TeixiReptes: 
10 anys de la Fundació Guifinet 2018/07/13
De teixidora
10 anys de la Fundació Guifinet
Quan: des de 13-juliol-2018 fins a 14-juliol-2018 · Hora: 12:30 - 20:30 · Llengua: ca-català Organitza: Fundació Guifinet
Documentació d'aquesta sessió
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/p/guifinet10aniversari
Cicle Aniversari Guifi.net
David Ferrer
làdministració té la obligació de posar part dels seus recursos a que els serveis arribin a la part de la població que les grans operadores no serveixen, en especial la Catalunya rural
gufi és un projecte molt important pel país, hem de col.laobrar
David Gómez
Confluencia procomú i l’economia social i solidaria
- tenim una comissió dins la XES, un espai per crear-la
Recursos comunals exemples
forn comunal de capaforns i l’estany de banyoles
Economia és satisfer les necessitats de les persones, intercanviant bens i serveis i també autogesiontant recursos comunals.
El procomú és una construcció social, un recurs+unes persones+ una regulació
pot ser material i limitat, com els recursos naturals
o immaterial i il.limitat com els conexiements i habilitats, com la llengua, la cultura,
el tipus de regulació té a veure amb el tipus de recurs que gestiona
Sobre procomú català i ibèric hi ha un interés creixent David Algarra, la historia del proocmú a la pensinsula, documentals, etc…
sempre es fa referencia a Anglaterra, peró esta en totes les comunitats humanes
L’any 68 va haver-hi un paper que després va ser utiitzat com a excusa per fer crítica al concepte,
Garrett Hardin plantejava que en un recurs d’acces obert s’acabava sempre en le’sgotament del recurs, sense tenir en compte les persones,
Elinor Ostrom va rebatre aquest argument, va posar de relleu el procomú com a tercer model econòmic.
l’enfoc de l’ess text de Yavor ¿? societat que combini allò públic amb allò prcomú gestionat per entitats d’ess.
Els procomuns digitals - els procomuns naturals van ser destruits amb la industrialització, l’acumulació de riqueses per donar lloc a l’estat liberal modern, es trenca amb l’antic regim i es trenca amb moltes de les institucions comunals.
Portem unes quantes decades - els procomuns es tornen a posar en el centre de l’economia
un element clau porque els procomuns digitals es crein és el jurídic, Richard Stallman, quatre llibertats
benkler incorpora els procomuns digitals en el plantejament que havia fet Ostrom, ella se centrava en la governança i benkler en el caracter obert dels procomuns digitals. si és facil establir que els veins son els que gestionen un procomú, no és tan facil establir qui son els veins que gestionen wikipedia, o linux, o…
Benkler també distingeix entre el procomú obert a qualsevol, i és desregulat, l’aire…
Aquest procomú digital adopta diverses formes jurídiques:
- en grups informals sense entitat jurídica
- una fundació
- associació
- cooperativa - moment en que el cooperativisme pot ervir…
Confluencia
hi ha un model d’economia extractiva de plataforma emergent - ecosistema
cooperativisme de plataforma - model tecnológic + model de propietat + model
casos a catalunya:
Katuma - una eina procomú per gestionar un projecte d’ESS , impulsat per Coopdevs una associaicó + coop de treball, q volen que la plataforma sigui un procomú , en contacte amb una xarxa internacional + creant una cooperativa de serveis
Commonscloud impulsat des d’un gac en aliança amb entitats i persones que collaboren en la producció i els usuaris també podran passar a ser socis de consum de la cooperativa i copropietaris de la plataforma
Ensenya el cor, es una plataforma amb qué la XES fa el balanç social, per veure en quin punt social, laboral, equilibri de gènere,… esta cada organització - licència Apero gpl perquè es mantingui lliure, refactoritzant el software, i té un plantejament peruqè s’hi puguin anar incorporant altres consultaroes
han vist que la consolidació de la plataforma era un valor que no pot ser copiat
infraestructures procomunes amb Xoob gufi i TTN.cat , en què aquesta última juga amb paraigues diferents i persones = projecte de desplegament a barclona amb entitats padrines, antenes que formen part d
Model econòmic de gufi.net
Ramon Roca
Vam constituir la fundació
10 anys després som l’operador amb més transit, més compromès amb el territori,
fem servir la Garrotxa com a exemple perquè ara l’estem analitzant en termes econòmics
hem acabat creant infraestructures crítiques a hospitals, empreses de serveis,…
gestió col.lectiva, amb persones i admins locals i amb les empreses
som un referent en gestió de comuns digitals
http://www.xafogar.cat/4-com-es-financa
gestionem el bé comú, de manera respectuosa amb el marc normatiu, és inclusiu, col.laborativu, sostenible, de proximitat, solidari,…
pensen que és viable, alla on arribi el coure ha de poder arribar la fibra.
Lluis Dalmau
com funciona el sistema de donacions
tothom pot fer donacions amb els objectius fiscals del mecenatge , important ser capaç de traslladar-ho
els propis interessats en el territori, de desplegar la infraestructura en promouen el desplegament
Eina per mostrar la cobertura en el territori
Exemples:
Projecte Viladordis - barri de Manresa
els veïns tenien interès a connectar-se , van recollir uns 30.000 euros en campanyes de donacions
A Calders 27.000 euros, a ?¿? 48.000 - una borsa de recursos
Projecte Aiguaviva
també a través de la iniciativa dels veïns, i permet que es vagi desplegant a altres municipis de l'entorn
Seu d"urgell
una empresa operadora
desplegant petits núclis de pobalció de l'entorn
RGPD, telecomunicacions i gestió de dades
Josep Jover
Advocat
Moguda RGPD.
Hi ha lleis de telecomunicacions, de tractament de dades i de dades personals. No és veritat que no hi hagi marc legal i jurídic.
Per què doncs RGPD? Per allà on no hi hagi regulació?
"Ni totes les dades de caracter no personal han de ser descuidades ni tractades amb cura com si fossin personals"
"no totes les dades de les personses tenen protecció per tractament de dades personals"
"Les dades s'han de protegir de portes endins, no de portes enfora"
El RGPD és un mínim comú denominador.
Coses que canvien: les multes seran adequades al tipus d'empresa. Hi haurà grans multes per grans operadors i multes raonables per petits.
Criteris RGPD:
- Protecció de dades des del disseny, enfocat al risc (no a la llei)
- En cas de dubte protegir, protecció per defecte
- Les empreses han de tenir el seu delegat de protecció de dades
- ...
Nou plantejament
- identificar amb precisió les finaliaats i base jurídica
- llenguatge clar i senzill
- Mecanismes per establir drets, termini raonable (1 mes)
- Empresa ha de tenir procediments per respondre a l'exercici dels drets
- registre d'activitat de tractament
- anàlisi de risc (antiga auditoria)
- poder explicar quines mesures tenia si tinc un atac
- nomenar un DPD delegat de protecció de dades, possibilitat de subcontractar-lo
- si tenim servidors fora UE tenim transferència internacional dades i s'ha de notificar
- cal consentiment informat
- tenir clara quan n¡NO CAL infrmar (si et dones d'alta llista correu està calr el que vols)
- Preveure Dret de protabilitat de les dades (per portar les dades a un altre operador - pensat per bancs i empreses de telecos-) Hi haurà un mes per tenir-ho apunt.
Decàleg per a empreses:
- No tenir coses personals a ordinadodr empresa
- Escriptori net i carpetes no per amagar res
- Nivells accés info
- No generar papers (per no haver de tenir procediment per destruir-los)
- Copìes de seguretat de les còpies de seguretat i no al mateix lloc
- Segell de confiança
- Codi de conducta (si el segueixes segell)
- Formació del personal en protecció de dades
- Tenir un pla de contingències
- Auditories i actualitzacions periòdiques
Consentiment explícit clar
Resum de conceptes: transferència internacional de dades, delegat de protecció de dades, consentiment explícit, traçabilitat de les dades, dret de portabilitat, dret de l'oblit, dret a suspensió del tractament, metadada, auditoria i monitorització del sistema,
Majoria d'edat per protecció queda difús: 13, 14, 16... el RGPD no ho diu, ho deixa a estats, i aquests no ho tenen desenvolupat
Mercè Molist
Aquestes normes que ha explicat Josep Jové no apliquen a empreses i governs
Monitorització física i/o digital
feta per empreses i per governs
difícil escapar de la monitorització massiva.
Des de quan ens espien? principis segle XX Black Chamber, Western Union,... UK USA Canadà, Australia i NZ Agreement the 5 eyes, segueixen essent els que dominen
National Security Agency
Sempre hi ha una excusa a la monitorització, el narcotràfic, el terrorisme,... però interès en espionatge industrial, polítics,...
Als 60's neix el projecte ECHELON de five eyes que fa principalment espionatge industrial.
La inofrmació d'aquests projectes és de gent de dins que s'indigna pel que passa i ho acaba explicant.
ECHELON, es va dir als 70, als 80 dos persons més, més als 90, fins que EU va fer un informe no es feia creïble.
Acció de resistència era saturar Echelon posant unes paraules clau que agafava en tots els teus mails.
Després atac a WTC enlloc de parar aquests projectes es fan legals, la Patriot Act permet fer-ho sense ordre judicial per espiar gent que no siguin ciutadans americans. Això obra la porta a projectes com STELLAWIND (mineria de dades), Room641A (Verizonm AT&T tenien "habitació" on punxar cables.
Stratfor, Amesys, Bozz Allen Hamilton, GammaGroup, Hacking Team, Trovicor, Blue Coat Systems són empreses que fan aquesta feina d'espionatge de ciutadans per encàrrecs dels estats
Però hi ha un abans i després de Snowden, denuncia projectes PRISM (usa), XKEYSCORE (usa) , Tempora (pujnxar cables submarins, UK, NSA), Muscular (porta de darrera a Google), project 6 (alemanya, CIA)
Va demostrar que les agencies d'intel.ligència espien els seus ciutadans i col·laboren amb agències USA a qui passen les dades.
Què ens agafen? metadades, continguts telecomunicacions, moviments financers i reserves hotels, localitzaicó telèfons, monitorització centres dades, monitorització xarxes jocs online, fotos.
Vegeu a Wikipedia llistat de projectes de monitorització
Ramon Roca
No subministrem les dades a ningú. Quan ens han demanat que identifiquem un usuari hem dit que cal una ordre judicial i si no ens agrada farem una apel·lació (de moment no ha passat).
L'1 octubre la gent que es conectava per guifi no veia la pàgina de la Guardia Civil.
Les comunicacions de Guifi estem tranquils, però on conectem a internet és a Barcelona, d'allà va a la resta de món, el cable submari si està punxat ens afecta. Internet és un espai públic, tinguem.ho en compte.
Buidat de temes i context
Poseu a continuació sota cada subtítol separant per comes
Buidat de continguts i resultats
Omple sota els subtítols com a llista d'ítems
Presentacions
Material projectat pels intervinents, presentacions de "diapositives".
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques > material projectat
No s'ha incorporat documentació de:
-
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: procomú, procomuns digitals, economia social i solidària, transferència internacional de dades, delegat de protecció de dades, consentiment explícit, traçabilitat de les dades, dret de portabilitat, dret de l'oblit, dret a suspensió del tractament, metadada, OSINT
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Clara Cussó, Ramon Roca, David Gómez Fontanills, Josep Jover, Mercè Molist, Lluis Dalmau
Persones mencionades: Garrett Hardin, Elinor Ostrom, Yochai Benkler, Trebor Scholz, Phineas Fisher, Edward Snowden, Julian Assange
Projectes mencionats: Guifinet, Katuma, Ensenya el cor, TTNcat, CommonsCloud, Black Chamber, Operació Shamrock, Project MINARET, Five Eyes, ECHELON, STELLAWIND, Room641A, PRISM, XKEYSCORE, MUSCULAR project, Tempora, Fedivers, Mastodon, Tor, VPN
Organitzacions mencionades: Fundació Guifinet, associació eXO, femProcomuns, CoopDevs, XES, XOBB, ASPERTIC, National Security Agency USA, Stratfor, Amesys, Bozz Allen Hamilton, GammaGroup, Hacking Team, Trovicor, Blue Coat Systems, Cambridge Analytica
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- "Ni totes les dades de caracter no personal han de ser descuidades ni tractades amb cura com si fossin personals" (Josep Jover),
- "no totes les dades de les personses tenen protecció per tractament de dades personals" (Josep Jover),
- "Les dades s'han de protegir de portes endins, no de portes enfora" (Josep Jover)
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: ·
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal