Accions

Mobile pro-Comú i Social 24-2-2016

De teixidora

Esdeveniment ¬ Xerrada ■

Calendar Noun project 1194.svg

Jornada "Un Mobile pro-Comú i Social"

Quan: 24-febrer-2016 · On: Campus Nord UPC · · Llengua: ca-català Organitza:



Mobile Commons Congress - Un Mobile pro-comú i socialOrganitzat per @eReuseOrg UPC

  • #MCS #MCS16



Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

http://etherpad.guifi.net/p/MCS

Apunts del Mobile pro-Comú i Social #MCS organitzat pel @ereuse a la UPC

24 de febrer de 2016

https://www.eventbrite.es/e/registro-mobile-commons-congress-un-mobile-pro-comu-i-social-21372755487

Pro-comuns i TIC. Leandro Navarro (upc.edu)

Procomú- el communal – Recurs agregat natrual o construit

Recursos que pertanyen o es comparteixen en el si d’una comunitat. Elinor Ostrom – aigua, pastures, boscos, aire, aigua – com es comparteixen i com es governen. Les aigües de València- es l’exemple més conegut aquí.

En el món de les tic, els recursos tb es poden construïr per agregació

La tragedia dels comuns, evitable si som capaços de trobar maneres de regular.

Aquests recursos: contribucions a la viquipedia per exemple,o guifi.net la interconnexió a les xarxes, són conjunts de recursos agregats que generen un recurs del q podem exterue connectivitat a internet, una connectivitat limitada, q podem regular.

Ens ho pot fer l’estat o ens ho podem fer nosaltres, i trobar les regles per regular-nos

Diferents règims de coordinació, decisió:

  • pública, privada, club, commons
  • exclusió, rivalitatt
  • procomú: auto-regulació de la comunitat

Com podem accedir al recurs? Podem accedir al recurs agregat:

  • recurs resultant (el recurs producte agregat)
  • recurs producte (infraestrucutra, conneixement, emergent/agregat)
  • Pot ser accedit de diferents formes

Participació – quan parlem d’economia col.laobrativa, jo ofereixo el meu apartament un altre l’utlitiza, hi ha una comissió, i les regles les defineix algú q no sóc jo

Es més eficient potser fer servir un mercat amb preus o algoritmes o jerarquies

Gestió fovernança – interessant veure com els recursos crítics s’han anat regulant, la preservació, el manteniment, les regles de consum, les llicències... mecanismes de compartir costos, tot i que l’aigua no l’hem de fabricar, els recursos Tic, si, cal pagar servidors, definir regles d’accés per evitar abús, ... són mecanismes q shan de definir

TIC – els meus aparells per a qui treballen? M’espien? Ex. connectivitat telefons android a africa, als pocs dies de fer serir el mòbil les dades s’esgoten pq les aplicacions fan anuncis que requereixen dades per baixar automàticament, sense q l’usuari pugui controlar-ho  -> corporatocràcia

En el món de les TIC som consumidors però també som producte, som prosumers?

Granges de persones – Silicon Valley no és tan maco – mecanismes que creixen ràpidament pq troben maneres de comercias amb milions de persones q no estan disposades a pagar per un serveis però si a donar dades. Les nostres dades personals, som nosaltres.

Avui parlarem de comuns:

  • coordinació, comunicació: serveis internet
  • connectivitat: infraestructura comunciació
  • dispositius digitals
  • producció digital 

Eines per poder anar amplicant la capacitat de la xarxa mentre es va ampliant l’ús, es congestiona amb freqü

09:45  Sostenibilitat i TIC. Fermín Sánchez i Eva Vidal (upc.edu)

Tic i desenvolupament humà sostenible

A tots ens agrada utilitzar les TIC – l’ús dels mobils pels refugiats, per exemple: Telecoms Sans Frontiers , o per la salut, jugar, aprendre, desconnectar...

Però volem que sigui sostenible – materials- petjada ecològica, riscos ambientals econòmics i socials,

Cost de construir un xip de 32MB

Productes altament perillosos

Al 2006 el 100% dels productes contenien aquests productes perillosos, el 2014 només el 50%

I també Coltan  (Columbita i tantal) – guerra del Congo – 5 milios de morts – contra de la vanguardia En mi pais los ataques terroristas ocurren a diario  Caddy Adzuba – Informe de la ONU – els propis cascos blaus estaven en control de les mines i no sé q feien amb el material... 

Les TIC generen més CO2 q la indusria aeronàutica – ordinadors personals, centres de calculs, xarxes de comunicació.

Obsolescència – cada any un mòbil nou cada marca – no només la planificada, sinó l’estètica – no tan tprestacions

Cost de destruir – productes nocius, el portes a un punt verd, cada any 50MT, cada catala 18 Kg l’any

Coure, argent, pal.ladi

Empreesa unicore – belgica- fa reciclatge adequat , fa beneficis de 42.000Meuros any

Accra Ghana – un dels llocs més contaminats del món, es cremen els plastics que cobreixen els cables de coure

Què podem fer:

Reduir la quantitat de productes

Lluitar contra l’obsolescència planificada

Aprendre a millorar la part dels oridnador

Economia circular – reutilitzar els equips

Reciclar – problema q els productes no estan pensats pel reciclatge

Disseny - craddle to craddle  en contraposició a craddle to grave

Greenpeace – marques greener – regles utilitzar productes no nocius ... http://www.greenpeace.org/international/en/campaigns/climate-change/cool-it/Campaign-analysis/Guide-to-Greener-Electronics/

Sostenibilitat- ha de ser ecnòmica, social i ambiental

La història del petit colibrí –conte Maya -  cada ú fa la seva part – incendi a l’Amazones, tothom marxa però un colibrí va cap al foc, va all llac agafa aigua al bec i el deixa al foc, tu estàs boig! ‘jo faig la meva part’

Fermín Sánchez –

documental Compar Tirar Comprar – la segunda parte La tragedia electrónica – hoy pase – abierto?

Dentro de la escuela hemos desarrollado un plan para q los estudiantes aprendan y sean más conscientes sobre como hacer su trabajo como ingenieros de una forma más sostenible.

Procuramos – ya q no podemos reducir el número de PC miramos de recilarlos- Programa UPC reutilitza – txt Tecnologia per a Thom (ONG) i el CCD (Centre cooperación pel desenvolupament)

Mujeres y contribuciones al ámbito de las TIC. Sáinz Ibáñez, Milagros (uoc.edu)

http://gender-ict.net/

Baja representación de mujeres en los ámbitos tecnológicos – hay determinados estudios STEM (Science, technology, engineering and matemathics) que están feminizados– medicina y matemàticas hay representación de mujeres, pero no en ingeniería, y en estudios no STEM también hay disparidad, pequeña en geografía y grande en historia, por ejemplo…  los feminizados acostumbran a ser de cuidados.

Alan Turing –

A lo largo de la historia muchas mujeres , desde Hypatia de Alejandria, Ada Byron (Lovelace) – matematica y escritora 1815 – la madre de la actual programación.

Edith Clarke – EEUU 1883,  primera ingeniera electrónica en graduarse en el MIT.

Grace Murray Hopper, NY  1906 creadora del lenguaje informático Cobol

Heyde Lamarr, Austria 1914, ingenieria de telecomunicaciones y actriz- patentó junto a George Anthail un sistema de emisión de ondas sin ser interceptadas (precursor del wifi)

Thelma Estrin – NY 1914

Evelyn Berezin, NY 1925, licenciada en física

Frances Elizabeth allen, NY  1932 , primera mujer socia de IBM

Las matemáticas, Computers del ENIAC (2ª GM) grupo de mujeres que desarrollaron las bases de programación de ordenadores, crearon la primera biblioteca de rutinas y las primeras aplicaciones de software.

Rosalind Picard

Cold Spring Harbor, 1956, economista, actual presidenta de HP

Es importante hacer visibles ejemplos de mujeres q han contribuido a grandes avances científicos o tecnológicos.

Poner de manifiesto la conexión entre los grandes avances tecnológicos y los sociales. La tecnología al servicio de la sociedad, salud, medioambiente, educación, atención ciudadana, participación política…

Reivindicar las oportunidades q la tecnología ofrece a hombres y a mujeres

 Quick Mesh Network. Agustí Moll i en Roger Pueyo (guifi.net)

La xarxa guifi.net comença en entorn rural on telecom corp no té interés implementar serveis i gent s'apodera i es dota de la xarxa Són petits usuaris, petites empreses, entitats.

El model típic inicial de @guifi_cat en entorn rural amb antena central que conecte a altre node o tronc

Al passar a un entorn urbà es planteja trobar una solucio no basada en antenes centrals, ha de ser més mallada i distribuÏda. A més ha de poder ser robusta a que fallin nodes, s'apaguin o es moguin.

Model que es proposa és qMp - Quick Mesh Project

Sistema operatiu per sistemes encsatats de xarxa que facilita el desplegament de xarxes MANET

MANETA: Mesh Ad Hoc Network

adhoc: connexions entre iguals p2p

La idea és que els dispositius siguin d'autoconfiguracio automàtica (és bo per entorns urbans pero tambe per ràpidament desplegar una xarxa en entorns on hi ha hagut una catastrofe natural).

Instal.lem un router wifi al terrat d'una casa, i cada node es connecta amb els que té al'abast, amb 1 o 2 o 3, i ja tenim una xarxa amb les diferents cases. Ara volem tenir serveis, per exemple un veí contracta ample de banda i comparteix aquest recurs amb dos veïns o amb 4, o amb els q sigui, el QMP permet publicar la connexió a internet a tota la xarxa mesh, si hi ha dues connexions disponibles, el router q tinc a casa decideix a quina connectar-se segons si la connexio és millor.

QMP inicialment va sortir per donar una cobertura ràpida a un esdeveniment

Demostracio: la gent de guifinet han distribuït nodes mesh en la sala on es fa la presentació, només endolalts a la corrent, automàgicament :-) es crea una xarxa i el protocol d'encaminament crea les connexions entre ells i dedeix com encampinar la comunicacio. Mostren el mapa de nodes en pantalla.

Per muntar una xarxa mesh operativa no es molt dificil. En el cas que estan demostrant la configuracio s'ha fet amb un quart d'hora.

Ara estan investigant com fer xarxes mesh amb dispositius miniatura - IoT - arduinos - pensats per connectar amb sensors, actuadors, i enviar un cert volum de dades amb facilitat.

Preguntes del públic:

cas persona que va participar guifiBaix, des d'un edifici alt St Joan d'Espí; critica e? que les xerrades van molt a la part tècnica i ell (que es tècnc) es trobava representant a la seva comunitat en que la gent no se sentia prou tècnica per participar. Compara amb SomEnergia on la difusio i grups locals posen el potencial en perspectiva usuari i discurs social.

Roger Pueyo explica l'existencia de http://exo.cat/lassociacio/

Democratitzar els mitjans de producció al s.21. Wouter Tebbens (http://Freeknowledge.eu)

ja tenim els fonaments de les infraestructures comunals per fer tot el que ens cal:

  • software lliure
  • protocols
  • models de negoci

Tenim infraestructures per fer un altre model tecnològic i telecomunicacions centrades en l'apoderament de la gent i el procomuns.

Problemes amb funcionament mobils:

  • explotació laboral (p.e: cas suïcidis fàbrica xina
  • materia primera
  • obsolescència programada i antireparació/ cas censura Apple va treure una app per iPhone per compartir com reparar-lo

Per que tenim aquest model?

Retrocedim al segle XVII en que es comencen a implementar estructures de produccio en massa i es crea una estructura empresarial vertical per acumular el benefici, encara es vigent.

Aquest model s'expandeix, també cap al coneixement, a partir del s. XVI comença la "proteccio" dels drets d'autor i propietat intel·lectual. La hipotesi és qe s'incentiva l'autor a crear si se li dóna control excluiu del que fa.

venim de xarxes centralitzades, però el nostre internet actual podem dir que ja és més descentralitzat, i podria ser més distribuit

George Bernard Shaw > si tu i jo tenim una poma i l'intercanviem tots tenim una poma, si intercanviem idees cadascu té dues idees.

El cost de replicar els bes digitals s'acosta a zero Jeremy Rifkin ha escrit tot un llibre sobre això."Zero marginal Cost Society" i Paul Mason: "Postcapitalism"

La hipotesi que cal incentivar protegint drets el software lliure ha mostrat en la practia que no cal, es crea sense això i tenim soft lliure per tot el que ncessitem.

Igual esta passant pels bens culturals.

Tres àmbits:

  • Mercat
  • Estat
  • Comuns

Normalment s'oblida el 3er que justament és el més antic: gestionar els bens comuns i posar regles comunitàries per autogestionar

Experiencies comunals es poden replicar.

Guifinet, programari lliures, ... son comuns digitals.

Algu que contribueix als comuns tambe pot participar en l'àmbit del Mercat per guanyar-se la vida

La concepcio noliberal ha fet que l'estat es fes petit i s'anes privatitzant pero alhora ha anat creixent l'ambit dels comuns treient tant de l'estat com del mercat.

Casos:

  • Wikipedia
  • Software lliure als sectors on s'ha implementat ha passat del mercat als comuns

Es una altra forma de pensar com es produeix.

Cas GNU/Linux que te un valor d'ús molt alt i un valor proper a zero al mercat.

Yochai Benkler, "la riquesa de les xarxes"

parafrasejant la "riquesa de les nacions" de Adam Smith

La informacio es produeix:

  • en una empresa
  • comprant i venent al mercat
  • gent organitzada a internet per produir-la

Michel Bauwens p2p-f

Diu que el model comú és el 3er model de produccio pero tambe de governança, accés universal als recursos que es generen i governança comunitaria

Directori

directory.p2pvalue.edu

Des de 1971 hem vist com cada cop més transistors caben en un xip. Aixo ha reduït costos per mateixa capacitat dels xips.

Cas exemple: revista MagPi que distribueix un ordinador mini ambla revista, cas historic. Abans es distribuia un flopy disk ab una revusta

Projecte CHIP, http://getchip.com crowdfuning 2015, en produccio 2016, miniordinaodr linux potent amb connectivitat wifi per 9€ i opensource hardware

Fundacio CIM. http://www.fundaciocim.org Impressores 3d per preus raonables i de disseny obert (properament publicaran els arxius). Projecte sense afany de lucre.

Es basen en projectes internacionals comuns com RepRap

OpenSource Ecology > aparells, vehicles, màquines

OpenDesign, compartir els disseny de les coses

Things Network http://thethingsnetwork.org

Xarxa per connectar els sensors, protocol obert LoRa1 - que emet a tothom de forma privada però també de forma comunal, i a A'dam es va pensar de fer-la oberta, lliure i neutral. i van cobrir tota la ciutat d'Adam en 6 setmanes, en uns mesos s'hi van interessar des de moltes ciutats del mon, i es va obrir un crowdfunding per abaixar el cost del hardware, i ara està en produccio per poder-lo vendre per 200 euros.

si podem autogestionar l'IoT tindrem més capactiat d'assegurar-nos que sigui encriptada

Canvi de mentalitat - Espais Oberts de Fabricació - Fablabs 0 makers - on es pot crear i compartir coneixement.

Inclus institucions conservadores com el WEF arriben a la conclusió q hi ha nous models de negoci i noves competencies q es necessiten per les noves feines que s'estan creant: treballar en equip, entendre estrcutures complexes,. La proposta és convertir Barcelona en un Hub de coneixement compartit i experiències comunals - Barcelona Commons Hub

Sostenibilitat Re (elevat a 4): Reduir, Reparar, Reciclar, Reutilitzar - Mirem de proposar a l'ajutnatment - enxarxemos, treballem junts, fem tallers per fer el canvi cultural, hih a moltes idees i és clau donar molta més visibilitat a tot el que s'està fent.

i que enlloc de ser business friendly que sigui commons friendly - bo per les empreses i bo per la ciutadania

Preguntes

  • Marco Berlinguer: hi ha un proces expansiu molt agressiu dels mercats corporatius i l'àmbit dels comuns esta en tensio amb aixo
  • La naturalesa de la tecnologia no presdisposa els comuns, son més coses
    • Internet de les coses: a mitjà termini pot ser una quanitat impressionant de dades, un gran volum de comunicacions, aixo podria ser un límit a la tecnologia iOT

Wouter: sí, el capitalisme te una capacitat d'adaptabilitat i d'apropiacio dels intents de comuns molt gran. Té límits, per exemple no entra en l'àmbit familiar o de parella, hi ha àmbits que no aconsegueix mercantilitzar. Si té límits podem ampliar-los.

Cas iOT, si, cada sensor té poques dades, pero el conjunt pot ser brutal, Llavors hem de veure comunitàriament com ho gestionem. No deixar-ho al mercat competint per menjar-s'ho.

Roger Baig

  • Quan utilitzem els commons hem de tenir en compte la sostenibilitats.
  • Lo comú és de tots. Els sistemes han de dissenyarse en base a la sostenibilitat.
  • S'ha de saber generar un ecosistema on hi pugui haver activitat econòmica i que hi hagi possibilitat de re-inversio
    • Wouter: el cas guifinet amb compensensacio es molt interessant
    • Open value network: http://p2pfoundation.net/Open_Value_Network#Description si les persones contribuim a crear procomú digital que tothom pot fer servir, llavors si hi ha beneficis al mercat estaria bé redistribuir
    • Sensorica ben serveis que genera la comunitat i calcula les contribuicions i en funcio d'aquetses resdistribueix
    • Blockchain Bitcoin és model i tecnologia per sistemes distribuits
    • Projecte per compartir recursos fisics de forma semiautomatitzada
    • Cooperatives (SomEnergia, Eticom)




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: procomuns, Commons Based Peer Production, Programari lliure, Xarxes comunitàries, TIC

Mostra paraules més freqüents al text

Intervinents: Leandro Navarro, Agustí Moll, Roger Pueyo, Wouter Tebbens

Persones mencionades: George Bernard Shaw, Jeremy Rifkin, Paul Mason, Michel Bauwens, Ada Lovelace, Edith Clarke, Grace Murray Hopper, Heyde Lamarr, Thelma Estrin, Evelyn Berezin, Frances Elizabeth Allen, Rosalind Picard, Elinor Oström, Yochai Benkler

Projectes mencionats: Guifi.net, WIkipedia, Projecte GNU, P2PValue, Projecte CHIP, Blockchain

Organitzacions mencionades: EXo.cat, Free Knowledge Institute, Fundació CIM, The Things Network, Sensorica, Som Energia, Eticom-Som Connexió

Llibres i publicacions citades:


Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)
  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Preguntes obertes
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Campus Nord UPC ·









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal