Accions

Sobtec 2018. Pensant les sobiranies. El pa de cada dia 2017/03/03/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/p/Sobtec2018Pensantlessobiranies

Pad per prendre apunts al Sobtec 2018. Sessió;

Pensant les sobiranies. El pa de cada dia

Es documenta a: https://www.teixidora.net/wiki/Sobtec_2018._Pensant_les_sobiranies._El_pa_de_cada_dia_2017/03/03

Apunts

La reapropiació del nostre quotidià passa per la coordinació dels avanços de les diferents sobiranies amb una visió crítica i comuna. La Sobirania Alimentària proposa recuperar els sabers tradicionals, dotant-los d’eines que optimitzin els recursos i millorin la qualitat de vida tant al camp com a casa. (Ana Correro)

Proposo una reflexió col.lectiva.

Qui som? enginyeria o tècnica (gran majoria), pagesia / vincles amb el camp (quasi ningú), acadèmia (una part), grups de consum (poques mans alçades)

Treballem a Colllserola amb "Arran de Terra" i al Vallès Oriental, treballant amb la pagesia catalana.

Voldria parlar de la revolució verda (https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolució_Verda), un concepte que tenim al cap com a negatiu, però és una resposta a la crisi alimentaria dels anys 60, que no va ser ni una revolució ni va ser verda, no va canviar el paradigma capitalista, sino que el va enfortir i va permetre que les grans empreses tinguessin una major monopolització del camp, un pack tòxic amb llavors transgèniques, pesticides, fertilitzants...

No ens hem apropiat de l'alimentació (només un 2% de la població a cat. s'hi dedica)

Quan parlem de sobirania alimèntaria, tecnològica, productiva,... estem en realitat parlant de sobirania política.

Què no és la sobirania alimentaria?

Supermercats que s'han apropiat de termes de les nostres lluites, no és un tancament de portes als canvis de dinàmiques, no hi ha un rebuig al que era 'abans', ens hem d'adaptar a les necessitats que tenim ara i fer viables projectes a petita escala.

És un ús més racional dels recursos. Hem de revertir la realitat que estava basada en l'imaginari de recursos sense límits.

També hem de revertir cap a llò local.

Paral·lelismes i sinergies entre sobirania alimentària i tecnològica:

    les polítiques no són netures

    activisme al món rural, és on hi ha la major part del territori

    igual que en la sobiranita tecno en l'alimentaria les solucions són distribuïdes

Es tracta de treballar per la viabilitat de la petita pagesia al nostre territori. Que la gent vulgui fer-ho. Ara per ara és molt difícil. A nivell tècnic: aigua, gestió agricola, llavors i maquinaria (aperos).

- Una de les problemàtiques més destacades de la que parla la pagesia és l'aigua i el reg, potecnials => millora de la gestió de la terra (línies claus) i sistemes automatitzats (arduino).

- Planificació de contrus, donar suport als tràmits burocràtics => creació i difusió d'eines de programari lliure

- "Pack tòxic" (llavors transgèniques, pesticides), fora d'això hi ha poques opcions! Necessitem recuperar varietats locals, adaptades al territori, "opensource" (accés lliure a les llavors) => esporus

. El problema de la maquinaria es que té un cost molt gran i estan pensades per grans explotacions. La despesa energètica és molt alta. Tampoc es tracta de fer servir només una aixada. S'està treballant en compartir dissenys, maquinaria i eines. Bancs oberts de recursos. La Kosturica (VOr).

Va haver a Catalunya un moviment de creació de grups de consum, cooperatives, botigues agroecològica, productors. Ara s'ha estancat o baixat.

Eines pel canvi: contacte pages/pages, ...

Plataformes de coordinació de pagès a pagès: per la coordinació de conreus, el tranaport i la compra conjunta.

Xarxes existents: Assemblea pagesa (escisió Unió de Pagesos), La Xarxeta (http://pagesosagroecologics.com/, Vallès), Gent del Camp (Campt de tarragona), Mengem Osona

Existeixen iniciatives per aplicat blockchain a la traçabilitat, riscos: falta informació (fa por) i podria suposar un control excessiu de la pagesia.

Les iniciatives de consum (open food network, katuma, food coop) tenen el repte d'incloure la piagesia. També és un repte sortir de la ciutat, anar als petits municipis.

Es tracta de trencar barreres mentals per la auto-gestió. La tecnologia pot servir com a eina d'arrelament al territori.

Intervencions del públic

Debat

  • Reclama sobirania en la llengua, recuperar paraules que no fan el joc al neo-liberalisme que segresta les paraules
  • La tecnologia és la utilització de la tècnica per al bé comú, d'una manera sostenible
  • Històricament hi ha la "tradició" d'oposar-se als transgènics, hi ha propostes per aprofitar aquesta línia de treball òbviament amb objectius i criteris molt diferents als que s'enten quan es fa servir aquesta paraula; fent transgènics opensource
    •  -- respon la ponent que des del seu punt de vista no ens cal realment arribar als transgènics, és no anar a l'arrel del problema, la reapropiació de l'alimentació
  • Hi ha openhardware de tractors i per fabricar maons
  • http://opensprinkler.com
  • "Charte des AMAP" en github.com http://amap-aura.org/la-charte-des-amap/
    • traducció al castellà https://github.com/miramap/amap-charte
    • ponent respon que ha participat AMAPs a França quan hi vivia però que no ha funcionat a Catalunya i que aquí s'han adoptat altres solucions
    • Intervinent diu que hi ha grups de consum a Catalunya que funcionen formalment com una AMAP
  • Tothom parla de l'Opensource ecology, però hi ha l'atelier paysant francesa molt més interessant, estaria bé portar-los a Catalunya pq puguin explicar el seu projecte
  • Blockchain podria permetre organitzar la part financera de la producció agrícola, no sé si el problema de la maquinaria és més d'escala però si és un problema d'accés es podria auto-organitzar i vendre una part de la producció futura

Farm share - blockchain per la comunicació enter les AMAPs i el pagès, pagant les cistelles per avançat

Sergi de Katuma diu que una cosa que els està costant al projecte Katuma és crear una cooperativa de serveis dels proveïdors, que n'hi hagi prou per fundar-ho amb un nombre significatiu. Diu que el que volen els productors és que hi hagi demanada, en aquest sentit estan fent servir la tecnologia per facilitar el procés de fer la cistella i recollir-la, que ara es fa en molts llocs amb excels i suposa un maldecap.

Aportacions addicionals (no s'han comentat al debat)

  • https://www.opensourceecology.comuna. La Sobirania Alimentària proposa recuperar els sabers tradicionals, dotant-los d’eines que optimorg/gvcs/ "Machines: Global Village Construction Set"

Projectes interessants:

Contacte: Ana Correro <anacorhum@riseup.net>


Persones intervinents

Ana Correro



Llibres / Autors mencionats

Roser Majoral, Paul Nicholson, Entrevista amb Gustavo Duch , El Crític

Obtingut de «http://www.teixidora.net/w/index.php?title=Sobtec_2018._Pensant_les_sobiranies._El_pa_de_cada_dia_2017/03/03/apunts/01&oldid=5514»