Accions

Entre Estat i mercat. Ciutat política i ciutat econòmica 2018/10/16

De teixidora

Esdeveniment ¬ Biennal • Forma part de: Ciutat Oberta Biennal de pensament 2018

Calendar Noun project 1194.svg

Ciutat oberta 2018. Entre Estat i mercat. Ciutat política i ciutat econòmica

Quan: 17-octubre-2018 · Hora: 18:15 - 19:15· On: Pl Bonet i Muixí (Sants) · Pl Bonet i Muixí, Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català, es-castellà Organitza: Ajuntament de Barcelona

Hashtag:#ciutatoberta_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @bcncultura



Xerrada dins de Ciutat Oberta Biennal de pensament 2018, una serie d'esdeveniments i xerrades, entre el 15 i el 21 d'octubre, a les places, als mercats i als barris, a les biblioteques i centres cívics de la ciutat de Barcelona per connectar el debat sobre el paper de les ciutats d’avui amb els grans reptes de la societat contemporània.


“… Des d’una perspectiva política, la ciutat és un espai que concentra persones, entitats, col·lectius, actors tots ells que busquen maneres de relacionar-se i de conviure segons uns mecanismes socials més o menys institucionalitzats. En canvi, a la ciutat “mercantil” qualsevol relació humana es basa en l’interès, en el benefici individual, cosa que dificulta formes de convivència més harmòniques i comunitàries. Ara bé, la cooperació o les dinàmiques pròpies de l'economia social i solidària reclamen integrar el debat econòmic i polític en la discussió més general de la ciutat que volem. No hi ha debat real sobre la ciutat que volem sense encarar les relacions entre economia i política. Ciutat política i ciutat econòmica




Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·Android Emoji 1f3ac.svg vídeo ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/ciutatobertaeconomica

Guernica Facundo Vericat, Jean-Louis Laville i Iván Miró


Presentadora explica que a la Plaça Moixí hi ha diverses activitats de l'itinerari "Ciutat democràtica" de la biennal.

Explica que es faran passejos peripatètics amb un professor de filosofia.

També que demà serà la primera nit de llibreries on es faran activitats relacionades amb la biennal.

Presenta la xerrada d'avui.

Guernica Facundo, Especialista en gènere i emprenedoria social. Coordina la cooperativa LabCoop, un espai que impulsa iniciatives d’emprenedoria cooperativa i d'innovació social.

Jean-Louis Laville Catedràtic d'Economia Solidària del Conservatoire National des Arts et Métiers (CNAM) i coordinador europeu de l'Institut Karl Polanyi d’economia política.

sociòleg i cooperativista ciutat invisible.

Ivan Miró, Sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible.


Ivan Miró Com transitem entre una ciutat escindida entre el bé comú i la mercantilització, entre política i economia? Com passar a una democràcia econòmica i urbana?

Les ciutats són fruit de lluites històriques. Aquesta plaça on som, la revolució del 36 la va canviar totalment, al seu voltant estava ple de cooperatives obreres.

Qui produeix avui les ciutats? Segurament estan produïdes pel pitjor de l'estat i el pitjor del mercat. El que hem criticat aquests anys de la concertació publico-privada. Ha posat les ciutats al servei del capitalisme global amb agendes ocultes (amb consorcis on sectors econòmics dissenyen la ciutat al marge de la ciutadania), ha generat les condicions que permeten l'acumulació del capital,

Com podem revertir aquesta ciutat escindida? Hi ha tres vies:

      1. la recomunalització dels béns urbans, Can Batlló, l'Harmonia

      2. l’Economia Social i Solidària (ESS), cooperatives, horts solidaris, .. finances ètiques

      3. les noves polítiques públiques que poden fer ciutat des del millor del municipalisme, l'ESS, i la comunitat

Com podem fer una política econòmica a la ciutat amb tots els agents econòmics, que som tots? Com el neoliberalisme trenca, com podem aspirar a una democràcia econòmica si no n'hi ha de política.


Jean-Louis Laville

Hablamos de ciudades desde un punto de vista económico y político, primero hay que recordar que las ciudades no existían como entidades significativas, porque la perspectiva era nacional.

Hay un texto emblemático "La declaración de Filadelfia" después de la II Guerra Mundial, en que se dio un desarrollo social controlado a nivel nacional.

Hasta los 70 el modelo dominante fue la socialdemocracia. Viene de la dependencia de la economía mercantil, cuando por razones estructurales pasamos de una sociedad industrial a una de servicios, los servicios relacionales tienen una productividad estable, porque necesitan una relación estable entre productores y usuarios.

Cuando este nivel de crecimiento se pone en riesgo la social-democracia no está en crisis solo por esta razón, también porqué tiene problemas de homogeneización: no admite la diversidad, no produce igualdad de género. Y también por la incapacidad de crear un horizonte de izquierdas en los partidos de gobiernos en Europa.

Hubo una reacción muy importante neoliberal. El consenso de Washington, opuesto a la Declaración de Filadelfia,propone reintroducir la competencia en diferentes campos, especialmente en el campo social.

Cuando leemos a Hayek y Friedman vemos que el neoliberalismo no ataca únicamente al estado, sino también a las asociaciones que tienen un carácter público, para asimilarlas a un tercer sector que ofrecen un subservico público, tienen el rol de producir servicios que sean más baratos que el sector público.

Movilizaciones de Seattle y siguientes ponen esta primera ola neoliberal en cuestión. Una segunda ola del neoliberalismo que es más integradora porque incluye un discurso sobre la cultura y lo social.

En la cultura incluye la idea de la "ciudad creativa" que funcionaliza la cultura para imaginar la ciudad. Por ejemplo Málaga, promueve un turismo de alta potencialidad de compra desarrollando nuevas ofertas culturales (Centro Pompidou)  para atraer nuevos segmentos de turistas más ricos, pero opciones como La Casa Invisible de Málaga, no tienen apoyo. Es una visión de la cultura importada de lo internacional sin tener en cuenta lo local.

Hay un elemento social. El nuevo neoliberalismo incluye un elemento social también: hay nuevas soluciones privadas, con objetivos sociales, y se puede crear un nuevo capitalismo, hay posibilidades de crear un nuevo capitalismo con funciones sociales. Por ejemplo, Muhammad Yunus propone el "social business", que tiene presencia en algunos de los principales medios de comunicación porque participan en grandes grupos corporativos.

Es un vocabulario de la oferta cultural, se hace sin referencia a los textos internacionales de los derechos culturales. Invisibiliza el vocabulario de los derechos.

Esta segunda ola del neoliberalismo es más compleja y seductora que la primera: con estas ideas de "ciudad Creativa" y "social business".

Debemos pensar en otro proyecto emergente en varias partes del mundo, que promueve la politización de la proximidad, desde los problemas cotidianos de la gente, una nueva acción pública combinando la sociedad civil y la acción de la administración.

Es un proceso que vemos en varias ciudades que permite salir de la crisis estructural de la social democracia, pero es muy difícil, necesita condiciones.

Pero es un proceso muy difícil que necesita varias condiciones:

Primera condición necesaria: Otra concepción de la economía, porque la fragilidad de la social democracia es que está dentro del sofismo sobre la economía que define Karl Polanyi, y para hacerlo tenemos el apoyo de autores de la economía sostenible, que identifican no solo los principios del mercado sino también los principios de redistribución, de reciprocidad y de ayuda doméstica. La solidaridad en el compromiso social democrático se limita a la dimensión estatal, hay que buscar reciprocidad horizontal.

Segunda condición necesaria: Cambiar la concepción de lo social, no sólo económica.

La redistribución tradicional, las políticas sociales tradicionales son "para la gente", no "con la gente". tienen que favorecer el empoderamiento individual.

En experiencias, como jardines colectivos (huertos urbanos), auto-producción ciudadana, en esta visión no hay fronteras entre lo social y lo económico.

En esta estrategia se pueden hacer estrategias conjuntas con la economía mercantil "territorializada", que no está conectada con las corporaciones internacionales y puede sintonizar con lo social. Lo público no es sólo lo institucional.

Tercera condición necesaria: una nueva concepción de lo político.

Lo político no es solo lo institucional. La acción pública no es de los poderes públicos solamente. Podemos notar la posición de referencia, la controversia Dewey vs Liebman. Para Dewey cuando una sociedad es compleja la gente no entiende todo, hay que dar más poder a los expertos. Liebman dice que no, que hay que ir a una democracia más deliberativa para solucionar la complejidad. Para un francés como yo, el nuevo municipalismo en Catalunya es una inspiración, con todas las dificultades de competencias que tiene.

Necesitamos otra condición: nuevas relaciones entre investigadores, actores y gobiernos locales, porqué tenemos un análisis dedicado a la critica de la dominación, del orden establecido,

La sociología euro-céntrica hace una crítica al orden establecido pero también está muy distanciada del sentido común. Debemos entender más las epistemologías del sur. Este euro-centrismo presentado como universalismo invisibiliza algunas formas de pensamiento, faltan espacios para cruzar saberes diversos, de producción de conocimiento con este cruce de saberes diversos.

Hay espacios, que existen en diferentes regiones y países, la semana próxima en Francia sobre redes de ESS con banca publica e investigadores, tenemos que intercambiar más. Y en cuestiones de co-construcción de políticas públicas, debemos intercambiar más entre la experiencia de aquí y la experiencia de otras partes de Europa y otros lugares del mundo.


Ivan Miró

L'economia urbana s'ha transformat, és diferent després de 2008, hi ha nous actors, fons d'inversió, economia de plataforma que trenca els drets dels treballadors, regim turístic-immobiliari, capitalisme rendista local i global, tecnològic, global, que genera una precarietat 3.0: els manters, els riders, las kellys,...  són sectors de precarietat absoluta.

La ciutat política i l'econòmica està trencada amb noves capes del proletariat urbà, hi ha noves aliances pendents de construir, el petit comerç... Amazon està fent baixar la persiana als botiguers, per exemple.

Quines alternatives tenim a aquest capitalisme despietat, que no és el del capitalisme anterior, i on sovint els poders públics no tenen eines per fer aquest empoderament col·lectiu. Com tornem a pensar allò public des del comú, transformar aquesta correlació de forces que és negativa?


Guernica Facundo

Quan em plantejo des de la perspectiva feminista, allò personal és polític, aquest debat entre estat i mercat, em plantejo que la ciutat està essent un lloc de lluita de poder entre aquests dos grans poders hegemònics, i com a persones tenim un paper i podem jugar-lo. Jo, des de la meva experiència, em plantejo què ha passat abans i després de la crisi i quines decisions personals he anat prenent, des de la meva posició avantatjada personal, amb més privilegi que els sectors que has mencionat...

La Marina Garcés aquest cap de setmana deia al Festival Esperanzah: ‘la quotidianitat és l'espai real de llibertat, perquè és l'espai que ens permet decidir què volem amb cada acció que fem’.

Jo tenia una vida molt tranquil·la i cosificada, cotxe, casa, assegurança de salut... La crisi em va empènyer a renunciar a algunes d'aquestes coses, però abans ja s'havien produït alguns canvis que anticipaven la transformació que després viuria.

Una de les primeres reflexions va ser com volem l'alimentació a casa, vam apuntar-nos al grup de consum del barri, solidari, i després vam poder accedir amb una cistella agroecològica i un preu assequible

Altres canvis que vam anar fent: per la salut, vam optar per la salut pública, però també vam fer consultes amb metges no al·lopàtics i ara anem a la cooperativa Cos que uneix les usuàries i els metges. Un espai de cura i autocura. Després l'energia i la telefonia, conscient dels oligopolis que no podrem canviar de cop, sí que existeixen opcions, a dia d'avui, amb les que nosaltres podem canviar la nostra pauta de consum: Som Energia, Som Connexió,...

La roba que porto és majoritàriament de 2a mà.Jo ara ja no compro uns mitjons sense saber d'on són i d'on venen i quins costos socials i ambientals estan tenint.

El 2004 entra Triodos Bank a operar a Espanya, vam decidir provar-ho. Abans anava a un banc (que no diré)  i no els preguntava res, després vas a la ètica i els preguntes de tot.

Ara mateix els meus diners i de casa o estan a Triodos, a Fiare o a Coop57. Ja no utilitzo la banca convencional.

També he pogut optar per ser sòcia de treball d'una cooperativa. Avui em costaria molt tornar a un entorn de treball on no pugui compartir els meus anhels ni les decisions.

Quan ho tastes és difícil tornar enrere.

A banda de canvis en l'habitatge, vaig a passar de ser propietària d'una hipoteca, d'aquest paradigma de que ser propietària d'un pis és la millor inversió de ta vida i que llogar un pis és tirar els diners, a un altre. I ara no em plantejo ser propietària de nou d'un bé d'aquest tipus. Estic explorant el canvi en la tecnologia, perquè estem envoltats de grans transnacionals que dominen els nostres ordinadors i els nostres mòbils. Hi ha un camp ampli per agafar més sobirania en aquest àmbit.

La ciutat pot ser un espai d'habitatges encarits, de terrasses ocupant l'espai públic, de bicis de lloguer ocupant l'espai, o d'economia social, energia verda, etc...

L'estat aquí pot tenir un paper de facilitador d'unes condicions i després reparador dels mals més greus que el capitalisme més salvatge ens imposa. O pot tenir un paper com proposaven l'Ivan i en Jean.Louis de facilitador de dinàmiques d'accionar la ciutat tal com la volem.

Deia Jean Louis que com més complexitat, més participació i deliberació ens cal. Des de la nostra individualitat i col·lectivitat.

Vaig a posar una falca publicitària: És en el fer quan prens consciència d'aquesta pressió salvatge que el mercat genera en les nostres vides més quotidianes. És en el fer com pots prendre consciència d'això; i és en el fer com et pots donar compte que ja tot s'està fent.

Per exemple la FESC que serà el darrer cap de setmana d'octubre a Fabra i Coats dona la visió de conjunt de les possibilitats que ja estem desenvolupant.

Un altre dels aprenentatges profunds que vaig fent és que aquest canvi genera illes de benestar però tenim la responsabilitat de no isolar-nos, per anar convencent més gent que les coses es poden transformar.

Aquesta quotidianitat també t'avoca a la contradicció i les has d'anar confrontant cada dia; contradiccions per accions o situacions que no estan alineades amb els teus valors i els teus principis, però el context actual ens força a moure'ns entre dues aigües.


Ivan Miró

Gràcies per reivindicar aquests gestos individuals que generen un àmbit econòmic important.

Hi ha unes 5.000 iniciatives a la ciutat, hem de reivindicar aquella altra concepció d'allò públic, en la comunalització, com la Lleialtat Santsenca, també com diuen les companyes feministes de Punt6 amb una altra reapropiació de l'espai públic.

http://www.punt6.org/ca/

Fer els debats a les places on no hi ha les tecnologies, també es un punt.

Us animo a que ens reapropiem de tots els sectors econòmics de la ciutat, cooperativitzant-los, municipalitzant-los, col·lectivitzant-los...

Què fem amb la cultura, les cures, el sector agroalimentari, la logística, el turisme: sense sobirania econòmica no podrem democratitzar la ciutat.


Intervencions del públic

Intervenció del públic:

El que comenta la Guernica és molt lloable i una bona opció, però com ho expliques no veig una diferència entre el que dius i el que diuen altres grans conglomerats mediàtics que ens diuen el que podem fer  individualment pel medi ambient, escalfament global,... i això predica sobre una creença d'origen liberal de l'autonomia del subjecte dins un mercat que les teves accions individuals poden canviar al món, però hi ha una qüestió estadística, un alt percentatge dels residus fòssils el produeix el 10% més ric... el que em plantejo és quin efecte transformatiu pot tenir això si no existeix una acció política.

Això connecta amb la Banca Ètica, no entraré amb Triodos perquè no tinc evidència per fer una crítica, però les Caixes de pensions i les  mutualitats ja feien aquesta tasca. Els política i la ciutadania van fallar perquè es van cedir a inútils càrrecs de designació política, currículum de "he estat ministra de defensa", o "amic del president" i això em fa apte per conduir una Caixa d'estalvis.

Aquestes accions estan bé però sense consciencia política seguim el joc d'aquesta gent que contamina, roba, corromp, i quan van maldades diuen... has viscut per sobre de les teves possibilitats, has contaminat, etc.

Intervenció del públic:

Dues coses:

Sobre plataformes; boicot total a Amazon i Uber, etc.

Sobre Philadelphia, no sé què és però al CIDOB hi havia Betania Alfonsín (Brasil) que va dir que van fer "Llei a la ciutat amb dret social" (llei que han desmantellat). A Quito ho han posat com a norma. Als africans els ha anat bé tenir dret a la ciutat.

Intervenció del públic:

Estaria bé que si es consolida la Biennal les sessions siguin més deliberatives, venim a escoltar conferències però cal que sigui també un espai de co-construcció i participació, que passem a l'acció.

Intervenció del públic:

Volia anar a moltes coses que es fan a la biennal però és difícil mantenir la quotidianitat i anar a tots aquests actes. Com arribem a la ciutadania no organitzada, a la gent que no pot venir o no sol venir a aquest tipus de llocs?


Respostes de la taula.


Guernica Facundo:

A la primera pregunta, molt d'acord. Si només em quedo que la responsabilitat és meva, això no va.

La tesi és que els petits canvis en la quotidianitat poden permetre polititzar-te., i això no treu  que necessitem grans canvis i grans enxarxaments: per posar frens a grans empreses i per canviar certes dinàmiques econòmiques.

Difícilment des de casa meva podré, per exemple, fixar una Taxa Tobbin. Cal una pressió col·lectiva i actuació política per fer-ho.

Però decidir que els meus diners no els tindré aquí a un banc convencional, anar a Fiare i fregir-los a preguntes sobre què faran amb les meus calers, genera una reflexió que et situa a un marc polític diferent: et polititza. I la teva acció de consum és una acció política, també, no només una qüestió de diners.


Ivan Miró:

Aquí també hi ha un debat obert. Hi ha un debat del consum de l'ESS en funció del desig o en funció de la necessitat de les classes populars. Quan els obrers de Sants feien Societats de Socors Mutus, les feien perquè si no, no enterraven els seus morts.

Quan la gent de la PAH ocupa habitatges, això és Economia Solidària. Les economies comunitàries són ESS.

Hi ha una visió de la ESS que és de consum i una que és d'auto-organització econòmica.

L'Economia Solidària és o vol ser transformadora del capitalisme; si no, es queda en Economia Social no transformadora. Aquí hi ha també un debat dins de l'Economia Social i Solidària sobre quin és el seu abast i objectiu transformador...


Jean-Louis Laville

Un problema que tenemos es que interiorizamos la separación entre económico y político. Como dices, no debemos pensar la ESS como un "sector" sino como una matriz que permite cambiar.

Las mutualidades del sXIX y XX eran para cambiar la sociedad entera.

Hay una relación entre experimentaciones locales pequeñas y un debate que permite traducirlos en derechos, tenemos maneras de convertirlos en cosas más dinámicas, si no vamos a cambiar la economía, la democracia no puede continuar, porque la economía introduce tantas cosas en nuestras vidas, que debemos suprimir estas fronteras entre lo económico y lo político. En Francia tenemos muchos espacios para la participación, pero en ellos muchos ciudadanos no se sienten a gusto, porque son espacios controlados por los poderes locales, porque no son espacios autorganizados.

El ejemplo de los bancos comunitarios en Brasil: producen nuevas formas de expresión deliberativa y participativa porque permiten mejorar las condiciones diarias en el barrio y la inclusión en espacios públicos de debate. El espacio público debe estar ligado con lo económico.


Ivan Miró

Recollim la proposta de les companyes que continuem els debats en la nostra vida quotidiana, en el dia a dia, i en els nostres barris.



Steel Fire.svg

Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo

Enregistrament audiovisual de l'esdeveniment o continguts audiovisuals relacionats.



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques > Android Emoji 1f3ac.svg vídeo

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: ciutat democràtica, capitalisme, neoliberalisme, Economia Social i Solidària (ESS), procomú, social-democràcia, drets culturals, economia de plataforma, banca ètica

Intervinents: Guernica Facundo Vericat, Jean-Louis Laville, Iván Miró

Persones mencionades: Friedrich von Hayek, Milton Friedman, Muhammad Yunus, Karl Polanyi, Marina Garcés, Betania Alfonsín

-
"Betania Alfonsín -" no es pot fer servir com a nom de pàgina en aquest wiki.

Projectes mencionats: Foro Social Mundial, Las Kellys, Bancs comunitaris de Brasil, Societats de Socors Mutus, la PAH, La Casa Invisible,   Festival Esperanzah, FESC

Organitzacions mencionades: Triodos Bank, Coop57, Fiare, CIDOB, Col·lectiu Punt 6, Amazon, Uber, Som Energia, Som Connexió, Coordinadora d'Entitats per la Lleialtat Santsenca, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes

S'hi ha dit

Coses significatives que s'han dit.


  • El que hem criticat aquests anys de la concertació publico-privada, ha posat les ciutats al servei del capitalisme global amb agendes ocultes, i ha generat les condicions que permeten l'acumulació del capital. (Ivan Miró),
  • La social-democràcia està en crisi, també, perquè té problemes d'homogeneïtzació: no admet la diversitat. (Jean-Louis Laville),
  • Tenim la responsabilitat de no isolar-nos, per anar convencent més gent que les coses es poden transformar. (Guernica Facundo Vericat),
  • Posa a la llista a continuació preguntes que els ponents o el públic han aportat en aquesta sessió i que poden ser objecte de debats futurs


Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.



Preguntes obertes

Preguntes que queden obertes.


  • Què fem amb la cultura, les cures, el sector agroalimentari, la logística, el turisme: sense sobirania econòmica

el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Pl Bonet i Muixí (Sants) · Pl Bonet i Muixí, Barcelona

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal