TeixiReptes: 
Ciutat oberta 2018. Refugiats a Europa. Una crisi d’hospitalitat 2018/10/21
De teixidora
Ciutat oberta 2018. Refugiats a Europa. Una crisi d’hospitalitat
Quan: 21-octubre-2018 · Hora: 12:00 - 13:30· On: CCCB – Pati de les Dones · Carrer Montalegre,5 Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català, es-castellà Organitza: Ajuntament de Barcelona
Hashtag:#ciutatoberta_Xarxes socials:
@bcncultura
Xerrada dins de Ciutat Oberta Biennal de pensament 2018, una serie d'esdeveniments i xerrades, entre el 15 i el 21 d'octubre, a les places, als mercats i als barris, a les biblioteques i centres cívics de la ciutat de Barcelona per connectar el debat sobre el paper de les ciutats d’avui amb els grans reptes de la societat contemporània.
“… Quines són les causes i els factors que han empès milions de persones a abandonar la seva terra? Quins canvis globals i estructurals cal impulsar per posar fi als desplaçaments forçats? Quina ajuda immediata i a llarg termini podem oferir als migrants? Experts, testimonis i representants d’entitats locals confrontaran les seves experiències i coneixements en una taula de diàleg sobre els moviments migratoris i l’arribada de refugiats a Europa. Amb Proactiva Open Arms. Després d’aquesta taula rodona hi haurà un concert de Gani Mirzo i Neila Benbey, dos músics que proposen un recorregut per sonoritats mestisses provinents de les diverses ribes del Mediterrani. Aquest concert està impulsat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Documentació d'aquesta sessió
· 
apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/ciutatobertacrisihospitalitat
Jordi Armadans, Blanca Garcés i Nour Salameh; modera Xavi Rosiñol Martínez
Moderador:
Xavi Rosiñol Martínez
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha especialitzat en migracions i, actualment, treballa als serveis informatius de TV3. Abans, va dirigir i presentar el programa La tribu de Catalunya Ràdio (2013-2016) i va ser sotsdirector d'Els matins de TV3. És voluntari de Casa nostra, casa vostra, entitat que va impulsar la campanya de comunicació #VolemAcollir.
Xavi Rosiñol
Utilizar els espais publics per debatre temes tant importants com la crisi d'hospitalitat.
Vull parlar-vos de dues persones.
Bari, un noi de Guinea, volia fer trajecte Líbia-Itàlia, en el tercer intents es va trobar amb un vaixell de rescat de #org Open Arms, i això va fer que es convertis en un sobrevivent i ara visqui a Catalunya. M'exlicava que va passar 17 mesos a Líbia vivint un infrern de tortures. Li feia mal la pell de dormir a terra.
Quan jo el vaig coneixer estava en una residencia, Blumen d'Espluges de Llobregat, i hi havia dormit en un matalàs des de feia 8 mesos
A Líbia va ser en un centre de detenció ilegal, demanaven 1200$ a la seva família perquè el deixessin marxar. Dormia al terra i el van fuetejar, em va ensenyar les marques, va creuar el mar per tercera vegada, havia estat interceptat dues vegades pels guardacostes libis. El tercer cop preferia ofegar-se que tornar a Líbia, per sort el van rescatar.
Ahmed, el vaig conèixer fa 2 setmanes. Va fugir d'Aleph (Síria) amb 15 anys, ara en té 22. Va arribar amb el grup petit de poquíssimes persones dels camps de refugiats de Grecia que van poder venir cap aqui. Va dir que no es volia quedar perquè tenia familia a Alemanya, va estar 10 mesos a Stutgart estudiant alemany, quan una nit a les 4h de la nit va trucar la policia amb una ordre de devolució segons el # Conveni de Dublín
que implica que quan una persona ha entrat a Europa per Espanya, per exemple ha de fer la solicitud d'assil aqui i no a alemanya, el van deportar i el van deixar a l'areoport de Barajas, a Madrid, el van arrencar del lloc on s'havia començat a establir, i del futur que s'havia començat a construir, havia començat a aprendre alemany, tenia una mica de familia. Va preguntar a Madrid "cap on vaig?" i li van dir "España es muy grande, vete a dónde quieras". Va seguir l'únic contacte, un educador social que havia conegut.
El problema no són les xifres de refugiats, sino com els governs han deixat de donar hospitalitat.
Avui ens acompanyen:
Nour Salameh
Doctorada en Història per la Universitat Rovira i Virgili i membre d'UNESCOMED – Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània. Durant els sis darrers anys, ha col·laborat amb diverses institucions, ONG i altres organitzacions en zones de conflicte. Actualment treballa a l’Institut Europeu de la Mediterrània – Programa de Gènere, proporciona assistència tècnica a la Fundació Euro-Mediterrània de Dones i exerceix la docència en el màster d’Estudis Àrabs Contemporanis de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans de la revolució síria era redactora de notícies i traductora de l'Estació de Ràdio de Damasc i a l'Agència Siriana de Notícies.
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau (FundiPau). Ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Seguint amb aquestes línies, Jordi Armadans és membre de la International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN). També ha escrit articles a diversos mitjans, com al Diari Ara, a Sentit Crític o Vilaweb.
Riccardo Gatti coordinador d'OpenArms
Blanca Garcés
Investigadora de l’àrea de migracions del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). També és professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona i membre de la xarxa europea IMISCOE. En els últims anys, el seu treball s’ha centrat en els discursos polítics al voltant de la immigració i el disseny de les polítiques d’integració. També analitza les polítiques i els discursos sobre els refugiats des d’una perspectiva europea comparada. Juntament amb Rinus Penninx, ha publicat el llibreIntegration Processes and Policies in Europe (Springer, 2016).
Xavi Rosiñol
La Nour va nèixer a Oms a Síria, va arribar amb visat d'estudiant a l'inici de la guerra, va tornar a Turquia va entrar a Siria de nou com a cooperant i ara viu a Torredembarra
Nour Salameh
Tengo que confensar que es difícil contestar como he seguido la Guerra a Síria.
Desde que llegué aquí, como para muchos sirios y sirias, ha habido una revolucion, que continua, y frente a esta revolucion, tengo una mezcla de sentimientos:
1. Tristeza, 90% de las infraestructuras de Síria están destruidas por sus propios hijos. Por como un país unido, con diversidad religiosa y cultural, se ha convertido en un país fragmentado.
hoy en dia tenemos 6 ejércitos operando en el pais, issis, eeuu, rusia, iran, apoyo logístico de china, y 25 milicias que apoyan al ejército sirio
2. Enojo frente a la indiferencia, por la inacción de la comunidad internacional, por los gobiernos que nos dan sermones sobre derechos humanos cuando ellos no los cumplen, y por el intento de normalización de la dictadura
3. Decepción. Por el poco interés que la gente tiene. No hay curiosidad, hay indiferencia, la gente dice: "Síria es algo complicado, no vamos a ponernos ahí".
Miran a Isis, pero alli en medio hay mucho mas.
4. Agradecidmmiento, a vosotos que venis a expresar vuestra empatia y solidaridad, no se cuanta gente salio a las calles hace un año para decir 'casa nostra es casa vostra'
5. Orgullo. Estoy orgullosa del pueblo sirio, de la sociedad civil. Los que están ahí están intentando inventar modelos democráticos frente a una dictadura de muchos años, estan intentando mobilizarse, decir que somos una sociedad, somos ciudadanos. queremos ser ciudadanos que pueden elegir.
Volvemos a la "decepción" y "tristeza", hemos sufrido algo muy fuerte y choca la inacción e indiferencia. En 2013 hubo un ataque muy fuerte con armas químicas, con miles de muertos y no habia nadie en la calle protestantdo. Hay 14.000 personas que se ha documentado que han muerto bajo torturas.
Las fotos de @ Cesar, es una persona que trabajaba en los centros de detencion del gobierno sirio hacia fotos de los muertos para que quedara constancia, en 2014 hicieron un informe con #org Human Rights Watch para documentar que 12.000 o 14? habian muerto torturados. Hay 80.000?? que siguen desaparecidos.
6. Felicidad y alegria. Sólo con ellas podemos enfrentarnos a cosas como estas tan terribles que pasan en el mundo.
7. Esperanza porque a pesar de toda la destrucción hay un movimiento increible de organizacion y emencipación feminista, estamos inventando una nueva identidad, nuestra memoria.
Xavi Rosiñol
Després parlarem amb Nour de nou
les nacionalitats que mes demanen assil a Barcelona ara són procedents de veneçuela colombia i hondures, la majoria arriben per l'areoport del Prat
la realitat dels que demanen assil és molt complexa, mes que el que la percebem, oi jordi?
Jordi Armadans
En el cas de Veneçuela la repressió política,
Colombia es un cas de conflicte armat intern, llargament enquistat tot i que ara estem amb un procés de pau encarrilat, segueix havent-hi molta violencia
En el cas d'Hondures tot i q no hi ha conflicte armat, es dels paisos amb mes nivells d'homicidis del planeta, acaben patint una agressio als seus drets i maneres de supervivencia.
Més enllà de barcelona, el nombre de refugiats 68.500.000 en el mon segons #org ACNUR.
Si podem els països del món en ordre de població el "País dels Desplaçats" seria el 20è. 40 milions desplaçats interns i 25 milions que han deixat el seu estat.
Tots ells han hagut de fugir d'una guerra o violencia o mort probable, la Nour comparteix nacionalitat amb una noia que també va venir a Barcelona que va fugir, era estudiant, i va anar veient que els seus amics i companys anaven desapareixent i tenia un dubte raonable que no li passés a ella.
O dones que han patit violacions reiterades en conflictes armats i que no volen que les seves filles pateixin el mateix.
La gent marxa contra la seva voluntat, es voldrien quedar. Fa sis anys hi havia 20 milions menys que ara, i si no canviem la tendencia d'aqui a uns anys seguirem parlant de mes gent.
L'altre factor qualitatiu és que el 52% de desplaçats són menors de 18 anys, tindran una motxila emocional, mes enllà del drama del present. Estem parlant el drama de futur de conseqüències imprevisibles.
Elements relacionats al creixement de refugiats creix: en la dècada 2000 va crèixer el nombre de conflictes armats i la del 2010 altre cop va crèixer. Si hi ha conflictes armats, i hi ha morts, i hi ha inseguretat esta clar que hi haura refugiats, i el 2015 i 2016 europa descobreix que hi ha una crisi de refugiats, pero ja es veia a venir.
Una de les grans funcions que hem de fer és combatre els discursos de que els refugiats ens estan envaint.
Només el 15% de refugiats està sent acollida per estats occidental. El 85% ho estan fent estats no-occidentals.
L'esforç no l'estem fent nosaltres, no es pot dir que europa esta essent envaida o colapsada pels refugiats.
Xavi Rosiñol
Aproximadament 60.000 persones han estat salvades per Proactiva OpenArms.
pero al mateix temps les ongs han començat a estar perseguides a Europa
Pregunta: us sentiu més perseguits, respectats o estimats?
Riccardo Gatti
Depén d'on ens ubiquem per donar resposta:
1. Institucions europees: reconeixements i premis, alguns suports de persones, actuacions directes de criminalització per part d'autoritats europees.
2. Instituciones italianes. en italia igual con las instituciones, alli nos sentimos criminalizados y atacados, los abogados nos han dicho que según las normativas internacionales deberiamos desembarcar las personas en italia a pesar del riesgo de ataque por parte de las autoridades italianas
3. Sociedad civil y algunos ayuntamientos italianos. Nos han invitado al ayuntamiento de Milan porque si que hay una parte de la sociedad civil que nos apoyan, y nos miran como un punto de referencia como acción libre y transparente en lo que se trata a los derechos humanos en el mar y en la vida.
Pero en Italia tuve que bajar de un taxi, porque el taxista al darse cuenta que era de OpenArms empezó a hacer un discurso criminalizando las personas migrantes y alardeando de los edificios construidos por @ Mussolini.
Si que está filtrándose por los medios, los social media, un apoyo a nuestro trabajo pero sigue siendo marginal, en Italia normalmente no digo lo que hago, la semana pasada en Valencia, para poner en marcha una semana de sensibiliaciòn, estabamos en un restaurante charlando sobre lo que se dice en las redes, y dos chicas se levantaron de la mesa del lado y nos agradecieron nuestro trabajo.
En la sociedad española y especialmente la catalana esta solidaridad es importante.
Hemos visto como el discurso ha ido creciendo, la criminalización del emigrante africano y del próximo oriente. Porqué en Italia no hay un sentimiento en contra de la inmigración sudamericana o china. Se está creando un discurso alejado de la realidad.
Xavi Rosiñol
S'han complert 5 anys de la tragèdia de Lampedussa en que van morir a mes de les 366 persones i va haver-hi 155 supervivents
L'alcaldesa de Lampedussa va dir que no sabia on posar els vius, però tampoc els morts.
Blanca, què ha cambiat en les politiques europees des de fa 5 anys
Blanca Garcés
Què ha canviat? Què entenem per salvar vides al mar?
El govern Italià va respondre a la tragèdia de Lampedussa el 2013 posant en marxa l'operació Mare Nostrum, per rescatar vides a italia i a siria
Va durar poc més d'un any, va salvar 170.000 vides, equivalent al municipi de Sabadell
El 2015 va canviar el què entenem per salvar vides al mar, va començar la "crisi de refugiats".
Va ser la política de lluitar contra les "mafies de traficants". L'objectiu va deixar de ser les persones i va passar a ser les mafies de les barques que els transportaven, es va començar a parlar de rescats preventius L'objectiu era evitar que arribéssin.
Jean Paul Juncker havia fet un mea culpa i després la lluita contra els traficants va traspassar la culpa a l'altre costat. Com més cruels es pinten els traficants més s'exculpa la UE.
abandonament progressiu dels rescats al mar, primer a italia despres a nivell europeu i despres l'expulsio i criminalitzacio de les ongs la idea es que si saben que no seran rescatats no sortiran, "mata un migrat per salvar un migrat"
Les operacions de rescat no tenen aquest efecte, estan disposats a saltat al mar encara que aixo impliqui morir en l'intent
Salvar vides ha suposat també deixar el "rescat" en mans de la guarda costera de l'altre costat. La Guarda Costera líbia té el control de les seves aigües i també de les aigües internacionals.
Més enlla de les condicions en que es donen els rescats, pero vol dir que els barcos libis poden fer el que els europeus no poden fer. seria la violació del principi de no-refoulement (de no retorn)
, del # conveni de ginebra, no poder tornar la gent als paisos on estan en perill
Veiem:
1. Fronteres cada vegada mes blindades i mortíferes. La frontera sud espanyola ha estat laboratori de les polítiques de frontera EU.
2. Veiem a partir de 2015 una política d'externalització del control de fronteres cap als països veÏns, en cooperació en matèria de control fronterer.
3. Paràlisi institucions EU. El # sistema de Dublin no funciona i no es canvia. Merkel ho va dir clarament aquell agost de 2015 progressiva hegemonització dels discursos de la dreta que han estat assumits pels discursos mainstream i això es molt greu perquè ens falta una alternativa.
Xavi Rosiñol
Acabo de veure un missatge, avui hi ha hagut un salt a la tanca de Melilla i hi ha com a minim una persona morta.
M'agradaria sumar una imatge i una dada a l'anèctoda de les noies que a València van felicitar l'equip de OpenArms. Jo vaig estar a bord la nit de l'arribada de l'Aquariius a València. Un diumenge de sol, molta gent prenent paelles, etc, era un contrast quan va arribar el vaixell la gent que passejava pel port va començar a aplaudir al vaixell que arribava.
La dada:
Una enquesta del #... research que diu que Espanya és un dels paisos mes disposats a acollir, el 86% dels enquestats a espanya deien que si, mentres 36% Israel, Estats units?¿?
Pregunta:
Hi ha una anomalia en aquest pais?
Jordi Armadans
A vegades no acabem de percebre les coses bones que es fan, la mani "casa nostra, casa vostra", els actes que es van fer a tot catalunya, una taca que es va escampant va ser un antidot al discurs xenofob que està recorrent Europa.
Molts llocs d'Europa es deia què s'ha fet a Barcelona que es pugui replicar aquí, Qualsevol cosa que es fa en clau de sensibilització és bo perquè va quallant. En molt països d'europa dir públicament que estàs a favor d'acollir refugiats... i t'ho calles. S'ha guanyat una hegemonia que s'ha de guardar i s'ha d'escampar.
Blanca Garcés
Sovint els refugiats son aquells desitjats que no acabaen mai d'arribar, i els no desitjats son els que sí que arriben: els que arriben per la frontera sud espanyola i pels aeroports
La preocupació sobre la migració ha augmentat coincidint amb la crisis dels cayucos 2006, i al 2018 a traves de la frontera sud,
Però la preocupació va lligada a (des)control de frontera i no a la possible convivència amb els refugiats.
El context economic, la crisi economica ha afectat sobretaot als joves i inmigrants, són sectors no suceptibles de comprar el discurs anti-immigració.
Per tant la competència pels recursos no és tant gran.
El proces de construcció nacional, es un procés inacabat, fallit, no sabem o no tenim consens sobre qui som nosaltres i per tant es mes facil identificar l'altre.
Xavi Rosiñol
M'estàs dient que mentre la dreta espanyola parla dels catalans no parla dels immigrants?
Blanca Garcés
jo això no ho he dit, fixem-nos en els atentats que va haver'hi, vam sortir denunciant la xenofobia, ningú va declarar la guerra i ningú va criminalitzar la immigració.
Jo no parlaria d'anomalia, parlaria de "singularitat".
Els grans debats van ser sobre la competencia de les policies, les xarxes socials es van dir moltes coses i algunes molt greus pero no en els mitjans de comunciació mainstream.
Xavi Rosiñoll
Volia preguntar a la Nour si t'has sentit acollida
Nour
Jo sí, però molts companys no.
A Catalunya és un cas singular.
En altres llocs d'Espanya hi ha voluntat d'acollir i un discurs menor de xenofobia que altres llocs d'europa.
Però el refugiat que arriba se sent sol.
Jo conec una dona major que li va passar el mateix que tu has explicat, va arribar a Espanya i va anar a Alemanya on tenia família, la van retornar a Barajas i li van donar un paper escrit amb on havia d'anar ella és analfabeta i només parla àrab. Per sort va trobar algú al carrer que parlava àrab.
Los refugiados, haciendo la comparacion entre espanya i alemania, en Espanya no són las autoridades las que acojen a los refugiados y son las personas organizadas, en Alemania es al revés, la administración acoje y una parte importante de la ciudadanía está en contra.
Xavi Rosiñol
en el procés d'acollida,els regugitats tenen habitatge garantit durant 6 mesos, què falla?
Nour
Falta una medicación cultural, las personas que acaban de llegar estan en un estado psicologico muy bajo, vienen de una situación muy dura, no pueden integrarse en el mercado laboral en 6 meses, no hay buena comunciación entre las autoridades y las personas refugiadas, ni con la población civil organizada, las personas nos ofrecen ayuda y las administraciones dicen esto no puede hacerse así
Xavi
Explicaves que algú s'havia trobat una traductora per anar al metge que parlava àraba del Marroc i que era quasi impossible traduir a algú de Síria.
Nour
no era cualquier medico, era un psicologo, el arabe del norte de africa es distinto del que hablamos en síria, libano y palestina. No tienes confianza con este traductor, como para ir al psicologo y contarselo todo.
Es un ejemplo pequeño.
También están los trabajadores sociales que no conocen de dónde vienen las personas, es distinto alguien que huye de una situación económica que alguien que huye de una guerra o situación de conflicto. No se le puede tratar igual.
Blanca
que falla en el sistema d'acollida, des del CIDOB estem estudiant els sistemes d'acollida comparada amb els sistemes europeus, el sistema d'aqui (Espanya) es fomentar l'autonomia, 6 mesos d'acollida i després integració en els entorns immediats, com a pricnipi no esta malament, en altres paisos europeus la tendencia es aillar-los en camps a les afores sense integrar-los perque si es resol negativament se'ls pot deportar
Què falla?
Fallen els plaços, els processos son lents, trigues mesos a inciar el proces d'acollida
Si no entres en el sistema estatal d'acollida no tens el pis d'acollida, mentre on vius? vius, vius al carrer.
Els plaços son curts, disposen de 6 mesos en un pis d'acollida, despres en 6 mesos es dificil haver entrat en el mon laboral i trobar un pis, pel context tambe es dificl
Com deia la Nour falla la governança, és un sistema molt centralitzat, on les institucions municipals i autonòmiques que són les que tenen competència en integració no tenen un paper i tampoc les organitzacions d'acollida.
Riccardo Gatti
las otras sociedades civiles, hay una desconexion total entre las necesidades reales de las personas que llegan y las dinamicas puestas en marcha por las administraciones por negligencia o por el...
Es clara la dificultad para los menores el dia antes de cumplir los 18 años y el dia despuees
Amb les persones rescatades en que podem mantenir contacte hi ha molta dificultat en integració mínima per poder accedir al suport.
La sociedad civil tiene mucho poder y puede impulsar dinámicas realistas para conseguir la integración, para que no se cree un sentido de diferencia que pueda alimentar los discursos xenófobos
Xavi Rosiñol Martínez
Com us expliqueu que aquests discursos xenòfobs comencin a gobernar a Europa
Jordi
La gestió i la cogestió de la crisis economica i la crisi d'austeritat ha generat vulnerabilitats en moltes parts de la població. això ha generat inquietud
Ens pensavem que europa era un continent amb drets humans molt solids i resulta que no
El problema principial de l'extrema dreta i la xenofòbia són simplistes, a vegades fan riure, però fan activar un resort dins les persones que fan que vulguis protegir el que tens.
No només hem d'acollir per solidaritat i bon cor, sino per corresponsabilitat perque europa esta en aquesta situació també pel que hem fet nosaltres.
Blanca
La immigració a nivell europeu s'ha convertit en el cap de turc de malestars que tenen incapacitats d'imaginar el futur.
Crec que una de les raons perque ha cuallat i s'ha homogeneitat el discurs de la dreta
És perque una gran part dels Partits tradicionals han acceptat les premises de la dreta i l'extrema dreta i perquè l'esquerra o els partits d'esquerra no han sabut donar un model alternatiu, ens hem quedat en la critica, pero per combatre l'hegemonització dels discursos de la dreta per part dels partits politics necessitem un discurs en positiu.
Xavi
És el que ha passat amb Salvini i la Lliga a Itàlia.
Riccardo
Lo que Salvini hizo hizo es recoger lo que @ Berluscioni puso en marcha. Antes Berluscioni hizo mucho daño a nivel cultural porque presento una imagen de poder llegar desde la nada a vivir bien, relaciones hombre y mujer muy simplistas, etc pero nunca tubo un discurso xenófobo pero dejó un panorama cultural acrítico.
Llegó Salvini y buscó un chivo expiatorio en la immigración y especialmente en quienes apoyan la solidaridad con ellos. Todos los males italianos son culpa de los immigrantes.
Cuando empezó la criminalización de las ongs el discurso era absurdo, mientras quienes han definido siempre las ONG hablaba con datos, un discurso informado.
Recordando "el bueno, el feo, el malo": Cuando el hombre con discurso encuentra el hombre con el eslogan, el hombre con discurso es hombre muerto.
El discurs contra l'slogan.
Intervencions del públic
Intervenció:
Soc la Harah, hablaré en castellano. Quería hacer una serie de consultas y reflexiones.
Cuando hablamos de sistema de acogida, me gustaria abrir el foco a lo que es para todas las personas, sin hacer distincion migrantes economicos y refugiados. Decias que este verano preocupacion por frontera sur, esto era previsible, pero en Andalucia ha habido que habilitar pavellones, etc.
Pienso que seguimos sin un sistema digno de acojida.
Una cuestión también es el "tráfico de seres humanos"
Personas que pasan como migrantes y seguramente tienen los derechos mucho màs mermados porqué son víctimas.
Què pasa con tantos migrantes economicos que para poder tener residaencia real tiene que pasar mas de 3 años,
También querría poner acento en las causas, ponemos mucho el foco en la acogida y no tanto en las causas que hacen que tengan que dejar sus paises
Xavi
Algunes persones percebudes com a demandants d'assil en poc temps se'ls denega i passen a ser persones sense cap dret.
blanca
si, efectivament es molt fina la línia entre migrant econòmic i refugiat, també perque la naturalesa dels conflictes ha canviat, la diferència que feiem abans de la segona guerra mundial ja no aplica
Es diferent la gent que solicita assil: aquesta gent, un cop reconeguts, té aquests 6 mesos en pis acollida i ajuda a manutenció durant un any.
la diferencia legal es clarissima, sociologicament es molt fina.
Però com que molta de la gent que ha entrat al sistema d'assil veurà la seva sol·licitud denegada, tenim que molta gent passa a la categoria de migrant econòmic sense drets ni suport.
Tenim un sistema disfuncional que funciona a partir de l'oferta de treball, si en tens pots renovar la residencia al cap d'un any, de dos o de cinc. En una situacio de crisis que no hi ha ofertes de treball, crea unes grans disfuncions, i un gran problema de drets fonamentals, no tenir papers vol dir no tenir acces a drets fonamentals.
Riccardo
La línea entre migrante económico y refugiado es fina porqué han pasado por todos estos estatus en los años que llevan viajando. Las mismas personas ni saben qué es pedir asilo.
Son categorías entremezcladas.
Xavi
L'exemple mes evident es la persona que des d'un vaixell de Open arms abans de donar la mà a la persona que estan ajudant a pujar al barco, no li pregunta si son buscadors d'assil o migrants economcis
Quines són les causes i com s'hi pot treballar
Jordi Armadans
Estem lluny de que els països europeus tinguin un bon sistema d'acollida i que faci efectiu el dret d'assil. Però encara que ho tinguèssim no ho resoldriem si no atenem a les causes.
Defugim la idea de ser solidaris per bon cor, és perquè hem provocat aquestes situacions.
Siria, paquistan, irak sudan del sud hi ha responsabilitats regionals i també internacionals.
Els països europeus o occidentals hi han fet destroça.
Aquí hem de parlar també de # comerç d'armes. Es va incrementarun 10% en el període ¿?
Els conflictes armats han pujat i logicament el nombre de refugiats també, pero el comerç d'armes es va incrementar un 10%
Mirem Pròxim orient on l'increment de venda d'armes és del 110%.
Intervenció (Gabriela):
Heu parlat d'eslogan contra discurs, si mires coses de la dreta, l'ambient és semblant, un grup de gent que tots estem d'acord, i parlen com si ells fossin els que fan el discurs i vosaltres l'eslogan, heu dit "és important que els que ens preocupa aquest tema diguem el mateix". Però en canvi no seria important que veient la situació politica d'europa, encetessim un debat i tinguessim a un representant i miressim de parlar de les dades, de les causes, perque si no hi ha una confusió.
Intervenció:
El cicle de debats es diu Ciutat oberta, m'ha faltat la posicio de les ciutats, Jo treballo a l'ajuntament de Barcelona, el 2015 va hi va haver crida "ciutats refugi", d'aqui es va entendre manifestacions com la del febrer, 3 anys despres la siutacio es dificil
Problemes: competencial les ciutats no poden repartir llicencies de treball, i un limit de recursos, l'estat acumula els recursos que hi ha pels refugiats que no arriben a altres administracions
creieu que es possible una gestio multinivell, i quin paper poden tenir les ciutats
Intervencio (Teresa)
hauriem de mirar l'exemple de Riace, que te 600 refugiats acollits, ha passat de ser una petita ciutat de la que la gent havia de marxar a convertir-se en una ciutat dinamica on aquestes persones aporten activitat econòmica.
Per això Salvini ha detingut l'alcalde de Riace i vol treure aquestes persones.
Riccardo
Sí Riace és un exemple amb el sistema # d'acollida difusa.
I és fort com ha estat represaliat.
Ha funcionado tanto par a las personas refugiadas como para las personas que vivian allí.
Amb la criminalitzaicó del sistema d'acollida difusa el que es busca és aturar la realitat demostrada que hi ha una alternativa viable de l'acollida de refugiats.
Blanca Garcés
Les ciutats són actors fonamentals, es veuen confrontats a que la gent arriba a les ciutats, hi viuen, hi treballen, i és on es pateix una mala gestió de polítiques d'immigració.
Però com bé deies tenen doble limitació: competències i recursos.
És fonamental demostrar amb paraules i amb politiques que hi ha coses que no nomes son de tots, sino que nomes es poden aconseguir si hi som tots i totes.
La prioritat dels governs locals no és defensar les fronteres nacionals, no és lluitar contra la migració, les prioritats són socials, són dret a habitatge, només si fem medicina preventiva podem ajudar al conjunt de la ciutadania, igualment només si atenem els drets de tothom podem resoldre els problemes socials.
No és una questio nomes de drets ni nomes de corresponsabilitat, sino que les politiques publiques i els bens comuns nomes es poden aconseguir quan hi som tots i totes.
L'Alcaldesa Ada Colau el setembre de 2015 va denunciar la política de la EU. Però la denúncia ha d'anar acompanyada de les polítiques socials per tothom.
Politiques i politica per contrarestar als estats nacionals i proposant aquest model en positiu.
Jordi Armadans
Estic d'acord amb la Gabriela, en un espai de debat cal expressar-se gent que pensa diferent.
@ Santiago Abascal de Vox, admetia fa uns dies que no coneixia les dades del que estava parlant, els contrastos són importants per acabar amb certs discursos. Del contrast d'arguments han de sortir coses positives.
Parlar de denuncia quan a l'estat espanyol s'estan venent armes a Arabia Saudi, si dius que et preocupa el tema dels refugiats no es pot permetre aquesta transferencia d'armes, això es compromis del nord pel sud.
Xavi
Gani Mirzo va arribar per explorar els sons flamencs, va crear trio, el seu disc de 2014 el va dedicar a camp de refugiat. Actuaran amb cantant algeriana establerta a Barcelona.
https://www.biennalciutatoberta.barcelona/ca/concert-de-gani-mirzo-i-neila-benbey
Ara farà un concert.
-||-|-
-
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: ciutat diversa, discursos xenòfobs, asil, refugiats, migrants, Lampedusa, màfies, rescats preventius, sistema de Dublín, comerç d'armes, Riace, acollida difusa
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Jordi Armadans, Blanca Garcés, Nour Salameh
Persones mencionades: Benito Mussolini, Jean-Claude Juncker, Matteo Salvini, Silvio Berlusconi, Domenico Lucano, Ada Colau, Santiago Abascal
Projectes mencionats: Conveni de Dublín, Conveni de Ginebra, les fotografies de César
Organitzacions mencionades: Open Arms, ACNUR, Isis, Human Rights Watch, Lliga Nord, Vox
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- El problema no són les xifres de refugiats, sinó com els governs han deixat de donar hospitalitat. (Xavi Rosiñol) ,
- El nombre de refugiats és de 68,5 milions en el món segons ACNUR. (Jordi Armadans),
- Només el 15% de refugiats està sent acollit per estats occidentals. El 85% els estan acollint estats no-occidentals. L'esforç no l'estem fent nosaltres, no es pot dir que Europa està essent envaïda o col·lapsada pels refugiats. (Jordi Armadans),
- Es dóna una progressiva hegemonització dels discursos de la dreta que han estat assumits pels discursos mainstream i això es molt greu perquè ens falta una alternativa. (Blanca Garcés),
- Sento decepció pel poc interès que la gent té, la manca de curiositat i la indiferència. (Nour Salameh),
- Estic orgullosa del poble sirià, de la societat civil. Els que hi són estan intentant inventar models democràtics enfront d'una dictadura de molts anys. (Nour Salameh),
- Sento esperança perquè malgrat tota la destrucció hi ha un moviment increïble d'organització i emancipació feminista, estem inventant una nova identitat, la nostra memòria. (Nour Salameh),
- S’ha donat un abandonament progressiu dels rescats al mar, primer a Itàlia després a nivell europeu i després l'expulsió i criminalització de les ONGs amb la idea errònia que si saben que no seran rescatats no sortiran al mar, "mata un migrat per salvar un migrat". (Blanca Garcés),
- Es dóna una progressiva hegemonització dels discursos de la dreta que han estat assumits pels discursos mainstream i això es molt greu perquè ens falta una alternativa. (Blanca Garcés),
- La preocupació va lligada a (des)control de frontera i no a la possible convivència amb els refugiats. (Blanca Garcés),
- La societat civil té molt poder i pot impulsar dinàmiques realistes per aconseguir la integració, perquè no es creï un sentit de diferència que pugui alimentar els discursos xenòfobs (Riccardo Gatti),
- Riace és un exemple amb el sistema d'acollida difusa. I és fort com l'alcalde, Domenico Lucano, ha estat represaliat.,
- És fonamental demostrar amb paraules i amb polítiques que hi ha coses que no només son de tots, sinó que només es poden aconseguir si hi som tots i totes. (Blanca Garcés)
Resultats
Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.
Preguntes obertes
Preguntes que queden obertes.
- Com podem incidir en les causes que fan que els refugiats hagin de deixar els seus països en primer lloc.,
- Podríem fer un debat més àmpli amb discursos més des de l'esquerra i més des de la dreta, analitzant les dades i les causes.,
- És possible una gestió multinivell, estat, ciutats, ciutadans?
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Conclusions
- Acords
- Tasques a fer
- Temes pendents
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: CCCB – Pati de les Dones · Carrer Montalegre,5 Barcelona
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal