Reptes i oportunitats de les plataformes digitals per a les ciutats 2019/10/27/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19plataformes

Susana Martín Belmonte (REC)

El REC és una proposta de moneda ciutadana que s'ha desplegat en aquest darrer any a la ciutat de Barcelona com a pilot i que neix al costat d'un projecte de renda mímina garantitzada. De les 1000 persones que han participat, unes 600 han rebut un suport per consumir una part dels seus ingresos en RECs per fomentar el comerç local. Novac és qui ha impulsat el projecte però s'ha creat una cooperativa (Taula de canvi sccl, de la qual formen part associacions de comerciants, per exemple) que és qui gestionarà el REC en un futur. A través d'una app es pot generar el pagament.

El 75% de pagaments que s'han fet a grans franquicies en RECs ha reverit només en en 2'7% en el territori (tornant a fer una transició en RECs), mentre que el 25% del consum que s'ha realitat en comerços locals, ha provocat una reinversió de més del 19%. El multiplicador de despesa pública en comerç local del 1,9 s'ha passat al 2,8 en comerç local. Per tant, és fa una valoració positiva de l'experiència i és demana tenir com a mínim un any més d'implantació.

Mayo Fuster (Dimmons)

L'economia de plataforma organitza la producció al igual que ho feien les fàbriques del segle XIX i afecta a qualsevol àmbit de producció. Tenint un impacte molt disruptiu. Al mateix que les fàbriques, poden haver-hi diferents tipologies de plataformes (així podem distingir plataformes col·laboratives-democràtives i extractives). Per distingir-les cal analitzar les diferents dimensions que configuren una plataforma digital: la governança (de la plataforma i de l'organització), el model econòmic (com es finança, com es distribueixen els beneficis, etc), les polítiques de coneixement i tecnològiques i la responsabilitat social i impacte de les plataformes (en el cas de Uber o AIrBnb, per exemple s'aguditza l'impacte social negatiu). El cooperativisme de plataforma (Som Energia, Eticom, Som Mobilitat; Katuma) cerca espais de treball i influència que no havien estat rellevants en l'àmbit del cooperativisme tradicional. Al mateix temps, té una voluntat d'escala més gran.

Smart o Mensakas són bons exemples de cooperatives que, en l'àmbit de les plataformes, són instruments de lluita contra la precarietat. Malgrat això hi ha molts reptes en aquest model, per exemple la inclusivitat. Les persones que formen part de Mensakas són persones amb un determinat perfil socioeconòmic. En canvi, les persones que volien defensar les seves condicons laborals a plataformes com Deliveroo i Glovo tendeixen a tenir un perfil socioeconòmic més precari.L'exclusió de gènere també és quelcom a treballar en l'àmbit del procomú. El cooperativisme de plataforma s'ha d'establir com una alternativa al precarietat.

Hi ha tres sostres de vidre del cooperativisme de plataforma:

- Finançament: dificultats en aconseguir finançament.

- Guerra cultural: poc compromès.

- Regulació: dificultats per generar models regulatius favorables. BarCola per exemple promou això en l'àmbit de Barcelona que té com a resultats la Comunificadora (espai de formació), el fòrum de procomuns (espai de cocreació), la Sharing Cities Summit (espai d'aliança entre ciutats per la cocreació de polítiques), etc.

Javier Carrillo (Goteo).

Plataforma de finançament de microfinançament i matchfunding d'alt impacte social i econòmic i vinculat a l'àmbit de l'economia social i solidària. És transparent a nivell econòmic i tecnològic i de dades. Fomenta a través de les campanyes la creació de comunitats (generant procesos d'aprenentatge). El matchfunding cerca la coparticipació de la institució amb la qual s'articula la campanya. D'aquesta manera, és genera un finançament més vinculat als desitjos de la ciutadania. Les dades mostren que les campanyes de finançament de matchfunding (87%) tenen més èxit que les de crowdfunding (78%). Barcelona i Saragosa han promogut campanyes de matchfunding. Som Mobilitat, Katuma, Fairbnb, Mensakas...són projectes que han utilitzat Goteo a través de campanyes de microfinançament o matchfunding (amb suport dels ajuntaments).

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

Wouter: Sobre Stallman, vol matitzar que va fer unes aportacions importants (Linux, Copyleft...) al món del codi lliure. El risc de les plataformes de facturació són un risc, sobretot si les usuàries no poden partcipar en la governaça i l'estructura democràtica de l'organització.

Mayo: El cas de Stallman no és un cas aïllat. Les comunitats de software són sexistes. Aquest element és paral·lel a entorns propers al FLOSS com a la Wikipedia, on Jimmy Wales no va condemnar un cas d'assetjament. La Mayo creu que la maduració de la Wikimedia en aquest àmbit és més gran que en el del FLOSS.

Wouter: Com formar part de REC? Quin és el roadmap de REC?

Susana: Hi ha informació a l'estand, amb els diferents nivell d'involucrament.

Ens cal més temps i finançament per generar més comunitats i aliances (s'han explorat amb Food Coop Bcn).

És important que les usuàries formin part de la governança (Susana) però no sempre va lligat a una forma jurídica determinada (Mayo) però sí és necessari explorar diferents models que pasen també per una nova llei de cooperatives (per exemple qui ofereix la plataforma no ha de ser responsable dels seus continguts; això no està resolt a les lleis de coopartives).

Pregunta: Perquè no feu servir euros?

Susana: perquè el REC ens permet una flexibilitat que l'euro no ens permet, per exemple per crear tokens. També evitem així l'esforç regulatori que implica l'ús de l'euro.

Susana Martín Belmonte apunta que estan intentant convencer als comerciants que utilitzin RECs perquè hi ha major possibilitat que és quedin en l'esfera de mercat local.

https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018

1. FESC19

Teixidora.net

@seguimfils