Accions

Escola Som Connexió 2022 2022/11/04

De teixidora

(S'ha redirigit des de: ESCOLASC22)
100%
Esdeveniment multi-sessió ¬ Escola ¬ Escola de Som Connexió

Community Noun project 32154.svg

Escola Som Connexió 2022

Quan: des de 04-novembre-2022 fins a 04-novembre-2022 · Hora: 17:00 - 14:00 · On: Centre Cívic Palmira Domènech · Carrer de Lo Gaiter del Llobregat 0112, El Prat del Llobregat (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Som Connexió

Hashtag:##escolasomconnexió_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @SomConnexio
enllaç drecera: ESCOLASC22


EscolaSomConnexio cartell generic-1024x1024.jpg

L’Escola vol ser un espai on aprendre, intercanviar idees i reflexionar juntes sobre temes que ens toquen de prop, per continuar fent camí cap a un consum conscient i crític de les telecomunicacions.


Steel Fire.svg

Cartografia temàtica Community Noun project 36082.svg

Panoràmica dels temes tractats a partir de les paraules clau que s'estan recollint als apunts col·laboratius.

Els 7 temes més mencionats

Tots els temes mencionats.

15M · acceleració · addicció · addicció digital · alfabetització digital · alternatives · Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) · BigTech · blockchain · Bring your own device (BYOD) · canvi · capa cultural d'internet · capa física d'internet · capitalisme · cervell · codi · coltan · columbita · comunitat · comunitats de pràctica · constitució · consum conscient · consum tecnològic · cooperativa · cooperativa de consum · cooperatives tecnològiques · crisi ecològica · cures · dependència · desenvolupament emocional · digital · disneyització de les relacions · drets dels infants · economia circular · economia del donut · ecosistema cooperatiu · embodied energy · emergència climàtica · energia grisa · energia instrínseca · equitat · ERP · escala · escletxa digital · estrés · GAFAM · hacker · infants · infraestructures · innovació digital · innovació pedagògica · intel·ligència artificial · intel·ligència artificial (IA) · internet · intimietat · iPhone · joves · liti · Llei de Koomey · llicències lliures · mediambient · medi ambient · mercat de les telecomunicacions · minerals de conflicte · mineria urbana · neurociència · neuroinformàtica · neutralitat internet · obsolecència programada · obsolescència estètica · obsolescència programada · pandèmia · pantalles · PEGI · perspectiva de gènere · pla digital educatiu · plataformització · procomú · programari lliure · quota de carboni · reapropiació tecnològica · resiliència · reutilitzaicó · ràdio comunitària · salut infantil · saturació · sederentarisme · segona llei de la termodinàmica · smartphone · sobirania tecnològica · sostenibilitat · tantalita · telecomunicacions · telefonia conscient · telefonia mòbil · termes d'ús · top manta · velocitat · viabilitat · ètica de dades ·
Steel Fire.svg

Sessions del programaCommunity Noun project 32154.svg amb relatoria col·laborativa
Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 COLOR.svg

___Com funciona el mercat de les telecomunicacions? Reptes de futur per la construcció d’alternatives transformadoresapunts col·laboratius
4 novembre 2022 18:30:00  a Centre Cívic Palmira Domènech
· @SomConnexio · + info

___Impactes en el medi ambient del consum de telecomunicacionsapunts col·laboratius
5 novembre 2022 10:30:00  a Centre Cívic Palmira Domènech
· @SomConnexio · + info

___Acompanyar a Infants i joves en el consum crític de telecomunicacions.apunts col·laboratius
5 novembre 2022 10:30:00  a Centre Cívic Palmira Domènech
· @SomConnexio · + info

___Sobirania tecnològica per a un ecosistema cooperatiu.apunts col·laboratius
5 novembre 2022 10:30:00  a Centre Cívic Palmira Domènech
· @SomConnexio · + info

___Plenària de l’Escola de Som Connexióapunts col·laboratius
5 novembre 2022 13:00:00  a Centre Cívic Palmira Domènech
· @SomConnexio · + info


Font Awesome 5 solid file-csv.svg Descarrega les sessions en CSV

Community Noun project 32154.svg
Enllaç al programa
Steel Fire.svg

Cartografia d'actors Community Noun project 8285.svg Noun project 3067.svg

Projectes, organitzacions i persones mencionades. Una cartografia de context.

Persones intervinents Noun project - Presentation with screen.svg

Persones intervinents a les activitats.

· Clica els enllaços blaus per descobrir la pàgina de la persona. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes persones a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments. Teixidora només recull informació pública sobre les persones.

Organitzacions Noun project 288.svg

Organitzacions que han estat mencionades a les activitats.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona una organització. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes organitzacions a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Projectes Noun project 465.svg

Projectes mencionats a les activitats.

· Clica els enllaços blaus per descobrir amb què es relaciona un projecte. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquests projectes a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments.

Persones mencionades Community Noun project 7345.svg

Persones mencionades a les activitats.

· Clica els enllaços blaus per descobrir la pàgina de la persona. Clica els enllaços vermells per crear les pàgines d'aquestes persones a Teixidora i descobreix-ne les relacions amb altres esdeveniments. Teixidora només recull informació pública sobre les persones.


Steel Fire.svg

Diagnosi Aufgabe-ankreuzen.svg

Elements de diagnosi extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.




Steel Fire.svg

Reptes Gregor Črešnar puzzle.svg

    • El problema no són només les tecnologies que fan servir els infants, sinó les que fem servir els adults i com els hi passem i l'efecte que tenen en els nens i nenes (Anna Ramis) (+ info)
    • Transmetre aquestes reflexions als joves i als nens, saber-los explicar perquè no han d'enganxar-se als dispositius i les xarxes (+ info)
    • Hi ha un determinisme tecnològic, podem estar tots d'acord, però les administracions públiques són deterministes, pensen que el dispositiu permetrà educar, canviar les conductes (Pablo Rivera Vargas) (+ info)
    • Hay un monocultivo digital en la escuela, solo se conoce una plataforma, los niños salen de la escuela conociendo solo esta plataforma.  (Pablo Rivera Vargas) (+ info)
    • Parlem dels jocs en línia, de si tu estàs jugant o si ells estan jugant amb tu. (Còmic Sadó) (+ info)
    • No llegeixis, no pensis, no agafis cap llibre, utilitza les pantalles per entretenir-te, perquè les decisions importants es prenen per un altre costat. (Còmic Sadó) (+ info)
    • Volem incidir a la capa cultural d'internet, en com la fem servir. En aquesta capa ens diferenciem perquè en la capa física i de serveis les telecomunicacions són com l'aigua o l'electricitat (Bernat Alcolea. Som Connexió). (+ info)
    • Qui domina aquest producte indiferenciat [les telecomunicacions] que cal vendre a tothom, rics i pobres, per treure'ls al màxim del que tinguin a la butxaca? Quatre grans operadors amb múltiples submarques (Bernat Alcolea. Som Connexió). (+ info)
    • Ens obliguen a posar infraestructura on ja hi és, perquè les condicions d'ús no són assumibles, el majorista propietari de la infraestructura fixa un preu inassumible. (Xavi Poza, Fundació Guifinet) (+ info)
    • La regulació de la CNMT afavoreix als grans operadors.  (Xavi Poza, Fundació Guifinet) (+ info)
    • La plataformización es un sistema algorítimico complejo más difícil de entender que la internet de nodos original, hay una transformación política importante en la que internet se ha concentrado en 3 o 4 plataformas. (Efraín Foglia) (+ info)
    • Si no connectem els nous paradigmes socials (crisi ambiental, perspectiva de gènere, comunitats de pràctica) amb els tecnològics (intel·ligència artificial, neuroinformàtica, blockchain) serem només prestadors de serveis.  (Efraín Foglia) (+ info)
    • El 5G no opera en una freqüència lliure, té llicència, és un canvi tecnològic que provoca obsolescènia amb l'anterior i impedeix que hi hagi iniciatives comunitàries.  (Efraín Foglia)  (+ info)
    • El repte és construir comunitats al voltant de la connectivitat amb fibra, de l'aprovisionament d'aigua, de l'habitatge, de l'energia, ... (Bernat Alcolea, Som Connexió) (+ info)
    • Amazon, Google, Apple, Meta ... són una ideologia, potser fins i tot un règim, que està suportat pel seu estat-nació (EUA) que han passat a governar, en condicionen la política i les actuacions, si cal es fan un auto cop d'estat. (Efraín Foglia) (+ info)
    • El 5G es un story telling, relato de venta, se empezó a vender antes de tener la tecnología. Hay mucho de esto en tecnología, incluso se venden tecnologías antes de desarrollarlas y luego no acaban de madurar. El 5G se basa en un mensaje de velocidad, una fibra óptica "voladora". En pocos años pretenden hacernos cambiar todos los dispositivos. (Efraín Foglia) (+ info)
    • L'any 2021 la CNMC va treure l'accés regulat del preu del majorista (accés ) de xarxes de telecomunicacions per a 696 ciutats (fins llavors eren 60). Llavors has d'arribar a acords amb el majorista i pot posar el preu que vulgui. Això ens ha posat en una situació de pèrdua en alguns contractes. (Leila Zamarra, Punt d'accés SCCL) (+ info)
    • Tenim principis sostenibilitat medioambiental. Fem servir routers i infraestructura que hem d'entendre com pot ser més sostenible (Gemma, Som Connexió) (+ info)
    • Hi ha un corrent de pensament que vivim en una societat accelerada i hi ha dades que ho demostren per diversos indicadors (Sergi Rovira) (+ info)
    • Les aplicacions estan pensades per enganxar-te, perquè els infants siguin "clients" i alhora "treballadors" inconscients de la corporació tecnògica. L'infant per no enganxar-se ha de competir en desavantatge amb professionals neurocientífics experts en pujades de dopamina. (Eva Vidal). (+ info)
    • Després de la 2a guerra munidial hi ha un canvi on amb tots els indicadors hi ha acceleració, es passa a una funció de creixement exponencial. (Sergi Rovira) (+ info)
    • Si veiem uns gràfica de consums d'energia veiem que el creixement es dispara i és exponencial a partir de 1950, s'atura breument amb la crisi del petroli i amb la del COVID, un 80% encara és fòssil (carbó, petroli, gas) i la fotovoltàica és només l'1%. Si hem de fer un canvi hem de tenir en compte aquestes dimensions (Sergi Rovira) (+ info)
    • La concentració de CO2 que tenim mai la població humana l'havia respirat. Estan desapareixen espècies però la humanitat és qui ho patirà més. (Sergi Rovira) (+ info)
    • Encara que el capitalisme estigui destruïnt el món per canviar-ho no podem eliminar l'economia de cop. (Sergi Rovira) (+ info)
    • Sostenible no vol dir només mediambient, és una combinació d'ecològic, social i econòmic. En la intersecció ecològic-social diem que ha de ser "soportable", en la intersecció ecològic-econòmic que ha de ser "viable", en la social-econòmic "equitatiu" i en la intersecció de tots tres "sostenible".  (Sergi Rovira) (+ info)
    • Un 12% de la població mundial disposa del 80% de la riquesa. Un 55% població viu amb l'1% de la riquesa. (Sergi Rovira) (+ info)
    • El "núvol digital" no són núvols de gas, són màquines. Per fer això necessitem els minerals que tenim a la Terra des que es va crear fa 4.500 milions d'anys. Però gastem això per coses que duren uns mesos o anys i que, a més ecessiten una energia per funcionar, que extraiem també, majoritàriament, de combustibles fòssils milenaris. (Eva Vidal) (+ info)
    • La història resumida d'un dels nostres mòbils és la següent: surten els materials d'Àfrica i es porten a fabricar-se a la Xina, de Xina passen a Europa. Són dispositius amb elements tòxics i que no s'han dissenyat per ser reciclats. Al cap de poc temps els residuus els tornem a enviar a l'Àfrica. (Eva Vidal) (+ info)
    • Quan veiem el vídeo o la foto d'un infant treballant en una mina de Coltan a l'Àfrica, per exemple, ens hem de preguntar ¿El que extreu es menja? ¿És material que es transformarà en una fàbrica del seu país? ¿Quan cobra per treballar-hi o per què s'hi veu forçat?  (Eva Vidal) (+ info)
    • El que es coneix com a "embodied energy" (energia grisa o energia intrínseca) és aquell percentatge d'energia que no es dedica a l'ús sinó a la producció, transport o processat final d'un dispositiu. En un mòbil l'energia intrínseca és entorn a un 80%, només un 6% de l'energia es fa servir en el seu ús.  (Eva Vidal) (+ info)
    • Es dona la paradoxa que cada cop tenim aparells més eficients, però llavors consumim més i el resultat és mantenir o augmentar el consum de minerals i energia, no es redueix. (Diego, Som Connexió) (+ info)
    • L'obsolescència programada s'ha prohibit a França i potser serà cada cop més difícil. Però s'estan molts recursos a l'obsolescència estètica.   (Eva Vidal) (+ info)
    • A veces el software libre no nos llega; no podemos limitarnos a hacer solo las cosas que nos permite el software libre. En Som Connexió tenemos un enfoque de priorizar totalment el software libre, pero  cuando no se puede debemos recurrir a otros. (+ info)
    • A veces nos encontramos con procesos que no están cubiertos por el software libre, y son procesos complejos, y no tenemos la capacidad o el conocimiento para empezarlo de cero. (+ info)
    • Debemos dar la vuelta a cómo se entiende el software en el mundo corporativo capitalista. (+ info)
    • El coste del desarrollo de alternativas tecnológicas: es muy costoso (+ info)
    • El gran reto de Decidim es la sostenibilidad del proyecto a largo plazo: cómo podemos reducir la dependencia pública y obtener financiación de otras fuentes. (+ info)
    • En Decidim, gran dependencia de la financiación del Ayuntamiento. El Ayuntamiento de Barcelona sigue teniendo mucho peso en el proyecto de Decidim: este es uno de nuestros límites y contradicciones. (+ info)
    • En cuanto a  la financiación: hay ráfagas de dotaciones (como ahora fondos Next Generation). (+ info)
    • En los centros educativos hay una excesiva dependencia de sistemas privativos, y el consiguiente pago de licencias.   (+ info)
    • Es muy importante que este ecosistema de desarrolladores y entidades ESS mantenga un equilibrio con las empresas extractivistas, que es delicado. (+ info)
    • Escasez de programadores, y cómo el mercado nos absorbe los programadores de nuestro escosistema. (+ info)
    • Evitar el extractivismo al utilizar plataformas de software libre que no hemos desarrollado nosotros. (+ info)
    • Formación: cómo transmitir la consciencia de que la tecnología te pertenece, que no es algo que alquilas, de manera que te empodere. (+ info)
    • Hay empresas que se lucran con Decidim. Esto no está mal en sí; ahora bien, es necesario buscar formas de que contribuyan al comunal. (+ info)
    • La masculinización del sector tecnológico. (+ info)
    • La reproducción y el apoyo irreflexivo que se da a herramientas capitalistas como Gmail en los centros educativos. (+ info)
    • Necesidad de dotarnos de herramientas para deshacerse de la dependencia tecnológica en las herramientas comunicación y trabajo colaborativo. Los gigantes tecnológicos practican la vulneración de derechos. (+ info)
    • No hay alternativas cooperativas y éticas para ciertos servicios clave, como el alojamiento de servidores. (+ info)
    • Poner la intercooperación en el centro de nuestra actividad. En Som Connexió debemos dejar espacio y tiempo para explicar este plan a otras cooperativas de nuestro entorno y ponerlo en común e iniciar un proceso de colaboración. Pero es difícil encontrar el tiempo en nuestro día a día con el trabajo de la cooperativa... (+ info)
    • Tomar el control sobre tecnologías como el software y su código, que funcionan como "constituciones" y condicionan nuestras decisiones diarias y nuestras sociedades. (+ info)
    • Un reto clarísimo son los recursos: el software es caro. (+ info)
    • Unos de los primeros proyectos de la cooperativa, después de Open Food Network, fue Som Connexió, con la migración de ERP. (+ info)
    • ¿Cómo componer la comunidad de un proyecto como Decidim? (+ info)
Steel Fire.svg

Resultats Aufgabe-ankreuzen.svg

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.


Steel Fire.svg

Propostes Noun Conversation 1325511.svg

    • Utilitzar el pensament crític, fer-nos adonar que quan consumim les bigtechs som uns pringats (+ info)
    • No tothom té l'oportunitat de fer-se aquestes preguntes, però si coneixen alternatives, serà més fàcil que puguin tenir aquesta oportunitat (+ info)
    • Signar el Manifest infancia i pantalles (+ info)
    • Promoure una major consicenciació social i deixar de normalitzar l'ús de pantalles amb criatures petites (+ info)
    • Millorar la regulació dels continguts audiovisuals (+ info)
    • Sensibilitzar la societat, informar i reinformar sobre la importància del contacte humà. (+ info)
    • Orientar i acompanyar les famílies, amb informació i alternatives (+ info)
    • Promoure pràctiques de conciliació familiar (+ info)
    • Impulsar la regulació de les empreses tecnològiques, sobre la recolecció de dades dels usuaris. (+ info)
    • Alertar a l'administració que promovent l'autonomia escolar, s'està deixant que siguin les escoles les que obrin la porta a google i els GAFAM (+ info)
    • La paraula analfabetisme digital, "analfabet" és un terme insultant, hem de reivindicar poder ser "un inútil digital". (+ info)
    • Cal potenciar la recerca en el nostre país sobre l'ús de pantalles per part d'infants i joves, la gran majoria de referències que hi ha no són d'aquí  (Anna Ramis). (+ info)
    • A Valls amb la Xarxa XANETA estem creant una xarxa on ja n'hi ha, perquè ens hi obliguen, no podem prestar el servei amb les condicions que ens posen les grans telecos. Ho fem conjuntament la Fundació Guifinet, Som Connexió i la cooperativa punt d'accés. Estem fent una xarxa de fibra mancomunada. (Leila Zamarra, Punt d'accés SCCL). (+ info)
    • Les telecomunicacions són una eina perillosa si estan en mans d'un sol actor, públic o privat. Hi ha un altre model: les cooperatives, no és públic però és comú. Fan que no tingui poder una sola persona, com en una multinacional, o una institució estatal. Sóc partidaria del que és públic, però sempre qui hi hagi llibertat (Leila Zamorra, Punt d'accés SCCL) (+ info)
    • Hem d'aplicar el principi de precaució: qui proposa l'acció, qui fa una tecnologia, és qui ha de proposar la solució ambiental. (Eva Vidal) (+ info)
    • Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge. (Sergi Rovira) (+ info)
    • Un sol estat (Xina) està concentrant l'extracció dels minerals necessaris per fabricar una de les bases de la societat capitalista. Prioritza el seu mercat, a més és el país que els processa. (Eva Vidal) (+ info)
    • Si agafem l'esquema del "donut" proposat per Kate Raworth tenim "sostre ambiental" que no podem passar i un "terra social" de condicions dignes per una persona (aigua, salut, alimentació, justícia, equitat de gènere). La zona del donut és on ens hauríem de mantenir per ser sostenibles.  (Sergi Rovira) (+ info)
    • La mineria urbana és la recuperació de dispositius per al reciclatge dels seus materials. Si els dispositius es dissenyen per ser reciclatges serà més fàcil extreure'n els materials.  (Eva Vidal) (+ info)
    • Som connexió pot: (1) prendre la responsabilitat sobre tota la seva cadena de subminiestrament (demanar auditories, etc), (3) si dissenya que dissenyi productes sostenibles, que puguis ser reciclats (3) fer-se responsable del final de la vida útil dels dispositius que utilitza o que utilizen els seus usuaris.  (Eva Vidal) (+ info)
    • Som Connexió podria oferir la informació per comprar el mòbil més sostenible o, inclús, facilitar-ne la compra i també el circuït de reciclatge.  (Sergi Rovira) (+ info)
    • Apostar por el desarrollo de las tecnologias libres sin una perspectiva extractivista. El software puede tener un papel transformador. (+ info)
    • Combinar software libre, tecnoética y cooperativismo (incluyendo la intercooperación). (+ info)
    • Como manera de contribución al sostenimiento del procomún, se ha aprobado en asamblea un canon calculado como un porcentaje sobre la facturación anual de las empresas. (+ info)
    • Construir un ecosistema que rompa con la relación proveedor-cliente. Desde Coopdevs hemos creado un ecosistema informal, que llamamos ecosistema IT cooperativo: en él intentamos crear productos que se pueden replicar e implantar en cooperativas que quieren empezar. Si una cooperativa de telecomunicacions quiere empezar, lo primero que debería hacer es venir a hablar con Som Connexió y con nosotros. Este proyecto lo hemos creado con Som Connexió, Som Energia, Som Mobilitat. (+ info)
    • Dar la vuelta a cómo se entiende el software en el mundo corporativo capitalista: pasar a entender el software no como una ventaja competitiva, sino como una herramienta que hay que compartir. Hay que pensar que el software tiene que ser una herramienta que ayude a la sociedad (como un molino comunal). Esto implica que cuando creamos software debemos pensar que es para compartir (no para esconderlo como una ventaja competitiva), y esto condiciona el propio proceso de producción: debemos hacer las herramientas para que sirvan también para otras entidades, y por ello es mejor hacerlo de manera mancomunada. Así, no solo me ahorro dinero, sino que además enriquezco la herramienta y el proceso: podemos construir software más útil y resiliente. (+ info)
    • Decidim es un ejemplo de política pública de impulso del software libre, y por tanto es una política pública de soberanía tecnológica.  (+ info)
    • Frente a las plataformas tecnológicas capitalistas tenemos alternativas: (a)  alternativas tecnológicas: software libre,... (b) alternativas organizativas: la forma cooperativa u otras forma organizativas democráticas, horizontales y participativas. (+ info)
    • Hay que replantearse también el sistema de plataforma: Necesitamos estas entidades tan grandes? Nos interesa utilizar grandes plataformas centralizadas? Seríamos capaces de mantener estructuras tan grandes o su misma escala iría en contra de lo que se prentende? Nuestra propuesta desde Communia siempre es disminuir la escala y aumentar el alcance: ir a lo micro y cuidar los comunales: infraestructuras situadas y adaptadas al día a día. (+ info)
    • O seguimos la rueda y pagamos todas las plataformas de las que somos parte o empezamos a actuar de manera coherente con la soberanía tecnológica: (a)necesidades indebidas: cada cual ha de revisarlas. (b)buscar alternativas y aumentar los silos de cultura y conocimiento. (+ info)
    • Para evitar el extractivismo, podemos contribuir con documentación, informes de errores, probar versiones nuevas, reforzar la comunidad dinamizando foros de ayuda mutua y participando,... (+ info)
    • Respecto de los altos costes de desarrollo: una de las maneras de dotarnos de herramientas con nuestros recursos es intercooperar: que las entidades intercooperen para abaratar costes, compartir conocimiento... (+ info)
    • Se ha creado la Associació Decidim, como herramienta para gestionar la gobernanza de la plataforma de manera democrática y participativa. Además de las políticas públicas de software libre, hacen falta comunidades arraigadas en el territorio para sostener esos proyectos. (+ info)
    • Utilizando cuentas básicas de correo y oficina con menos especio de nube, podemos aprender que no necesitamos tanto espacio, podemos vivir con mucho menos: así podemos aprender a hacer un uso racional de la tecnología. (+ info)
Steel Fire.svg

Localització OOjs UI icon mapPin.svg

Localització de les sessions.

Localització principal: Centre Cívic Palmira Domènech. Carrer de Lo Gaiter del Llobregat 0112, El Prat del Llobregat

Loading map...