Reptes i oportunitats de les plataformes digitals per a les ciutats 2019/10/27
De teixidora
Quan: des de 27-octubre-2019 fins a 27-octubre-2019 · Hora: 13:00 - 14:00· On: Fabra i Coats. Sala: · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona. (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)
Hashtag:#FESC2019_Xarxes socials: @xes_cat
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va començar l'any 2012 i és un aparador de productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana a través de l‘Economia Social i Solidària (ESS): habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Cada any la fira té un programa d'activitats amb reunions, xerrades i debats, part de les quals es .
“… Aquesta sessió tracta sobre:
Debat: reptes i oportunitats que les ciutats afronten a causa de l’impacte de les plataformes d’economia digital. Aquesta taula rodona és un espai de debat sobre els principals reptes i oportunitats que les ciutats afronten a causa de l’impacte de les plataformes d’economia digital: gestió i governança de dades generades per la ciutadania, relacions laborals, drets a la ciutat, nous espais d’impuls de polítiques de promoció econòmica, etc. Com fer un front comú de cara a les grans plataformes extrasionistes i quines son les millors estratègies de cara a afavorir plataformes que parteixen de principis cooperativistes i procomuns? Quines col·laboracions amb altres ciutats podrien ser les més útils? Com a punt de partida i recurs hi comptarem amb el llibre "Sharing Cities: Una visió global de les ciutats i local de Barcelona". Aquesta activitat està dinamitzada pel grup de recerca Dimmons i BarCola, en el marc de la trobada del Sharing Cities Action 2019 que es celebra a Barcelona del 19 al 21 de novembre de 2019 en el Smart City Congress.
- Dimmons - UOC i BarCola
- Ponents: Ricard Espelt (Dimmons - UOC), Javier Carrillo (Goteo), Susana Martín (REC - moneda social),
- Eix: 3. Avançant
- Taula rodona
Documentació d'aquesta sessió
· apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/fesc19plataformes
Susana Martín Belmonte (REC)
El REC és una proposta de moneda ciutadana que s'ha desplegat en aquest darrer any a la ciutat de Barcelona com a pilot i que neix al costat d'un projecte de renda mímina garantitzada. De les 1000 persones que han participat, unes 600 han rebut un suport per consumir una part dels seus ingresos en RECs per fomentar el comerç local. Novac és qui ha impulsat el projecte però s'ha creat una cooperativa (Taula de canvi sccl, de la qual formen part associacions de comerciants, per exemple) que és qui gestionarà el REC en un futur. A través d'una app es pot generar el pagament.
El 75% de pagaments que s'han fet a grans franquicies en RECs ha reverit només en en 2'7% en el territori (tornant a fer una transició en RECs), mentre que el 25% del consum que s'ha realitat en comerços locals, ha provocat una reinversió de més del 19%. El multiplicador de despesa pública en comerç local del 1,9 s'ha passat al 2,8 en comerç local. Per tant, és fa una valoració positiva de l'experiència i és demana tenir com a mínim un any més d'implantació.
Mayo Fuster (Dimmons)
L'economia de plataforma organitza la producció al igual que ho feien les fàbriques del segle XIX i afecta a qualsevol àmbit de producció. Tenint un impacte molt disruptiu. Al mateix que les fàbriques, poden haver-hi diferents tipologies de plataformes (així podem distingir plataformes col·laboratives-democràtives i extractives). Per distingir-les cal analitzar les diferents dimensions que configuren una plataforma digital: la governança (de la plataforma i de l'organització), el model econòmic (com es finança, com es distribueixen els beneficis, etc), les polítiques de coneixement i tecnològiques i la responsabilitat social i impacte de les plataformes (en el cas de Uber o AIrBnb, per exemple s'aguditza l'impacte social negatiu). El cooperativisme de plataforma (Som Energia, Eticom, Som Mobilitat; Katuma) cerca espais de treball i influència que no havien estat rellevants en l'àmbit del cooperativisme tradicional. Al mateix temps, té una voluntat d'escala més gran.
Smart o Mensakas són bons exemples de cooperatives que, en l'àmbit de les plataformes, són instruments de lluita contra la precarietat. Malgrat això hi ha molts reptes en aquest model, per exemple la inclusivitat. Les persones que formen part de Mensakas són persones amb un determinat perfil socioeconòmic. En canvi, les persones que volien defensar les seves condicons laborals a plataformes com Deliveroo i Glovo tendeixen a tenir un perfil socioeconòmic més precari.L'exclusió de gènere també és quelcom a treballar en l'àmbit del procomú. El cooperativisme de plataforma s'ha d'establir com una alternativa al precarietat.
Hi ha tres sostres de vidre del cooperativisme de plataforma:
- Finançament: dificultats en aconseguir finançament.
- Guerra cultural: poc compromès.
- Regulació: dificultats per generar models regulatius favorables. BarCola per exemple promou això en l'àmbit de Barcelona que té com a resultats la Comunificadora (espai de formació), el fòrum de procomuns (espai de cocreació), la Sharing Cities Summit (espai d'aliança entre ciutats per la cocreació de polítiques), etc.
Javier Carrillo (Goteo).
Plataforma de finançament de microfinançament i matchfunding d'alt impacte social i econòmic i vinculat a l'àmbit de l'economia social i solidària. És transparent a nivell econòmic i tecnològic i de dades. Fomenta a través de les campanyes la creació de comunitats (generant procesos d'aprenentatge). El matchfunding cerca la coparticipació de la institució amb la qual s'articula la campanya. D'aquesta manera, és genera un finançament més vinculat als desitjos de la ciutadania. Les dades mostren que les campanyes de finançament de matchfunding (87%) tenen més èxit que les de crowdfunding (78%). Barcelona i Saragosa han promogut campanyes de matchfunding. Som Mobilitat, Katuma, Fairbnb, Mensakas...són projectes que han utilitzat Goteo a través de campanyes de microfinançament o matchfunding (amb suport dels ajuntaments).
Intervencions del públic
Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents
Wouter: Sobre Stallman, vol matitzar que va fer unes aportacions importants (Linux, Copyleft...) al món del codi lliure. El risc de les plataformes de facturació són un risc, sobretot si les usuàries no poden partcipar en la governaça i l'estructura democràtica de l'organització.
Mayo: El cas de Stallman no és un cas aïllat. Les comunitats de software són sexistes. Aquest element és paral·lel a entorns propers al FLOSS com a la Wikipedia, on Jimmy Wales no va condemnar un cas d'assetjament. La Mayo creu que la maduració de la Wikimedia en aquest àmbit és més gran que en el del FLOSS.
Wouter: Com formar part de REC? Quin és el roadmap de REC?
Susana: Hi ha informació a l'estand, amb els diferents nivell d'involucrament.
Ens cal més temps i finançament per generar més comunitats i aliances (s'han explorat amb Food Coop Bcn).
És important que les usuàries formin part de la governança (Susana) però no sempre va lligat a una forma jurídica determinada (Mayo) però sí és necessari explorar diferents models que pasen també per una nova llei de cooperatives (per exemple qui ofereix la plataforma no ha de ser responsable dels seus continguts; això no està resolt a les lleis de coopartives).
Pregunta: Perquè no feu servir euros?
Susana: perquè el REC ens permet una flexibilitat que l'euro no ens permet, per exemple per crear tokens. També evitem així l'esforç regulatori que implica l'ús de l'euro.
Susana Martín Belmonte apunta que estan intentant convencer als comerciants que utilitzin RECs perquè hi ha major possibilitat que és quedin en l'esfera de mercat local.
https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018
- FESC19
Teixidora.net
@seguimfils
el taller
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
- Presentacions o material projectat
- Imatges
- Vídeo
- Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: moneda ciutadana, Barcelona, Saragossa, renda mínima garantitzada, consum, comerç local, cooperativa, comerciants, app, franquícies, despesa pública, economia de plataforma, fàbriques, producció, disrupció, plataformes col·laboratives, plataforma digital, governança, model econòmic, polítiques de coneixement, responsabilitat social, cooperativisme de plataforma, instruments de lluita, gènere, procomú, microfinançament, matchfunding, Economia Social i Solidària (ESS), dades, comunitat, finançament, ajuntaments, FLOSS
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Mayo Fuster, Javier Carrillo, Susana Martín
Persones mencionades: Richard Stallman, Jimmy Wales
Projectes mencionats: REC-moneda social, Barcola, La Comunificadora, Sharing Cities Summit, Wikipedia
Organitzacions mencionades: Dimmons-UOC, Fundació Goteo, Taula de Canvi, Novac, Som Energia, Eticom, Som Mobilitat, Katuma, Uber, AirBnB, Smart, Mensakas, Food Coop Bcn
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- S'ha creat una cooperativa, Taula de canvi sccl, que gestionarà la mondeda ciutadana REC en un futur, utilitzant una app mòbil.,
- El cooperativisme de plataforma cerca espais de treball i influència que no havien estat rellevants en l'àmbit del cooperativisme tradicional,
- Les plataformes de facturació són un risc, sobretot si les usuàries no poden partcipar en la governaça i l'estructura democràtica de l'organització.
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Fabra i Coats. Sala: · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona.
el taller
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui... amb mateixos organitzadors i lloc al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina sindicació RSS d'aquesta pàgina Afegir a un calendari amb iCal