capitalista: pasar a entender el software no como una ventaja competitiva
  • sino como una herramienta que hay que compartir. Hay que pensar que el software tiene que ser una herramienta que ayude a la sociedad (como un molino comunal). Esto implica que cuando creamos software debemos pensar que es para compartir (no para esconderlo como una ventaja competitiva)
  • y esto condiciona el propio proceso de producción: debemos hacer las herramientas para que sirvan también para otras entidades
  • y por ello es mejor hacerlo de manera mancomunada. Así
  • no solo me ahorro dinero
  • sino que además enriquezco la herramienta y el proceso: podemos construir software más útil y resiliente.
  • Decidim es un ejemplo de política pública de impulso del software libre
  • y por tanto es una política pública de soberanía tecnológica. 
  • Frente a las plataformas tecnológicas capitalistas tenemos alternativas: (a)  alternativas tecnológicas: software libre
  • ... (b) alternativas organizativas: la forma cooperativa u otras forma organizativas democráticas
  • horizontales y participativas.
  • Hay que replantearse también el sistema de plataforma: Necesitamos estas entidades tan grandes? Nos interesa utilizar grandes plataformas centralizadas? Seríamos capaces de mantener estructuras tan grandes o su misma escala iría en contra de lo que se prentende? Nuestra propuesta desde Communia siempre es disminuir la escala y aumentar el alcance: ir a lo micro y cuidar los comunales: infraestructuras situadas y adaptadas al día a día.
  • O seguimos la rueda y pagamos todas las plataformas de las que somos parte o empezamos a actuar de manera coherente con la soberanía tecnológica: (a)necesidades indebidas: cada cual ha de revisarlas. (b)buscar alternativas y aumentar los silos de cultura y conocimiento.
  • Para evitar el extractivismo
  • podemos contribuir con documentación
  • informes de errores
  • probar versiones nuevas
  • reforzar la comunidad dinamizando foros de ayuda mutua y participando
  • Respecto de los altos costes de desarrollo: una de las maneras de dotarnos de herramientas con nuestros recursos es intercooperar: que las entidades intercooperen para abaratar costes
  • compartir conocimiento...
  • Se ha creado la Associació Decidim
  • como herramienta para gestionar la gobernanza de la plataforma de manera democrática y participativa. Además de las políticas públicas de software libre
  • hacen falta comunidades arraigadas en el territorio para sostener esos proyectos.
  • Utilizando cuentas básicas de correo y oficina con menos especio de nube
  • podemos aprender que no necesitamos tanto espacio
  • podemos vivir con mucho menos: así podemos aprender a hacer un uso racional de la tecnología.
  • Potser no hi haurà una moneda única
  • n'hi haurà d'altres
  • cada una amb característiques diferents
  • Jugar és socialitzar; sense socialització
  • la ludificació perd sentit.
  • Les posicions respecte a la ludificació es poden explicar per les categories de "apocalíptics" i "integrats" que va proposar Umberto Eco als 60s.
  • Importancia de crear jocs per empoderar-se. Quan dissenyem el joc ens enterem de què va. Dissenyar un videojoc és interdisciplinar.
  • cal trencar lògica top-down entre qui dissenya i qui juga
  • Posa-ho en forma de llista
  • La reapropiació del nostre quotidià passa per la coordinació dels avanços de les diferents sobiranies amb una visió crítica i comuna
  • Buscar solucions distribuïdes tant per la sobirania alimentària com tecnològica
  • Oferir garanties de traçabilitat
  • Sistemes automatitzats de rec amb arduinos per optimitzar consum
  • Apps de programari lliure per al camp
  • Eines de gestió per a la pagesia
  • Recuperar varietats locals
  • Llavors "open-source"
  • Construcció d'aperos (maquinària) pròpia per la pagesia
  • Bancs oberts de recursos per a la pagesia
  • Plataformes de coordinació de conreus per poder proveïr restaurants o unitats grans/mitjanes de consum 
  • Fer compra conjunta
  • Coordinació entre menjadors escolars i pagesos
  • Traçabilitat amb blockchain
  • Suport als circuits curts de comercialització
  • Enlloc de pensar en transgènics opensource recuperar l'alimentació responsable
  • Solucions distribuïdes tant per la sobirania alimentària com tecnològica
  • Garanties de traçabilitat
  • Sistemes automatitzats de reg amb arduinos per optimitzar consum
  • Compra conjunta
  • Coordinació menjadors escolars i pagesos
  • Enlloc de pensar en transgènics opensource recuperar l'alimentació responsable

  Plantilla:=Plantilla:=  Plantilla:=Plantilla:=
  

  • Deixem de creure que hi ha una onada
  • neguem la premisa
  • Neguem que les relacions de poder i domini del capital siguin una força de la natura
  • Aplicar un concepte bàsic de laïcitat radical: no hi ha "condemna" ni "salvació"
  • Acompanyar les organitzacions en les migracions
  • ens hem de moure col·lectivament
  • Cuidar les persones
  • no instal·lar un Ubuntu o NextCloud i marxar
  • quedar-se per explicar i resoldr eproblemes
  • Fer com SomEnergia
  • fer el canvi col·lectivament
  • sol no pots fer el canvi energètic
  • Fer un acompanyament 
  • Moure'ns col.lectivament
  • Jacinda Arden
  • New Zealand prime ministster
  • has changed GDP for the living standards framework (not city but public policy)
  • Crear un banco colaborativo de imágenes realmente diversas
  • Recurrir a los datos nos permitiría ponernos en valor
  • Huir del relato que explica un valor pero cuestiona otros
  • Utilizar el humor y la cultura popular. 
  • Comunicación más divertida
  • rompedora y menos obvia.
  • Demanar als "socis" potencials què els pot interessar de fer
  • quins projectes podem desenvolupar amb ells o poden desenvolupar dins la xarxa
  • i fer un catàleg de serveis per replicar
  • Preveure per al futur de tenir un servidor local
  • potser a un dels datacenters de guifi.net amb les dues potes (guifi i internet)
  • Publicar les recomanacions d'instal·lació
  • Es proposa de buscar apadrinaments d'un gateway
  • servei d'instal·lació co-produit amb l'EXO
  • les entitats són partners/padrins
  • Cal buscar nom per els partners; proposta; "Padrines de TTN"
  • Donar diferents opcions de participació-servei: "diy"
  • "plata"
  • "top" (canviar noms) - Proposta inicial a polir: Model DIY aportació 300€ - es fan la configuració. Model plata aportació 800€ amb acompanyament. Model top - 1500-2500€ - se'ls dóna tot resolt.
  • S'han de trobar mecanismes per complir obligacions en funció d'on extreuen els seus beneficis.
  • Donar eines als sectors tradicionals perquè puguin aprofitar oportunitats digitalització
  • Buscar equilibri entre competència corporacions locals (que puguin per exemple valorar el nivell acceptable de turisme) i alhora buscar homogenització entre ordenances per no crear desigualtats entre municipis
  • No assumir lloguer de pisos sensers a turistes al centre de la ciutat
  • Tenir en compte el principi de subsidiarietat pel que fa a la presa de decisions sobre economia col·laborativa
  • Utilitzar el nivell d'ingressos generats per l'activitat com a criteri per determinar si aquesta és ocasional i per tant si parlem d'un proveïdor o un prosumidor.
  • Que les plataformes posin eines perquè els seus treballadors i usuaris es puguin organitzar i no per individualitzar-los i atomitzar els productors del valor.
  • Dir "economia de plataforma" quan no hi ha col·laboració i "Col·laborativa" només quan hi ha col·laboració.
  • Cal valorar molt bé els impactes de l'economia col·laborativa i estudiar si les hipòtesi d'impacte es validen o no
  • La Generalitat hauria d'incloure els impactes de les plataformes d'allotjament turístic (desplaçament dels veïns/ pujada preu del lloguer) igual que ho fa amb la protecció del prosumidor
  • Incloure formes de regulació dinàmica que garanteixin drets i deures molt bàsics a partir dels quals es puguin interpretar els textos legals
  • introduir accions de discriminació positiva vers les dones per a la seva participació activa en l'economia col.laborativa procomuna.
  • Fer servir pads diferents
  • Fer servir el mateix pad
  • Utilizar pads diferentes
  • Usar el mismo pad
  • Crear una figura intermitja entre treballador assalariat i l'autònom
  • el treballador independent
  • que treballa 100% dins l'empresa però té llibertat
  • i drets a llibetat
  • sindicació
  • negociació col.lectiva (aquesta proposta segueix afavorint l'empresa)
  • Reconèixer la relació laboral
  • però amb un estatut jurídic propi
  • per exemple reconeixent el contracte de zero hores (aquesta proposta segueix afavorint l'empresa)
  • Insistir que són treballadors assalariats
  • Compromís amb les treballadores afectades per les dinàmiques perverses del turisme
  • Repensar el model turístic
  • Manifest de 10 punts que cal firmar per poder formar part de la Xarec.
  • Diferenciar les activitats veritablement responsables en una època de Greenwashing
  • Integrar els diferents segells de qualitat
  • sostenibilitat laboral
  • dels diferents projectes
  • Construir una xarxa de relacions entre projectes
  • un directori o caixa regal i plataforma de vendes per propostes de turisme sostenible.
  • Construir plataformes de venda àgils
  • gràfiques
  • visuals
  • fàcils d’utilitzar perquè les persones les puguin utilitzar per adquirir productes de l’ESS.
  • Incorporar la tecnologia a l’ESS
  • Construir comunitats pròpies que et donin referències sobre les experiències
  • just do it
  • No hem de forçar els que no hi formen part
  • s'ha de buscar una tècnica o política que tinguin les ganes
  • Aprofitar les complicitats dels municipis de tot tipus de partits que estan a la xarxa.
  • Si tenim municipis que no formen part de la XMESS donar-los-la a conèixer
  • i si hi són anar treballant a través de les fitxes
  • Demanar que els municipis facin auto-diagnosi
  • Treballar sobre la base de l’intercanvi i la col·laboració
  • la transparència d’experiències.
  • Aprendre d’experiències menys exitoses
  • no només observar casos d’èxit.
  • Construir xarxa a  Lleida
  • Tarragona i el Pirineu
  • Documentar i recollir polítiques públiques amb indicadors avaluatius i guies per compartir entre municipis.
  • Crear una plataforma per poder classificar
  • buscar i compartir polítiques públiques implementades amb èxit.
  • Crear espais a l’àmbit internacional

Això és una prova. Treu les dades de pàgines de prova: Acompanyar a Infants i joves en el consum crític de telecomunicacions. 2022/11/05, Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica 2018/10/27, Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació en l'ESS 2018/10/27, Balanç Comunitari per a espais de gestió comunitària 2018/10/27, Biaixos i discriminació en l'anàlisi predictiu basat en aprenentatge automàtic 2019/03/02, CRUCRUCRU, converses per transformar la comunicació 2018/10/27, Carrusel de buenas prácticas. 2019/03/16, Charla inaugural inspiradora: ¿Cómo salir de la endogamia comunicativa? 2019/03/15, Com funciona el mercat de les telecomunicacions? Reptes de futur per la construcció d’alternatives transformadores 2022/11/04, Construint en xarxa: l'ESS i el procomú 2017/10/20, Contribucions de l'Economia Solidària a la pau a Colòmbia 2018/10/27, Cures, conciliacions i altres malabars a l'ESS 2018/10/27, Current agenda of Commons and Social and Solidarity Economy initiatives 2018/11/14, Debats Directa. Plantar cara a les multinacionals energètiques. És possible la sobirania? 2018/10/28, Decidim Barcelona. Sessió de debat de diagnòstic del Pla d'equipaments del Poble-sec 2017/06/20, Diàleg món rural-urbà. Teixint alternatives i sinergies 2018/10/28, Dones, Art digital i Sobirania tecnològica 2020/02/29, Economia de les cures i propostes des de l'ESS 2018/10/28, Economia dels marges 2018/10/28, El 'Decretazo Digital': Un estat d’excepció encobert? Situació actual i perspectives de futur 2020/02/29, El enemigo conoce el sistema 2020/02/29, Estratègies municipals per a l'apoderament digital 2019/03/02, FSMET 2020 Clausura y presentación de la agenda común 18/11/2020, FSMET 2020 Interconfluencias 11/11/2020, FSMET 2020 Interconfluencias 16/11/2020, FSMET 2020 Presentación de las iniciativas seleccionadas del reto tecnocientífico y del conocimiento 04/11/2020, FSMET 2020 Presentación de les iniciativas seleccionadas del reto socioeconómico 02/11/2020, Fent xarxa avançant cap a la Sobirania Alimentària 2018/10/28, Festivals de Cultura i ESS 2018/10/27, Free tech meetup 2018/11/15, Google desembarca a l'escola pública 2020/02/29, Història i estat actual de les xarxes socials lliures i distribuïdes 2019/03/02, Home-sharing models and their impact 2018/11/14, Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions 2022/11/05, Inauguración, resultados del FSMET en junio y próximos pasos 2020/10/26, Infraestructura tecnològica i blockchain per a una economia col·laborativa procomú 2017/06/27, L'estat de la Sobirania Alimentària a Catalunya 2018/10/27, L'impacte del matchfunding Conjuntament a la ciutat de Barcelona 2018/10/27, La Comunificadora: a citizen-government programme for collaborative entrepreneurship 2018/11/15, La bombolla de l'ESS 2018/10/27, La força de les consumidores per impulsar projectes cooperatius 2018/10/27, La reconquesta del món virtual: sobirania 2019/03/02, La sobirania en l'àmbit de les relacions, xerrada participativa 2018/10/27, Lab/proves/1, Lab/proves/2, Labor and consumption public policies guidelines 2018/11/15, L’alimentació saludable com a bé fonamental i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022/06/15, Mesa redonda: ¿Es posible un marketing que siga los principios de la ESS? 2019/03/15, Migració i ESS: com construïm sobiranies des de la diversitat? 2018/10/27, Nuevos Canales: FEDIVERSE. Redes sociales libres y éticas 2019/03/15... més resultats Que fan servir la plantilla de prova Plantilla:XPropostes

Falta implementar-ho a la plantilla i formulari d'esdeveniment. Per utilitzar-ho només caldrà enganxar un text amb cada ítem en una línia amb un asterisc * davant. Cada separació d'asterisc la posa com un valor separat de la propietat semàntica i així es pot recuperar.