Taula rodona al voltant de la sobirania tecnològica 2017/03/04/apunts
De teixidora
II Sobtec 2017 http://sobtec.cat
Pad per prendre apunts col·lectivament. Posa el teu nom o pseudònim a dalt a la dreta. Coordina't amb el chat a baix a la dreta.
@seguimfils https://twitter.com/SeguimFils
Contingut
TAULA RODONA AL VOLTANT DE LA SOBIRANIA TECNOLÒGICA[ ]
Grup Sobtec, Edurne Bagué, Mayo Fuster
Apunts de la xerrada[ ]
Col·labora a prendre apunts aquí
Intervenció Grup Promotor Sobtec[ ]
La importància de la sobirania tecnològica, tecnologia conjunt de coneixements tècnics - manipulació del foc, roda, radio, imprenta,... internet, twitter, móbils...
ser sobirà tecnologicament vol dir tenir els coneixements i la capactiat per utilitzar i incidir en la tecnologia
No només consumir tecnologia sino fer-la servir per millorar les condicions de vida de les persones
No ser sobirans ens aboca a no ser lliures
Un productor/a de cacau per si mateix no té ni aliment ni capacitat de produir-ne, necessita de tecnologia per donar-li el valor (afegit). La seva producció estarà lligada a qui controla aquella tecnologia. Però si aquest productor, passa a ser sobirà d'aquesta tecnologia, passa a poder utilitzar-la sense límits, i adaptar-la a les seves necessitats canviants i a les de la seva comunitat, deixarà d'estar controlat, i podrà començar a vendre xocolata.
El cas de Veneçuela i la tecnologia necessària per gestionar les plantes petrolíferes: Una empresa d'EEUU va aconseguir bloquejar la producció, impedint la gestió dels recursos propis de Veneçuela (manca de sobirania)
Podem autogestionar els nostres propis recursos? Segurament la resposta va molt més enllà de la tecnologia
Hi ha un debat sobre si la tecnologia és neutre o no
No ho volem resoldre però aportem una reflexió: Avenços tecnològics obren la porta a canvis i els determinen.
Internet dóna oportunitats per passar el a democràcia representativa a la participativa.
Tecnologies lliures vs teconologies de control:
Facebook ha publicat un article on afirma que pot ser un instrument de democràcia participativa. Tot i que pot semblar una eina còmode, no és neutra. El fet que FB estigui pensada com a eina publicitària el fa no neutre. La publicitat busca usuaris desinformats i impulsius, no persones crítiques i reflexives.
Les màquines substitueixen els treballadors? Hem de plantejar formes de seguir mantenint/aconseguir l'estat del benestar utilitzant aquestes noves eines. Per exemple es poden aplicar impostos a la feina robotitzada, o garantir una renda bàsica universal.
Inteligència artificial (AI) consta de tres potes:
codi (algoritmes)
dades
infrastructures
Les empreses no alliberen les dades, així que encara que les universitats facin el codi i aquest sigui obert, les empreses són les úniques que controlen les tres potes. Aconsegueixen que la universitat formi els seus experts.
Qui és el subjecte de la sobirania?
Sobirania nacional > rau en l'estat o les institucions locals
Sobirania popular > rau en el poble
Situació actual: ni l'estat ni el poble té sobirania
Opcions alternatives: nacionalitzar (pe les telecomunicacions) o procomunitzar; fer de l'estat o fer del poble
El debat no és categòric, les solucions poden ser mixtes.
El debat sobre el subjecte de sobirania no ens ha de fer perdre de vista que la societat capitlista posa al centre de la tecnologia el consum, no la persona
El centre ha de ser la persona i la necessitat, no el negoci com marca la visió capitalista
Exemple a Barcelona: volem que es faci serir tecno lliure a Ajuntament, però també que Insti Municiapl Informaica tingui capacitatsper gestionarho
El MWC posa la tecnologia controlada per les empreses al centre del focus, ben allunyat de les necessitats reals de les persones.
El MWC mai parla de persones, només ens enlluerna amb tecnologia.
Intervenció Edurne Bagué[ ]
Recurs com l'aigua ens posa en la relació entre el material i el tecnològic. Un recurs ue històricament havia tingut gestió comunitària, després estatal, privatitzat
Municipalització = voler recuperar
Múltiples dimensions darrera la gestió es pode veure en cas municipalització de l'aigua
Control:
Visió dels tècnics: tenir accès directe a tota la informació (bases de dades, ...) per poder prendre decisions informades
Visió dels polítcis: tenir informació ajuda a aplicar polítiques, municipalitzar implica participació social
Visió ciutadania: accès a dades que han de ser públiques o sota tutela pública, considera que les dades no les entenem, transparència també implica fer comprensible, per poder prendre decisions cal entendre,
És molt important democratitzar l'informació, no només entregar les dades "en brut", sinó ajudar a fer-la de fàcil accés, perquè qualsevol persona pugui entendre el que implica l'informació.
Els softwares estan moltes vegades creats per les pròpies grans empreses, i l'accés a les dades, que utilitzen indicadors diferents, és un embolic. Si aquests programes pròpis es fan des de les institucions públiques, són públics, es comparteixen, ...en el cas de catalaunya alguns llocs com a Mataró si que s'ha fet un software obert, públic, es pot anar compartint en altresprocessos de remunipalització. es recllen dades, algunes personals i altres de protecció de la seguretat nacional , són punts foscos als q s'aferren les empreses per restringir la informació què dóna accès al coneixement sobre el servei.
a Terrassa, a l'ajuntament li esta costantt poder accedir a la informació q necessita per poder recuperar la gestió del servei, l'empresa ho ha portat tot unilateralment, podria haver-ho fet d'una altra manera, virtualment obert als tècnics de l'ajuntament, però hi ha dificultts, complexitat, que fa que perdin el control sobre el recurs, sobre prendre decisions, i s'extrapola a totes les esferes, arriba un punt en q tothom esta desinformat. això va lligat directament a la sobirania, tecnològica (finfrastructures,..) però quins son els limints de la sobirania, qué entenem per això, quan has de trobar acords amb altres grups, acaba sent formes d'organtizació social en espais de presa de decisions.
hi ha preguntes: limits de la soibraina individiual quan afecta una cosa q es collectiva.
Com estableixes els limits entre la sobirania personal, col·lectiva o institucional?
Nivells de sobirania en el cas de l'aigua:
Info personal, sobirania sobre l'aigua que consumeixes, estalvi, etc, nivell personal, privat, llibertat individual, ciutadà
Nivell municipal, què treus de sobirania personal, quin són els límits competencials, hi ha nivell que ha de ser supramunicipal¿
Si fem gestió comunitaria, què passa amb qui no participa?
Si és sobirania nacional limitem les sobiranies ciutadana/comunitària, personal i municipal?
Hem d'assumir que els projectes comuns són lents, no ens hem de conformar amb les solucions ràpides, perquè els canvis siguin realment transformadors socials hem de treballar saben que els camins no són rectes, sinó multidimensionals.
Intervenció Mayo Fuster[ ]
1- Introducció al procomú
Comunitats de persones distribuïdes que col·laboren amb relacions igualitàries i/o peer to peer per gestionar un recurs que és accesible públicament
Referents:
Elinor Ostrom
Yochai Benkler
Noció tradicional procomú (estudiada per Ostrom) s'ha expandit amb el procomú digital (descrit per Benkler)
Opcions organització social:
estat
mercat - lògica priativa
procomuns - lògica comunitaria
Què vol dir sobirania tecnològica?
Rau en poble/ciutadania/comunitat? Rau en estat?
On queda tota la gestió comunitaria? El treball de cures que s'han fet tradicionalment a nivell domèstic i per dones.
On queda la natura i la sostenibilitat?
Nou esquema:
estat
mercat
procomuns
família/cures
natura
Procomú digital:
comunitats software lliure
altres àmbits, ho vam veure amb projecte P2PValue, comunitats que fan servir tecnologia d'una manera significativa
Catalunya és un pol europeu, 3 de cada 10 de les experiències procomú més destacades a Europa surten a Catalunya.
Models:
Comuns oberts: Wikipedia, goteo... Governança participada, Programari lliure i coneixement obert
Unicorn: AirBnB, Uber... Governança, tecnologia i coneixements privats
Cooperativisme de plataforma: PIMES i cooperatives.
2 - Relació sobirania tecnològica i procomú
La tecnologia afecta de forma transversal a la resta de sobiranies.
La tecnologia no es neutra és ambivalent
A vegades dóna oportunitats sobiranistes, però l'indústria tecnologica "desoberanitza", desempodera les persones.
La tecnoloiga éS un dels eixos de reforçament del patriarcat i les deigualtats de genere
Hi ha molts tipus de mercat i de gstió de capitals, fer servir un capital no vol dir ser capitalista. Tecnologia del MWC és formament capitalista.
Si la IA es queda en mans de grans empreses que controlen les dades, tindràn una capacitat de domini absolut, no hi haurà forma possible de competència.
Diferents sobiranies: que el procomú promou:
Sobirania grupal
Sobirania individual
Sobirania "pública"
Sobirania institucions politiques
Procomú pot ser un model per la reconstrucció de les institucions públiques cap a la democràcia no només participativa sinó implementativa, que la ciutadania, que el poble, participi en la implementació de les polítiques i les decisions.
3- Crida a l'acció
Hem de construir procomú però cal reconstruir unes insittucions públiques/politiques que protegeixin el procomú.
Un cas. Generalitat de CAtaluya fins al 30 abril :
eix 1: caractariza l'economia col·laborativa
eix 2: defineix nou rol citadà productor en desenvolup econom col·laborativa
Té una pàgina web amb enquesta. http://participa.gencat.cat/ca/articles/proces-participatiu-per-al-desenvolupament-de-l-economia-col-laborativa-a-catalunya
La pròpia definició ja o té en compte el model procomú com a part de l'economia col·laborativa
Trobada proomuns 27 i 28 de juny us convido a participar-hi
Fem trobades mensuala
Debat[ ]
...
Buidatge de continguts[ ]
Paraules clau > sobirania tencològica, remunicipalització, treball, substitució persones per màquines, tecnologia de control, teconologia lliure, sobirania tecnològica, sobirania nacional, sobirania popular, renda bàsica, programari lliure, democràcia participativa, democràcia implementativa, democràcia representativa, desoberiranització
Persones intervinents > Edurne Bagué, Mayo Fuster, Franchie GP Sobtec
Organitzacions mencionades > Sobtec, AirBnB, Uber
Projectes mencionats > Facebook, P2P Value,
Persones mencionades > Mark Zuckberg, Elionor Ostrom, Yochai Benkler
Resum o idees clau >
Ser sobirà tecnologicament vol dir tenir els coneixements i la capactiat per utilitzar i incidir en la tecnologia
Avenços tecnològics obren la porta a canvis i els determinen.
Facebook afirma que pot ser un instrument de democràcia participativa.
El més important serà fer possible una gestió democràtica de la tecnologia
Cal pensar com s'estableixen els limits entre la sobirania personal, col·lectiva o institucional
La tecnologia no és neutra, a vegades és sobiranista i a vegades té una agenda per desempoderar
Després de la sessió ajudeu a passar aquest buidatge a Teixidora.net perquè es relacioni semànticament amb la resta de continguts
Un cop transferit ajuda a fer blaus els enllaços vermells creant fitxes d'organitzacions i projectes mencionats