TeixiReptes: 
Ciutat oberta 2018. L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? 2018/10/15
De teixidora
Ciutat oberta 2018. L’embolic del gènere. Per què els cossos importen?
Quan: 15-octubre-2018 · Hora: 19:30 - 21:00· On: Pl. Coromines · Pl. Coromines Barcelona (mapa) · Llengua: es-castellà Organitza: Ajuntament de Barcelona
Hashtag:#ciutatoberta_Xarxes socials:
@bcncultura
Xerrada dins de Ciutat Oberta Biennal de pensament 2018, una serie d'esdeveniments i xerrades, entre el 15 i el 21 d'octubre, a les places, als mercats i als barris, a les biblioteques i centres cívics de la ciutat de Barcelona per connectar el debat sobre el paper de les ciutats d’avui amb els grans reptes de la societat contemporània.
Algunes activitats de la Biennal es documenten amb relatoria col·laborativa a Teixidora, vegeu la pàgina de documentació que en mostra els resultats combinats i descobreix com participar-hi.
“… El gènere i la sexualitat són avui objecte de debat. Quin és el pes que hi tenen la biologia i la cultura? Hi ha més de dos sexes? Quina importància tenen les normes socials i quin marge tenim per canviar-les? Quin paper desenvolupa la materialitat del cos en l’acció política? Aquestes i altres qüestions articulen el diàleg entre Judith Butler i Fina Birulés, dues de les pensadores del gènere més destacades en l’actualitat. En el marc d’una biennal que posa la ciutat al centre de la discussió, totes dues filòsofes coincideixen a assenyalar que el pensament feminista no pot ser aliè a la reflexió sobre la vida en societat. Ciutat Diversa / Diàleg
Documentació d'aquesta sessió
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/ciutatobertacossos
Fina Birulés / Judith Butler
Marta Segarra (Presentadora)
Feliç de participar i poder manifestar públicament la meva admiració per ambdues.
Llegeix:
Dues coses les uneixen, l'interès per Hannah Arendt i el fet d'haver dedicat una vida acadèmica a pensar sobre el gènere i el feminisme.
Parlarem de la centralitat de la norma, la qüestió dels cossos i la seva materialitat, el pensament sobre la seva diferència, la vulnerabilitat i la dependència, la noció de parentiu o kinship, la política de la memòria (Derrida),
que té a veure també amb el que ha de venir. Té a veure amb què significa viure en comú i en la capacitat d'acció col·lectiva per combatre injustícies.
També les uneix la subtilesa amb què utilitzen la llengua com a pensadores per revisar críticament... la sexualitat vista des del feminisme.
El llibre de Fina Birulés sobre la "diferència" és exemple d'aquesta subtilesa, oposada a la "precisió" com a forma de retallar allò sobrer.
Els seus llibres,"Entre actes: entorn de la política, el feminisme i el pensament" (2014) de Fina Birulés i "Notes Toward a Performative Theory of Assembly"(2015) de Judith Butler, són mostres de compromís polític.
En el món acadèmic, també tenen en comú. Fina Birulés va fundar un grup juntament amb Rosa Rius i Butler, a Berkeley, dóna a conèixer el pensament que s'està generant en països i llengües minoritzats.
Ambdues intel·lectuals i coherents, s'han preocupat de la transmissió, a l'ensenyament.. Han reflexionat sobre la traducció de la paraula gènere i del que entenem per gènere. El gènere és sempre un problema de traducció.
El gènere s'entén diferent en les generacions, en les llengües diferents, en els contexts diferents.
Ambdues vau començar a pensar sobre el gènere fa molt de temps, està en l’esfera pública contínuament. Perquè penseu que el gènere i la sexualitat han esdevingut tant populars ara, és una fita de les dones o és per alguna altra raó social?
Judith Butler:
Fina, has estat fonamental pel desenvolupament del camp filosòfic a Espanya, sento una gran afinitat entre les companyes filòsofes, també vull donar les gràcies a l'alcaldessa Ada Colau i la ciutat de Barcelona per fer un acte com aquest.
Sovint el món acadèmic és entès com una cosa que queda separada de la vida pública, però els temes de gènere i sexualitat ens arriben a través de la vida pública, i entren en el mon acadèmic després.
Com sentir-te marginat i també enfortit i recolzat per les comunitats emergents i els moviments socials.
Si tenim sort, a una edat precoç, en què ens fem preguntes, coneixem gent que també les fa i aporta nou vocabulari. Jo no penso que vaig pensar el gènere i la sexualitat en el món acadèmic, vaig pensar com podria introduir-los.
A la dècada dels 70 era una lluita trobar un espai a la universitat on poguessis parlar de gènere com una cosa on valgués la pena reflexionar des d’un punt de vista erudit. Van ser els moviments socials els qui van fer el debat. Tot el debat es feia en els moviments socials.
Fina Birulés
Primer van els activistes i les activistes i després arriba la teoria, després es tracta de veure què és el que fem i analitzar aquest procés d'intervenció.
Perquè han esdevingut temes centrals precisament ara?
Esdeveniments internacionals com el 'me too' o les manifestacions del 8 de març en el nostre país són mostres que les dones no estan disposades a continuar essent víctimes d’una mena de patriarcat en crisi.
L'herència de les fites que el feminisme (o feminismes) ha tingut i de les crítiques que ha rebut des de dins del mateix feminisme. Derrida recorda que una herència sempre és heterogènia des del present. Es pot engrandir o renunciar-hi. Mai partim de zero, hi ha una trajectòria que permet començar a funcionar.
Tenim un procés d'institucionalització del feminisme que l'ha convertit en poc revolucionari, i tot i que representa la ciutadania no la fa partícip en el món públic. Les noves generacions, en un intent de participar en aquest espai comú, han decidit, com van mostrar el 8 de març, desapuntar-se de la figura de ‘la noia com cal’, defugir la identitat de víctima, ocupar el carrer, ocupar allò públic, una ocupació publica, lúdica.
Hi ha molta diferència, molts canvis, entre aquell feminisme i la situació social, hi ha la importància de les xarxes socials. Pensem en el hashtag #metoo
en els canvis entre allò artificial i allò natural, del masculí i femení com a categories "naturals", fins i tot en aquest moment el sexe es pot canviar o es pot estar en transició.
"Estem tipes de ser la qüestió femenina, ara volem formular les preguntes nosaltres" deia Adrienne Rich. Hi ha una nova relació de poder i sexualitat del neoliberalisme, és un escenari més complex que el de l’opressió patriarcal clàssica. Hi ha un canvi en la constel·lació poder, llibertat, sexualitat.
Judith Butler:
Potser mentre parlem d’una nova constel·lació hem d'entendre que vivim en un moment de reacció contra les lluites legals de gais i lesbianes. El moviment trans i les fites que ha assolit, la gent diu ‘com es possible que tinguem taxes tan elevades de femincídis a Nord Amèrica?’, hem d'entendre part de la violència com a política, no només és misògina, és una declaració política contra els drets humans de gais i lesbianes, trans, de viure una vida lliure de violència. Vivim un moment en què augmenta la ideologia antigènere que s'està difonent a través de l'església evangèlica.
No es que no hàgim aconseguit res, hem fet prèviament, hem de preparar els nostres pròxims passos, és una lluita continuada, amb una forma molt violenta, hem de pensar les formes de resistència en un marc transnacional, noves formes de solidaritat, i també penso que no podem permetre aquestes divisions tontes, el feminisme transfòbic no és feminisme. No hem perdut, la reacció s'està intensificant.
El feminisme sempre ha estat implicat en la lluita anticolonial i antidictatorial, el que no és antiracista no és feminisme, i el que no analitza la condició poscolonial també ens equivocarem si acabem sent sectaris i divisoris, cal una lluita, coneixement, molts idiomes, si hem de tenir una solidaritat transnacional.
Marta Segarra (presentadora):
Això que acabeu de dir ens transmet esperança, que ve del fet que com Butler ha recordat, l'essència de qualsevol.. és la oposició a l'altre, no som immutables, ens deconstruïm, ens reconstruïm,... és la capacitat de fer aliances la que ens permet actuar.
En termes de Hannah Arendt, m'agradaria que parléssim de les normes que no hem triat i que en certa mesura ens constitueixen, un context que no podem mai dominar del tot ni podem eludir, però la nostra responsabilitat política té a veure en ressignificar-lo, més que en lluitar contra la norma. La pregunta té un doble sentit
- D'una banda què opineu sobre "la norma". Totes dues heu subratllat que la norma cal combatre-la però no es pot suprimir, quina capacitat tenim d'acció per ressignificar la norma i fer les vides més ‘vivibles’?
- Una altra pregunta és sobre la "responsabilitat política", som responsables d'allò que no hem triat?
Fina Birulés
Respecte la qüestió de les normes, Judith Butler ja ha dit molt sobre aquesta qüestió, només som intel·ligibles si som interpretables des d'una norma, però sovint hi ha la sensació que el fet que estiguem constituïts d'allò que no dominem del tot genera més problemes que no resol. S'ha generat la possibilitat d'un nou marc de normes més inclusives, més amplies Això que anomenen la ideologia de gènere, des del Vaticà o des de Vox són reaccions al fet que s’està perdent l'anterior forma de naturalització, per això reclamen la família natural, institucionalitzada des del segle XIX, en plan papa, mama,...
No només s'hi juga aquest canvi, s'hi juga la llibertat de les persones, o els individus, si no entrem en grans debats sobre la llibertat...
La capacitat mínima és la de desplaçar-se, la de moure's, desplaçar-se física i també simbòlicament. No que tinguis un lloc assignat que si et mous del lloc que se t'ha assignat socialment, siguis objecte de violència.
És un intent de control físic i simbòlic el que s'està donant. Ens hi juguem alguna cosa important quan regalem la paraula llibertat al liberalisme.
És diferent la discriminació, de la violència.
Judith Butler:
La violència contra les dones atura el moviment de les dones, la violència és un atac físic dels assassins de dones i de trans, que no passa dins la violència institucionalitzada, cal pensar en la violència institucional de la policia, que és còmplice, la de totes les normes de la comunitat que diuen que matar una dona no és un crim, és en aquest nivell que jo penso que aquestes intervencions han de ser realitzades. Activistes de Ciutat de Mèxic em deien que tenen problemes amb els seus legisladors. Matar una dona és un crim contra la humanitat i es considera un delicte menor.
Massa sovint la gent s'hi conforma. Implícitament es refereixen a una llei tàcita, no escrita, que dóna el poder als homes i que està en tots els nivells de la societat.
Tinc una pregunta per la Fina, parles de llibertat però i l'acció? Als EUA parlem de llibertat individual i acció individual, el moviment "me too" tendeix cada cop a individualitzar-se més, tenim una individualització en sèrie, Ni una menos, és una col·lectivització activa, és la lluita contra l'enemic a la vida comunitària, quin tipus d'acció és Ni una menos? i com ens fa repensar les nocions convencionals de què és l'acció?
Fina Birulés
No hi ha accions col·lectives, hi ha aliances, hi ha participació en esdeveniments que són experiències polítiques perquè són experiència de col·laboració. És molt difícil parlar d'acció col·lectiva, però ocupacions, aparicions en l'esfera pública, irrupció i aliança permet que allò que no era visible ho sigui, "allò que era soroll sigui percebut com a discurs", com deia Jacques Rancière.
Ens cal un criteri per distingir ocupacions de l'esfera pública, com la vaga del 8 de març, o la ocupació de l'espai de Vox, que són maneres de fer visibles una voluntat d'exclusió. No qualsevol interrupció és necessàriament bona. Necessitem un criteri sobre democràcia radical, o com fem que la vida sigui més vivible, o un altre criteri és que no se suprimeixi l'espai "entre". Una cosa més interessant de l'Arendt és el fet de l'espai "entre" en l'espai públic. Pensar la comunitat en termes de distància i no de proximitat, en termes de relacions i no d’unanimitats. No hi ha acció col·lectiva, hi ha compromisos mutus que posen en evidència els discursos oficials o que circulen.
Marta Segarra (Presentadora):
Com combatre la violència fent polítiques de resistència no violenta?
Quines eines tenim per en situacions extremes per no haver de recórrer a la mateixa arma?
Judith Butler:
Si fem la pregunta així, amb el que tenim a l'abast, el que hem tingut tradicionalment a la nostra disposició, sembla que primer les manifestacions, com el 8 de març, van ser molt importants, però també perquè la llibertat d'assemblea i manifestació no està censurada o suprimida, i això no ho podem donar per fet. No podem pressuposar que no hi haurà un representant de l'estat que no consideri que aquelles manifestacions no són terrorisme, com passa ara a Turquia
Com practiquem accions no violentes en un món en què estem en risc que siguin tractades igual que les accions violentes, d'estar en presó o detinguts només per haver estat en una reunió, en una assemblea, una manifestació, davant d’un edifici. La lluita per guardar espais de pràctiques no violentes és una de les lluites, contra els règims polítics, de policia que utilitzen la seguretat com a repressió estatal, no podem ser una ànima bonica, sabem que estem actuant no violentament però en el mon on vius, es reanomenarà la teva acció com a violenta, hem d’oposar-nos a la violència i a la criminalització de la dissensió...
Fina Birulés
Hem passat una època, hem retornat a una vaga que en el segle dinou podia ser considerada violenta i avui torna a ser-ho. Hi ha una redefinició del que és violent, i aquí n'hem tingut mostres molt clares. Aquest és un moment molt perillós a moltes bandes del món des d'aquest punt de vista.
Marta Segarra (Presentadora):
La qüestió de la vulnerabilitat, s'havia pensat com una cosa que calia evitar, perquè ens fa més febles, també a les minories racialitzades. Això ho podem relacionar amb l'acció política, Butler s'ha fixat com l’acció es fa sempre a partir d'un cos. Sempre són els cossos els que estan involucrats en l'acció política.
Judith Butler:
En drets humans, en els discursos sobre polítiques i grups, has de pensar que pertanys a un grup vulnerable...
Els grups de dones es defineixen per la seva vulnerabilitat, i serveix a una forma de poder paternalista, estableix una jerarquia. Quin és l'objectiu? Alleujar el grup de la vulnerabilitat? Eradicar-la? Fer que el grup esdevingui invulnerable? No.
La norma masculina és la de la invulnerabilitat. No es tracta de convertir vulnerabilitat en invulnerabilitat, volem viure una vulnerabilitat lliurement en el món.
Els qui fan barricades, són molt vulnerables i molt coratjosos, i la vulnerabilitat i la valentia ve de la mateixa font, no pensem prou sobre com aquestes brutalitats estan interrelacionades. Quan parlem de vulnerabilitat no parlem d'un atribut subjectiu. Som vulnerables davant les infraestructures (habitatges, assistència sanitària, feina, ...). La vulnerabilitat està lligada a condicions socials. Som vulnerables davant una condició, si fan fallida, ens quedem sols. La vulnerabilitat no és un estat estàtic, és una cosa que articula les relacions.
Fina Birulés
Deixar d'entendre la vulnerabilitat com a "privació". No estem soles en el món, estem en un món d'institucions que ens constitueixen i ens marquen.
Sempre actuem en una escena en què hi ha altres, i en aquest sentit som dependents, difícilment ens podem considerar radicalment autònoms.
L'autonomia l'adquirim en la interdependència. No fem com el Baró de Muchausen que surt d'un pou estirant-se dels seus propis cabells.
Som responsables d'aquest món que hem heretat? si que ho som, d'allò que no hem fet.
Hannah Arendt (1943, ‘Nosaltres els refugiats’) deia el perillós que resulta ser innocent en el món contemporani. Declar-se no responsable, és ser substituïble per un altres, ser expulsat de la societat, la impoliticitat, l'exclusió de la ciutadania.
Judith Butler:
Les nocions de responsabilitat han de ser distingides del liberalisme clàssic, els contractes ens responsabilitzen, som responsables.
Som responsables d'un món que no vàrem fer. Si pensem en les condicions econòmiques dels migrants i de les persones desposseïdes.
Per exemple els Rohingya o els musulmans a la Xina, el nombre de sirians i persones del Nord d'Àfrica. Hem d'entendre que hi ha una responsabilitat global.
Hauríem d’entendre el concepte d'obligació global, amb aquells que no coneixem, en un marc planetari. Això també implica una obligació d'intervenir en l'escalfament global, el nombre de persones que viuen en precarietat, i misèria, en centres urbans o regions metropolitanes, m'agradaria mes pensar en aquesta intersecció entre l'ètica i la política.
Marta Segarra (Presentadora):
De quina manera penseu el paper de l'art i la literatura en la vostra filosfia
Judith Butler:
Cada vegada que llegim un testimoni o un relat d'un conflicte es fa amb una serie de tècniques narratives, la literatura és un camp que serveix per conèixer el món i ens permet qüestionar perspectives, i ocupar noves perspectives, viure en perspectives impossibles que ens permeten qüestionar l’status quo. Podem exposar la realitat com és però també podem empènyer els límits del que ens diuen que es realista, però són raons per lluitar, ens calen aquestes perspectives per no esdevenir totalment integrats en la realitat com ens diuen que està constituïda.
Per exemple si argumento a favor de la no-violència em diuen que és poc realista, jo responc que això és positiu, cal ampliar la realitat.
El president dels EUA no llegeix, però cal passar una mica de temps aprofundint per entendre les coses, no jutjar de manera superficial, la literatura ens ensenya una pràctica de paciència critica que serveix per mirar la vida.
Marta Segarra (Presentadora):
Només hi ha temps per 3 preguntes.
Intervencions del públic
Pregunta:
Moviments que tendeixen a secularitzar idees conceptuals, idees que són perilloses.
Judith Butler
Els dos moviments que menciones el cientisme (‘scientism’), em pregunto si... potser vols dir que hi ha una marginalització de la religió a través de moviments seculars? Hi ha gent que està implicada en estudis religiosos que també entren en debats seculars i mantenen la complexitat, molta gent que viu en societats en què hi ha lleis seculars i lleis religioses ho estan negociant constantment, a vegades amb conflicte altres no. No sé si he acabat d’entendre la pregunta...
Pregunta:
Dieu que el feminisme als EUA no és acceptable quan no condemna la transfobia, però ho veiem constantment en la nostra societat,...
Judith Butler:
Vam veure el problema del feminisme en un marc capitalista i neoliberal, amb Hillary Clinton,i aquest tipus de feminisme està... el feminisme és important però no es el marc d'anàlisi de tot, intersecciona amb la lluita de classes i altres marcs. Les dones tenen els nivells d'analfabetisme i pobresa més alts. Les lluites s'han d'interseccionar. Si estàs a risc de despossessió, si ets una emprenedora de tu mateixa, aquestes condicions distorsionen la percepció de desigualtat. aquesta noció de desigualtat pot ser distorsionada.
Hannah Arent no va poder pensar en el tema econòmic molt profundament. A ella li preocupava el tema de la mà d'obra. Molts estudiants al meu país tindran deutes tota la seva vida.
Un dels problemes per països ultracapitalistes és que s'entén la llibertat com a llibertat d'oportunitats, és molt difícil de ressignificar.
Fina Birulés
El feminisme no pot ser l'explicació de tot, és una perspectiva que necessita altres anàlisis, i a vegades pren posicions, els feminismes poden ser molts, no un que prengui totes les perspectives, i sempre amb la voluntat de fer un debat que no es trenqui.
Tradicionalment, al feminisme se li ha demanat que sigui capaç de respondre a tot el que passa al món, és una cosa que no es demana a altres moviments. Cal encarar els problemes concrets que van emergint en cada moment, des de la perspectiva feminista però amb altres anàlisis.
Pregunta:
Com hem de tractar les estructura sistemàtiques, que permeten la violència contra les dones. Com reconsiderem aquest concepte per fer-ne el centre d'una acció reivindicativa
Judith Butler:
Considero que les accions del 8 de març van ser en contra de la violència. Qualsevol podia formar-ne part. Ningú necessita saber quin gènere tens. Si et trobes en una situació homofòbica ets benvingut en una mani antihomofòbica, no cal que n'hagis estat víctima. Protegir l'expressió política, el dret a protestar. En els sistemes penitenciaris globals creixents, que són camps de detenció sense assessorament legal, les dones hi estan presents i les feministes també, perquè ho consideren un tema feminista. No cal la categoria ‘dona’ per ser feminista. Hi ha feministes que no són dones, altres son... tots/tes hi són convidats/des, uns som nascuts mascle i altres femelles, i que així sigui!
Nota dels apuntaires: Hem transmès a l'organització la gran quantitat de preguntes que han quedat aquí sense possibilitat ni de ser preguntades. En pròximes xerrades, aquests dies, es mirarà de facilitar que puguin arribar als ponents.
Preguntes per a la taula
Posa les teves preguntes a la llista següent i la persona que modera les tindrà en compte.
- Coneixen "Persèpolis", la novel·la gràfica autobiogràfica de Marjane Satrapi, una dibuixant iraniana resident des de fa molts anys a França i activista feminista? Tant en cas afirmatiu com negatiu, què tenen a dir sobre la qüestió del gènere des d'una perspectiva transcultural?
- Què pensen vostès de la gènesi del gènere efectuada per les tres religions monoteistes amb llibre Sagrat (judaisme, cristianisme i islam) i en quina mesura es pot rastrejar la seva imposició de l'heteropatriarcat també en el laïcisme i les seves darreres manifestacions -concretament la tecnociència i els seus dominis?. D'altra banda: invertir quelcom és canviar-lo?
- Per a Judith Butler: Ha dit vostè que un feminisme que no sigui antiracista, no és feminisme. Un feminisme que no sigui antiespecista, és feminisme? Pot ser feminista una persona que defensa els drets de les persones però que no té en compte l'explotació i desigualtats que exercim envers els animals no humans? Gràcies!
- Per a Judith Butler: Ha dit que el feminisme ha de ser antirracista, decolonial. Tot i així, han sorgit critiques en relació a la conceptualització de la teoria queer; critiques en el context Llatinoamericà que giren entorn a la colonialitat d’aquesta teoría queer, posant èmfasi en que és una teoría occidental, colonial, elitista i acadèmica. Què en pensa d’això?
- Les dones no som una minoria, de fet, numèricament som una majoria; hi ha més dones que homes. Des del punt de vista biològic, això garanteix la reproductibilitat de l'espècie. No obstant, és cert que aquest és un aspecte que continuem dient de forma sorprenent. Com es podria revertir aquesta imatge i percepció -com a minoria- que tenim les dones de nosaltres mateixes.
- Ha destacat la importància de reconèixer les violències que es dóna cap a les dones, de visibilitzar-les. Tot i així, en la teoría queer exposa que la diversitat sexual i de gènere és tan diversa com hi ha persones, que tots els desitjos sexuals humans són igualment singulars, rebutjant així qualsevol categoria. Creu que no és necessari identificar-se amb categories no normatives com poden ser trans, bisexual, gai o lesbiana (o entre d’altres), no reconèixer-se en un món que les invisibilitza, tenint en compte la importància del llenguatge per visibilitzar i reconèixer les violències que es donen en un entorn cis-heteronormatiu?
- Can anybody ask Butler about the Catalan political situation? What does she think about it, is she familiar with it? Is it a fortbidden topic?
Glossari "ciutat diversa" del "Núvol" https://www.nuvol.com/noticies/glossari-ciutat-diversa/
cisgènere, transgènere, trans*, feminicidi, feminisme decolonial, heteronormativitat, heteropatriarcat, homonacionalisme, homonormativitat, interseccionalitat, intersex, llenguatge inclusiu, mansplaining, micromasclisme, pansexual, performativitat, pinkwashing, purplewashing, poliamor, queer, subalternitat;
Notícia a Núvol
Fina Birulés, Què és una dona?
De Montse Barderi · Tots els drets reservats · Enllaç a la font
Notícia a Núvol
Judit Butler. Biopolítica de la migració.
De Bel Olid · Tots els drets reservats · Enllaç a la font
Notícia a Catalunya Plural
“És més fàcil mantenir la lluita quan saps que no estàs sol: depenem dels altres”
De Yeray S. Iborra · CC-Reconeixement CompartirIgual · Enllaç a la font
Crònica a Núvol
Fina Birulés i Judith Butler: la urgència de pensar al carrer
De Júlia Vernet · Tots els drets reservats · Enllaç a la font
Vídeo
Enregistrament audiovisual de l'esdeveniment o continguts audiovisuals relacionats.
Martina Casanovas parla de la Biennal i comenta aquesta xerrada i la de "la ciutat de les dones"
Registre en vídeo de la xerrada.
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques > vídeo
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges
-
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: centralitat de la norma, performativitat del gènere, transmissió, tradició, sexualitat com a tema acadèmic, me too, vaga 8 de març, feminisme institucional, figura de "la noia com cal", ocupació lúdica, jo natural vs. jo social, sexe en transició, constel·lació poder-llibertat-sexualitat, feminicidis, violència política, violència misògina i antifeminista, feminisme transfòbic, autonomia, resignificar les normes, normes d'intel·ligibilitat, cultural vs natural, ideologia de gènere, família estandaritzada, formes de normalitat, discriminació vs violència, violència institucional, crim contra la humanitat, vida vivible, resistència no violenta, dissidència, resignificar, vulnerabilitat, responsabilitat vs innocència, obligació global, relat, ateïsme, ciencisme, falsa ciència, feminismes vs feminisme, trans, ciutat diversa, gènere
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Judith Butler, Fina Birulés
Persones mencionades: Hannah Arendt, Rosa Rius, Jacques Derrida, Marta Segarra, Adrienne Rich, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Baró de Münchhausen, Hillary Clinton, Donald Trump, Hölderlin, Rilke
Projectes mencionats: Me too, Ni una menos, Vaga feminista 8 de març
Organitzacions mencionades: Vox
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- Fina Birulés i Judith Butler són dones extremadament coherents amb el seu pensament.,
- El gènere és sempre un problema de traducció (Judith Butler) ,
- Vivim un moment en que augmenta la ideologia antigènere que s'està difonent a través de l'esglèsia evangèlica (Judith Butler) ,
- No hem perdut, la reacció s'està intensificant (Judith Butler) ,
- No és feminisme si és transfòbic i/o racista (Judith Butler) ,
- Necessitem reafirmar les nostres aliances i no pas esdevenir sectaris (Judith Butler) ,
- ...realment s'ha generat la possibilitat d'un nou marc de normes més inclusives (Fina Birulés) ,
- la llibertat té a veure amb la capacitat de desplaçar-se física o simbòlicament" (Fina Birulés) ,
- En lloc d'individualització rere individualització, cal buscar l'acció col·lectiva (Judith Butler) ,
- És molt difícil parlar d'acció col·lectiva (Fina Birulés) ,
- Quin tipus de replantejament de l'acció suposa el moviment "Ni una menos"? (Judith Butler) ,
- Ens calen criteris per discriminar moviments com els que ara citàvem (Me too, Ni una menos,...) per distingir-los d'irrupcions de l'espai públic com les de VOX (Fina Birulés) ,
- Com practiquem accions no violentes en un món en què estem en risc que siguin tractades igual que les accions violentes, d'estar en presò o detinguts només per haver estat en una reunió, en una assemblea, una manifestació, ... (Judith Butler) ,
- Prenem el risc de ser criminalitzats en ser dissidents (Judith Butler) ,
- Sempre són els cossos els que estan involucrats en l'acció política (Marta Segarra) ,
- No es tracta de convertir la vulnerabilitat en invulnerabilitat (Judith Butler) ,
- La vulnerabilitat està lligada a la condició social (... i) no és quelcom estàtic (Judith Butler) ,
- La vulnerabilitat no és una mancança. La vulnerabilitat té una part lluminosa (Fina Birulés) ,
- ens podem considerar radicalment autònoms (Fina Birulés) ,
- No estem soles en el món (...) sempre actuem en una escena on hi són els altres, som dependents (Fina Birulés) ,
- Som responsables d'aquest marc de relacions socials que hem heretat? Som responsables d'allò que no hem fet (Fina Birulés) ,
- La cruïlla entre l'ètica i la política és la responsabilitat global en un marc referencial planetari (Judith Butler) ,
- La literatura ens permet adoptar perspectives impossibles en la realitat. Utilitzem la no realitat i l'impossible. Necessitem tenir aquestes perspectives per no tenir atrinxerada la realitat. (...) La literatura ens ensenya una mena de praxis de la paciència que és favorable en la vida pública i personal (Judith Butler) ,
- El feminisme és important, però no és el marc general d'anàlisi: hi ha d'haver la intersecció de la lluita de classes, per exemple (Judith Butler) ,
- El feminisme no pot ser l'explicació de tot. Necessita el suport d'altres anàlisis i d'altres lluites. Els feminismes poden ser molts: no n'hi ha d'haver només un, de feminisme, que inclogui totes les perspectives (Fina Birulés) ,
- Ningú no ha de saber quin gènere ets per poder participar en les manifestacions a favor de... (Judith Butler) ,
- La pluralitat forma part de qui som, és una de les coses meravelloses del feminisme (...) és un bon món aquest (Judith Butler)
Resultats
Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.
Preguntes obertes
Preguntes que queden obertes.
- Què ens pot aportar "Persèpolis", la novel·la gràfica autobiogràfica de Marjane Satrapi, dibuixant iraniana resident des de fa molts anys a França i activista feminista, sobre la qüestió del gènere des d'una perspectiva transcultural?,
- Es produeix la gènesi del gènere en les tres religions monoteistes amb llibre sagrat (judaisme, cristianisme i islam)?,
- En quina mesura es pot rastrejar la imposició de l'heteropatriarcat en el laïcisme i la seva manifestació actual en la tecnociència?,
- És la Teoria Queer una teoria occidental, colonial, elitista i acadèmica?,
- Si les dones som més de la meitat de la població, com es podria revertir aquesta imatge i percepció de les dones com a minoria que tenim de nosaltres mateixes?,
- El procés d'institucionalització del feminisme l'ha convertit en poc revolucionari i n'ha deixat de fer partícip a la ciutadania?,
- Hi ha en el neoliberalisme un canvi en la constel·lació poder-llibertat-sexualitat que la diferencia de l'opressió patriarcal clàssica?,
- La intensificació de la violència contra les dones i el discurs contra la "ideologia de gènere" pot ser un indicador que el feminisme no ha perdut però que la reacció s'està intensificant?,
- Com podem practicar accions no violentes en un món en que són tractades i reprimides com si fòssin accions violentes?,
- Som responsables d'un món que no hem fet, d'unes condicions econòmiques i polítiques que no hem decidit? Si ho som com hi hem d'intervenir?,
- Si volem mantenir-nos vulnerables i alhora lliures, com fem una vulnerabilitat coratjosa que no impliqui privació?,
- Com hem de tractar les estructura sistemàtiques que permeten la violència contra les dones?,
- Com podem utilitzar el relat, la literatura i l'art per imaginar altres possibilitats i així empènyer els límits del que és realista?
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Conclusions
- Acords
- Tasques a fer
- Temes pendents
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Pl. Coromines · Pl. Coromines Barcelona
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal