TeixiReptes: 
Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions 2022/11/05
De teixidora
Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions
Quan: 05-novembre-2022 · Hora: 10:30:00 - 13:00:00· On: Centre Cívic Palmira Domènech · Carrer de Lo Gaiter del Llobregat 0112, El Prat del Llobregat (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Som Connexió
Hashtag:#escolaSomConnexio_Xarxes socials:
@SomConnexio _Retransmissió: https://somconnexio.coop/arriba-la-1a-edicio-de-lescola-de-som-connexio-inscriu-thi/
“… Quin és el paper del cooperativisme en l’emergència pel clima ? Com podem, des de Som Connexió, articular un intervenció transformadora sobre l’impacte en el medi ambient de la nostra activitat ? En aquest taller explorarem diferents punts de vista acompanyats d’expertes en l’impacte ambiental de les telecomunicacions i de l’economia circular. Hi participen: Sergi Rovira (Assessor i comunicador ambiental – Agenda 2030) Eva Vidal (Enginyera en Telecomunicacions - UPC) i la Laura Talens (Enginyera i investigadora del ICTA – UAB)
Documentació d'aquesta sessió
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/scescola22medi-20221105
Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions
Escola Som Connexió 2022
Apunts
Eva Vidal
Especialista en impactes ambientals i socials de les TIC. "Especialista" em sona una mica massa fort, com més saps d'un tema més veus què no saps.
Màster cienciès i tecnologies sostenibilitat.
Enginyera de telecomunicacions.
Mare de dos fills. Quan ets pare o mare penses en el "futur".
Em va preocupar l'impacte ambiental del que era la meva feina. Hi havia moltes coses que no s'explicaven. A enginyers ens parlen d'impactes econòmics però no dels socials i ambientals.
En tots els projectes UPC on treballo introduïm aquests impactes.
Miro de que en tota la UPC s'hi introdueixi.
Com a professional has de ser conscinet dels impactes de la teva professió.
Factor ètic respecte aquests impactes. No pot ser només positiu, però s'ha de minimitzar
Ara hi ha assignatura ètica a Escola de Telecomunicacions i també a altres estudis de la UPC.
Impactes ambientals.
Roda de presentacions
Leila
sòcia d'una cooperativa de telecomunicacions (Punt d'accés). Intentem educar els nostres usuaris en aquests aspectes.
Estem a Valls, donem accés a internet i la telefonia. Va començar amb xarxa Guifinet i ara també amb altres xarxes. M'interessa saber on buscar per temes com la quota de carboni d'internet.
Antoni
Martorelles, ex-mestre primària, jubilat. Voluntat de buscar models cooperatius. Vaig ser coordinador TIC a l'escola.
La Vallesana, Som Energia, Som Mobilitat.
Som de Llèida i venim del Pirineu. Saber d'on venim és important.
Som voluntaris a una associació d'arteràpia, interessa la vessant emocional de les persones.
Ganes de participar a la cooperativa Som Connexió en la mesura que puguem.
Eva Vidal
Recomano la Carme Torres, per com afecta part emocional i tecnologies.
Entendre a la primària les tecnologies és important.
Les aplicacions estan pensades per enganxar-te, perquè els nens siguin "clients" i alhora "treballadors" inconscients. Són neurocientífics experts en pujades de dopamina. El nen per no enganxar-se ha de competir amb aquests professionals en desavantatge.
Jaume
Penedès. Conselll rector Som Connexió.
Aquest és un dels temes de preocupació de la base social manifestat en enquestes i altres canals participatius.
En les telecomunicacions no és tant conegut o treballat l'impacte ambiental, com en altres àmbits.
Eva Vidal
Estem canviant això a través de canviar la universitat, perquè als enginyers no els ho ensenyen.
Fem un projecte on es combina gent d'engineria, d'ADE i de primària. No són conscients que tenen impacte ambiental.
Armand
Vinc de Barcelona, em dedico a la comunicació.
En el terreny de la comunicació i del màrketing el camp de la "sostenibilitat" és la nova paraula màgica.
Les campanyes seran d'empreses privades que no tenen interés en aplicar-la però sí en comunicar-la.
En el món cooperatiu cal pensar en qui és el receptor del teu missatge i com arribar-hi.
Dídac
Treballador de SomConnexió
Ser conscient del sector on treballem i com afecta. Si hi ha alternatives o maneres de fer-ho diferent per tenir menys impacte.
Diego
Treballador de Som connexó. Conèixer l'impacte eclologic sector on trebllaem
He estudiat economia UOC, he fet treball recerca sobre decreixement.
Cal conèixer els impactes i llavors actuar.
El món telecos és el 5è més contaminant.
David.
Estic aquí fent relatoria amb apunts col·laboratius en obert per Teixidora, per encàrrec de Som Connexió, tothom hi pot participar.
Soci de femProcomuns, cooperativa integral consum i treball, per projectes amb dimensió comunitària.
SomNúvol, similar a Som Connexió, però per a eines de núvol digital.
Eva
On són els servidors?
David
A Alemanya i Finlàndia amb Hetzner.
Eva
Després cal parlar del Km0
Intervenció del públic. Presentació.
Vinc del món de l'ensenyament, institut ESO, ciències naturals.
M'interessa el tema ambiental, tinc consciència ecològica.
Sóc activista de Som Energia, la meva companya està més en temes informàtics.
Participem en cooperatives.
L'impacte ecològic està molt relacionat amb l'economia.
Hem intentat fer una cooperativa de cohabitatge sènior però no ens n'hem sortit.
Cooperatives tenen mala imatge pels problemes de les cooperatives Agràries amb seccions de crèdit.
Hem col·laborat en el projecte vivim de l'aire. És un molí i ens ho tracten com un parc heòlic.
Bernat
bio diuen que és més car.
Doncs no, perquè no es fan servir fertilitzants que estan pujant.
Els preus s'estan igualant.
Gemma
Treballadora de SomConnexió.
Tenim principis sostenibilitat medioambiental. Fem servir routers, i infraestructura que hem d'entendre com pot ser més sostenible.
Eva
Sostenible i ecològic no pot ser-ho totalment. Sostenible és que es pot sostindre en el temps: impacte ambiental, justícia social, viabilitat econòmica.
Sergi Rovira
Sostenible vol dir que l'impacte que hi hagi pugui ser assumit per la natura.
Eva
Sóc tecnoptimista, penso que les TIC ens ajudaran a fer un món millor.
M'agrada molt la tecnologia.
¿?
Vengo país basco, trabajo en cooperatción internacional.
Soy usuaria de las tecnologías. Comunicativamente se dice que internet no tiene impacto.
Hay una imposición de que la digitalización esté en los proyectos de cooperación internacional.
Eva
Treballo en cooperació interanacional aplicant les TIC, sempre des de la demanda d'escoles i hospitals (Senegal, Gahna, Sierra Leona, ...).
Referència recomanada: Osman Umar, NASCO Feeding Minds " rel="noreferrer noopener https://nascoict.org/ousman-umar/
" rel="noreferrer noopener https://nascoict.org/ca/
Sergi Rovira -Impactes en el medi ambient del conskum de telecomunicacions.
Sóc soci de Som Connexió i he treballat en la organització de l'escola.
Vinc de l'àmbit de la sostenibilitat, he treballat UNESCO Catalunya i organització internacional Ubuntu.
Faig profe UPC sobre tecnologies i sostenibilitat.
Les tecnologies no són una bombolla, estan relacionades amb la resta de coses.
Quina paraula defineix el nostre temps?
canvi, digital, estrés, dependència, velocitat, saturació, capitalisme
Hi ha un corrent de pensament que diu que la paraula és acceleració. Vivim en una societat accelerada *R
Comparació d'indicadors ambientals i econòmics. Després de la 2a guerra munidial hi ha un canvi on amb tots els indicadors hi ha acceleració. Passem a funció exponencial.
Què vol dir la funció exponencial? Si dobleguem un paper passem al doble, i cada vegada que dobleguem és exponencial, de 2 a 4, de 4 a 8...
Si amb un paper de fumar el dobleguem 50 vegades, quin gruix tindrem?
La distància de la terra a la lluna.
La sostenibilitat no és el mediambient, és un equilibri entre tres coses:
- Ecològic
- Social
- Econòmic
En les interseccions:
Ecològic-Social: soportable
Ecològic-Econòmic: viable
Social-Econòmic: Equitatiu
Ecològic-Social-Econòmic: sostenible
Encara que el capitalisme estigui destruïnt el món per canviar-ho no podem eliminar l'economia.
Sostenible, doncs, no vol dir mediambient.
Funció exponencial de l'economia mundial.
[Mostra la gràfica]
Hi ha moments de crisi mundial. A la gràfica veiem que el creixement s'atura breument (~2015).
Però no cau. El sistema necessita crèixer exponencialment.
Gràfica energia, comença a ser exponencial 1950, s'atura crisi petroli 70s i Covid.
Quan parlem de que necessitem un sistema diferent hem d'entendre en quin sistema estem.
Hi veiem que les plaques solars són l'1%.
Però la gran majoria és: carbó, petroli, gas (80%)
El carbó i el petroli s'estanquen en aquest segle però decreixen poc.
Si ho hem de canviar la dimensióés molt gran.
Sense energia no hi ha telecomunicacions. No només electricitat per la connexió. També per extreure i processar materials.
- R
Quin paper tenen les persones en la sostenibilitat?
Un 12% disposa del 80% de la riquesa.
L'1% té el 46% i l'11% té el 39%.
Un 55% població viu amb l'1% de la riquesa.
La majoria occidentals estem al 11% que té el 39% i no en el 33% que té el 14%.
Si tenim accés a habitatge, cotxe, etc... estem disposant de recursos.
1% són els amos de mines, pous de petroli, productors armes, grans corporacions alimentàries,
Els polítics que estan a consells adiminstració reben les escurrialles pels serveis prestats.
La desigualtat segueix creixent.
Altra gràfica: concentració de CO2 ha canviat, tenim una concentració que mai la població humana havia respirat. Estan desapareixen espècies però la humanitat és qui ho patirà més.
Hi ha una pèrdua descomunal de biodiversitat.
Quantitat espècies, variabilitat genèrica, quanitat individus: tres factors indicadors.
2009 es va publicar estudi controvertit que indicava els 9 grans problemes ambientals i a partir d'articles publicats en revistes científiques es va identificar quins elements de mesura es feien servir i quin seria el sostre segur.
Pèrdua de diversitat desbocada,és el problema més greu.
El segon és el sistema agroalimentari, genera quantitats immensa perquè fem servir adobs en excés.
Zones de finals de riu són zones mortes, com al riu Mississipi, per la quantitat de contaminants que hi baixa.
Tercera és canvi climàtic.
La Kate Raworth va dir que d'acord amb els factors ambientals però va introduir els socials en l'esquema del Donut.
En aquest esquema hi ha un sostre ambiental que no podem passar i un terra social de condicions dignes per una persona (aigua, salut, alimentació, justícia, equitat de gènere). La zona del donut és on ens hauríem de mantenir per ser sostenibles.
- P
Com viviem en un món vivible? Com tenir un sostre ambiental sostenible i un terra social digne?
Eva Vidal
ICT are 4.500 million years old
ICT=Tecnologies de la Informació i la comunicació.
Per què dic això?
És quan es va crear la terra, no hi havia humans.
Intel·ligència artificial, ni intel·ligent ni artificial, són minerals que es van formar amb la terra.
El "núvol" no són núvols, són màquines.
Per fer això necessitem els minerals que tenim des de fa 4.500 milions d'anys al planeta.
Gastem això per coses que duren uns mesos o anys.
Necessita una energia per funcionar.
Aquestaés la història del vostre mòbil.
Surten els materials d'Àfrica i es poretn a fabricar-se a Xina, de Xina passen a Europa.
Són dispositius amb elements tòxics i que no s'han dissenyat per ser reciclats.
No dissenyem pensant en el final de vida dels dispositius.
Els residuus els tornem a enviar a l'Àfrica.
Història del 4g
Dispositius, xarxa, transport de dades, centes de dades.
En cada pas hi ha impacte: extracció, fabricació, ...
Càlcul usuaris:
entre 81 i 103kg CO2 per usuari/any.
Un hom absorveix 22kg de CO2/any
Entre 4 i 5 arbres per subscripció i any.
Som Connexió hauria de tenir 60.000 arbres cada any amb els seus 12.000 contractes.
Mostra taula periòdica.
Per fer un mòbil tots els que surten en gris són per fer un mòbil.
Els que estan en taronja són "de conflicte" (estany-per soldar,tunsé-vibra, l'or, el tang¿?) per la ONU.
Si distorsionem la taula segons la disponibliitat, tots els grisos són molt petits.
Què passa quan no els tinguem.
Exemple del Liti i el Coltan (per treure columbita i tantalita). S'extreuen en mines.
Persones que ho fan estan en risc accidents.
Mostra foto d'un nen extraient coltan.
Què cobra? El suficient per tenir un plat d'arrós aquell dia.
El que extreu no es menja, tampoc va a una fàbrica al seu país.
La tantalita que surt del coltan és un condensador que va a tot arreu, mòbils, rentadores, altres electrodomèstics, plaques solars i circuïts integrats. És un aïllant.
Quan hi ha un conflice i hi van cascos blaus hem de mirar quins interessos estan defensant allà.
Terres rares. La majoria entre el 85% i 90% estan a Xina. Xina també està comprant les mines dels altres països que en tenen (africans).
Un sol estat (Xina) està concentrant l'extracció dels minerals necessaris per fabricar una de les bases de la societat capitalista. Prioritza el seu mercat, a més és el país que els processa.
Pregunta del públic: quins minerals tenen relació amb Guerra Ucraïna?
Per refinar una tona d'elements rars cal 75000 litres d'àcid i 1 tona d'element radioactiu.
"Embodied energy" (energia grisa o energia intrínseca) és el tant per cent d'energia de tota l'energia que gastarà un dispositu que no és en el seu ús, principalment és en la seva producció.
En un mòbil és el 80%.
Exemple concret:
77% producció
17% transport
6%ús
menys 1% fi de la vida i processat
En la fabricació s'hi pot incidir. Fent canvis en la memòria (circuïts integrats) canvia molt l'impacte en emissió de C02.
Per què és tant cara la fabricació?
Perquè la mida importa, ho diu la segona llei de termodinàmica.
Ordenar requereix molta energia. Com més petit més energia.
" rel="noreferrer noopener https://app.electricitymaps.com
Allà on es fabriquen els dispositiius (Taiwan, Xina) veiem que l'energia que es fa servir és més contaminant.
Les bones notícies.
Llei de Koomey: cada vegades fem les coses més eficients.
Una gràfica mostra com creix el tràfic de dades (exponencial) i l'emissió en CO2 (va plana). Això vol dir que hem guanyat en eficiència.
Problemes de salut.
Càncers de tot tipus.
Afecta molt a la gent que està fabricant.
Trump va voler que es fabriqués als EUA. Però els impediments eren els sous i sobretot les condicions de treball, perquè les condicions de seguretat i salut no es podrien aplicar.
Què podem fer?
Com a usuaris podem consultar:
Report electrònic de Greenpace. GreenerGuide
greenpeace.org/usa/...
Electronics Watch " rel="noreferrer noopener https://electronicswatch.org/es
Compra col·laborativa.
Ara l'Ajuntament de Barcelona ho està fent. S'està intentant que les universitats catalanes ho facin.
És una auditoria. Veus del teu proveïdor en quiníndex de la seva auditoria està.
Per a dispositius o per a plaques solars.
T'indica que tingui el mínim impacte socioambiental negatiu.
" rel="noreferrer noopener https://tcocertified.com/
TCO certified fa una guia que mira minerals de conflicte, responsabilitat social, ... en els productes electrònics.
Resumint:
El cost ambiental és sobretot en la fabricació
I en l'ús? És més baix. Però quan faig servir el mòbil no faig servir només l'energia del del mòbil, també els routers, els switchos, el transport, els servidors.
Quina és la millor manera de distribur un fitxer com aquesta presentació?
- penjar-ho en un servidor i que qui vulgui ho baixi millor que enviar-li a tothom
Com a usuari hem de tenir en compte tot el que desem que no farem servir (correus antics, imatges, ...).
Una gràfica mostra la part que correspon per un mòbil a l'ús que no és al mateix aparell.
Exemple: un sensor de lectura de C02, està a la branca d'un arbre i fa servir l'energia del moviment de la branca, no rep electricitat externa. Quinés el problema? envia dades cada 5 segons. Està gastant energia per transmetre les dades.
Diego: la paradoxa: cada cop tenim aparells més eficients, però llavors consumim més i el resultat és mantenir o augmentar el consum de minerals i energia.
Eva
Que estiguem fent recerca per anar a Mart i que no tothom tingui aigua diu de on estem posant els esforços científics és tembé una paradoxa.
Diego:
Tenim temps encara per actuar? No sé si puc ser tecnoptimista o tecnooptimista crític... perquè potser ja hem passat la oportunitat.
Dídac:
Potser podem no fer bateries de liti enormes, fer una bateria d'aigua, la puges quan pots, la baixes quan cal.
Pujar pesos quan pots, baixar-los quan necessites energia.
Sergi:
Tenim sistemes poc eficients, pugem aigua perquè no podem parar les nuclears de nit.
Eva:
Llibres de Marta Peirano recomanats.
Arbres que serien necessaris per contrarrestar...
... cerques Google: 16 milions arbres
... dades desades per americans 231 milions arbres
... espais per plantar-los necessari: ¿¿??
Comparació, milions de tones de C02 per Streaming de Netflix ~ 150 tones.
Vols a europa quasi 200 tones
Cotxes a Europa 500 tones.
On interessa tenir els servidors: lloc fred i distància.
Final de vida dels dispositius.
No tenim una obsolecència programada tècnica (prohibida a França).
Ara tenim una obsoclecència estètica.
Solucions per allargar la vida al màxim:
- Tecnologia per a tothom " rel="noreferrer noopener https://txt.upc.es/
- Programa REutilitza UPC " rel="noreferrer noopener https://reutilitza.upc.edu/ca
- Labdoo " rel="noreferrer noopener https://www.labdoo.org/es/
- NascoICT: nascoitc.org
- Ereuse: [www.ereuse.org" rel="noreferrer noopener www.ereuse.org]
S'està enviant el 75% que no es recicla principalment a Àfrica, abans a Xina, però ja no ho admet, en té prou amb els propis residuus electrònics.
AUCOOP
" rel="noreferrer noopener https://aucoop.upc.edu/ca
ONG de la qual formo part que treballa en temes de deixalla electrònica
Recircula't Challange UPC 2022: recollida de mòbils
Toni Dorado UPC Manresa
El 25% que es recicla, una para molt important, es fa en unes condicions de treball molt insalubres.
Sense protecció.
No s'hauria de fer en aquestes condicions. Però reciclarés possible.
Com podem recuperar els minerals? Amb "mineria urbana" *K
Hi ha una empresa belga (Umicore) que ho està fent.
Solució: dissenyar per reciclar, per poder extreure els materials.
Vídeo recomanat: "Te prometo un móvil más barato"
Què podem fer?
Principi de precaució. Qui proposa l'acció, qui fa una tecnologia,és qui ha de proposar la solució ambiental.
Propostes per a Som Connexió:
1. Tenir responsabilitat sobre la teva cadena de subministrament (demanar auditories, ...)
2. Si dissenyem fer productes sostenibles
3. Ser responsables del final de vida de la cadena
Com a usaris què podem fer?
Escollir segons el punt de l'energia
Servidors, escollir segons impactes
Amb IA per canvi climàtic es pot reduir de 2,6 a 5,3 Gigatons
Es pot: monitoritzar, reduir, ...
Sergi Rovira:
Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge.
Diagnòstic
Resultats
Metadades
Presentacions
Material projectat pels intervinents, presentacions de "diapositives".
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques > material projectat
No s'ha incorporat documentació de:
-
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: emergència climàtica, economia circular, telecomunicacions, medi ambient, minerals de conflicte, acceleració, economia del donut, quota de carboni, addicció digital, neurociència, neuroinformàtica, canvi, digital, estrés, dependència, velocitat, saturació, capitalisme, sostenibilitat, equitat, viabilitat, liti, coltan, columbita, tantalita, energia instrínseca, energia grisa, embodied energy, segona llei de la termodinàmica, Llei de Koomey, obsolescència programada, obsolescència estètica, mineria urbana
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Sergi Rovira, Eva Vidal
Persones mencionades: Osman Umar, Carme Torres, Donald Trump, Marta Peirano, Toni Dorado
Projectes mencionats: Guifinet, Labdoo, Tecnologia per a tothom (TXT), eReuse, Programa UPC reutilitza
Organitzacions mencionades: NASCO Feeding Minds, Umicore, Punt d'accés SCL, Greenpeace, Ajuntament de Barcelona, Electronics Watch, TCO Certified, Aucoop
Llibres i publicacions citades:
"Te prometo un móvil más barato"
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
- Les aplicacions estan pensades per enganxar-te, perquè els infants siguin "clients" i alhora "treballadors" inconscients de la corporació tecnògica. L'infant per no enganxar-se ha de competir en desavantatge amb professionals neurocientífics experts en pujades de dopamina. (Eva Vidal).,
- Tenim principis sostenibilitat medioambiental. Fem servir routers i infraestructura que hem d'entendre com pot ser més sostenible (Gemma, Som Connexió),
- Hi ha un corrent de pensament que vivim en una societat accelerada i hi ha dades que ho demostren per diversos indicadors (Sergi Rovira),
- Després de la 2a guerra munidial hi ha un canvi on amb tots els indicadors hi ha acceleració, es passa a una funció de creixement exponencial. (Sergi Rovira),
- Si veiem uns gràfica de consums d'energia veiem que el creixement es dispara i és exponencial a partir de 1950, s'atura breument amb la crisi del petroli i amb la del COVID, un 80% encara és fòssil (carbó, petroli, gas) i la fotovoltàica és només l'1%. Si hem de fer un canvi hem de tenir en compte aquestes dimensions (Sergi Rovira),
- La concentració de CO2 que tenim mai la població humana l'havia respirat. Estan desapareixen espècies però la humanitat és qui ho patirà més. (Sergi Rovira),
- Encara que el capitalisme estigui destruïnt el món per canviar-ho no podem eliminar l'economia de cop. (Sergi Rovira),
- Sostenible no vol dir només mediambient, és una combinació d'ecològic, social i econòmic. En la intersecció ecològic-social diem que ha de ser "soportable", en la intersecció ecològic-econòmic que ha de ser "viable", en la social-econòmic "equitatiu" i en la intersecció de tots tres "sostenible". (Sergi Rovira),
- Un 12% de la població mundial disposa del 80% de la riquesa. Un 55% població viu amb l'1% de la riquesa. (Sergi Rovira),
- El "núvol digital" no són núvols de gas, són màquines. Per fer això necessitem els minerals que tenim a la Terra des que es va crear fa 4.500 milions d'anys. Però gastem això per coses que duren uns mesos o anys i que, a més ecessiten una energia per funcionar, que extraiem també, majoritàriament, de combustibles fòssils milenaris. (Eva Vidal),
- La història resumida d'un dels nostres mòbils és la següent: surten els materials d'Àfrica i es porten a fabricar-se a la Xina, de Xina passen a Europa. Són dispositius amb elements tòxics i que no s'han dissenyat per ser reciclats. Al cap de poc temps els residuus els tornem a enviar a l'Àfrica. (Eva Vidal),
- Quan veiem el vídeo o la foto d'un infant treballant en una mina de Coltan a l'Àfrica, per exemple, ens hem de preguntar ¿El que extreu es menja? ¿És material que es transformarà en una fàbrica del seu país? ¿Quan cobra per treballar-hi o per què s'hi veu forçat? (Eva Vidal),
- El que es coneix com a "embodied energy" (energia grisa o energia intrínseca) és aquell percentatge d'energia que no es dedica a l'ús sinó a la producció, transport o processat final d'un dispositiu. En un mòbil l'energia intrínseca és entorn a un 80%, només un 6% de l'energia es fa servir en el seu ús. (Eva Vidal),
- Es dona la paradoxa que cada cop tenim aparells més eficients, però llavors consumim més i el resultat és mantenir o augmentar el consum de minerals i energia, no es redueix. (Diego, Som Connexió),
- L'obsolescència programada s'ha prohibit a França i potser serà cada cop més difícil. Però s'estan molts recursos a l'obsolescència estètica. (Eva Vidal)
Oportunitats / fortaleses
Propostes
- Hem d'aplicar el principi de precaució: qui proposa l'acció, qui fa una tecnologia, és qui ha de proposar la solució ambiental. (Eva Vidal),
- Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge. (Sergi Rovira),
- Un sol estat (Xina) està concentrant l'extracció dels minerals necessaris per fabricar una de les bases de la societat capitalista. Prioritza el seu mercat, a més és el país que els processa. (Eva Vidal),
- Si agafem l'esquema del "donut" proposat per Kate Raworth tenim "sostre ambiental" que no podem passar i un "terra social" de condicions dignes per una persona (aigua, salut, alimentació, justícia, equitat de gènere). La zona del donut és on ens hauríem de mantenir per ser sostenibles. (Sergi Rovira),
- La mineria urbana és la recuperació de dispositius per al reciclatge dels seus materials. Si els dispositius es dissenyen per ser reciclatges serà més fàcil extreure'n els materials. (Eva Vidal),
- Som connexió pot: (1) prendre la responsabilitat sobre tota la seva cadena de subminiestrament (demanar auditories, etc), (3) si dissenya que dissenyi productes sostenibles, que puguis ser reciclats (3) fer-se responsable del final de la vida útil dels dispositius que utilitza o que utilizen els seus usuaris. (Eva Vidal),
- Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge. (Sergi Rovira)
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Cites (què s'ha dit)
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Centre Cívic Palmira Domènech · Carrer de Lo Gaiter del Llobregat 0112, El Prat del Llobregat
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal