Accions

Iniciatives col·laboratives i comunitàries per la innovació socioeconòmica enfront de la COVID19 2020/05/21

De teixidora

Esdeveniment ¬ Taula rodona ■

Calendar Noun project 1194.svg

Iniciatives col·laboratives i comunitàries per la innovació socioeconòmica enfront de la COVID19

Quan: 21-maig-2020 · Hora: 16:00 - 18:30 · Llengua: ca-català Organitza: Barcelona Activa, femProcomuns

Hashtag:#covid19_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @altreseconomies



Taula d’experiències online de l'Aula Virtual de Barcelona Activa, per mostrar a la ciutadania com des de l’Economia Social i Solidària i la Innovació Socioeconòmica autoorganitzada s’està responent a la situació de crisis de la COVID19. S'hi presenten iniciatives participatives i col·laboratives explicant com estan aportant a la nova situació des del coneixement i la governança compartides, en innovació tecnològica, productiva i/o logística. Es vol posar en valor les connexions entre col·lectius, veure que hi ha respostes que s’estan donant a l’emergència sanitària que només són possibles perquè grups de persones ja s’havien organitzat per donar resposta a una altra necessitat: dones, productors agrícoles, riders, en situacions precàries, o s’havien auto-organitzat per crear solucions compartides i en obert: makers . En el moment en què la nova necessitat es troba amb aquestes respostes, el producte (mascaretes, respiradors, pantalles,…) té un doble valor, la solució que ofereixen i la manera com ha estat produïda (auto-gestió).

Participants:

  • Arran de terra, cooperativa dedicada a la dinamització agroecològica. Amb Ana Correro, sòcia treballadora. Com estan col·laborant per enfortir les xarxes agroecològiques amb Abastiment Agroecològic, un projecte d’Arran de Terra i Pam a Pam, i com han fet pressió perquè el govern permetés els particulars accedir a hortes d’autoconsum durant el confinament.
  • Projecte Mascaretes en Xarxa de Dones Cosidores. Antonela Tossici, Carmen de la Madrid, Daniela Escobar i Joana Conill. Amb la Fundació Pare Manel, Etcèteres i la Xarxa de Suport Mutu del Verdum (i el Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona) i co-impulsor de la iniciativa #MascaretesEnXarxa amb moltes altres persones i entitats.
  • Cooperativa Mensakas, de riders organitzats fora de les plataformes “capitalistes” per repartiment a domicili. Amb Nuri Soto (pendent de confirmació). Com han centrat la seva activitat en el repartiment de cistelles d’aliments ecològics, en col·laboració amb cooperatives de consum o associacions d’agricultors. També porten menjar preparat fins a la Casa de Cadis, l’alberg ocupat per persones sense llar. I s‘encarreguen de subministrar la matèria primera als voluntaris que fabriquen mascaretess, i després les distribueixen.
  • David Franquesa, investigador de la UPC i co-fundador d’eReuseOrg per la reutilització de productes electrònics. Com eReuse i USOdy, amb el grup maker FAB Vilafranca, van poder fabricar un prototip de respirador (amb altres gestors de residus com Alberich) i així contribuir perquè el respirador OxyGEN, dels 24 respiradors que es fabricaven en obert al món en aquell moment, acabés essent el que fabricaria Seat. També parlarà de com els makers de Vilafranca, després d’aconseguir donar suport a OxyGEN s’han dedicat a produir viseres per a hospitals i centres sanitaris, i de com eReuse està facilitant posar en circulació equips informàtics a preus assequibles per a estudiants que els necessiten https://circula.cat/ca/
  • Jordi Reynés, director de la Xarxa d’Ateneus de Fabricació de l’Ajuntament de Barcelona. Com els Ateneus de Fabricació de Barcelona han distribuït, amb @covidmakers_cat i @sindicatdeltaxi i un munt de voluntaris: Viseres injecció: 2.280, Viseres tall làser: 898, Viseres muntables: 250, Viseres impressió 3D: 40, Obre portes: 365, Protectors d’orella: 378



Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·Presentation icon BLACK-01.png diapos ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/covid210520

Iniciatives col·laboratives i comunitàries per la innovació socioeconòmica enfront de la COVID19

Hermínia Gil presenta l'activitat, des de la direcció d'innovació socioeconòmica de Barcelona Activa que impulsa projectes i iniciatives d'ESS i atén demandes de persones que es volen formar, assessorar i cercar feina. Aquestes iniciatives han innovat per donar resposta a les necessitats efectives de la crisi, que han combinat tecnologia amb el coneixement compartit i iniciatives comunitàries.

David Gómez: som de la cooperativa femProcomuns, hem rebut l'encàrrec de Barcelona activa de preparar aquesta sessió. Ens sembla interessant perquè des de femProcomuns acompanyem projectes a trobar solucions de sostenibilitat en la hibridació del mercat social i l'autoproducció i autogestió procomú. La situació que hem viscut (i estem vivint) ha representat una aturada radical d'una part del mercat. Moltes persones (sobretot les primeres setmanes) han deixat de treballar i de consumir res que no fossin aliments i productes o serveis bàsics. Algunes necessitats s'han resolt de manera comunitària, a partir de l'auto-organització, la col·laboració distribuïda i la solidaritat. Això és l'economia, la forma que tenim els col·lectius humans de resoldre les necessitats. Volem entendre com això ha estat possible per estar millor preparades pels temps que vindran i per afrontar altres situacions similars a aquesta.

Mònica Garriga veurem iniciatives que han sortit en aquest estat d'emergència. Són possibles perquè hi havia comunitats i col·lectius que ja existien prèviament: dones, productores, agrícoles, riders,... persones que estaven en situacions precàries que s'havien auto-organitzat per necessitats compartides. Altres que s'han organitzat entorn del coneixement obert. Aquestes comunitats, en produir aquestes solucions, generen un doble valor: (1) la resposta a la crisi i (2) la manera que hi responen

Generen i reforcen una cadena de valor.

Veurem com Mensakas està repartint cistella ecològica i mascaretes autofabricades.

Veurem com empreses del mercat s'han relacionat amb makers fabricant respirador.

I com els Ateneus de Fabricació han contribuït a la comunitat dels Coronamakers.


Volem centrar el debat entorn a 2 preguntes

1. Quines circumstàncies prèvies van fer possible que hi hagués uns col·lectius capaços de posar en marxa aquestes iniciatives

2. Què hem après d’aquesta crisi, què caldria fer perquè en una situació similar la resposta comunitària pugui ser encara més potent?


Mascaretes en Xarxa de Dones Cosidores

Antonela Tossici, Carmen de la Madrid, Daniela Escobar i Joana Conill. Projecte Mascaretes en Xarxa de Dones Cosidores

Van començar vuit grups de diferents barris que tenen algun producte que els identifica, que des de fa uns mesos ja havien decidit convertir una iniciativa comunitària en activitat econòmica. Hem compartit màquines, punts de venda, suport mutu, aprenentatges.

Els primers dies de l'estat d'alarma vam veure que no hi havia mascaretes.

Als barris de Verdum i Districte de nou barris es va detectar necessitats. Van crear xarxa a Verdum i a tots els barris fins que s'hi va implicar la Coordinadora de Xarxes de suport mutu de Nou Barris. https://9bacull.org/event/xarxes-de-suport-a-nou-barris/

Es van fer mascaretes per a persones que atenen a persones infectades (CAP, habitatges amb serveis gent gran, residències 3a edat,...). Es van fer trucades i contactes amb entitats i serveis de tot Nou Barris que no disposaven d'EPIs per continuar atenent les persones.

La Fundació Pare Manel i Cooperativa Etcéteres són entitats que coordinen la Xarxa de dones cosidores. Van contactar 170 dones per fer un projecte paral·lel al que ja feien. Se'n van contactar 60, 30 van poder. No totes podien.

La compra de material es va cobrir una part amb Acció Comunitaria (3000 mascaretes + compensació a grups de la xarxa de cosidores)  i l'altra va ser aportació de la Fundació Pare Manel.

Etcèteres i Pare Manel van assumir el repartiment entre les cases de les dones cosidores. En total van fer 4000 mascaretes.

Després van rebre encàrrec de Barcelona Activa per fer-ne més.

12225 mascaretes fetes.

Han demostrat que persones, treballant des de casa, són capaces d'atendre una comanda/producció gran.

Cal assenyalar que l'encàrrec principal ha estat de Barcelona Activa i que aquest encàrrec és remunerat, no ha estat només una activitat voluntària.

Hi ha moltes mirades que se li poden donar al projecte:

    Punt de vista econòmic

    Punt de vista de la lluita feminista

    Punt de vista comunitari


Arran de terra

Ana Correro, sòcia treballadora d'Arran de terra, cooperativa dedicada a la dinamització agroecològica.

Presentació: https://nextcloud.pangea.org/index.php/s/sgfcY28Z5CWDzLa#pdfviewer

Promovem la producció agroecològica.

És interessant la idea que ja teníem una articulació o que com a mínim teníem la capacitat per organitzar-nos en xarxa.

En el moviment  agroecològic són 15-20 anys de moviment per un altre model alimentari.

Hem vist com s'ha pogut donar resposta a la necessitat bàsica d'alimentar-se.

A l'inici de la crisi vam engegar "abastiment agroecològic" per donar suport a la producció que va quedar sense distribuir pel tancament de menjadors escolars, etc.. que eren els seus receptors, i per tant la distribució es van tancar. Tenien un moment complicat i vam crear un mapa per posar-los en contacte, per posar en contacte proveïdores amb grups de consum, amb distribuïdores amb criteris ètics, per exemple el supermercat cooperatiu.

Una iniciativa compelementaria ha estat el plafó d'anuncis de suport mutu agroecològic. https://arrandeterra.org/suport-mutu-agroecologic/ on s'hi troben espais d'emmagatzematge, ruta de distribució compartida, punt de venda,... El tauler facilita la creació de xarxes amb una distribució a mitjà termini més organitzada.

El repte de la distribució ja el teníem però amb el coronavirus s'ha accentuat.

Molt aviat Pam-a-Pam es va incorporar a l'equip. Van facilitar el mapa i també la cartografia del consum.

Han destacat bones pràctiques dels grups de consum. També hem fet protocols i fulls de càlcul per a col·lectius sense entitat jurídica que volien consum agroecològic.


Mensakas

Nuri Soto, de Cooperativa Mensakas, de riders organitzats fora de les plataformes “capitalistes” per repartiment a domicili

Cooperativa que neix de la lluita de RidersXDerechos i la vaga de treballadors de Delibero i Glovo en què van ser acomiadats.

Fa 2 anys que estem en marxa.

Ens hem trobat davant la crisi amb aspectes bons i dolents. El sector de distribució per riders, estava en un moment que semblava que aturava però no va ser així.

Barcelona Activa ens van contractar per distribuir material per fer mascaretes a tota la ciutat i després recollir-ho.

Hem arribat a fer 100 distribucions diàries.

Això ha construït una cadena molt maca.

També hem col·laborat amb restaurants per portar menjar a menjadors socials i també a la Casa Càdiz

A l'inci vam contactar amb restaurants per repartir menjar fet, però va caure el 40% de la feina.

Després vam substituir per distribució d'EPIs.

Ah estat molt positiu l'augment de feina en la part agroecològica. Al repartiment de cistelles ja feia temps que ens hi volíem enfocar, i ha estat una oportunitat pel sector i per nosaltres. Algunes famílies no han hagut de sortir, han pogut rebre el menjar a casa.

El vessant amargant és que no tenim la capacitat de resposta que tenen Glovo o Delivero, tot i que cobren un 40% comissió a establiments, tenen molta gent que no són treballadors estables però estan disposats a treballar-hi perquè no tenen altra feina.

El fons cooperatiu* de la crisi santiària ens va permetre tenir un altre vehicle. I ara estem a punt de tenir 2 vehicles més.

https://ca.goteo.org/project/fons-cooperatiu-front-l-emergencia-social-i-sanita


eReuse

David Franquesa, investigador de la UPC i co-fundador d’eReuseOrg per la reutilització de productes electrònics Electronic Reuse, està dins de Pangea.org. Vam néixer el 2015 per promoure reutilizació de dispositius electrònics.

Actualment es recicla prematurament, el que ara podria anar a una família que pateix escletxa digital es reciclava (es destruïa).

Tenim membres de l'ESS que recullen, reparen, preparen, revenen, per exemple  TriniJove, Abacus, Solidança distribueixen a Barcelona... També hi ha un circuit similar a Madrid i a Bilbao. L'objectiu és articular ecosistemes de reutilització.

Aportem tecnologies en obert per facilitar-ho.

El problema constatat amb COVID és que el nostre model de consum:

no és circular

no és resilent

no és accessible per tothom

no és sostenible pel planeta

L'electrònica té un alt cost ambiental i social i l'hem de mantenir amb vida.

Les RRR en el seu ordre, primer Reparar, després REutilitzar, i no només Reciclar.

No és Resilent. El fet que hi hagi persones confinades ha servit per fer de l'electrònica per la comunicació una necessitat, una obligació, no ja un dret.

Xina no podia fabricar per a tots, ja que les cadenes de distribució fallaven.

Les botigues de reparació estaven tancades. En el cas d'Apple que només pots reparar a les seves botigues.

L'electrònica de cop era necessària per respirar.

No és inclusiu. No tothom tenia capacitat de tenir equips. El que es recicla, i que en lloc de reciclar es podria reutilitzar, pot cobrir aquestes necessitats.

Membres eReuse van fer formació a distància estudiants de Vilafranca del Penedès per reparar dispositius, circuits, perquè funcionin sols per generar autonomia.

Equip d'OxyGEN ens demana fonts d'alimentació pel respirador que estaven prototipant.

ACS Recycling ofereix 60 fonts d'alimentació pels primers prototips.

Hi havia diversos projectes de respiradors.

Governs i grans corporacions tenien també la seva proposta de respirador, amb un enfocament més opac (maquinari poc accessible o privatiu). SEAT va triar OxyGEN d'entre 7 prototips. L'han fabricat, amb algunes aturades.

A Discord hi ha un grup de treball, hi ha 2 versions una de makers per a impressores, hi ha gent de l'Àfrica i Sud Amèrica que ho fa.

Resilència: facilitat perquè la gent s'ho fabriqui autònomament.

Empodera al ciutadà perquè les persones saben "salvar-se" a si mateixes.


Xarxa d’Ateneus de Fabricació de l’Ajuntament de Barcelona

Jordi Reynés, director de la Xarxa d’Ateneus de Fabricació de l’Ajuntament de Barcelona.

Els Ateneus surten fa sis anys per donar una oferta pública al costat dels Labs privats. Volíem treballar per la inclusió i contra la bretxa digital. Recursos: persones que t'ajuden a fer projectes concrets i màquines amb què fer-ho.

Es deia "ja ho faran a la Xina" sense tenir en compte la petjada digital social i ecològica, la idea de "dissenyarem aquí" i que els xinesos ens ho fabriquin i que ens ho portin.

En resposta a això la idea de fabricar a kilòmetre zero, empoderar les persones.

Ara hi ha 5 ateneus + 1 punt multimèdia enxarxats.

Programa a sector educatiu i també ciutadà (persona emprenedora, empresa, ...).

"Ateneu", el nom era per referència a espais on aprendre, on classes populars anaven a formar-se.

Treballem sota el concepte de contraprestació, es poden utilitzar recursos públics pagats per la ciutadania a canvi de fer alguna cosa per un bé comú.

Barcelona a partir del 13 de març es va posar les piles per situació de la Covid. Els Ateneus treballem amb els "fabricaires" (makers o "manetes") i hi estem en contacte. L'Ajuntament va haver de decidir quins funcionaris es quedaven a casa i quins eren "serveis essencials". 30 persones que treballem als ateneus vam defensar segona opció que l'ajuntament va donar-hi suport, per passar de ser un servei públic, a un servei productiu.

A partir del 23 de març l'Ajuntament va donar el vistiplau. Vam posar 30 impressores 3d, 5 talladores làser i un equip de 25 persones. Ens vam posar en contacte amb un grup de ciutadans que s'havien autorganitzat, els coronavirusmakers, i hi vam aportar el recurs.

Vam començar a servir salvaorelles, obraportes, pantalles de protecció facial, per a qui ho necessitava.

Els col·laboradors voluntaris van passar de 30 a 3000 a Catalunya i 18.000 a tot l'espai espanyol. HI havia metges, enginyers, professors, conductors, ... La majoria va produir a casa seva protecció facial. Teníem dos nodes: Llotja a Sant Andreu i Parc Tecnològic de Barcelona Activa. Plataforma àmplia per organitzar la distribució.

Vam fer una llista compartida d'ofertes i demandes amb coronoavirus makers.

El primer lot el vam lliurar a finals de març (quan els governs encara estaven buscant com fer-ho), a finals d'abril havíem cobert tots els hospitals de la ciutat i àrea metropolitana.

Els Ateneus hem vist que hem tingut capacitat per ser àgils. Hem donat solucions col·lectives a problemes socials concrets.

Hem guanyat legitimitat.

La col·laboració de la comunitat de fabricants + ateneus ha donat fruit, gràcies a una lògica de col·laboració públic-comuintària des de fa anys, hi havia confiança i es notava.

El Sindicat de Taxistes autònoms ens ha fet la distribució gratuïta.

Algunes empreses com Quadpack plàstics d'injecció han aportat un terç de les 18000 peces que hem fabricat

Demostració que la innovació social transforma l'entorn ajudant a resoldre necessitat.

Mònica

Totes aquestes iniciatives tenen una part comunitària molt forta que fa possible també aquesta artículació públic comunitària.


Preguntes traslladades als intervinents

Ernest: aquesta organització, en alguns casos força ràpida i en tots efectiva, pot ser un aprenentatge o una prèvia per un relatiu salt d'escala i conformar-se com alternativa potent en alguns àmbits? penso especialment en àmbit agroecològic i distribució fora de plataformes que ara ja ni de part d'elles ni de "nosaltres" és només entorn a la restauració (exemple de sector editorial/llibreries). Ha calgut lluitar també per horts autoconsum. Ha estat la crisi una oportunitat pel famós "salt d'escala"

Ana-Arran de terra En el primer moment no es va deixar anar als horts. I era el moment clau primavera-estiu per cuidar horts. Accés a aliments frescos autoproduits. L'hort d'autoconsum és el primer pilar de la sobirania alimentaria. L'agroindustria és culpable d'una crisi com aquesta. Ens calen respostes diferents locals i enxarxades. Que es pogués anar a horts autoconsum petit èxit del moviment.

Salt escala distribució és un repte del sector. Moment clau ara. Projectes productius són petits i dispersos pel territori. Crisi ha augmentat la venda a domicili i ha donar resposta necessitat clau. Però hem de qüestonar si és el model que volem, costos pagesia, ambientals i ineficiència. Hem de buscar experiències conjuntes: centrals de compra, centrals logística, optimització última milla. Evitar rutes duplicades o recorreguts absurds

Hermínia: Quines fortaleses es poden consolidar arran de la situació de crisi que estem vivint i quins futuribles es projecten per canviar realment el model de producció i de consum ?

Jordi Reynés: crear indústria dins la ciutat, no endur-se-la fora. Amb eines "de fireta" de "demostració" hem demostrat fer moltes coses.  S'han donat solucions ràpides, innovadores al menys per lo ràpid. La fabricació digital lliga molt bé amb sobiranies. La inversió ha de ser per capacitar a les persones a nivell local. Nodes que permetin la resta de projectes. Des d'innovació digital i social hem respost a un repte mundial. Lliçó des del meu barret instituciónal aprenentatge del paper que les ciutats poden tenir.

Joana-Xarxa Dones Cosidores. Quan has de recolitzar l'economia hem de relocalitzar tota la cadena: produció-consum-logística. Ens hem adonat que en una situació d'emergència poques persones poden fer-ho tot. potser hem de ser més flexibles, El disseny de sosteniblitat ens ensenya que calen sistemes plàstics on les persones podem jugar diferents rols, podem fer tot el procés de la cadena. Gran aprenentatge: adaptar-nos molt ràpid. Hauríem de trencar la creença que que només fem una cosa i no podem canviar a fer-ne d'altres.Crear sistemes humans amb més capacitat d'adaptació permanent


Joaquin: hi ha un canvi cap a allò local ara que ja s'està obrint el confinament o s'està pensant en restituir el que teníem abans (pel que fa a distribució)?

Ana-Arran de terra Hem vist que tenim capacitat d'adaptacó. Però la gran indústria també, té capacitat per adaptar-se i aprofitar-se de les crisi. Consum a grans superfícies a augmentat 40% amb aliments sobre-empaquetats, en superfícies amb molta afluència de gent, amb aliments que venen de lluny. La indústria del plàstic tambe s'està recuperant. Hi ha una contraofensiva a la transició ecològica. També ha augmentat molt considerablement el consum agroecològic de proximitat. Ara cal consolidar aquestes noves consumidores. Per això insistim en el "consum organitzat"

Mònica: tenim dades sobre aquest augment?

Ana: estem fent una diagnòstica del consum qualitatiu en temps de coronavirus, també intentem la part quantitativa. És difícil per producció i consum que no té una comptabilitat ben organitzada però s'estan fent enquestes.


Daniels: com sostenir el consum. Interpelar als agents que necessiten material sanitari a que no tornin al model anterior quan s'ha vist que han pogut tenir resposta amb les cosidores locals.

David: Com els temes regulatoris poden tenir un impacte, fer una regulacio diferenciada per gran industria i per iniciatives en obert, tema estandards

EPIS 3D: Més que una pregunta, una reflexió/destacat: Important destacar la capacitat organitzativa d'aquesta inciativa (coronavirusmaker.org) de gent que no es coneix. Com a Fundació Pare Manel també hi varem participar des del minut 0 en un entorn de confiança generat del no res i en no res. I també destacar la incomoditat que va generar i que no sé com ha acabat, quan les persones que varen iniciar el moviment van començar a fer els tràmits per a formalitzar-ho creant una organització efimera

Mònica: he marcat amb groc algunes connexions que s'han explicat. Quin substrat o quins mitjans han fet possible que s'establissin aquestes connexions?.

Arran de terra - pam-a-pam

Equip OxyGEN amb eReuse

Ateneus - coronamakers

Jordi: homologació va ser un procés kafkià. Teníem tots els legalismes i garantismes a sobre. Vam tenir davant el dir que la gent s'estava morint. Vam buscar qui ho validés, Parc Taulí i altres hospitals van validar i llavors CatSalut va validar (no homologar).

Però estic segur que la indústria voldrà tornar-ho a captar.

Hem de donar-nos aquest espai per buscar com fer la postcovid. Existeix Barcola i n'hi pot haver altres.

Daniela: Nosaltres som possibles perquè som una xarxa de cosidores, dones patint crisi covid19, amb situació molt vulnerable, no enginyeres, ... l'administració hauria de validar una cosa tant senzilla com un tros de tela.

Tanquem la sessió, queda el pad d'apunts, la sessió -que queda recollida a Teixidora.net-, evidencia que només hem fet una introducció de cada un dels temes que donen per parlar-ne molt més.

Steel Fire.svg

Presentation icon BLACK-01.png Presentacions

Material projectat pels intervinents, presentacions de "diapositives".

Currently your browser does not use a PDF plugin. You may however download the PDF file instead.

Download (89527) - The Noun Project.svg

Enllaç al document

Presentació arran de terra





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques > Presentation icon BLACK-01.png material projectat

No s'ha incorporat documentació de:


  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: COVID19, procomú, mercat, mercat social, agroecologia, consum organitzat, salvaorelles, obraportes, pantalles de proteccó facial, sistemes plàstics, comunitat, EPIS, mascaretes, respirador, voluntariat, activitat econòmica, aliments, mapa, xarxa, distribució, producció, consum, distribució compartida, punt de venda, economia circular, resilència, inclusió, accessibilitat, sostenibilitat, reutilitzar, reparar, fabricació digital, fabricació de proximitat, proximitat, makers, fabricaires, serveis escencials, innovació social digital, horts d'autoconsum, autoconsum, autoproducció, relocalització, logística, kafkià, homologació, validació

Intervinents: Herminia Gil, David Gómez, Mònica Garriga, Ana Correro, Núria Soto, Antonela Tossici, David Franquesa, Jordi Reynés

Persones mencionades:

Projectes mencionats: OxyGEN respirador d'emergència, Xarxa de Dones Cosidores, Producció de material sanitari pel COVID19 a Llotja Sant Andreu i Ateneu de Fabricació Digital de Nou Barris, #MascaretesEnXarxa, Economia per la Vida. Fons Cooperatiu per donar suport a les iniciatives que estan articulant una resposta a l'Emergència Social i Sanitària

Organitzacions mencionades: Mensakas, Arran de terra, eReuse, Xarxa d’Ateneus de Fabricació, Fundació Pare Manel, Cooperativa Etcéteres, Barcelona Activa, RidersXDerechos, Glovo, Delivero, Pangea, TriniJove, Abacus, Solidança, SEAT, Escola d'Art i Superior de Disseny Llotja, Sindicat de Taxistes Autònoms, Quadapack plàstics, Apple, ACS Recycling

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: ·









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal