Accions

Un conte curt del comuns: Història, estat contemporani, conceptualització, utopia 2017/10/21

De teixidora

Esdeveniment ¬ Fira • Forma part de: FESC (Fira d'economia solidària de Catalunya)

Calendar Noun project 1194.svg

Un conte curt del comuns: Història, estat contemporani, conceptualització, utopia

Quan: des de 21-octubre-2017 fins a 23-octubre-2017 · Llengua: es-castellà Organitza: XES

Hashtag:#FESC2017_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @XES_cat






Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.lamardebits.org/p/contedelcomu

El terme commons anglès ve de les comunitats medievals que aprofitaven un bé col·lectiu.

Tancaments d'aquests comuns va obligar a communers a desplaçar-se ciutats i viure com assalariats.

Va ser necessari per creació capitalisme.

Ivan Ilich ha parlat de l'orígen del terme en la tradició germànica i és similar al anglès, com segurament ho és en castellà.

Actualment sorgeixen noves formes de procomuns.

Per exemple agricultors i consumidors comparteixen la governança. Els productors guanyen seguretat i els consumidors qualitat.

Software lliure, la gent col·labora per fer programes útils per tothom, comparteixen el codi i poden ser utilitzats o modificats.

Termes similars es fan servir en màquines i hardware. Es comparteixen plànols, criteris de millora processos, etc. Es coneix com Open Hardware.

Altre àmbit és el coneixement obert. Revistes de coneixement obert, formes de transferència en àmbits, p.e com farmacèutica, moda, receptes de cuina.

Bons exemples són OSM i Wikipedia.

En el món política "Assemblea dels comuns" es van reunir activistes influir agenda europea.

Tots els comuns són comuns de cures. Si faig un software lliure també m'he de cuidar a mi mateix i a les persones amb qui col·laboro.

Les separacions de conceptes ho són d'enfocament, no d'escència, perquè estan lligats.

'''Teoritzant els comuns'''

Ostrom va refutar Hardin que argumentava la "Trajèdia dels comuns" sense tenir en compte que les persones poden senzillament parlar entre elles.

Les comunitats del procomú tenen:

  • Sistema de presa de decicions
  • Sistema de resolució de conflictes
  • Sistema de regulació

Les regles han de ser creades per les mateixes persones, quelcom que podem anomenar "autonomia"

Ostrom va parlar de recursos d'ús comú. Són recursos dels quals és difícil excluir algú i que un cop utilizats disminueixen.

Podem trobar comuns en altres àmbits. Per exemple el coneixement, que no diminueix quan és compartit.

Són les condicions derivats dels mateixos béns? O són creades pels humans?

Els comuns són un tipus de bé? Defenso que no que són una construcció social. "No hi ha comuns sense comunificació" "There are no commons without commoning"

Els comuns no són objectes pre-existents, han de ser creats per la gent.

La comunificació (commoning) és un procés social pel qual es produeix o reprodueix un recurs. Igual que ho és la privatització o mercantilització.

Wouter > si és quelcom abundant és més fàcil de gestionar com un procomú, si és escàs (o es crea escassedat artificial) és més fàcil de privatitzar.

REFERENCIA bibliogràfica

'''Una utopia'''

Si la forma germinal del capitalisme és la mercaderia (per vendre) la forma geminal d'un altra societat és el procomú (per compartir).

Avui en dia dins la societat capitalista la forma geminal procomú no s'ha desplegat totalment.

Hi ha elements en el procomú de la societat capitalista i patriarcal que no bé del procomú sinó d'aquesta societat en la que estem invuits.

Aquesta societat s'hauria de construir com una alternativa a l'estat centralistzat i al mercat tal com els coneixem.

Associem els comuns a l'autogestió, més enllà de l'estat i el mercat. Una societat del procomú és una xarxa, no totalmetn centralitzada ni descentralitzada sinó policèntrica. Espais diversos per processos de presa de decisions i també espais diversos per a la producció i reproducció social.

Principis: compartir tot el que puguis (no tot el que tens) i fer servir tot el que necessites.

---

Al concebre els comuns com a processos socials es pot considerar tot com a procomú.

Societat on finalment la gent té control sobre les seves condicioins de vida.

Una lògica de inclusió enlloc d'una lògica de exclusió.

Com fer-ho? Enfortir els procomuns ja existents. Si s'enfoteixen contra el seu tancament. Si s'amplien nous espais de comunificació.

PREGUNTES i INTERVENCIONS

Intervenció: treballo en la creació de bancs d'intercanvi i comunitats de regal (amb grups de whatsapp)

Johannes: importància que els textos vagin acompanyats de les pràctiques

Wouter: importància que la gent prengui consciència que està comunificant, a vegades ho fa sense adonar-se'n

Intervenció: resistència a participar en garups de consum agroecològis per raons egoistes de no prendre responsabilitats

Mònica: entenc que fas una definició "quàntica", és com nosaltres mirem el bé que és o no procomú. Llavors com és que hem canviat la mirada sobre algunes coses com sol o aigua. I com és que els boscos els veiem com a béns comuns encara que no ho siguin.

Johannes: distinció entre "comú" i "d'accès obert".

Wouter: Hardin pensó los Commons como Open Acess. Quizás esta fue la clave de su error, acceso abierto sin reglas.

Joahannes: caso de Polonia, se corta último boscque natural, decisión del estado, no se considera un procomún, nos dan acceso, pero deciden sobre cortarlo.

Intervenció: lo que lo hace es compartir la responsabilidad además del uso

David; referencia a Antonio Lafuente que habla de cuando un bien es amenazado y se constituye una comunidad de afectados, esa comunidad aún no es la comunidad que gestiona el bien pero ya crea autonomía para reclamar la gestión colectiva del mismo y anticipa la comunidad que podría gestionarlo.

Wouter: como llegar a la utopía. Caso de las tecnologías de la información, seremos capaces de socializarlos? podemos empezar con un prototipo (proyecto Zero) y extenderlo

Otro tema: estado bienestar tenía servicios universales (para los ciudadanos). En el caso del procomún quienes tienen acceso son los bienes son los miembros de la comunidad, no son universales? como pueden entonces ser inclusivos.

Johannes: tenemos crisis múltiples. Hay alguna cosa que funcione bien como humanos, en el sistema? Pues vamos a cambiarlo. Tenemos que construir maneras diferentes de relacionarnos y satisfacer las necesidades.

Distinción comunes antiguos y actuales: primeros tienen idea del "grupo" y la idea de "los otros". Hay un problema de que lo peor es ser expulsado del grupo, porqué ya no tendré nada.

Los nuevos comunes son más abiertos y más inclusivos. Si los "afectados" no son incluidos van a oponerse, por lo que hay que incluir los que quieren ser incluidos.

La inclusión tiene que ser de todos los agentes implicados.




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau:

Intervinents: Johannes Euler

Persones mencionades:

Projectes mencionats:

Organitzacions mencionades:

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: ·









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal