Ciutat oberta 2018 es documenta

enllaç drecera:CO2018

Seguim fils > Ciutat oberta documentada

Ciutat oberta. Biennal de pensament. Pensar, debatre, experimentar

Documentació i relatoria col·laborativa de les activitats de la biennal

Contingut

1 Persones intervinents
2 Cartografia temàtica del que s'ha parlat
3 Cartografia d'actors
4 Què s'ha dit?
5 Preguntes obertes
6 Sessions del programa amb relatoria col·laborativa
7 Com s'hi pot participar?

Persones intervinents

Persones intervinents en les activitats de la Biennal.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona una persona. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes persones a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Cartografia temàtica del que s'ha parlat

Panoràmica dels temes que s'estan tractant a la Biennal a partir de les paraules clau que s'estan recollint als apunts col·laboratius.

· Clica els enllaços blaus i veuràs a quins altres esdeveniments s'ha recollit la mateixa paraula clau. Això et permet navegar per la documentació d'esdeveniments que han tractat temàtiques similars.

Cartografia d'actors

Projectes, organitzacions i persones mencionades a la biennal. Una cartografia de context de les temàtiques que s'hi estan tractant.

· Els enllaços vermells són pàgines que no s'han creat, quan les cliques surt un formulari per omplir-lo (et cal estar registrat) i un com desat es crea la pàgina i l'enllaç es torna blau.

Persones

Autors/es, pensador/es, activistes, polítics/ques i altres persones que han estat mencionades pels intervinents a les activitats de la Biennal.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona una persona. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes persones a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Organitzacions

Organitzacions que han estat mencionades a la Biennal.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona una organització. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes organitzacions a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Projectes

Projectes mencionats a les activitats de la Biennal.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona un projecte. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquests projectes a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Què s'ha dit?

Allò que s'ha dit i que s'ha destacat als apunts col·laboratius (104 frases destacades).

En l'itinerari #CiutatDiversa s'ha dit...
- Aquest tema de "l'altre" com a enemic és un tema d'actualitat, aquests dies, aquesta caravana d'immigrants que estan intentant sortir del seu país, són tipificats com a enemics als quals cal aturar. (Juan Pablo Villalobos)
- El gest de no permetre l'entrada, de marcar una frontera és simbòlic, la gent segueix arribant i s'integra. (Juan Pablo Villalobos)
- Estem en un període en què els estats s'estan obcecant, no s’obren al període real en el qual vivim (Álvaro Enrigue)
- Això no és una cosa que arriba de l'aire, això comença amb el cop d'Estat a Hondures, el que està passant a Nicaragua, és conseqüència de la fràgil estructura de la democràcia llatinoamericana, que potser no és tan fràgil. (Juan Pablo Villalobos)
- Vaig descobrir escriptors com Díaz, que em deien que jo podia explicar una historia en anglès. (NoViolet Bulawayo)
- Lamentablement estem parlant del silenci, jo crec que és molt important posar paraula allà on hi ha silenci. (NoViolet Bulawayo)
- Des del meu punt de vista, la diversitat, va en contra de la naturalesa de la novel·la. (Sabri Louatah)
- Si la literatura es posa com a objectiu fer visible gent que no està visible a la societat, és la fi de la literatura. (Sabri Louatah)
- Cal migrar del text a la televisió si es vol tenir un impacte i una repercussió. (Sabri Louatah)
- Sexe, droga i rock and roll com a la cultura alternativa s'ha enfonsat (Eloy Fernánez)
- Els genitals són l'única forma construïble de la mística de la feminitat (Eloy Fernández)
- (A la ministra de Justícia) Cada cop que vostè obra la boca sembla que ForoCoches sigui un blog de poesia (Eloy Fernández)
- Estem immersos en una guerra no de l'ús, no dels mitjans de producció, sinó de reproducció. (Paul B.Preciado)
- Estem en un dels moments més revolucionaris en termes de les polítiques de gènere i sexualitat, però no en som conscients. Estem en un moment històric (Paul B.Preciado)
- Estem en un canvi de paradigma de tal profunditat com els del Renaixement i la Modernitat (Paul B.Preciado)
- L'esquerra naturalitza els processos de producció, de manera que la política està en una altra realitat i no en la sexualitat (Paul B.Preciado)
- El cos al segle XXI està en el mateix lloc que la fàbrica al segle XIX, és el lloc de producció, expropiació i on es fa política ((Paul B.Preciado)
- Està passant la urbanització del planeta, centres de retenció massiva, en estats democràtics, centres que estan ocupats per cossos no blancs (Paul B.Preciado)
- Està passant la mecanització del sistema reproductiu (Paul B.Preciado)
- Internet és una nova forma de connectivitat ultraconnectada (Paul B.Preciado)
- Focault no pren el colonialisme com la tecnologia del poder de la modernitat (Paul B.Preciado)
- Hem estat exclosos de la ciutadania o no hem estat reconeguts com humans (Paul B.Preciado).
- Pensar per infracció, contra els llenguatges hegemònics i que et defineixen com a llenguatges no oberts (Paul B.Preciado).
- El cos no com a naturalesa, sinó com a arxiu polític viu (Paul B.Preciado).
- Sempre he pensat en mi com a dissident del sistema mèdic (Paul B.Preciado).
- Com el xaman que construeix la realitat amb la planta, jo construeixo la meva realitat amb la testosternoa (Paul B.Preciado)
- El reflex del barroc és el reflex de les mines de Potosí (Paul B.Preciado)
- Estem en una relació d'heroïna electrònica amb els telèfons mòbils que estan lligats a les mines de sang (Paul B.Preciado)
- La revolució industrial, abans de la màquina, va crear dues biomàquines destinades a la reproducció que es diuen biohome i biodona (Eloy Fernández)
- La història ens ha ensenyat que cap patriarcón farà la revolució (Rita Segato)
- L'únic camí és comunal, perquè mai aconseguirem penetrar en l'estat, transformar-lo (Rita Segato)
- El que és personal, és polític (Rita Segato)
- L'estat no pot transformar. La transformació es produeix en contractes socials directes (Rita Segato)
- Gairebé ens oblidem que hi ha vida intel·ligent fora de l'estat (Rita Segato)
- No crec en la justícia estatal però tampoc crec en els linxaments sense dret a la defensa. Cal repensar la justícia comunal (Rita Segato)
- Si trobem un cos d'una dona trossejat enmig d'una plaça major, el que li hagi passat serà transformat (per periodistes, polítics,...) en alguna cosa relacionada amb el desig o la sexualitat; en realitat són crims polítics. (Rita Segato)
- Homes i dones som dos camins històrics, dos projectes històrics, en el que un ha canivalitzat l'altre, ha obstacularitzat la seva marxa (Rita Segato)
- No sóc una pensadora utòpica, no s'ha d'arribar a un lloc, s'ha d'estar en moviment, ens cal un horitzó obert (Rita Segato)
- El patriarcat no va aconseguir fer la revolució, la farem nosaltres (Rita Segato)
- La vida masculina és curtíssima, a Centreamèrica els nens comencen a matar-se als 10 anys (Rita Segato)
- La filosofia és un treball des del carrer que ens ensenya a diferenciar entre la veritat i la mentida, A preguntar-nos qui sóc i qui som. (Gayatri Spívak)
- Els que estan a dalt també necessiten ajuda. Serveixo als meus estudiants, els que estan a dalt i a baix (Gayatri Spívak)
- Els ajudo a entrar en el mainstream perquè tinguin una metodologia i després el puguin sabotejar (Gayatri Spívak)
- L'ensenyament el que fa és cuinar l'ànima (Gayatri Spívak)
- Aprenc dels meus errors i els meus èxits em sorprenen (Gayatri Spívak)
- El coneixement no cobreix la ignorància, no es tracta d'omplir buits (Marina Garcés)
- Hem de crear un nou desig de justicia social (Gayatri Spivak)
- Sóc binària a nivell de gènere, sóc una dona de gènere femení, però les circumstàncies m'han fet haver de ser un home i millor que els homes per poder tirar endavant amb les dones de color, recolzar-nos (Gayatri Spivak)
- Si ensenyes una cosa als alumnes i no t´ho poden retornar és que no t'han entès. Per tant, necessito d'ells i del seu retorn (Gayatri Spivak)
- Els oprimits es converteixen en auto-opressors si no tenen la pedagogia (Gayatri Spivak)
- No podem evitar el fet de que no podem parlar de gènere només en el front on lliutem per la igualtat (Gayatri Spivak)
- Les humanitats són una pràctica per a l'emancipació en aquesta societat transplanetària (Gayatri Spivak)
- L'esperança és quelcom màgic perquè la pots donar encara que no la tinguis (Marina Garcés)
- Ens has donat una actitud davant la vida: implicació (Marina Garcés)
- Vivim en una societat d'èxit i frustració (Gayatri Spivak)
- L'ensenyament en humanitats no és local, ha de ser transnacional (Gayatri Spivak)
- Fina Birulés i Judith Butler són dones extremadament coherents amb el seu pensament.
- El gènere és sempre un problema de traducció (Judith Butler)
- Vivim un moment en que augmenta la ideologia antigènere que s'està difonent a través de l'esglèsia evangèlica (Judith Butler)
- No hem perdut, la reacció s'està intensificant (Judith Butler)
- No és feminisme si és transfòbic i/o racista (Judith Butler)
- Necessitem reafirmar les nostres aliances i no pas esdevenir sectaris (Judith Butler)
- ...realment s'ha generat la possibilitat d'un nou marc de normes més inclusives (Fina Birulés)
- la llibertat té a veure amb la capacitat de desplaçar-se física o simbòlicament" (Fina Birulés)
- En lloc d'individualització rere individualització, cal buscar l'acció col·lectiva (Judith Butler)
- És molt difícil parlar d'acció col·lectiva (Fina Birulés)
- Quin tipus de replantejament de l'acció suposa el moviment "Ni una menos"? (Judith Butler)
- Ens calen criteris per discriminar moviments com els que ara citàvem (Me too, Ni una menos,...) per distingir-los d'irrupcions de l'espai públic com les de VOX (Fina Birulés)
- Com practiquem accions no violentes en un món en què estem en risc que siguin tractades igual que les accions violentes, d'estar en presò o detinguts només per haver estat en una reunió, en una assemblea, una manifestació, ... (Judith Butler)
- Prenem el risc de ser criminalitzats en ser dissidents (Judith Butler)
- Sempre són els cossos els que estan involucrats en l'acció política (Marta Segarra)
- No es tracta de convertir la vulnerabilitat en invulnerabilitat (Judith Butler)
- La vulnerabilitat està lligada a la condició social (... i) no és quelcom estàtic (Judith Butler)
- La vulnerabilitat no és una mancança. La vulnerabilitat té una part lluminosa (Fina Birulés)
- ens podem considerar radicalment autònoms (Fina Birulés)
- No estem soles en el món (...) sempre actuem en una escena on hi són els altres, som dependents (Fina Birulés)
- Som responsables d'aquest marc de relacions socials que hem heretat? Som responsables d'allò que no hem fet (Fina Birulés)
- La cruïlla entre l'ètica i la política és la responsabilitat global en un marc referencial planetari (Judith Butler)
- La literatura ens permet adoptar perspectives impossibles en la realitat. Utilitzem la no realitat i l'impossible. Necessitem tenir aquestes perspectives per no tenir atrinxerada la realitat. (...) La literatura ens ensenya una mena de praxis de la paciència que és favorable en la vida pública i personal (Judith Butler)
- El feminisme és important, però no és el marc general d'anàlisi: hi ha d'haver la intersecció de la lluita de classes, per exemple (Judith Butler)
- El feminisme no pot ser l'explicació de tot. Necessita el suport d'altres anàlisis i d'altres lluites. Els feminismes poden ser molts: no n'hi ha d'haver només un, de feminisme, que inclogui totes les perspectives (Fina Birulés)
- Ningú no ha de saber quin gènere ets per poder participar en les manifestacions a favor de... (Judith Butler)
- La pluralitat forma part de qui som, és una de les coses meravelloses del feminisme (...) és un bon món aquest (Judith Butler)
- Adorno va dir: la música de cambra és la forma més civilitzada de cooperar (Carlos Calderón)
- L'obsequi de l'ordre (Sennett)
- No he cregut mai en la jerarquia d'un públic elevat i un públic no elevat, fins i tot en la música moderna (Sennett)
- Odio la paraula accessible, és una actitud tan condescendent en la manera de pensar la relació amb el públic. Com si l'estat fos una institutriu, tot ha de ser fàcil, de classe mitjana, 'no et donarem res que no sigui accessible'. (Sennett)
- El músic no ha de tocar cap avall, sinó que el public ha de mirar cap amunt, cap a l'artista. No s'ha d'agafar el mínim comú denominador. (Brendel)
- En la música enregistrada, ara, esperem de la persona que està a l'escenari que se'l pugui enregistrar en directe, sense que hi hagi cap màcula. (Brendel)
- La Gran Bretanya té en la seva política cultural una actitud d'institutriu (Sennett)
- Molts músics han abandonat Veneçuela i molts han estat assassinats. (Calderón)
-
- El problema no són les xifres de refugiats, sinó com els governs han deixat de donar hospitalitat. (Xavi Rosiñol)
- El nombre de refugiats és de 68,5 milions en el món segons ACNUR. (Jordi Armadans)
- Només el 15% de refugiats està sent acollit per estats occidentals. El 85% els estan acollint estats no-occidentals. L'esforç no l'estem fent nosaltres, no es pot dir que Europa està essent envaïda o col·lapsada pels refugiats. (Jordi Armadans)
- Es dóna una progressiva hegemonització dels discursos de la dreta que han estat assumits pels discursos mainstream i això es molt greu perquè ens falta una alternativa. (Blanca Garcés)
- Sento decepció pel poc interès que la gent té, la manca de curiositat i la indiferència. (Nour Salameh)
- Estic orgullosa del poble sirià, de la societat civil. Els que hi són estan intentant inventar models democràtics enfront d'una dictadura de molts anys. (Nour Salameh)
- Sento esperança perquè malgrat tota la destrucció hi ha un moviment increïble d'organització i emancipació feminista, estem inventant una nova identitat, la nostra memòria. (Nour Salameh)
- S’ha donat un abandonament progressiu dels rescats al mar, primer a Itàlia després a nivell europeu i després l'expulsió i criminalització de les ONGs amb la idea errònia que si saben que no seran rescatats no sortiran al mar, "mata un migrat per salvar un migrat". (Blanca Garcés)
- Es dóna una progressiva hegemonització dels discursos de la dreta que han estat assumits pels discursos mainstream i això es molt greu perquè ens falta una alternativa. (Blanca Garcés)
- La preocupació va lligada a (des)control de frontera i no a la possible convivència amb els refugiats. (Blanca Garcés)
- La societat civil té molt poder i pot impulsar dinàmiques realistes per aconseguir la integració, perquè no es creï un sentit de diferència que pugui alimentar els discursos xenòfobs (Riccardo Gatti)
- Riace és un exemple amb el sistema d'acollida difusa. I és fort com l'alcalde, Domenico Lucano, ha estat represaliat.
- És fonamental demostrar amb paraules i amb polítiques que hi ha coses que no només son de tots, sinó que només es poden aconseguir si hi som tots i totes. (Blanca Garcés)
En l'itinerari #CiutatHabitable s'ha dit...
- Si dediquéssim més recursos i pensament a alinear els interessos i a avançar la ciutat, podríem ser molt més exemplars (Maria Sisternas)
- La ciutat ens agrada perquè és el lloc on tenim més possibilitats de canviar la nostra opinió.
- Ara el centre de la mirada són les persones i s'estan consolidant uns drets (com "pells"), el dret de la salut, de l'habitatge, del barri de la ciutat, de la metròpolis, de ser una ciutat global, drets en cercles concèntrics. (Josep Bohigas)
- És significatiu que "habitatge" canviés d’"urbanisme" a l'àrea de "drets socials". És encertat. (Josep Bohigas)
- Arrosseguem un problema que té a veure amb l'hegemonia cultural des de la contrarreforma a Espanya on ser propietari, posseir, era una assegurança de vida. (Maria Sisternas)
- Diem que la ciutat és per les persones: això vol dir que treballem per la cultura d'aquestes persones, i no sempre hem tingut aquest focus. L'urbanisme ha tingut moltes vegades un focus orientat a l'activitat econòmica. (Maria Sisternas)
- El problema de l'habitatge digne és un problema heretat. Comença al segle XIX, un lloc de conflicte entre estratègies urbanes (si no comença a Egipte amb la divisió del treball). (Francesc Muñoz)
- En un país on les vies d'acumulació de capital fossin més diverses, el problema de l'habitatge tindria una solució millor. En un país en què qualsevol sector econòmic té una base en la construcció això té difícil solució. Es fa negoci amb això. (Francesc Muñoz)
- En processos participatius hem de contrastar la posició de l'expert i el veí: l'era de l'expert ha acabat ja. Però hem de deixar de fer servir els processos participatius com una cortina de fum, com una coartada per l'urbanista, que serveixin per generar projectes a empreses per fer focus grup i no tinguin incidència en el projecte. (Francesc Muñoz)
- Hi ha molt pocs recursos per pensar la ciutat fora de l'administració. (Maria Sisternas)
- Sembla tant obvi que la ciutat s'ha de mirar amb ulls metropolitans que no s'entén polítiques que es fan. (Francesc Muñoz)
- És un error imaginar Barcelona com una cosa rodona. Imaginar una ciutat lineal és molt més interessant. ha arribat el moment que hem d'obrir les Rondes per les bandes (Besòs i Llobregat): per dir que Barcelona és una ciutat lineal, que el Prat de Llobregat és la continuació natural litoral...
- Estem en un segle de trens de nou, d'enllaços. (Maria Rubert de Ventós)
- L'urbanisme del S XIX és el de la densitat: calia tombar muralles i expandir la ciutat. El del S XXI no necessita pensar sobre la densitat: el que en s'interessa és la intensitat, i la mobilitat. (Francesc Muñoz)
- El que me va moure a fer la trilogia va ser un desacord amb la meva professora, Hannah Arendt, que va escriure el llibre "The Human Condition". Ella era una professora meravellosa, molt provocadora; per ella tot tenia a veure amb la qüestió "verbal". En canvi a mi m'interessaven més les qüestions físiques: com les persones fan coses. Crec que si la meva professora estigués viva, estaria d'acord: aquest món de la verbalitat no exclou el món físic (Richard Sennett)
- La justícia espacial en el sentit de Henri Lefebvre considera que no hi ha comunitats. La meva interpretació de la noció de justícia espacial és un poc diferent: les persones tenim un dret a la ciutat que implica gaudir de la complexitat urbana, de les seves complexitats i contradiccions, dret a poder experimentar totes les situacions de la ciutat (Richard Sennett)
- El lloc més complexe que conec és un mercat al sud de Delhi que combina població indú, mus. És un lloc molt poc violent perquè la gent ha hagut d'aprendre a conviure amb altres persones que no els agraden necessàriament, i així aprenen els seus límits: límits identitaris i límits de les seves pròpies necessitats (Richard Sennett)
- Una de les respostes possibles a les complexitats econòmiques actuals, que ens han portat a una crisis terrible, és que la gent s'allunyi de les situacions socials complexes. Hi ha gent que vol tancar les portes dels seus barris. Aquest marc és perillós. Quan tenim llocs oberts aprenem de l'espai (Richard Sennett)
- Els espais seqüencials són funcionals, són poc donats a la reflexió, no pensem en la relació de nosaltres mateixos amb l'espai ni de l'espai amb els altres. L'espai sincrònic permet que passin vàries coses alhora (Richard Sennett i Carles M)
- Cal fer una distinció entre el debat sobre la diferència i el debat sobre la migració. És molt més rellevant la qüestió de com podem conviure entre classes social. La gent de classe mitjana no vol viure amb els pobres, d'això ve la gentrificació. La tendència que veiem és a aïllar-se de la complexitat (Richard Sennett)
- La "Ville Radieuse" de Le Corbusier és d'una arrogància tremenda. Com a dissenyadors hem d'evitar aquesta prepotència. La idea que hi ha una resposta única, en l'àmbit polític o del disseny, no podem acceptar-la. Les respostes són plurals i totes contribueixen a una millor vida (Richard Sennett)
- Cada cop que soluciones un problema hauries de plantejar-ne un altre (Richard Sennett)
- En un sistema obert existeix l'experimentació amb la forma un cop aquesta forma ja existeix: hi ha una relació flexible entre forma i funció, la forma és ambigua (Richard Sennett)
- Vaig aprendre de Bruno Latour que un objecte físic té una certa entitat pròpia que els confereix una certa agència. Una escultura té certa agència, té poder, i un bisturí també, perquè talla (Richard Sennett)
- Els planificadors enlloc d'analitzar els centres de les ciutats han d'analitzar on una comunitat interactua amb una altra (Richard Sennett)
- L'exercici col·lectiu més complex és construir estat, construir el comú (Sylvie Duran)
- Cal pensar el desenvolupament de manera que integri persones i planeta, no és possible parlar de polítiques culturals sense un canvi de creences (Marta Porto)
- Als barris hi ha cultura molt efervescent però molt ignorada. Què és el que s'assembla més a la sanitat pública? Les Biblioteques. (César Rendueles)
- Aquest malestar amb l'estat de les coses demana, als que es dediquen a les ciències socials i estudis culturals, que innovin. (Marta Porto)
- Cal pactar metes internes pel sistema cultural, defensar la llibertat artística de forma incondicional, i actuar en el món contra la censura, l'autocensura, l'apatia, la submissió que les arts estan patint a tot el món. (Marta Porto)
- S'haurien d'haver generat agències culturals des de les institucions seguint l'exemple de les agències creades en l'àmbit de les ciències. (Marta Porto)
- Els drets culturals són aquells que contribueixen al desenvolupament de la nostra personalitat, ens ajuden a ser el que volem arribar a ser (César Rendueles)
- Als teòrics ultracrítics del capitalisme, ara és més fàcil veure'ls en un Museu que en un sindicat. (César Rendueles)
- No és tant que la cultura s'hagi mercantilitzat com que el mercat s'ha culturitzat. El discurs cultural crític ha estat assimilat per la cultura dominant, Silicon Valley, la banca, els centres de poder, estan convençuts que la cultura és central, (César Rendueles)
- Podem pensar en els drets culturals com una cosa que és un dret col·lectiu, per tant no és «a què tinc dret» sinó «quines obligacions tinc», com a professional, en l'àmbit educatiu i cultural, per ajudar a desenvolupar aquests drets.
- Com sostenim junts la càrrega d’estimar-nos, de responsabilitzar-nos (amb les poblacions que es mouen dels països veïns)?
- L'equitat no és anar cap a millor, és anar cap una igualtat que ens pugui donar dignitat. (Sylvie Duran)
- Benestar i sostenibilitat recomponen com enfoquem les polítiques. Cal iterar les polítiques. Co-disseñar, sotmetre a crítica, tenint paciència. (Sylvie Duran)
- L'exercici col·lectiu més complex és construir estat, construir el comú. (Sylvie Duran)
- Quan parlo d'economia agrícola no sé si parlo de Monsanto, d'horts urbans o d'agricultura sostenible. Quan dic economia creativa, no sé si parlo de gentrificació, d'ESS o de les cures al bar. (Sylvie Duran)
Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
- A Barcelona ens manquen operadors d'habitatge social, perquè el parc de lloguer que tenim és privat. (Carme Trilla)
- A Barcelona la població que viu als barris on hi ha rendes més baixes viu una doble discriminació: la seva situació econòmica i el preu més alt de l'habitatge. Perquè els preus no són significativament més baixos segons el barri, com passa en altres ciutats (Carme Trilla)
- A l'estat espanyol el concepte de l'estat del benestar només s'ha desenvolupat en la sanitat i l'educació, però no en la d'habitatge (Carme Trilla)
- Amb la PAH i altres moviments, hem passat de estar a la defensiva a l'ofensiva: des de fa 10 anys, els moviments i la ciutadania estan proposant polítiques d'habitatge (Jaime Palomera)
- Cuando intervenimos en la ciudad consolidada, perdemos patrimonio, lo que es un proceso irreversible, y también perdemos convivencia, de la ciudadania (Gaia Redaelli)
- Els governs treballen per garantir el benefici econòmic de les elits i perquè el que els interessa als estats i als governs és garantir l'ordre (Jaime Palomera)
- En el sistema capitalista, interessa que la gent sigui propietaria perquè acabi defensant els mateixos interessos que els rics (Jaime Palomera)
- Estem en una cruïlla històrica on passa el que no havia passat mai: els inversors compren els barris per tenir habitatge buit que no serà per als veïns (Jaime Palomera)
- Hem de tenir clar que s'ha de desmercantilitzar l'habitatge, i per això es necessita poder popular i lluita col·lectiva, i crec que això està canviant a aquesta ciutat: tenim un horitzó positiu al davant.(Jaime Palomera)
- L'estat no fa polítiques per garantit el dret a l'habitatge dels ciutadans. L'estat porta 60 anys treballant perquè l'habitatge sigui un negoci (Jaime Palomera)
- L'estat és un vector central en tot el que té a veure amb l'habitatge i el dret a l'habitatge (Jaime Palomera)
- L'habitatge en propietat integra la gent en el sistema i els impedeix, per exemple, fer vaga, perquè no podran pagar la hipoteca (Jaime Palomera)
- No hi ha ciutat sense barris, però no hi ha barris viu sense garantir el dret a l'habitage per tothom (Oriol Nel·lo)
- Produïm pocs habitatges i són molt desitjats. Es dona aquesta doble dinàmica. I això es tradueix en els preus (Carme Trilla)
- Pràcticament a tots els països del món promouen que el model d'accés a l'habitatge sigui la propietat i el deute (Jaime Palomera)
- Si tinguéssim un problema d'oferta d'habitatge, no s'explicaria perquè a Segòvia els preus s'han disparat igual, quan no hi ha quasi demanda de lloguer. Els preus es disparen encara que no hi hagi problemes d'oferta i demanda (Jaime Palomera)
En l'itinerari #CiutatDemocràtica s'ha dit...
- L'Estat nació, aparentment més inclusiu, no posa l'accent en els projectes col·lectius, sinó individuals, l'entorn ha de respectar les individualitats. (Quim Brugué)
- Al segle XXI, podríem construir una societat molt inestable, que assumís els conflictes interns i que donés el mateix pes al projecte individual i al col·lectiu. (Quim Brugué)
- La ciutat del s.XXI és com una olla que està en ebullició perquè ens dona creativitat i dinamisme, però també que l'ebullició no es pasi de voltes perquè l'aigua no surti de l'olla. (Quim Brugué)
- El menys el comú hauria de ser el que ningú no vol. No volem ciutats dormitoris, pobresa, ni exclusió, ni humiliació. Això ens diu què volem com a ciutat. (Begoña Román)
- Per què adjectius com comunitari o comú són com un detergent moral que ho neteja tot? (César Rendueles)
- És important pensar que no totes les formes de governança tradicionals són compatibles amb una democràcia deliberativa avançada, Moltes vegades les comunitats històriques han estat nínxol de patriarcat o repressió. L’exili era una condemna a mort. (César Rendueles)
- És difícil imaginar processos emancipadors en societats líquides i egoistes. (César Rendueles)
- En els últims temps s'ha parlat molt del 99% com si compartíssim ideals, no és del tot veritat. El que passa és que qualsevol transformació política implica ruptures molt doloroses i riscos que són molt difícils d'assumir si no tenim la tranquil·litat que ens donem suport mutu. (César Rendueles)
- Hem de buscar formes de democràcia molt bastarda, híbrida, mestissa. No hauríem de pensar a recuperar models de democràcia directa, es fa el que vol la veu del poble, ni que hi hagi unes persones electes que un cop els hem votat no tenim res més a dir. Ni un extrem ni l‘altre. (Quim Brugué)
- Quan tothom pensa igual és que algú no està pensant. (Lorena Fuster)
- El respecte de la diferència no pot acabar amb la intolerància de la tolerància, hem de tenir un minim comú, una mínima habitalia. (Lorena Fuster)
- Què busquem en les comunitats, el que trobem a faltar, el compromís, aquesta idea d'un tipus de lligams que no sentim com una cadena, sinó com a font de realització. El que fa la ciutat individualista és homogeneïtzar aquest compromís, les preferències, això és molt greu en termes polítics també té a veure amb la governança. (César Renduelles)
- Els processos participatius municipalistes entenen la democràcia com un mercat polític al qual enviem una carta com als reis mags expressant les nostres preferències, però s'ha d'entendre com un compromís col·lectiu, no com una preferència individual. (César Renduelles)
- Els processos deliberatius et transformen, hauríem sortir de les assemblees transformats, aquesta lògica del compromís és el que trobem a faltar. (César Renduelles)
- Més que construir les ciutats com espais d'arrelament, haurien de ser de desarrelament i haurien de ser espais on trobar-se i fer aquestes barreges, per conèixer i reconèixer els altres, per no tenir por. (César Renduelles)
- Em preocupa la classe cosmopolita que no és d'enlloc, però allà on van destrueixen tot el que toquen, tècnics que saben molts idiomes, van per tot arreu però no son d'enlloc. (Begoña Roman)
- La idea de no-lloc i l'espai i temps és important en l'esser humà, que és mamífer i necessita una terra on desenvolupar-se. Quina diferència hi ha entre jo em sento bé aquí o jo em sento d'aquí. (Begoña Roman)
- El concepte «tolerància» és un terme de poder, és sangrant no posar en dubte aquesta paraula (Intervenció des del públic)
- En la teoria moral del desacord es tracta de conviure en aquest desacord sense esperar que et converteixes com jo (Quim Brugé)
- Hi ha una tensió entre allò de públic i comú front de la retirada de l'estat, hi ha una retirada i unes persones concretes fan allò que no fa l'estat. (Intervenció des del públic)
Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
- No és possible una democràcia que no sigui representativa, ni tant sols en les ciutats, ni tant sols en les comunitats més petites (Laia Bonet)
- Que ningú em digui que "democràcia política" és votar cada 1500 dies (David Fernández)
- Hem d'evitar com sigui la constitució d'una autoritat política mundial. Com més s'allunya el poder dels votants menys control.(Marina Subirats)
- La batalla serà entre mercats i ciutats, quanta democràcia urbana aguanta el capitalisme global? (David Fernández)
- El més incompatible ja amb l'estat de dret, avui i aquí, és el capitalisme. (David Fernández)
- Quan utilitzem molt una paraula, és que efectivament ho estem perdent. (Marina Subirats)
- En les democràcies occidentals gairebé tots els partits que sorgeixen per la dreta o l'esquerra tenen en comú que demanen una major sobirania, una demanda per una sobirania perduda. (Ignacio Sánchez Cuenca)
- La gent no està disposada a suspendre l'ordre constitucional per crear-ne un altre nou. (Ignacio Sánchez Cuenca)
- Hi ha poders no electes que tenen una influència clara en el govern de la cosa pública. (Ignacio Sánchez Cuenca)
- Encara que no puguem parlar de sobirania urbana, si podem parlar d'una major capacitat d'auto govern a escala urbana que nacional. (Ignacio Sánchez Cuenca)
- No és que el ciutadà s'hagi passivitzat, la ciutadania ha estat passivitzada i en tota seguretat hi ha hagut un interès en que sigui així. (Laia Bonet)
- Crec que no hi ha cap altra democràcia possible avui que no sigui representativa. (Laia Bonet)
- La capacitat d'una sola empresa pot posar en crisi qualsevol sobirania que pretengui tenir la ciutat. (Laia Bonet)
- Les ciutats poden ser el dic d'autodefensa democràtica. (David Fernández)
- És veritat que pensar moviments constituents avui es molt difícil, i què passa amb els moviments desconstituents, que es donen avui? (David Fernández)
- El capitalisme que és l’única revolució en marxa ha aconseguit establir un règim general d'indiferència. (David Fernández)
- El millor exemple en què la sobirania segueix imperant és la Xina, allà no hi ha democràcia però hi ha sobirania i globalització. (Ignacio Sánchez Cuenca)
- En contra de la misèria intel·lectual, de les opcions tòxiques, ocupem les ciutats per pensar. (Xavier Antich)
-
- L'exercici col·lectiu més complex és construir estat, construir el comú (Sylvie Duran)
- Cal pensar el desenvolupament de manera que integri persones i planeta, no és possible parlar de polítiques culturals sense un canvi de creences (Marta Porto)
- Als barris hi ha cultura molt efervescent però molt ignorada. Què és el que s'assembla més a la sanitat pública? Les Biblioteques. (César Rendueles)
- Aquest malestar amb l'estat de les coses demana, als que es dediquen a les ciències socials i estudis culturals, que innovin. (Marta Porto)
- Cal pactar metes internes pel sistema cultural, defensar la llibertat artística de forma incondicional, i actuar en el món contra la censura, l'autocensura, l'apatia, la submissió que les arts estan patint a tot el món. (Marta Porto)
- S'haurien d'haver generat agències culturals des de les institucions seguint l'exemple de les agències creades en l'àmbit de les ciències. (Marta Porto)
- Els drets culturals són aquells que contribueixen al desenvolupament de la nostra personalitat, ens ajuden a ser el que volem arribar a ser (César Rendueles)
- Als teòrics ultracrítics del capitalisme, ara és més fàcil veure'ls en un Museu que en un sindicat. (César Rendueles)
- No és tant que la cultura s'hagi mercantilitzat com que el mercat s'ha culturitzat. El discurs cultural crític ha estat assimilat per la cultura dominant, Silicon Valley, la banca, els centres de poder, estan convençuts que la cultura és central, (César Rendueles)
- Podem pensar en els drets culturals com una cosa que és un dret col·lectiu, per tant no és «a què tinc dret» sinó «quines obligacions tinc», com a professional, en l'àmbit educatiu i cultural, per ajudar a desenvolupar aquests drets.
- Com sostenim junts la càrrega d’estimar-nos, de responsabilitzar-nos (amb les poblacions que es mouen dels països veïns)?
- L'equitat no és anar cap a millor, és anar cap una igualtat que ens pugui donar dignitat. (Sylvie Duran)
- Benestar i sostenibilitat recomponen com enfoquem les polítiques. Cal iterar les polítiques. Co-disseñar, sotmetre a crítica, tenint paciència. (Sylvie Duran)
- L'exercici col·lectiu més complex és construir estat, construir el comú. (Sylvie Duran)
- Quan parlo d'economia agrícola no sé si parlo de Monsanto, d'horts urbans o d'agricultura sostenible. Quan dic economia creativa, no sé si parlo de gentrificació, d'ESS o de les cures al bar. (Sylvie Duran)
Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
- Els autors es morien de gana abans d'internet i no és internet al que ha canviat la situació (Simona Levi)
- Els autors i artistes han estat utilitzats com escuts i carn de canó, s'han instrumentalitzat els seus drets per fer retallades a la llibertat d'expressió (Simona Levi)
- Si s'aplica l'article 13 de la directiva de copyright els intermediaris hauran de responsabilitzar-se dels actes dels usuàris, això farà que els proveïdors d'internet facin un filtrat algorítmic o control previ preventiu del que es puja a la xarxa. És com demanar als productors de cotxes que es facin responsables de com es condueixen (Simona Levi)
- El gremi dels artistes és part del problema. Jo me'n considero part, però els del gremi es llencen a defensar els drets de les multinacionals com si fossin els seus drets (Simona Levi)
- A Europa s'utilitza convenientment la llei de copyright per restringir la llibertat d'expressió; a Llatinoamèrica amb la mateixa finalitat es fa servir sobretot el dret a l'honor (Renata Ávila)
- Ara s'esborren continguts a internet amb processos que no són transparents sobre els motius perquè han estat esborrats. Teníem una internet amb accés a tot, que no estava preseleccionat i ara està precensurat, no per jutges, sinó per companyies que no estan compromeses amb els drets humans(Renata Ávila)
- España es un dels estats amb més penes de presó per a cantants. No només s'està censurant sinó que s'està processant a moltes persones per dir el que diuen (Fernando Paniagua)
- La repressió necessita un clima, ara colpeja l'esquerra, però aquesta també l'ha originat. Algunes campanyes contra el discurs de l'odi des d'un enfocament moralista d'esquerres han contribuït a limitar la llibertat d'expressió a internet (Simona Levi)
- Les companyies de telecomunicació desenvolupen algoritmes per esborrar o deixar passar continguts sense una validació humana; amb criteris que ens diuen que són secret de la companyia. Cada persona té unes 2.500 interaccions diàries amb el telèfon mòbil. La nostra forma d'expressar-nos està sent analitzada per mecanismes automatitzats que violen la carta dels drets humans (Renata Ávila)
- A l'estat espanyol hi ha 20.000 casos oberts de persones processades per la Llei Mordassa (Fernando Paniagua)
- Quan com a plataforma NoCallarem vam ser convidats pel president del Parlament de Catalunya vam portar els casos de Pablo Hásel i Valtonyc, però també el de les 9 persones condemnades a 9 anys de presó per coses com aixecar les mans a "aturem el parlament" del 2011. Si el Parlament vol contribuir a deixar de judicialitzar pot fer-ho amb aquests casos (Fernando Paniagua)
- S'ha de potenciar la simetria pel que fa les gravacions, els ciutadans han de poder gravar les converses amb funcionaris públics o amb serveis de client com les companyies de serveis. Els ciutadans privats hauríem d'estar més protegits que les institucions (Simona Levi)
- Quan promouen el debat de les notícies falses (fake news) i de crear mecanismes per impedir-les em sembla sentir un estat-mestre-d'escola que diu "qui ho ha fet?!" i comença a revisar llibretes. No podem caure a la trampa, les notícies falses són el Cavall de Troya per controlar la nostra llibertat d'expressió (Renata Ávila)
- El que ha canviat amb les notícies falses té a veure amb la centralització més que de canvi en la qualitat dels continguts, perquè de notícies falses (fake news) sempre n'hem tingut (Renata Ávila)
- El terrorisme i la pederastria sempre han servit d'excusa per limitar la llibertat d'expressió a internet, ara es vol fer amb les notícies falses (fake news). Abans estàvem obligats a llegir els mitjans per informar-nos, ara podem fer-ho buscant les fonts o creuant dades. El problema de les fake news és simple, cal buscar els grans productors i els grans compradors. Són els mitjans i els partits (Simona Levi)
- Hi ha alternatives de xarxes socials federades a les xarxes socials corporatives centralitzades. En menys de 5 anys podem revertir la situació actual i podem crear una xarxa federada europea. Però això requereix voluntat política i social (Renata Ávila)
- Alguna cosa ha de decréixer en la tecnologia. Aprenent a utilitzar millor les eines, fent-ne un ús menys compulsiu, en limitarem l'abús (Fernando Paniagua)
- Hem d'assegurar-nos que l'agenda política dels partits tingui un pla sobre xarxes i tecnologia basats en els drets humans (Renata Ávila)
- El populismo es de estos conceptos que sufre el castigo de los tiempos, lo que algun dia podría haber sido una categoria política se usa tanto para un fregado como para un barrido (Josep Ramoneda)
- Tendríamos que interpretar el populismo como una respuesta a un malestar de la política (Lassalle)
- El populisme ha sortit perquè s'ha tret el poder al poble. S'ha fracturat la base de la democràcia en la que un "demos" (poble) té la capacitat de decidir per sí mateix (Fernando Vallespín)
- Les elits ja no estan adscrtes al seu país, pertanyen a un món depredador, més global, que ha deixat la societat a la seva sort. Les elits han deixat aquest compromís amb el poble (Fernando Vallespín)
- És important fer pedagogia de manera que el poble se senti escoltat, sense haver de participar directament en les decisions que s'estan prenent (Míriam Martínez-Bascuñán)
- Se m'acudeixen 3 dimensions del populisme: antropològica (incapacitat d'adaptació a un ritme acclerat de canvis que genera la necessitat de buscar on aferrar-se), de fractura social (per l'augment de les desigualtat que fractura la cohesió), pels canvis en la opinió pública (la crisi dels mitjans tradicionals també fractura la cohesió social que aquests generaven) (Josep Ramoneda)
- S'ha trencat la idea que el futur sempre seria millor, en frustrar-se la idea de progrés es frustra la capacitat d'imaginar el futur, som societats incapaces de projectar-nos i aquesta incapacitat porta a la disolució (Fernando Vallespín)
- La alt-right utilitza les xarxes i també aconsegueix centralitat en els mitjans mainstream a través de ser políticament incorrectes (Míriam Martínez-Bascuñán)
- Antgament era comú sentir a polítics citant a intel·lectuals i gent del món acadèmic. Ara, quin és el rol de vostés? Què fan aquí? (Intervenció des del públic)
- El que hem criticat aquests anys de la concertació publico-privada, ha posat les ciutats al servei del capitalisme global amb agendes ocultes, i ha generat les condicions que permeten l'acumulació del capital. (Ivan Miró)
- La social-democràcia està en crisi, també, perquè té problemes d'homogeneïtzació: no admet la diversitat. (Jean-Louis Laville)
- Tenim la responsabilitat de no isolar-nos, per anar convencent més gent que les coses es poden transformar. (Guernica Facundo Vericat)
- Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
En l'itinerari #CiutatDigital s'ha dit...
- ...
Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
- Els autors es morien de gana abans d'internet i no és internet al que ha canviat la situació (Simona Levi)
- Els autors i artistes han estat utilitzats com escuts i carn de canó, s'han instrumentalitzat els seus drets per fer retallades a la llibertat d'expressió (Simona Levi)
- Si s'aplica l'article 13 de la directiva de copyright els intermediaris hauran de responsabilitzar-se dels actes dels usuàris, això farà que els proveïdors d'internet facin un filtrat algorítmic o control previ preventiu del que es puja a la xarxa. És com demanar als productors de cotxes que es facin responsables de com es condueixen (Simona Levi)
- El gremi dels artistes és part del problema. Jo me'n considero part, però els del gremi es llencen a defensar els drets de les multinacionals com si fossin els seus drets (Simona Levi)
- A Europa s'utilitza convenientment la llei de copyright per restringir la llibertat d'expressió; a Llatinoamèrica amb la mateixa finalitat es fa servir sobretot el dret a l'honor (Renata Ávila)
- Ara s'esborren continguts a internet amb processos que no són transparents sobre els motius perquè han estat esborrats. Teníem una internet amb accés a tot, que no estava preseleccionat i ara està precensurat, no per jutges, sinó per companyies que no estan compromeses amb els drets humans(Renata Ávila)
- España es un dels estats amb més penes de presó per a cantants. No només s'està censurant sinó que s'està processant a moltes persones per dir el que diuen (Fernando Paniagua)
- La repressió necessita un clima, ara colpeja l'esquerra, però aquesta també l'ha originat. Algunes campanyes contra el discurs de l'odi des d'un enfocament moralista d'esquerres han contribuït a limitar la llibertat d'expressió a internet (Simona Levi)
- Les companyies de telecomunicació desenvolupen algoritmes per esborrar o deixar passar continguts sense una validació humana; amb criteris que ens diuen que són secret de la companyia. Cada persona té unes 2.500 interaccions diàries amb el telèfon mòbil. La nostra forma d'expressar-nos està sent analitzada per mecanismes automatitzats que violen la carta dels drets humans (Renata Ávila)
- A l'estat espanyol hi ha 20.000 casos oberts de persones processades per la Llei Mordassa (Fernando Paniagua)
- Quan com a plataforma NoCallarem vam ser convidats pel president del Parlament de Catalunya vam portar els casos de Pablo Hásel i Valtonyc, però també el de les 9 persones condemnades a 9 anys de presó per coses com aixecar les mans a "aturem el parlament" del 2011. Si el Parlament vol contribuir a deixar de judicialitzar pot fer-ho amb aquests casos (Fernando Paniagua)
- S'ha de potenciar la simetria pel que fa les gravacions, els ciutadans han de poder gravar les converses amb funcionaris públics o amb serveis de client com les companyies de serveis. Els ciutadans privats hauríem d'estar més protegits que les institucions (Simona Levi)
- Quan promouen el debat de les notícies falses (fake news) i de crear mecanismes per impedir-les em sembla sentir un estat-mestre-d'escola que diu "qui ho ha fet?!" i comença a revisar llibretes. No podem caure a la trampa, les notícies falses són el Cavall de Troya per controlar la nostra llibertat d'expressió (Renata Ávila)
- El que ha canviat amb les notícies falses té a veure amb la centralització més que de canvi en la qualitat dels continguts, perquè de notícies falses (fake news) sempre n'hem tingut (Renata Ávila)
- El terrorisme i la pederastria sempre han servit d'excusa per limitar la llibertat d'expressió a internet, ara es vol fer amb les notícies falses (fake news). Abans estàvem obligats a llegir els mitjans per informar-nos, ara podem fer-ho buscant les fonts o creuant dades. El problema de les fake news és simple, cal buscar els grans productors i els grans compradors. Són els mitjans i els partits (Simona Levi)
- Hi ha alternatives de xarxes socials federades a les xarxes socials corporatives centralitzades. En menys de 5 anys podem revertir la situació actual i podem crear una xarxa federada europea. Però això requereix voluntat política i social (Renata Ávila)
- Alguna cosa ha de decréixer en la tecnologia. Aprenent a utilitzar millor les eines, fent-ne un ús menys compulsiu, en limitarem l'abús (Fernando Paniagua)
- Hem d'assegurar-nos que l'agenda política dels partits tingui un pla sobre xarxes i tecnologia basats en els drets humans (Renata Ávila)
- El filtre bombolla és una meteorologia mediàtica dissenyada per a nosaltres amb algoritmes. (Marta Peirano)
- El problema està en tot menys en el missatge, el missatge el dono per perdut, cal entendre tot el que passa a la perifèria. (Ismael Peña)
- Els algoritmes de presa de decisions, si no estan ben controlats poden tenir conseqüències adverses. (Karma Peiró)
- Estem construint un tipus de naturalesa digital que també és positiu. Existeixen alternatives en el món digital i les xarxes socials. (Xabier Barandiaran)
- Estem desposseïdes, no tenim accés a les infraestructures on fer el pensament o el debat social. . (Xabier Barandiaran)
Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs
- Estem tractant plataformes publicitàries com si fossin mitjans de comunicació (Marta Peirano)
- Hi ha una cosa que sembla nova, aquesta maquinària de màrqueting sembla que s'ha descontrolat contra l'establishment, hi ha una reacció mediàtica i un esforç social per contenir-la. (Xabier Barandiaran)
- Hi ha una successió entre Brexit, Trump, Bolsonaro, ... diuen que la causa és una gasosa anomenada 'postveritat' (Xabier Barandiaran)
- La blogosfera sorgeix d'una necessitat de tenir una cobertura mediàtica alternativa a la CNN (Marta Peirano)
- La transparència del codi és fonamental, quan parlem d'algoritmes sembla que estem parlant d'un ens totpoderós (Marta Peirano)
- Si perdem el concepte de veritat i el focus de què és el que està passant i sobre què hem de decidir estem perduts. (Karma Peiró)

Preguntes obertes

Preguntes que ens obren les xerrades, converses i debats de la Biennal i sobre les que caldrà seguir aprofundint (61 preguntes recollides).

A l'itinerari #CiutatDiversa s'han obert aquestes preguntes...
- Els estats s'estan adaptant a les necessitats del període en què vivim?
- Com se soluciona la tensió entre contaminació de la llengua i idea monolítica en la relació entre llengua i nació?
- Com podem garantir que el lector llegeixi tothom i vagi més enllà de les etiquetes.
- Elevar la diversitat a debat, ho fa aliè? Què és el que ens hem de preguntar?
- Què ens està passant si el conflicte és per qui controla els mitjans de reproducció més que els mitjans de producció?
- L'esquerra naturalitza els processos de reproducció i en conseqüencia no fa política en el lloc dels cossos i la sexualitat?
- El cos humà és actualment el que la fàbrica va ser als segles XIX i XX, el lloc de producció, expropiació i on es fa la política?
- El sistema reproductiu està sent mecanitzat?
- Com podem desmantelar la raça com a tecnologia de poder que apareix a partir del segle XVI vinculada al color de la pell?
- Com pot servir-nos per entendre la realitat actual i transformar-la la noció de "tecnopatriarcat barroc" amb la que Paul B.Preciado es refereix a la juxtaposició de figures contraposades com el pare necropolític judeocristià, la mare biopolítica de la modernitat i el ciborg framapornogràfic contemporani?
- Per què aquelles a qui s'ha assignat sexe masculí en el naixement seguim definint la nostra masculinitat en termes necropolítics?
- Si la heterosexualitat no es reproductiva, és llavors una ficción fármaco-pornográfica?
- Cal que el gènere sigui "assignat", cal una reassignació de gènere que ens deixi en una categoria concreta?
- Com no equivocar-nos gestionant una "justícia autònoma" en les nostres comunitats, com fer la guerra sense oblidar-nos de la tendresa?
- Per què la mort segueix convencent a tantes persones?
- Com podem deixar enrere el reconeixement de les identitats per passar a prendre consciència que el món està estructurat d'una manera innacceptable que reprimeix aquestes identitats?
- Podem tenir accés a tota mena d'informació però què passa quan ens manca la "imaginació"?
- Alfabetització encara equival a emancipar-se?
- Pot fer alguna cosa l'educació perquè deixem de ser súbdits de societats fragmentades?
- El "dany cognitiu" a aquelles persones que només han estat educades pel treball manual, és quelcom específic d'alguns llocs del món o passa arreu?
- Podem transformar les coses si no tenim imaginació per pensar-les d'una altra manera?
- ...
- Què ens pot aportar "Persèpolis", la novel·la gràfica autobiogràfica de Marjane Satrapi, dibuixant iraniana resident des de fa molts anys a França i activista feminista, sobre la qüestió del gènere des d'una perspectiva transcultural?
- Es produeix la gènesi del gènere en les tres religions monoteistes amb llibre sagrat (judaisme, cristianisme i islam)?
- En quina mesura es pot rastrejar la imposició de l'heteropatriarcat en el laïcisme i la seva manifestació actual en la tecnociència?
- És la Teoria Queer una teoria occidental, colonial, elitista i acadèmica?
- Si les dones som més de la meitat de la població, com es podria revertir aquesta imatge i percepció de les dones com a minoria que tenim de nosaltres mateixes?
- El procés d'institucionalització del feminisme l'ha convertit en poc revolucionari i n'ha deixat de fer partícip a la ciutadania?
- Hi ha en el neoliberalisme un canvi en la constel·lació poder-llibertat-sexualitat que la diferencia de l'opressió patriarcal clàssica?
- La intensificació de la violència contra les dones i el discurs contra la "ideologia de gènere" pot ser un indicador que el feminisme no ha perdut però que la reacció s'està intensificant?
- Com podem practicar accions no violentes en un món en que són tractades i reprimides com si fòssin accions violentes?
- Som responsables d'un món que no hem fet, d'unes condicions econòmiques i polítiques que no hem decidit? Si ho som com hi hem d'intervenir?
- Si volem mantenir-nos vulnerables i alhora lliures, com fem una vulnerabilitat coratjosa que no impliqui privació?
- Com hem de tractar les estructura sistemàtiques que permeten la violència contra les dones?
- Com podem utilitzar el relat, la literatura i l'art per imaginar altres possibilitats i així empènyer els límits del que és realista?
- Com podem incidir en les causes que fan que els refugiats hagin de deixar els seus països en primer lloc.
- Podríem fer un debat més àmpli amb discursos més des de l'esquerra i més des de la dreta, analitzant les dades i les causes.
- És possible una gestió multinivell, estat, ciutats, ciutadans?
A l'itinerari #CiutatHabitable s'han obert aquestes preguntes...
- Què poden fer arquitectes, urbanistes i l'urbanisme, en general, en la batalla de l'habitatge
- Com fer transformacions urbanístiques en aquest context actual que demanda participació?
- Com gestionar el conflicte soterrat entre classe professional i participació popular?
- Com evitar caure en l'urbanisme de la nostàlgia, pensar que el de temps passats era millor?
- Com pot un espai ser més flexible per a acollir diferents situacions simultànies? Com aconseguir espais més inclusius i plurals?
- L'entorn físic és un determinant del comportament de les persones?
- Quin és el paper de la política (com a lluita de poder) en la ciutat?
- Quines eines podem utilitzar que ajudin a enfortir la idea de ciutat oberta?
- Com ens podem enfrontar al capital.
- Quins pensaments hauríem d'intentar entre tots multiplicar, i quins hem de dur a terme?
- ...
A l'itinerari #CiutatDemocràtica s'han obert aquestes preguntes...
- La societat del segle XXI podria ser una societat que s'acceptés les individualitats, però dins d'un projecte col·laboratiu que donés el mateix pes al projecte individual i col·lectiu?
- Com es resol la tensió entre el que és públic, el que és privat i el que és comú?
- A què obeeix la síndrome de impotència democràtica en que percevem que els governs escollits democràticament no tenen sobirania ni capacitat per fer les polítiques que han promés?
- Quan es fa servir el terme "sobirania" per què es fa i quins problemes es vol atacar?
- Què pot pensar-se per substituïr la sobirania perdua?
- Què ens garanteix que la ciutat no sigui també un àmbit de toxicitat, en el qual no poden desplegar-s'hi els poders de decisió?
- Ens refugiem a les ciutats perquè no podem resoldre-ho a una escala més gran?
- Com ens podem enfrontar al capital.
- Quins pensaments hauríem d'intentar entre tots multiplicar, i quins hem de dur a terme?
- Què té a veure la directiva europea de copyright amb la restricció de la llibertat d'expressió?
- Prefereixen els europeus comunicar-se a través de plataformes radicades als EUA que controlen tot el que fem i apliquen la llei menys garantista possible?
- Com seria la repressió franquista amb la tecnologia actual?
- Quines alternatives tenim a les xarxes socials corporatives que filtren i controlen la nostra comunicació?
- Què fem amb la cultura, les cures, el sector agroalimentari, la logística, el turisme: sense sobirania econòmica
A l'itinerari #CiutatDigital s'han obert aquestes preguntes...
- ...
- Què té a veure la directiva europea de copyright amb la restricció de la llibertat d'expressió?
- Prefereixen els europeus comunicar-se a través de plataformes radicades als EUA que controlen tot el que fem i apliquen la llei menys garantista possible?
- Com seria la repressió franquista amb la tecnologia actual?
- Quines alternatives tenim a les xarxes socials corporatives que filtren i controlen la nostra comunicació?
- Com aconseguir que els parlaments legislin per assegurar la transparència del codi si és l'opacitat la que està permetent als parlamentaris arribar a ocupar els seus escons?
- Com farem els algoritmes transparents?
- Com s'organitzaria un clima social (una meteorologia, un moviment social) avui?

Sessions del programa amb relatoria col·laborativa

sindicació Atom

sindicació RSS

___Ciutat oberta 2018. La ciutat de les donesapunts col·laboratius
15 octubre 2018 18:00:00 a Pl. Coromines
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. L’embolic del gènere. Per què els cossos importen?apunts col·laboratius
15 octubre 2018 19:30:00 a Pl. Coromines
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Més enllà del capitalisme de vigilància: recuperant la sobirania digitalapunts col·laboratius
16 octubre 2018 10:00:00 a CCCB (Sala Mirador)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Gènere, sexe i sexualitat en el capitalisme tecnopatriarcal: cap a una mutació de paradigmaapunts col·laboratius
16 octubre 2018 18:00:00
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. L’educació del futurapunts col·laboratius
16 octubre 2018 19:30:00 a Pl. Coromines
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Sense barris no hi ha Barcelona. Rehabilitació urbana i dret a la ciutatapunts col·laboratius
16 octubre 2018 19:45:00 a Fossat Mercat St Antoni
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Entre Estat i mercat. Ciutat política i ciutat econòmicaapunts col·laboratius
17 octubre 2018 18:15:00 a Pl Bonet i Muixí (Sants)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Ciutats i sobiranismesapunts col·laboratius
17 octubre 2018 19:30:00 a Pl Bonet i Muixí (Sants)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Ciutats digitals, llibertats digitals: comú digital, estàndards ètics i software lliure per a ciutatsapunts col·laboratius
18 octubre 2018 09:00:00 a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació
· @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Populismes. Contra el poder instituïtapunts col·laboratius
18 octubre 2018 18:30:00 a Pl Bonet i Muixí (Sants)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Música per a la convivènciaapunts col·laboratius
18 octubre 2018 19:00:00 a Palau de la Música Catalana
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Ciutat i comunitatapunts col·laboratius
19 octubre 2018 18:00:00 a Pl. Virreina (Gràcia)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Barcelona, ciutat oberta: Debat a batapunts col·laboratius
19 octubre 2018 18:00:00 a Recinte Modernista de Sant Pau
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Construir i habitarapunts col·laboratius
19 octubre 2018 19:45:00 a Recinte Modernista Sant Pau
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Xarxes socials, algoritmes, democràcia i postveritatapunts col·laboratius
19 octubre 2018 19:45:00 a Pl. Virreina (Gràcia)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Cocreació i memòria: laboratori de Ciutat Obertahttps://pad.femprocomuns.cat/p/CARTOGRAFIES_#CIUTATOBERTA apunts col·laboratius
20 octubre 2018 10:30:00 a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat Oberta 2018. Obrint el meló del núvolapunts col·laboratius
20 octubre 2018 11:00:00 a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Els drets culturals a la ciutat: parlem de desigualtatsapunts col·laboratius
20 octubre 2018 12:00:00 a Pl. Virreina (Gràcia)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Diàlegs per pensar la diversitatapunts col·laboratius
20 octubre 2018 18:00:00 a CCCB – Pati de les Dones
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Les limitacions a la llibertat d’expressió en ple segle XXIapunts col·laboratius
20 octubre 2018 19:00:00 a Pl. Virreina (Gràcia)
· web · @bcncultura · + info

___Ciutat oberta 2018. Refugiats a Europa. Una crisi d’hospitalitatapunts col·laboratius
21 octubre 2018 12:00:00 a CCCB – Pati de les Dones
· web · @bcncultura · + info

Com s'hi pot participar?

Per prendre apunts col·laboratius

Es fan servir pads d'escriptura col·laborativa
S'hi pot accedir des d'un telèfon mòbil o un ordinador portàtil
A la llista de sessions hi ha un enllaç després de cada títol que et porta als apunts col·laboratius d'aquella sessió
Només connectar-se ja es pot escriure, cada editor té un color, es pot fer anònimament o posant un nom o pseudònim

Suma't-hi. Col·labora. Col·lectivitzem el relat!

Captura de pantalla: on clicar per accedir als apunts.
Captura de pantalla: exemple de pad per prendre apunts col·laboratius.