CRUCRUCRU, converses per transformar la comunicació 2018/10/27/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18crucrucru

CRUCRUCRU, converses per transformar la comunicació

> Data i hora: 27/10/2018 - 17:30h

FESC. Fira de l'Economia Solidària de Catalunya. Del 26 al 28 d'octubre de 2018. Relatoria col·laborativa que es transferirà a la plataforma Teixidora.net com a documentació de la Fira.

https://www.teixidora.net/wiki/DOCFESC2018

Tot seguit deixaré escrita la crònica que es va fer del 4t Crucrucru:

Un dia plujós i fred d’octubre, al bel mig de la FESC (Fira d’Economia Social i Solidària), va ser el moment triat per fer la quarta sessió del Crucrucru. En aquesta ocasió una quarantena de persones (al voltant d’un 60% són dones) s’apleguen per debatre sobre comunicació i Economia Social i Solidària(ESS). Entre les persones, les cadires i les taules la sala de l’Ateneu Cooperatiu l’Harmonia es queda petita. L’Alba i l’Anna enceten l’explicació de l’activitat: a sobre d’una de les taules hi ha desenes d’imatges escampades i en les altres dues taules hi ha murals de paper on apuntar idees i agrupar les fotografies una vegada comentades. Durant una hora s’utilitzaran les imatges per parlar del tòpics del’ESS, de l’abast comunicatiu d’aquesta i de les innovacions o rèmores que alberga.

Un home tria la primera foto, és una imatge publicitària del banc La Caixa. Tot el món està d’acord que una de les estratègies comunicatives que aquesta mena de gran empreses empren és l’apropiació devalors i conceptes dels moviments socials, de l’ESS i de l’esquerra en general. Si bé, un noi jove agafa i mostra una imatge amb un puny esquerre clos i crida l’atenció sobre els discursos que s’utilitzen des d’iniciatives transformadores: “Això et marca moltíssim, per bé o per mal, és una imatge ‘anti’ quan nosaltres hauríem de ser propositius”. Al llarg de la conversa no paren d’entrar persones a la sala, fent pujar el número fins al mig centenar. Aquest tràfec no altera el silenci amb què totes les cares miren i escolten el taller.

Seguint el fil de la conversa, el David argumenta que la diferència tan acusada entre els recursos de les grans empreses capitalistes i les iniciatives sense ànim de lucre no deurien afectar la capacitat creatives de les segones. Per la seva banda, una altra assistent subratlla la necessitat de mancomunar eines,recursos, bases de dades, etc. Un jove dissenyador afegeix “Hem de ser capaces de competir, d’innovar i utilitzar els nostres potencials”. A tall d’exemple, la Lucía agafa una imatge de la campanya “No vas a tener casa en la puta vida” que fa més d’una dècada posava el focus d’atenció en els problemes d’habitatge del jovent. Segons ella, aquesta és una mostra de com difondre contingut polític, provocar i alhora mostrar alternatives. Cosa que qualifica com a repte per a qualsevol persona que es dediqui a la comunicació radical, transformadora i anticapitalista. La Mireia fa un altre apunt: “V de Vivienda no hauria fet aquesta campanya actualment, no crec que dintre dels moviments socials s’hauria vist amb bon ulls un eslògan amb la paraula puta”. Aquest interessant i encertat comentari evidencia el vincle dialèctic entre comunicació, política i transformació, com totes les categories són vasos comunicants.

A fora segueix el silenci, no es veu ningú a través de les finestres perquè molta gent està a les xerrades i pel mal temps. A dins, però, la temperatura és agradable per la munió de gent que roman dreta i concentrada en el taller. Parlant sobre aquell àmbit en el qual se superposa el màrqueting i la transformació social, una participant esmenta l’alegria que va sentir en veure al metro i als autobusos deBarcelona els anuncis de Jornada, un diari cooperatiu, feminista i d’esquerres, al costat dels plafons amb publicitat de mitjans grans com ara La Vanguardia o El País. “Crec que són aquelles petites victòries que difonen un missatge en si mateixes”, sentencià. Malgrat tot, és inevitable pensar en el destí que ha patit aquesta publicació: el tancament. Diverses persones enraonen sobre aquest últim punt que es qualifica com una llàstima i un desencert.

Ara es canvia de terç i algú assenyala que a la comunicació radical s’hauria de fer servir més l’humor, “massa sovint utilitzem tons excessivament seriosos i polítics”. L’Alba, en la mateixa línia, menciona l’exemple de La Calders: davant les irrisòries vendes de llibres de poesia, aquesta llibreria es va inventar la notícia d’un robatori al seu establiment on curiosament només s’havien robat llibres de poesia. Dita notícia es va fer viral, ja fos perquè el públic se la va creure o perquè va captar el to graciós i la va compartir. Aquestes darreres reflexions encaixen amb aquella dita, “si no hi ha música no és la meva revolució”, que sintetiza tan bé la confluència necessària entre canvis profunds/transformadors i elplaer/gaudi. Les persones dretes a la sala riuen i es relaxen amb el relat de la història falsa.

Una dona que passa de la cinquantena, però, retorna al to concentrat i intens amb una indignació:subjecta entre els dits i ensenya una imatge amb la típica imatge de la dona gran rossa i grassoneta de la Grossa de Nadal de Loteria de Catalunya. S’hi sent molt irritada i indignada: “Sempre ho he pensat, però és la primera vegada que ho dic en públic”. Pel to sorneguer que empra i el mig somriure que se li dibuixa a la boca tothom es pren el comentari a broma i riu. El parèntesi no li impedeix continuar: aquest tipus de campanyes estereotipen les dones, grosses i grans. “No entenc de comunicació, però emmolesta molt!”, conclou. Aquesta conclusió també fa acabar el Crucrucru (fa un quart d’hora que un responsable de l’organització de la FESC ha mostrat un cartell on posava “10 minuts”). Així doncs, la quasi quarentena de persones que encara romanen a la sala aplaudeixen, es relaxen i entre riures i petites converses buiden l’aula.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

...

Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc).Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres.  Fes-ho en un text separat per comesper facilitar aquesta tranferència automàtica.

-||-|-

-