TeixiReptes: 
4a Escola d’estiu IGOP 1. Cap on va el municipalisme? 2015/06/29
De teixidora
4a Escola d’estiu IGOP 1. Cap on va el municipalisme?
Quan: 29-juny-2015 · On: Escola Mestre Morera · C/ Perafita, 48, Barcelona (mapa)
Hashtag:##escolaestiuigop_Xarxes socials:
@igopbcn
“… Ja han passat les eleccions municipals. No les valorarem aquí, però sí que pensem que l’aposta per dedicar la IV escola d’estiu de l’IGOP a debatre sobre el futur dels municipis, no perd ni molt menys rellevància.
Documentació d'aquesta sessió
· 
apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
4a escola d’estiu IGOP 29 juny a 3 juliol 2015
Cap a un nou municipalisme? Xerrada inaugural i debat Cap on va el municipalisme? Quim Brugué (Catedràtic UAB i recercador de l‘IGOP)
Entre posicions i declaracions polítiques d’ordre divers que poden donar pistes sobre el futur que uns i altres volen per als ajuntaments, tres visions diverses apareixen en escena que pensem que val la pena contrastar. Potser no es tracta de visions nítidament diferenciables totes elles, però tampoc costa gaire intuir-les; encara que segurament no s’haurien de presentar com a visions absolutament contraposades o excloents unes de les altres. És evident la posició d’aquelles formacions polítiques que veuen en els municipis una base institucional de primer ordre sobre la que començar a construir un Nou Estat. També sembla clara la emergència d’una nova corrent repolititzadora de l’àmbit local, que defensa per als ajuntaments un nou paper polític, i més protagonisme per a la ciutadania en la política local. Amb una voluntat “transformadora” es reivindiquen com a estendards de la “nova política”. Finalment, la visió més racionalista centrada en la gestió, la eficiència, el client,... en el context que ens ha tocat viure! Serveixen aquests eixos per diferenciar nova de vella política? Té sentit aquesta diferenciació per entendre el que està passant, el que ha passat, en les darreres eleccions? Agenda dilluns • L’estat de la qüestió: els nostres municipis i els nostres ajuntaments • Nou municipalisme? • El paper dels municipis en la construcció d’un nou estat • Repolitització municipal davant la crisis • La gestió municipal enfocada al clientciutadà: nous escenaris?
Admin local vs govern local (política) i si és política aleshores nova o vella política
Nova política – noves tecnologies, menys assessors, radicalitat democràtica – no és només això
S. XVIII – debat administració i govern local – Bentham – pare liberalisme , primer que va utiitzar expressió governs locals – qüestiona pq calen ajuntaments – per millorar eficiència en la prestació dels serveis – són com agencies territorials de l’estat – model anglosaxó de govern local –norma ultravides – aj. Nomes poden fer allò qu el parlament els digui que facin, recursos, competències però no marge d’actuació. Ajuntaments amb molt muscle i poc cervell.
El parlament crea i elimina ajuntaments segons més li convingui, per aconseguir economies d’escala, etc – chief executive officer
Tocqueville – La democràcia emèrita – tb liberal, li feia por la concentració del poder – ajuntaments són petites fonts de poder escampades per tot el territori. Ajuntaments són escoles de democràcia per futurs líders del país. Espai on el ciutadà entén i viu la democràcia
Models de govern local de tradició francesa, els de cat o espanya. Principi de competència general – l’ajuntament pot fer tot allò que li sembli sempre i quan no vagi en contra de la llei.
Els ajuntaments tenen naturalesa pre-política, els ciutadans s’agrupen al voltant del campanar. Més en plan família ampliada
Problemàtica per exemple en la reforma del mapa municipal.- Molt cervell i poc muscle.
Pla Urbanístic- Le Corbusier – Brasilia – l’expert és un arquitecte que ens diu quina ha de ser la planificació- no hi ha política.
Jane Jackobs – urbanisme feminista – servei social, lleure, dinàmiques econòmiques – aproximació complexa i multi dimensional als plans urbanístics
Avui realitat complexa . La SAL i de règim locals de Catalunya – legislació actual que no està donant massa joc als municipis
Política de l’antiguitat – Plató – assemblea – àgora – sense intermediaris ( petit problema els ciutadans eren un 20% de la població - d’atenes- contraris als polítics professionals, el mes espavilat es faria escollir) - resultat: col·lapse del segle d’or atenenc- 4art a.c. – converteix la democràcia en un règim degradant fins el s. disset
Política moderna – Maquiavel – demo liberal representativa – intermediaris . La ciutadania ja no és el 20 per cent, gent que pot tenir ansies revolucionaries, (neix amb la constitució de philadelphia – finals divuit) – no tenim tanta perspectiva històrica pero el model sembla que no funciona, “no nos representan”
Alternatives? Tornar enrere, sense intermediaris, els ciutadans prenen les decisions.
Articular la doble confiança – confiança en el ciutadà i confiança en els polítics – que l participació ciutadana es canalitzi cap a exercici de poder per part dels polítics
Pregunta el públic-
Eficiència tècnica – eficiència social – de quina parles?
Diu – l'eficiència en la gestió es molt millor, més àgil. Però poc d'acord amb les polítiques educatives o amb la distribució de la renda
. el polític ha de començar a dir que les decisions no poden ser immediates.
Taula amb representants de partits polítics (organitza i modera CRITIC) • Montse Venturós (alcaldessa de Berga, CUP) • Núria Parlon (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, PSC) • Miquel Buch (alcalde de Premià i president de l’Associació Catalana de Municipis, CiU) • Gala Pin (regidora de BCN en comú
Sergi Picazo (CRITIC)
primer política o primer gestió?
Xavier- a Grècia era el 20 per cent, ara es menys de l’1%
Oscar Rebollo- no és tant escoltar què fa la gent, més veure què fa la gent
Gala Pin– Confiança, la confiança es construeix, i també importància de donar confiança als ciutadans
Núria Parlon
Alejandro Nieto – ciències polítiques – sobre confiança, qui marca la confiança
Montse Venturós – participació + transparència + comunicació = confiança
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: participació, municipalisme, transparència
Intervinents: Quim Brugué, Montse Venturós, Núria Parlon, Gala Pin, Sergi Picazo
Persones mencionades: Jane Jackobs, Jeremy Bentham, Alexis de Tocqueville, Le Corbusier, Nicolau Maquiavel, Plato
Projectes mencionats:
Organitzacions mencionades:
Llibres i publicacions citades:
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Escola Mestre Morera · C/ Perafita, 48, Barcelona
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal