TeixiReptes: 
Test bot Coinnova 16 ecologia 2016/11/30/apunts/02
De teixidora
https://pad.lamardebits.org/p/citilab30112016mapeig
https://www.teixidora.net/wiki/Jornada_sobre_Innovació_Social,_Digital_i_Responsable_2016/11/30
Contingut
Jornada d'innovació social digital i responsable #coinnova16 / Mapeig
La idea d'aquesta taula és intentar que hi hagi una confluència en les iniciatives de mapeig que s'estan fent sense que cap d'elles perdi identitat. Que els mapes siguin instruments per fer polítiques públiques.
Preguntes de la taula
- Quins criteris hem utilitzat
- Quins àmbits estem treballant, territorials, sectorials
- Model de les dades, estructura
- Possibilitat i voluntat per generar un mapa conjunt, dataset en obert
Ronda de presentacions:
Marc Torres, xarxa de innovació pública - de professió faig mapes
Xavier Gimenez, tecnic Ajuntament del Prat, municipis cooperatius, iniciativa fede cooop treball catalunya, foment eco coop . Baix llobregat són 5 ajuntaments i per 2016 fem 3 coses: activitats difusió, maig cooperatiu; treballar amb coop57 per trobar fòrmula avalar economia social; mapeig de cooperativa i economia social, estem fent una recerca sobre quines cooop, societats laborals, associacions i fundacions hi ha, hem col·laborat amb xarxa innovació social (xis) de baix llobregat, hem col·laborat mapatge pam a pam. Trobada Economoa social Baix Llobregat.
Francesc Bellviure, creació tecnologia, pertanyo asocciació arts i tecno, sóc UB on fem mapeig intern grups de recerca UB que pot estar entre
José Luis Molina, professor d'Antropologia de la UAB, ha realitzat un projecte de recerca sobre la emprenedoria social/ambiental a Catalunya, finançat pel MINECO. Els enllaços als documents de resultats estan aquí:
A http://grupsderecerca.uab.cat/egolab/content/enclave-social-entrepreneurship teniu més informació sobre el projecte.
Angela Serrano, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), vam muntar una xarxa fa 2 anys per abordar els reptes de la societat intel·ligent,sostenible a partir de les capacitats de recerca dels grups recerca de l'Esfera UAB.
Konstantinos Kourkoutas, coordinant xarxa CORE-UAB en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles; volem conìexer altres experts que ho estan fent. Volem conèixer el territori per fer transferència
Joana Barbany, regidora St Cugat col·laborem amb l'autònoma, volem mapejar entitats amb les que participmem, amb living labs i fablabs col3laborem amb UAB, amb MIT, fem hackatons, estem a xarxa IP, empreneduria treballem més col·laboració públic/privada, no tenim un espai concret, treballem aeronàutica. Llista d'agents: Library Living Lab (http://www.librarylivinglab.cat/), FabLab ESADE Creapolis, Espai coworking La Cleda (http://www.lacleda.space/), Espai Innovació (GFT, EPSON), Vita Sant Cugat (http://www.vitasantcugat.com/es/), Espais Incubacio (Trade Center, Esade Creapolis), Pla de Innovacio ciutat de Sant Cugat amb Roca Salvatella
Dimosthenis Karatzas , professor UAB/director asociado Centro de Visión por Computador, informàtica, vam convertir una Biblio pública en un Living Lab en Volpelleres, Sant Cugat (http://www.librarylivinglab.cat/). Hem identificat actors, a nivell local veïns locals que ho vam promoure (Asociació de Veins de Barri de Volpelleres), a nivel ciutat varios actores, per ejemple Arxiu, Museu, empreses, a nivel regional, el Library Living Lab es parte de la Xarxa de bibliotecas de la diputació (~230) que ja tenen al seu pla de mandat (http://www.diba.cat/web/pla-de-mandat) convertir biblios en hubs d'innovació.
Marc Aguilar, Fundació i2Cat, interés en veure com configurar xarxa, interessa tema mapeig pq té connexió amb àrees: com P2P reconeixen expertesa mútuament, com creix xarxa; com podem configurar pràctiques i impacte; per entendre com podem generar interoperabilitat dels labs
Sergi Frias, responsable Coboi, laboratori emprenduria social, interessats en el mapeig,com a programa/entitat hem evolucionat cap de facilitar espais relacionals, extendre com entenem l'economia a resta de la societat, ens interessa identificar els agents per veure quns estan interessats. Volem relacionar amb les universitats, no fomrem part de les bases de dades que s'estan creant, etc.
Pablo Muiño, Sant Fleliu Innova, treballem coworking empreneduria social de base tecnològica, apoderar ciutadania. Hem liderat la xarxa inovació social i col·laborativa baix llobregat iniciada per coboi, un dels temes va ser un mapeig. Explicitar inicatives i després connectar-les.
Mercè Torras, s'ha encarregat mapeig xarxa inovació social baix, col·laborant amb coboi i St Feliu Innova, més enllà empreneduria i anar cap a innovació; qualsevol projecte iniciativa, escola, etc.. que fes algo d'iniciativa social el volíem tenir identificat. Un repte molt ambiciós. Vam partir d'un treball de definició partint de treballs previs. Vam recollir màxim possible de categories.
David Gómez, teixidora.net - col·lectivitzar relat + cartografia actors + relacionar discursos + reutilitzar a partir de seguir esdeveniments i recollir documentació generada. Col·laboro amb Free Knowledge Institute (FKI), sóc professor col·laborador de la UOC (Grau Multimèdia), soci d’Amical Wikimedia i membre d’un col·lectiu artístic (TAG)
Enric Senabre, dimmons in3 uoc, economia col·laborativa procomú, projectes europeus, mapeig P2PValue, a nivell europeu i català, estaria bé veure com té relació amb pam a pam. Fundació Goteo, crowdfunding projectes oberts i que poden tenir impacte social replicable, darrer any model de matchfunding amb possibilitat de que entitat pública o privada pugui multiplicar el que ciutadania aporta, això també serveix per identificar en què la ciutadania té interés, hi ha potencial que això contribueixi a mapeig. Interés en treball fundació Civio en que periodists basant-se amb dades obertes fan denúnica de coses que estan passant. Estratègies perquè a partir de mapes es faci la capa superior de relat. Què podem extreure d'aquests mapes quines histories
Rubén Martínez, IGOP-UAB en grup que fa relació entre polítiques urbanes i innovació social i com això s'aplica al territori, expressió territorial de l'impacte de la crisi i les seves respostes. Espai estudi Catalunya. Projectes Barris i crisi. Comparació entre dues dinàmiques impacte+respostes a crisi. Separació territorial per accès a renda, comparat amb processos *innovació social com a processos de base comuitaria que fan canvis en relacions de poder. Espais autogestionats, banca ètica, moviments socials. Han identificat sèrie de pràctiques. Regió Metropolintana de Barcelona, estan estudiant quines pràctiques es produeixen, qui les produeix i on. Mapegi és més eina analítica que descriptiva.
Debat sobre mapeig
Laia (citilab) > els agents no per ser identificats "són nostres", perspectiva important a tenir.
Què és mapejar, posar en una base de dades, fer entrevistes, ...
Estudi municipis cooperatius, objectiu és trobar espais de treball per crear cooperatives. Hem partit del que la llei diu que és l'economia social. Hem treballat amb xarxa d'economia solidària.
Jose Luis Molina, tenim un problema de definició; per no encallar-nos partíem de iniciatives que tenien definit un objectiu social explítcitament definit; això ha donat marc més ampli que economia social. Crisi financera ha dut ha dut a gent que està preparada amb fomració universitaria que queda fora del sistema i que té objectius socials i posa en marxa iniciatives, molts cops amb la xarxa de serveis dels ajuntaments que els donen petites ajudes i finançaments.
És un fenòmen urbà a nivell català. Són bàsicament *serveis, amb inciatives al sector primari de producció orgànica bàsicament i/o comercialització.
Cal reforçar l'economia social clàssica innovant-la renovant-la.
Konstantinos Kourkoutas. si tenim un coneixement del que neix de baix i com evoluciona en el temps podem saber com actuar.
Enric Senabre > els mapes que hem creat es basen en autoavaluació de l'usuari, quan algú fa campanya mcromecenatges és ell el que posa les coses. En el cas de P2PValue es defineix en llicències, bé comú resultant, governança. És similar al balanç social de la Xes, són procesos que fan que una org es situi.
Laia > de quina manera fem confluir dues necessitats, els criteris d'identificació, de l'altra fer que els mapes estiguin en obert i en beta permanent.
Mercè Torres > idea que el mapa ha d'estar en obert, en el nostre cas vam trobar casos com el d'una iniciativa d'una sola persona, per ser capaç de detectar això. HI ha uns criteris orientatius.
Sergi > important que la gent que forma part dels mapejos s'identifiqui amb el que està passant, que si algú el considerem tal ("innovador social") ell s'hi considera? Volem generar un nou relat. Concebem un projecte transmèdia on la gent pugui participar.
David > Presenta Teixidora i repte de poder seccionar actors en relació als esdeveniments que han participat. Seria inyteressanttenier altres iniciatives y fer queries amb resultats dels ámbits en que treballen. Lo interessant de fer confluir mapes es mantenir la identitat i caracteristicas de cada projecte de mapeig. Importància de la sindicació i extreure les metadades en diversos formats estandar. Alhora, com des de cada directori poder "importar" les dades i fer-les interoperbles.
Rubén > quan algú vol observar una realitat l'ha de tipigicar i això és el que et dóna uns resultats o altres. Escrits o no escrits sempre hi ha criteris Hi ha mapes que serveien per observar (ho fa acadèmcia i institució pública) i hi ha mapes que serveixen per organitzar (ho fan els actors). Diferència entre mapes IGOP i els de Pam a pam. Segons estan fent un formulari perquè les propies organitzacions tinguin un debat polític. No es poden unificar els dos tipus de mapes, però sí que si són fonts obertes i cites es poden reaprofitar materials. Debat interessant, PAH, Ciutat invisible, XES no volen ser tipificats com "innovadors socials". Hi ha actors que problematitzen com ser observats i com pots ser autoidentificat i identificats per altres. Les cartografies tenen un propòsit i no podem difuminar-los.
Pablo >Sense perdre identitat ni metodologia de treball hi ha alguns mapejos que poden agrupar-se.
Marc Torres > en els mapes les relacions són més importants que altres coses. Amb uns tags mínims descobrim relacions.
Enric Senabre > reflexió de la vida útil d'un mapa, què passa amb un mapa que ja ha estat utilitzat, capacitat de visualitzar dades molt gran però reutilització se'n treu poc partit, fa falta "interpretatons" per treure interpretacions dels mapes que ja existeixen.
Jose Luis Molina > ningú vol omplir formularis. Si fem un mapa per fer polítiques... Caldria un sistema invisible que ajudi recomanant el que et pot interessar pel que estàs fent.
Laia > la identificació d'uns actors és el primer pas per dotar d'uns recursos (pressupost) per a ells.
Rubén > treball de Ciutat Invisibles per mostrar % del PIB de economia social i solidaria. Si mapa fa visible el que està invisibilitzat. Hi ha espais que no volen ser visibles en un determinat moment perquè pot ser una agressió a l'intent d'autogovern del seu espai, per exemple. Una pràctica que està negociant el seu paper urbà pot no voler ser mapejat.
Laia > antics 3 hèlix estan intanant treure la 4a helix (societat) per retornar. Hi ha una tensió.
Enric Senabre > que els mapes que s'han fet en un determinat moment es tornin a fer
Rubén > importància ètica del retorn, per exemple IGOP que ha entrevistat a molts activistes i encara no ha fet un retorn. Cas de la PAH on es va oferir un retorn i hi va haver un diàleg i negociació.
José Luis Molina > ens autoetiquetem amb una categoria ("innovació social") si l'administració ho promou i em permet legitimar-me. A no ser que t'h oposis, com la CIC que té 600 projectes.
UAB . Science Shops > per transferir serveis recerca Universitaria a la ciutadania. Aquesta i altres iniciatives (com livinglabs) són necessaries per obrir-se a la societat. Com fem que s'institunalitzi i que l'investigador no es preocupi nomś del reconeixement intern.
Laia > hi ha dataset que no hi és en les dades obertees dels ajuntaments, el de les empreses. També passa que fins i tot en els ajunaments no es comparteix el dataset i es construeix i reconstrueix de nou. A nivell de "little data" ja no s'està compartint.
Què podria passar a partir d'ara
Konstantinos > eines de mapeig col·laboratives, Instamaps per exemple
Compartir algunes entrades comunes en les nostres bases de dades
Rubén > obrir les dades, assegurar accès tècnic. Important obrir la base de dades i obrir el mètode que has fet servir. Si no obrim el mètode no podem criticar-lo, reproduir-lo, etc.
Enllaços a mapes
Match-funding
https://matchfunding.goteo.org/#/matchfunding-stage2/unia-capital-riego/en
https://matchfunding.goteo.org/#/matchfunding-map
P2Pvalue
http://www.xavigimenez.net/blog/2016/03/1st-prize-of-the-procomuns-net-dataviz-contest/ (visualització generada en datathon)
Fundació Civio
http://www.civio.es/#latest-work
Educació Demà (Fundació Bofill)
UAB - empreneduria social MINECO
UAB - estudi xarxa innovació social Baix Llobregat - Mapeig de la XISC
IGOP (UAB) - recerca Barris i Crisi http://barrisinnovacio.net/barris-i-crisi/
Mapa Innovació Social a Catalunya
http://barrisinnovacio.net/mapa/
Free Knowledge Institute - mapeig actors SmartCity Commons
https://www.zotero.org/groups/457033
Paraules clau
cartografiar per observar, cartografiar per organitzar, actualitzar els mapes,
Actors mencionats
Posa aquí persones, projectes i organitzacions mencionades
Persones > Marc Torres, Xavier Gimenez, Francesc Bellviure, José Luis Molina, Angela Serrano, Konstantinos Kourkoutas, Joana Barbany, Dimosthenis Karatzas, Marc Aguilar, Sergi Frias, Pablo Muiño, Mercè Torras, David Gómez, Enric Senabre, Rubén Martínez,
Projectes >
Barris i crisi, P2PValue, Municipis cooperatius, Instantmaps, Teixidora.net, Mapeig de la XISC, SmartCity Commons, Civio,
Sant Feliu Innova, Barris i crisi, P2PValue, Municipis cooperatius, Instantmaps, Teixidora.net, Mapeig de la XISC, SmartCity Commons, Civio, ENCLAVE, Esfera UAB-CEI
Organitzacions > Coboi, Dimmon, Vicegerència de Recerca UAB, Centre de Visió per Computador UAB, IGOP, I2cat, Xarxa d’Innovació Pública, Xarxa d'Innovació social i Col·laborativa, Institut Cartogràfic de Catalunya, MATICS, Universitat de Barcelona, Ministeri d'Economia, Free Knowledge Institute, Amical Wikimedia, TAG Taller d'Intangibles, Fundació Goteo, Core Smart Cities UABCoboi, Dimmons, CORE-UAB, Vicegerència de Recerca UAB, Centre de Visió per Computador UAB, IGOP, I2cat, Xarxa d’Innovació Pública, Xarxa d'Innovació social i Col·laborativa, Institut Cartogràfic de Catalunya, MATICS, Universitat de Barcelona, Ministeri d'Economia, Free Knowledge Institute, Amical Wikimedia, TAG Taller d'Intangibles, Fundació Goteo