Accions

4a Escola d’estiu IGOP 1. Cap on va el municipalisme? 2015/06/29/apunts

De teixidora

4a escola d’estiu IGOP 29 juny a 3 juliol 2015 

Cap a un nou municipalisme? Xerrada inaugural i debat Cap on va el municipalisme? Quim Brugué (Catedràtic UAB i recercador de l‘IGOP)

Entre posicions i declaracions polítiques d’ordre divers que poden donar pistes sobre el futur que uns i altres volen per als ajuntaments, tres visions diverses apareixen en escena que pensem que val la pena contrastar. Potser no es tracta de visions nítidament diferenciables totes elles, però tampoc costa gaire intuir-les; encara que segurament no s’haurien de presentar com a visions absolutament contraposades o excloents unes de les altres. És evident la posició d’aquelles formacions polítiques que veuen en els municipis una base institucional de primer ordre sobre la que començar a construir un Nou Estat. També sembla clara la emergència d’una nova corrent repolititzadora de l’àmbit local, que defensa per als ajuntaments un nou paper polític, i més protagonisme per a la ciutadania en la política local. Amb una voluntat “transformadora” es reivindiquen com a estendards de la “nova política”. Finalment, la visió més racionalista centrada en la gestió, la eficiència, el client,... en el context que ens ha tocat viure! Serveixen aquests eixos per diferenciar nova de vella política? Té sentit aquesta diferenciació per entendre el que està passant, el que ha passat, en les darreres eleccions? Agenda dilluns • L’estat de la qüestió: els nostres municipis i els nostres ajuntaments • Nou municipalisme? • El paper dels municipis en la construcció d’un nou estat • Repolitització municipal davant la crisis • La gestió municipal enfocada al clientciutadà: nous escenaris?

Admin local vs govern local (política) i si és política aleshores nova o vella política

Nova política – noves tecnologies, menys assessors, radicalitat democràtica – no és només això 

S. XVIII – debat administració i govern local – Bentham – pare liberalisme , primer que va utiitzar expressió governs locals – qüestiona pq calen ajuntaments – per millorar eficiència en la prestació dels serveis – són com agencies territorials de l’estat – model anglosaxó de govern local –norma ultravides – aj. Nomes poden fer allò qu el parlament els digui que facin, recursos, competències però no marge d’actuació. Ajuntaments amb molt muscle i poc cervell.

El parlament crea i elimina ajuntaments segons més li convingui, per aconseguir economies d’escala, etc – chief executive officer

Tocqueville – La democràcia emèrita – tb liberal, li feia por la concentració del poder – ajuntaments són petites fonts de poder escampades per tot el territori. Ajuntaments són escoles de democràcia per futurs líders del país. Espai on el ciutadà entén i viu la democràcia 

Models de govern local de tradició francesa, els de cat o espanya. Principi de competència general – l’ajuntament pot fer tot allò que li sembli sempre i quan no vagi en contra de la llei.

Els ajuntaments tenen naturalesa pre-política, els ciutadans s’agrupen al voltant del campanar. Més en plan família ampliada

Problemàtica per exemple en la reforma del mapa municipal.- Molt cervell i poc muscle.

Pla Urbanístic- Le Corbusier – Brasilia – l’expert és un arquitecte que ens diu quina ha de ser la planificació- no hi ha política. 

Jane Jackobs – urbanisme feminista – servei social, lleure, dinàmiques econòmiques – aproximació complexa i multi dimensional als plans urbanístics 

Avui realitat complexa . La SAL  i de règim locals de Catalunya – legislació actual que no està donant massa joc als municipis 

Política de l’antiguitat – Plató – assemblea – àgora – sense intermediaris ( petit problema els ciutadans eren un 20% de la població -   d’atenes- contraris als polítics professionals, el mes espavilat es faria escollir)  - resultat: col·lapse del segle d’or atenenc- 4art a.c. – converteix la democràcia en un règim degradant fins el s. disset

Política moderna – Maquiavel – demo liberal representativa – intermediaris . La ciutadania ja no és el 20 per cent, gent que pot tenir ansies revolucionaries, (neix amb la constitució de philadelphia – finals divuit) – no tenim tanta perspectiva històrica pero el model sembla que no funciona, “no nos representan” 

Alternatives?  Tornar enrere, sense intermediaris, els ciutadans prenen les decisions. 

Articular la doble confiança – confiança en el ciutadà i confiança en els polítics – que l participació ciutadana es canalitzi cap a exercici de poder per part dels polítics 

Pregunta el públic- 

Eficiència tècnica – eficiència  social – de quina parles? 

Diu – l'eficiència en la gestió es molt millor, més àgil. Però poc d'acord amb les polítiques educatives o amb la distribució de la renda 

. el polític ha de començar a dir que les decisions no poden ser immediates.

Taula amb representants de partits polítics (organitza i modera CRITIC) • Montse Venturós (alcaldessa de Berga, CUP) • Núria Parlon (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, PSC) • Miquel Buch (alcalde de Premià i president de l’Associació Catalana de Municipis, CiU) • Gala Pin (regidora de BCN en comú

Sergi Picazo (CRITIC)

primer política o primer gestió? 

Xavier- a Grècia era el 20 per cent, ara es menys de l’1%

Oscar Rebollo- no és tant escoltar què fa la gent, més veure què fa la gent

Gala Pin– Confiança, la confiança es construeix, i també importància de donar confiança  als ciutadans 

Núria Parlon 

Alejandro Nieto – ciències polítiques – sobre confiança, qui marca la confiança 

Montse Venturós – participació + transparència + comunicació = confiança