Urueta 2020/04/09 El mateix vaixell?

Urueta, Innan (09/04/2020) El mateix vaixell?
Llicència: Tots els drets reservats Paraules clau: COVID19, reflexió, denúncia, cures, gent gran, envelliment, residències 3a edat, Atenció Integral i Centrada en la Persona (AICP), institucionalització, institució total, crisis sanitària, crisis econòmica, edatisme
L'autora denúncia l'edatisme estructural que impregna la societat relegant la vellesa, tant pel que fa a l'atenció com als recursos i que té la seva màxima expressió en les residències de la 3a edat. La crisi sanitària i econòmica del coronavirus ha posat els dèficits en les residències en primer pla. L'article apunta a la responsabilitat de les administracions públiques i també de les empreses amb afany de lucre propietàries o gestores de les residències, però assenyala també que la responsabilitat final és també del model de societat que hem acceptat. Denúncia la situació de precarietat de les treballadores i el poc poder polític que tenen per incidir i transformar. Fa una crida a repensar el model, a transformar les residències i a apostar també per l'envelliment dins la pròpia comunitat.

Tipus de publicació	article
Suport	digital
Adreça web	https://clarasergran.cat/ca/2020/04/09/el-mateix-vaixell/
Editorial	Blog de Clara Ser Gran ·
Data	09/04/2020
Llengua	ca-català
isbn
issn
doi

Afegir del mateix autor

Metadades

Persones mencionades: Erving Goffman, Aristòtil

Organitzacions mencionades: Generalitat de Catalunya

Cites destacades

• Hem construït una societat basada en l’edatisme que destina minsos recursos pel desenvolupament i innovació de les polítiques i serveis adreçats a la gent gran. En aquest context, hem decidit primar la construcció de residències per a persones amb dependència, amb models d’atenció i funcionament que poc tenen a veure amb els que les persones i les treballadores desitgen i necessiten.,
• ...allí abaix, es troben les cuidadores que fan l’atenció directa a la nostra gent gran, les que menys poder polític tenen, les que treballen torns de 12 hrs (setmana llarga, setmana curta), les que conviuen dia a dia en la complexitat que suposen persones amb deterioraments cognitius, funcionals, psiquiàtrics; les que reben formacions minses; les que es troben sotmeses al funcionament totalitari i jeràrquic de les institucions,
• Tant de bo aprofitem aquest moment, per reflexionar que el desenvolupament de noves maneres d’entendre i acompanyar l’envelliment són responsabilitat de tots, dels que ens dediquem al sector, però també de totes les persones que tenen a les seves mans emmirallar-se i projectar-se; planificar-lo, participar de la construcció dels models alternatius per a les residències, però també, per assegurar-nos que podrem envellir a la nostra comunitat, envoltats dels nostres llocs, de les nostres persones, relacions i estimacions.