Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions 2022/11/05/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/scescola22medi-20221105

Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacions

Apunts

Eva Vidal

Especialista en impactes ambientals i socials de les TIC. "Especialista" em sona una mica massa fort, com més saps d'un tema més veus què no saps.

Màster cienciès i tecnologies sostenibilitat.

Enginyera de telecomunicacions.

Mare de dos fills. Quan ets pare o mare penses en el "futur".

Em va preocupar l'impacte ambiental del que era la meva feina. Hi havia moltes coses que no s'explicaven. A enginyers ens parlen d'impactes econòmics però no dels socials i ambientals.

En tots els projectes UPC on treballo introduïm aquests impactes.

Miro de que en tota la UPC s'hi introdueixi.

Com a professional has de ser conscinet dels impactes de la teva professió.

Factor  ètic respecte aquests impactes. No pot ser només positiu, però s'ha de minimitzar

Ara hi ha assignatura ètica a Escola de Telecomunicacions i també a altres estudis de la UPC.

Impactes ambientals.

Roda de presentacions

Leila

sòcia d'una cooperativa de telecomunicacions (Punt d'accés). Intentem educar els nostres usuaris en aquests aspectes.

Estem a Valls, donem accés a internet i la telefonia. Va començar amb xarxa Guifinet i ara també amb altres xarxes. M'interessa saber on buscar per temes com la quota de carboni d'internet.

Antoni

Martorelles, ex-mestre primària, jubilat. Voluntat de buscar models cooperatius. Vaig ser coordinador TIC a l'escola.

La Vallesana, Som Energia, Som Mobilitat.

Som de Llèida i venim del Pirineu. Saber d'on venim és important.

Som voluntaris a una associació d'arteràpia, interessa la vessant emocional de les persones.

Ganes de participar a la cooperativa Som Connexió en la mesura que puguem.

Eva Vidal

Recomano la Carme Torres, per com afecta part emocional i tecnologies.

Entendre a la primària les tecnologies és important.

Les aplicacions estan pensades per enganxar-te, perquè els nens siguin "clients" i alhora "treballadors" inconscients. Són neurocientífics experts en pujades de dopamina. El nen per no enganxar-se ha de competir amb aquests professionals en desavantatge.

Jaume

Penedès. Conselll rector Som Connexió.

Aquest és un dels temes de preocupació de la base social manifestat en enquestes i altres canals participatius.

En les telecomunicacions no és tant conegut o treballat l'impacte ambiental, com en altres àmbits.

Eva Vidal

Estem canviant això a través de canviar la universitat, perquè als enginyers no els ho ensenyen.

Fem un projecte on es combina gent d'engineria, d'ADE i de primària. No són conscients que tenen impacte ambiental.

Armand

Vinc de Barcelona, em dedico a la comunicació.

En el terreny de la comunicació i del màrketing el camp de la "sostenibilitat" és la nova paraula màgica.

Les campanyes seran d'empreses privades que no tenen interés en aplicar-la però sí en comunicar-la.

En el món cooperatiu cal pensar en qui és el receptor del teu missatge i com arribar-hi.

Dídac

Treballador de SomConnexió

Ser conscient del sector on treballem i com afecta. Si hi ha alternatives o maneres de fer-ho diferent per tenir menys impacte.

Diego

Treballador de Som connexó. Conèixer l'impacte eclologic sector on trebllaem

He estudiat economia UOC, he fet treball recerca sobre decreixement.

Cal conèixer els impactes i llavors actuar.

El món telecos és el 5è més contaminant.

David.

Estic aquí fent relatoria amb apunts col·laboratius en obert per Teixidora, per encàrrec de Som Connexió, tothom hi pot participar.

Soci de femProcomuns, cooperativa integral consum i treball, per projectes amb dimensió comunitària.

SomNúvol, similar a Som Connexió, però per a eines de núvol digital.

Eva

On són els servidors?

David

A Alemanya i Finlàndia amb Hetzner.

Eva

Després cal parlar del Km0

Intervenció del públic. Presentació.

Vinc del món de l'ensenyament, institut ESO, ciències naturals.

M'interessa el tema ambiental, tinc consciència ecològica.

Sóc activista de Som Energia, la meva companya està més en temes informàtics.

Participem en cooperatives.

L'impacte ecològic està molt relacionat amb l'economia.

Hem intentat fer una cooperativa de cohabitatge sènior però no ens n'hem sortit.

Cooperatives tenen mala imatge pels problemes de les cooperatives Agràries amb seccions de crèdit.

Hem col·laborat en el projecte vivim de l'aire. És un molí i ens ho tracten com un parc heòlic.

Bernat

bio diuen que és més car.

Doncs no, perquè no es fan servir fertilitzants que estan pujant.

Els preus s'estan igualant.

Gemma

Treballadora de SomConnexió.

Tenim principis sostenibilitat medioambiental. Fem servir routers, i infraestructura que hem d'entendre com pot ser més sostenible.

Eva

Sostenible i ecològic no pot ser-ho totalment. Sostenible és que es pot sostindre en el temps: impacte ambiental, justícia social, viabilitat econòmica.

Sergi Rovira

Sostenible vol dir que l'impacte que hi hagi pugui ser assumit per la natura.

Eva

Sóc tecnoptimista, penso que les TIC ens ajudaran a fer un món millor.

M'agrada molt la tecnologia.

¿?

Vengo país basco, trabajo en cooperatción internacional.

Soy usuaria de las tecnologías. Comunicativamente se dice que internet  no tiene impacto.

Hay una imposición de que la digitalización esté en los proyectos de cooperación internacional.

Eva

Treballo en cooperació interanacional aplicant les TIC, sempre des de la demanda d'escoles i hospitals (Senegal, Gahna, Sierra Leona, ...).

Referència recomanada: Osman Umar, NASCO Feeding Minds " rel="noreferrer noopener https://nascoict.org/ousman-umar/

" rel="noreferrer noopener https://nascoict.org/ca/

Sergi Rovira -Impactes en el medi ambient del conskum de telecomunicacions.

Sóc soci de Som Connexió i he treballat en la organització de l'escola.

Vinc de l'àmbit de la sostenibilitat, he treballat UNESCO Catalunya i organització internacional Ubuntu.

Faig profe UPC sobre tecnologies i sostenibilitat.

Les tecnologies no són una bombolla, estan relacionades amb la resta de coses.

Quina paraula defineix el nostre temps?

canvi, digital, estrés, dependència, velocitat, saturació, capitalisme

Hi ha un corrent de pensament que diu que la paraula és acceleració. Vivim en una societat accelerada *R

Comparació d'indicadors ambientals i econòmics. Després de la 2a guerra munidial hi ha un canvi on amb tots els indicadors hi ha acceleració. Passem a funció exponencial.

Què vol dir la funció exponencial? Si dobleguem un paper passem al doble, i cada vegada que dobleguem és exponencial, de 2 a 4, de 4 a 8...

Si amb un paper de fumar el dobleguem 50 vegades, quin gruix tindrem?

La distància de la terra a la lluna.

La sostenibilitat no és el mediambient, és un equilibri entre tres coses:

• Ecològic
• Social
• Econòmic

En les interseccions:

    Ecològic-Social: soportable

    Ecològic-Econòmic: viable

    Social-Econòmic: Equitatiu

    Ecològic-Social-Econòmic: sostenible

Encara que el capitalisme estigui destruïnt el món per canviar-ho no podem eliminar l'economia.

Sostenible, doncs, no vol dir mediambient.

Funció exponencial de l'economia mundial.

[Mostra la gràfica]

Hi ha moments de crisi mundial. A la gràfica veiem que el creixement s'atura breument (~2015).

Però no cau. El sistema necessita crèixer exponencialment.

Gràfica energia, comença a ser exponencial 1950, s'atura crisi petroli 70s i Covid.

Quan parlem de que necessitem un sistema diferent hem d'entendre en quin sistema estem.

Hi veiem que les plaques solars són l'1%.

Però la gran majoria és: carbó, petroli, gas (80%)

El carbó i el petroli s'estanquen en aquest segle però decreixen poc.

Si ho hem de canviar la dimensióés molt gran.

Sense energia no hi ha telecomunicacions. No només electricitat per la connexió. També per extreure i processar materials.

• R

Quin paper tenen les persones en la sostenibilitat?

Un 12% disposa del 80% de la riquesa.

L'1% té el 46% i l'11% té el 39%.

Un 55% població viu amb l'1% de la riquesa.

La majoria occidentals estem al 11% que té el 39% i no en el 33% que té el 14%.

Si tenim accés a habitatge, cotxe, etc... estem disposant de recursos.

1% són els amos de mines, pous de petroli, productors armes, grans corporacions alimentàries,

Els polítics que estan a consells adiminstració reben les escurrialles pels serveis prestats.

La desigualtat segueix creixent.

Altra gràfica: concentració de CO2 ha canviat, tenim una concentració que mai la població humana havia respirat. Estan desapareixen espècies però la humanitat és qui ho patirà més.

Hi ha una pèrdua descomunal de biodiversitat.

Quantitat espècies, variabilitat genèrica, quanitat individus: tres factors indicadors.

2009 es va publicar estudi controvertit que indicava els 9 grans problemes ambientals i a partir d'articles publicats en revistes científiques es va identificar quins elements de mesura es feien servir i quin seria el sostre segur.

Pèrdua de diversitat desbocada,és el problema més greu.

El segon és el sistema agroalimentari, genera quantitats immensa perquè fem servir adobs en excés.

Zones de finals de riu són zones mortes, com al riu Mississipi, per la quantitat de contaminants que hi baixa.

Tercera és canvi climàtic.

La Kate Raworth va dir que d'acord amb els factors ambientals però va introduir els socials en l'esquema del Donut.

En aquest esquema hi ha un sostre ambiental que no podem passar i un terra social de condicions dignes per una persona (aigua, salut, alimentació, justícia, equitat de gènere). La zona del donut és on ens hauríem de mantenir per ser sostenibles.

• P

Com viviem en un món vivible? Com tenir un sostre ambiental sostenible i un terra social digne?

Eva Vidal

ICT are 4.500 million years old

ICT=Tecnologies de la Informació i la comunicació.

Per què dic això?

És quan es va crear la terra, no hi havia humans.

Intel·ligència artificial, ni intel·ligent ni artificial, són minerals que es van formar amb la terra.

El "núvol" no són núvols, són màquines.

Per fer això necessitem els minerals que tenim des de fa 4.500 milions d'anys al planeta.

Gastem això per coses que duren uns mesos o anys.

Necessita una energia per funcionar.

Aquestaés la història del vostre mòbil.

Surten els materials d'Àfrica i es poretn a fabricar-se a Xina, de Xina passen a Europa.

Són dispositius amb elements tòxics i que no s'han dissenyat per ser reciclats.

No dissenyem pensant en el final de vida dels dispositius.

Els residuus els tornem a enviar a l'Àfrica.

Història del 4g

Dispositius, xarxa, transport de dades, centes de dades.

En cada pas hi ha impacte: extracció, fabricació, ...

Càlcul usuaris:

    entre 81 i 103kg CO2 per usuari/any.

    Un hom absorveix 22kg de CO2/any

    Entre 4 i 5 arbres per subscripció i any.

Som Connexió hauria de tenir 60.000 arbres cada any amb els seus 12.000 contractes.

Mostra taula periòdica.

Per fer un mòbil tots els que surten en gris són per fer un mòbil.

Els que estan en taronja són "de conflicte" (estany-per soldar,tunsé-vibra, l'or, el tang¿?) per la ONU.

Si distorsionem la taula segons la disponibliitat, tots els grisos són molt petits.

Què passa quan no els tinguem.

Exemple del Liti i el Coltan (per treure columbita i tantalita). S'extreuen en mines.

Persones que ho fan estan en risc accidents.

Mostra foto d'un nen extraient coltan.

Què cobra? El suficient per tenir un plat d'arrós aquell dia.

El que extreu no es menja, tampoc va a una fàbrica al seu país.

La tantalita que surt del coltan és un condensador que va a tot arreu, mòbils, rentadores, altres electrodomèstics, plaques solars i circuïts integrats. És un aïllant.

Quan hi ha un conflice i hi van cascos blaus hem de mirar quins interessos estan defensant allà.

Terres rares. La majoria entre el 85% i 90% estan a Xina. Xina també està comprant les  mines dels altres països que en tenen (africans).

Un sol estat (Xina) està concentrant l'extracció dels minerals necessaris per fabricar una de les bases de la societat capitalista. Prioritza el seu mercat, a més és el país que els processa.

Pregunta del públic: quins minerals tenen relació amb Guerra Ucraïna?

Per refinar una tona d'elements rars cal 75000 litres d'àcid i 1 tona d'element radioactiu.

"Embodied energy" (energia grisa o energia intrínseca) és el tant per cent d'energia de tota l'energia que gastarà un dispositu que no és en el seu ús, principalment és en la seva producció.

En un mòbil és el 80%.

Exemple concret:

    77% producció

    17% transport

    6%ús

   menys 1% fi de la vida i processat

En la fabricació s'hi pot incidir. Fent canvis en la memòria (circuïts integrats) canvia molt l'impacte en emissió de C02.

Per què és tant cara la fabricació?

Perquè la mida importa, ho diu la segona llei de termodinàmica.

Ordenar requereix molta energia. Com més petit més energia.

" rel="noreferrer noopener https://app.electricitymaps.com

Allà on es fabriquen els dispositiius (Taiwan, Xina) veiem que l'energia que es fa servir és més contaminant.

Les bones notícies.

Llei de Koomey: cada vegades fem les coses més eficients.

Una gràfica mostra com creix el tràfic de dades (exponencial) i l'emissió en CO2 (va plana). Això vol dir que hem guanyat en eficiència.

Problemes de salut.

Càncers de tot tipus.

Afecta molt a la gent que està fabricant.

Trump va voler que es fabriqués als EUA. Però els impediments eren els sous i sobretot les condicions de treball, perquè les condicions de seguretat i salut no es podrien aplicar.

Què podem fer?

Com a usuaris podem consultar:

Report electrònic de Greenpace. GreenerGuide

greenpeace.org/usa/...

Electronics Watch " rel="noreferrer noopener https://electronicswatch.org/es

Compra col·laborativa.

Ara l'Ajuntament de Barcelona ho està fent. S'està intentant que les universitats catalanes ho facin.

És una auditoria. Veus del teu proveïdor en quiníndex de la seva auditoria està.

Per a dispositius o per a plaques solars.

T'indica que tingui el mínim impacte socioambiental negatiu.

" rel="noreferrer noopener https://tcocertified.com/

TCO certified fa una guia que mira minerals de conflicte, responsabilitat social, ... en els productes electrònics.

Resumint:

    El cost ambiental és sobretot en la fabricació

    I en l'ús? És més baix. Però quan faig servir el mòbil no faig servir només l'energia del del mòbil, també els routers, els switchos, el transport, els servidors.

    Quina és la millor manera de distribur un fitxer com aquesta presentació?

    - penjar-ho en un servidor i que qui vulgui ho baixi millor que enviar-li a tothom

Com a usuari hem de tenir en compte tot el que desem que no farem servir (correus antics, imatges, ...).

Una gràfica mostra la part que correspon per un mòbil a l'ús que no és al mateix aparell.

Exemple: un sensor de lectura de C02, està a la branca d'un arbre i fa servir l'energia del moviment de la branca, no rep electricitat externa. Quinés el problema? envia dades cada 5 segons. Està gastant energia per transmetre les dades.

Diego: la paradoxa: cada cop tenim aparells més eficients, però llavors consumim més i el resultat és mantenir o augmentar el consum de minerals i energia.

Eva

Que estiguem fent recerca per anar a Mart i que no tothom tingui aigua diu de on estem posant els esforços científics és tembé una paradoxa.

Diego:

    Tenim temps encara per actuar? No sé si puc ser tecnoptimista o tecnooptimista crític... perquè potser ja hem passat la oportunitat.

Dídac:

    Potser podem no fer bateries de liti enormes, fer una bateria d'aigua, la puges quan pots, la baixes quan cal.

    Pujar pesos quan pots, baixar-los quan necessites energia.

Sergi:

    Tenim sistemes poc eficients, pugem aigua perquè no podem parar les nuclears de nit.

Eva:

    Llibres de Marta Peirano recomanats.

Arbres que serien necessaris per contrarrestar...

... cerques Google: 16 milions arbres

... dades desades per americans 231 milions arbres

... espais per plantar-los necessari: ¿¿??

Comparació, milions de tones de C02 per Streaming de Netflix ~ 150 tones.

Vols a europa quasi 200 tones

Cotxes a Europa 500 tones.

On interessa tenir els servidors: lloc fred i distància.

Final de vida dels dispositius.

No tenim una obsolecència programada tècnica (prohibida a França).

Ara tenim una obsoclecència estètica.

Solucions per allargar la vida al màxim:

• Tecnologia per a tothom " rel="noreferrer noopener https://txt.upc.es/
• Programa REutilitza UPC " rel="noreferrer noopener https://reutilitza.upc.edu/ca
• Labdoo " rel="noreferrer noopener https://www.labdoo.org/es/
• NascoICT: nascoitc.org
• Ereuse: [www.ereuse.org" rel="noreferrer noopener www.ereuse.org]

S'està enviant el 75% que no es recicla principalment a Àfrica, abans a Xina, però ja no ho admet, en té prou amb els propis residuus electrònics.

AUCOOP

" rel="noreferrer noopener https://aucoop.upc.edu/ca

ONG de la qual formo part que treballa en temes de deixalla electrònica

Recircula't Challange UPC 2022: recollida de mòbils

Toni Dorado UPC Manresa

El 25% que es recicla, una para molt important, es fa en unes condicions de treball molt insalubres.

Sense protecció.

No s'hauria de fer en aquestes condicions. Però reciclarés possible.

Com podem recuperar els minerals? Amb "mineria urbana" *K

Hi ha una empresa belga (Umicore) que ho està fent.

Solució: dissenyar per reciclar, per poder extreure els materials.

Vídeo recomanat: "Te prometo un móvil más barato"

Què podem fer?

Principi de precaució. Qui proposa l'acció, qui fa una tecnologia,és qui ha de proposar la solució ambiental.

Propostes per a Som Connexió:

1. Tenir responsabilitat sobre la teva cadena de subministrament (demanar auditories, ...)

2. Si dissenyem fer productes sostenibles

3. Ser responsables del final de vida de la cadena

Com a usaris què podem fer?

Escollir segons el punt de l'energia

Servidors, escollir segons impactes

Amb IA per canvi climàtic es pot reduir de 2,6 a 5,3 Gigatons

Es pot: monitoritzar, reduir, ...

Sergi Rovira:

    Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge.