Accions

Sessió de La Comunificadora sobre forma jurídica, obligacions legals i models d’organització 2016/12/13/apunts

De teixidora

Sessió formativa La @comunificadora 13 de desembre 2016 Formació. Mòdul 4:

Forma jurídica, obligacions legals i models d’organització.

Cooperativisme de plataforma

Dimarts 13 de desembre de 9:30 a 14:30h al Convent de Sant Agustí

Formadors: Ana Muñoz i Guardeño (Iacta Sociojurídica SCCL: http://iacta.coop/es/inici_es/), Mayo Fuster / Enric Senabre (Dimmons IN3-UOC)

Continguts:

  • Escollir entitat legal: entitat sense afany de lucre (associació, fundació, federació), cooperativa (treball, consum, serveis, mixta, iniciativa social, amb i sense afany de lucre) i altres formes empresarials
  • Aspectes bàsics d’obligacions legals (impostos, declaracions) i gestió econòmica
  • El cooperativisme de plataforma i les seves possibilitats d’aterrament jurídic.

Roda de presentacions[ ]

Cada projecte es presenta i presenta les idees que té en relació a l'entitat jurídica

Es presenten els projectes:

Àl:

  • mitjà digital sobre tecnologia i societat

projecte per crear un mitjà d’àmbit internacional trilingüe (català, castellà, anglès) i multimèdia, orientat al públic general amb inquietuds que ofereixi continguts periodístics sobre la implicació de la tecnologia en l’accés als recursos i la preservació dels drets fonamentals.

  • ITH wikifunding:projecte de crowdfunding en general i per a per esdeveniments literaris en particular

Dàmaris+Dylan:

  • Llars compartides a mutat a Cooplabora

Es proposa donar encaix a persones que estan fora del món laboral i que poden llogar habitacions a casa seva o altres tipus d'activitats colaboratives. Però ho han ampliat a una cooperativa per resoldre la sortida laboral/econòmica dels ciutadans productors de qualsevol àmbit.

La forma que més s'adequa de les cooperatives de foment empresarial de la llei andalusa, estan valorant si fer-la amb la llei andalusa o buscar una cooperativa mixta a Catalunya. (Ana > si l'activitat central no és a Andalusia pot ser un problema)

Szabolcs

  • Xerebere.

Plataforma on els socis podrien intercanviar serveis i productes sense la intervenció dels diners. HI ha molts persones volen una experiència o un servei i estan disposats a aportar-ne una altra. Projecte internacional.

Eduard, Xavi i David

  • Arts i Mànigues

espectacles a domicili / plataforma digital. mecenatge. Format jurídic de partida: Cooperativa

Sergi

  • Katuma

eina online per grups de consum - som una associació q fa projectes de software enfocats a economia social. volem passar a ser una coopertiva de treballadors, ara mateix som una associació i com que no té ingressos de moment no hem donat d'alta l'activitat econòmica, per tant no es pot facturar però voldríem poder passar a ser una cooperativa en algun moment.

Format juridica actual: Associació sense alta activitat. En estudi pas a cooperativa

Paco

  • Libre Banco

Format Jurídic: No está conformada, es sólo una Idea. Dos opciones: Fundació (per la part de partners -com administració-, modelo Wikihouse) i/o Cooperativa (fabricants i dissenyadors, modelo )

Ivan

  • footprint

Format Jurídic: (idea) Cooperativa (amb participació d'altres entitats jurídiques)

  • Lendi

compartir objectes entre veíns Formati Jurídic: No tengo ni idea. Voluntat d'anar cap a Cooperativa de Plataforma, proposada fer Cooperativa de Consum, que és la forma legal que més li escau

(Ana: projecte de gestió de comunitats de veïns té un software per intercanvi veïns)

Aquapioneers: http://aquapioneers.io

- Un projecte per impulsar l’agricultura urbana sostenible a través del disseny en codi obert i la fabricació digital d’equips de cultiu aquapònics per conrear hortalisses amb un consum del 90% menys d’aigua i sense fertilitzants químics ni pesticides.

- Lo que tenemos claro: Entitad con animo de lucro que tiene #opensource en su ADN

- Lo que no tenemos claro: Formato Juridico adequado ? Gobernanza ?

   - Opcion n°1: SL con fuerte aspecto social tipo #B-corporation o #SocialBusiness porque tenemos como objectivos de 1°) abrir el conocimiento generado alrededor del diseno/fabricacion/maintenimiento de las mesas de cultivo en open source y orientar nuestros servicios para que tienen un 2°)  impacto social / medio ambiental positivo (i.e. para empoderar a la gente al auto-consumo de hortalizas + mejorar el bienestar de sus usuarios)
   - Opcion n°2: Cooperativa

Intervenció de l'Ana Muñoz i Guardeño (Iacta Sociojurídica SCCL)[ ]

Eines per a l'elecció de la forma jurídica dels projectes (diapositives - per el moment no estan a http://campus.ftacademy.org/course/view.php?id=2&section=5)

Que lo jurídico no defina el proyecto (despres ja es veurà l'encaix projecte-forma jurídica). Madurar primero la idea. Cuando son proyectos en colectivo, las necesidades y deseos del conjunto tienen que encajar. Ejemplo de: ¿Qué es un trabajo digno? Las respuestas entre compañeros serán muy probablemente distitnas (por situación familiar, socioenómicas o por intereses) no es igual.

La corresponsabilidad está ligada a la economía feminista. La separación entre espacio público (mercado, etc.) y privado (cuidados, etc.). Se abordan los cuidados, en términos abiertos: para unos puede ser la crianza, mientras que para otros puede ser viajar para regenerarse vitalmente

La regulación jurídica determina:

  • model organizativio
  • de toma de decisiones
  • nivel de responsabilidad legal. A mayor complejidad de la estructura del proyecto, mayor responsabilidad frente a terceros (abajo dice inversamente proporcional, parece contradictorio)

Antes de definir el modelo tenemos que tener claro el modelo de organización económica , la toma de decisiones y nivel de responsabilidad legal.

Taula de tipologies d'empresa de Barcelona Activa: http://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/guia_tramits/index44001.jsp

No inclou fundacions i associacions però sí diferents tipologies d'empresa i el pas a pas per crear-la, els costos, etc...

1.1 Autònoms

Persona física = Persona jurídica (no cal constituïr res)

Hisenda - Alta cens d'empresaris (model 036) 1,37€ , i Seguretat Social - alta règim especial treblladors autònoms (RETA) [en Barcelona Activa y otros puntos se pueden hacer este alta, así como otras con costes de gestión y burocracia menores que las habituales].

Importància de l'acompanyament en la constitució d'una empresa/entitat. Que un alltre projecte t'acompanyi. I també que una gestoria faci part de la feina. Elements de debat: hi ha moltes coses que pot fer tu mateix / D'altra banda la importància que l'emprenedor estigui focalitzat en el projecte en sí i no s'encalli per temes de gestió. / Necessitat d'estar al dia de qüestions econòmiques, regulatòries, etc.

Intervenció: La part del disseny financer de l'empresa no la resoldrà u n gestor, ell et porta a la comptabilitat. Com incorporar als projectes l'estratègia financera i de gestió . Altres projectes que ho han fet t'hi poden ajudar.

Si te constituyes como autónomo puedes acceder a las subvenciones de Economía Social y Solidaria? Pots formar part de la XESC

actualmente está en debate, en la XESC puedes ser socio individual. A nivel de subvenciones hay ayudas para autónomos pero para subvenciones sí se necesita un colectivo detrás.

Los marrones, todos para la persona autónoma - assegurança per responsabilitat civil - La limitació de responsabilitat civil es inversament proporcional a la complexitat de constitució de la persona jurídica

Sociedad limitada - más o menos limitada en función del cargo q se ocupa y del tipo de decisión que se toma, la responsabilidad puede ser mancomunada o solidaria

El tipo de proyectos q quereis emprender no son los del contexto socioeconómico q tenemos, y las formulas jurídicas q tenemos fomentan unas estructuras que a veces no nos van a compaginar, pq políticamente aspiran a cosas diferentes.

Hay problemas en determinar cuando una estructura, o un objeto puede ser visto como un modelo para evitar cumplir con las normas, y se reciben inspecciones de trabajo, se busca si están defraudando la seguridad social, se mira estos proyectos con lupa.

Cas Xerebere - Al intercambiar cosas, no hay una traducción al IVA, pero si entre medio hay algun intercambio economico de la estructura, no de las personas. Depende mucho del volúmen, muchas veces se empieza como asociación, y llega un momento q hay que hacer un cambio, se crea una cooperativa.

Se puede empezar como asociacion y migrar a una cooperativa cuando el volumen de actividades / ingresos sobrepasa un nivel.

Capital social & Dificultad de constitución vs. Responsabilidad final (ilimitada o limitada, solidaria, mancomunada).

Cooperativa integral contempla distintos objetos. Puede ser de trabajo, de servicio, de consumo. Ej. de [ella] Coop. sin ánimo de lucro y profesional. Tuvo que explicar que el lucro está fijado en la empresa y que el sueldo es lo profesional.

Ley Coop. Catalana define cooperativas de condición especial: Sin ánimo de lucro y de carácter social. Pero no desarrolla los instrumentos que relacionen "la ley y la realidad".

TRADE (Trabajador autónomo dependiente) son autónomos que reciben el 75% de los ingresos de una única empresa. Hay condiciones que como 'falso trabajador autónomo' uno pierde con los derechos laborales. El TRADE (trabajador autónomo dependiente) trata de regular la situación entre laboral y autónomo. (El falso autonomo es diferente: alguien que trabaja el 100% por un unico cliente, en la oficina de esta empresa, con el mail de la empresa...)

1.2 Asociaciones

Tres o más personas físicas y jurídicas.

Las asociaciones ahoran pagan un impuesto de sociedades reducido.

Tienen obligación de contabilidad.

Estan obligadas ha hacer retenciones IRPF si tienen servicios de terceros con obligación de retener el IRPF.

1.3 Fundación

No hay mínimo de fundadores, pueden ser personas físicas y jurídicas, capital social inicial de 30.000 euros (Bienes pueden ser inventario o en metálico.)

1.4. Cooperativas

Pueden formarla personas físicas o jurídicas se juntan voluntariamente (Libre adhesión) para...

medios de producción colectivos (eliminada la propiedad privada)

gestión democrática (cada persona es un voto)

3 socios, excepto las de consumo y … 10

(mínimo 2 y 3o en x tiempo)

La inversión da al inversor un voto, desde reforma legal CiU - lo q te da derecho a votar es el trabajo que tienes q colectivizar, dependerá de los estatutos de la cooperativa definir qué

La regulación es autoregulación (derechos y deberes de los socios, regimen interno) dentro de una cooperativa. El voto no depende del capital social que una persona detente. Si se aporta más capital del mínimo, capital voluntario, lo único que ocurre es que al finalizar se le devuelve a esa persona.

Què col.lectivitzem amb cada tipus de cooperativa:

  • - Cooperatives agràries-
  • - marítimes, fluvials i lacustres
  • - d'assegurances - ]http://www.arccoop.coop/ca/ Arç Cooperativa
  • - de crèdit - Coop57
  • - d'ensenyament
  • - habitatge - Sostre civic http://sostrecivic.coop/
  • - sanitàries http://www.cos.coop/es/
  • - de serveis- persones q s'agrupen però exerceixen laseva activitat per compte propi. jo existeixo com a autònoma i ens ajuntem per tenimr més força, gestonar serveis juntament, però la responsabilitat ´s meva.
  • - de treball associat - de 2 persones físique com a minim. produir béns o serveis per a tercers i millorar les condicions econòmiques i de treball - per a associats - no es vol reproduir una SL el creixement ha de ser sostenible a nivell de persones - pregunta vols fer un model empresaria que el dia de demà, si et va molt bé et podràs quedar a casa mentre els altres treballen o fas una aposta política? i vols col.lectivitzar el producte del treball? A nivell de despeses una SL i una cooperativa són similars. A les SL els treballadors no tenen dret a vot, així ho estableix la llei.
  • -de consumidors i usuaris - bienes y servicios para el uso de los socios - puede ser sin personas trabajadoras (según el número de consumidores y usuarios puede ser un curro, y deciden contratar a una persona, esta persona puede hablar pero jurídicamente no tiene derecho a voto, pero si resulta que hay una serie de personas que tienen neceidades de socio de trabajo y queremos q tengan el mismo derecho a voto q los socios de consumo. En coop57 hasta no hace mucho no había socios de trabajo.
  • es mejor planteártelo de entrada? depèn del plà d'empresa, però millor fer una aposta des de l'inici, pq en projectes d'emprenedoria s'ha de tenir els motius inicials com a referent al llarg del trajecte, per no abandonar-los en moment de baixón.
  • I al revés? comencem amb una cooperativa de treball i després donem servei als socis de consum. El soci de treball ha de tenir la seva cotització, aquesta seria la despesa important.
  • Piensa qué estas cooperativizando? qué estás intentando resolver de forma colectiva? posibilidad de acceder a un bien? necesitas servicios profesionales para ello? entonces integra la cooperativa de trabajo.
  • Si es economía col.laborativa, hay producción y consumo. Con el cambio de ley es más fácil, los grupos de consumo tenían q ser de mínimo de 100 socios.¿?¿?
  • Governancia (democrática) y reparto de beneficios (de acuerdo a la participación) -> esto define la cooperativa
  • fondo de reserva obligatorio (10-20% de los beneficios segun modelo de la coop)
  • Hay más fondos de reserva (ya saldrán: educación y formación, promoció i formació de cooperatives)
  • Cooperatives integrales (antes del 2015 eran mixtes)
  • Cooperatives de 1er grau
  • Cooperatives de 2on grau - de persones jurídiques
  • Soci comú. El que responde al objeto cooperativizado.
  • Soci de treball. Se permite dentro de las coop. (sin ser de trabajo) que al solicitarlo (1 o 2 mencionó) que reciban adelantos (aka "sueldo" coloquialmente).
  • Soci col.laborador (Coopertiva del Crític) http://www.elcritic.cat/cooperativa (Els socis col·laboradors poden integrar-se a voluntat en el consell editorial de CRÍTIC.)
  • En base al capital q han aportat poden rebre els beneficis, sempre q no sigui amb ànim de lucre. - el soci capitalista de la reforma de CiU
  • Cooperatives protegides: Cooperatives d'iniciativa social i Cooperatives sense ànim lucre
  • Cooperatives sense anim de lucre - no rep contraprestació / Cooperativa normal - limitació del fons de reserva oblitgatoria
  • Soci temporal - 5 anys màxim - Sense categoria de socia. Novetat de la regulació del 2015 que sembla que es un bug a resoldre
  • Soci en excedència

http://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/guia_tramits/index44001.jsp Tràmits :

  • Hi ha directoris de cooperatives però no una llista pública dels registres.
  • - Acta assemblea constiutent
  • - dipòsit capital social - compte corrent 'en constitució' - si vols fer el capital amb béns???, cal una auditoria amb interventor, que això passi en escritura
  • es poden fer valoracions amb equipaments, si els has comprat ja fa més de 6 mesos has de començar a mirar amortitzacions, cal ceriticar-ho - l'Anna no té clar que aquesta sigui una possibilitat legal.
  • - Escriptura pública de constitució
  • Declaració previa d'activitat
  • Notari - de 300 euros cap amunt - hi ha notaris sensibles a temes cooperatius
  • Inscripció al Registre de cooperatives - pot ser que els estatuts s'hagin de rectificar - caldrà tornar a notaria i tornar a pagar ;-(
  • Hisenda
  • Les despeses de consititució NO es poden pagar amb els 3.000 euros de capital social.
  • Procés exprés de consitució de cooperativa - departament de treball de la generalitat - el model dels estatuts està molt delimitat i com q després ens determinarà molt... millor pensar-ho bé.
  • http://treball.gencat.cat/ca/informacio/convenis_collaboracio/cc_economia_cooperativa/
  • Molaria tener modelos ya planteados, legibles por humanos, en un lenguaje q no sigui d'advocat, poder tenir els estatuts amb comentaris, amb capes tipus creative commons
  • Alguns estatuts a al xarxa
  • Somenergia: https://www.somenergia.coop/wp-content/uploads/2014/08/4-EstatutsSomEnergia2014CAT.pdf
  • Coop57: https://coop57.coop/sites/default/files/Estatuts%202015.pdf
  • A més dels Estatuts (recullen les sancions greus, per exemple) comptar en definir el reglament de règim intern

A més de les 11 models de coop hi pot haver 2 modalitats que s0hi poden combinar:

  • cooperatives d'iniciativa social (objecte de beneficiar persones en risc d'exclusió)
  • cooperatives sense afany de lucre (que no reparten beneficios)
  • cooperatives amb afany de lucre poden repartir 70% del benefici i deixar un 30% de reserva.

Intervenció de la Mayo Fuster (Dimmons IN3-UOC) @lilaroja[ ]

Algú té un interès concret relacionat amb coop de plataforma?

-- Hi ha algun projecte a fer alguna cosa més general/global? de fer que el software, plataformes, recursos siguin compartits i replicables?

2015 hi va haver una explsió d'interés i una emergència de fenòmens però no és una cosa totalment nova.

BCN-2011 Trobada Dimmons (post Free Culture Forum - https://fcforum.net/ca/) o el framework de cooperativisme obert del Michel Bauwens (http://wiki.p2pfoundation.net/Michel_Bauwens) han sigut espais que han reflexionat i posat en pràctica recursos sobre aquest nou marc d'activitats en xarxa col·laboratives.

Diferents trajectòries per combinar les tradicions cooperativista amb la de la col·laboració en producció digital.

Revolució tecnològica de les darreres dècades ha incrementat les possibilitats de producció fent servir plataformes tecnològiques.

Producció col·laborativa, eines digitals, recurs de propietat i gestió col·laborativa.

Fins ara algunes iniciatives orientades al procomú sobre plataformes digitals solien utilitzar formes associatives o fundacions i no es focalitzaven en la part del treball.

La primera àrea de producció col·laborativa en xarxa va ser el programari lliure, segueix sent la més present, també en el que en alguns sectors de producció és dominant (com en el dels servidors web).

Directori P2P mostra diferents tipus de producció procomú o entre iguals.

Un enfoc del projecte va ser veure la dimensió d'ecosistema més enllà dels casos (Wikipedia, Linux...) identificant les eves reslacions.

Commons collaborative production ecosystems. Relaciones entre casos. Igual que se conforman cluster ("racimos") de actividad en la industria o en el comercio (industria téxtil en Cataluña, tiendas de electrodomésticos en una calle, iniciativas cooperativistas en Boloña), ocurre lo mismo con la producción colaborativa de comunes. ¿Cómo se integra en este ecossistma el servicio, producto, etc.? es una pregunta a realizarse.

Fases

En los 90 modalidad abierta dominaba.

Entorno 2001 y primeros años siglo aparece Wikipedia y otros casos que lo institucionalizan con organitzaciones como fundaciones (Open Commons)

Diferencias entre estos modelos (Open Commons / Unicorn / Platform Coop.):

  • Tipo de empresa / eocnomía
  • Tipo de tecnología
  • Tipo de conocimiento

Governanza:

  • Open Commons > una org en la que la comunidad (parte de ella) puede votar los miembros directivo / comunidad puede votar admins. Software es libre y por lo tanto replicable
  • Unicorn > también basada en comunidad que produce sobre plataforma online pero con una org detrás no participada por la comunidad. Tampoco la tecnología es libre y por lo tanto no es replicable por un fork.

Cas: wikipedia > els productors de valor no tenen una sostenibilitat del seu treball procedent del mdoel de la plataforma, han de ser voluntaris; no retribueix les contribucions. El cooperativisme de plataforma buscar retribuir-lo.

Cooperativisme de plataforma:

  • - for profit en el sentit de remunerar el treball i/o creació de valor (això inclouria les coops sense anims de llucre )
  • - petites i mitjanes empreses, cooperatives con gobernanza participada
  • - s'inclou la remuneració de les usuàries-productores com a finalitat de la pròpia entitat

Dada: Només un 1%¿? de la producció de software lliure són dones davant un 30% en el software privatiu

Objetivos conectados con retos sociales

Inclusividad (género, ingresos y digital)

Una cualidad circular / medioambiente

Intervenció de l'Enric Senabre (Dimmons IN3-UOC) @esenabre[ ]

Principios cooperativos, según Alianza Internacional de Cooperativas.https://ica.coop/

https://ica.coop/en/whats-co-op/co-operative-identity-values-principles

Casos estudiados según la siguiente matriz

  • a) Libre adhesión y salida
  • b) Control democrático de los asociados
  • c) Participación económica asociados
  • d) Autonomía e independencia
  • e) Educación, capacitación, información
  • f) Cooperación entre cooperativas
  • g) Interés para la comunidad. <--Reflexió Enric: "interès per la comunitat" que tradicionalment s'ha orientat a la comunitat local, com el traslladem a internet?

1. Fairmondo https://www.fairmondo.de/

Orientación ética, consumo justo a través de la venta online.

A Alemanya - Equip de 8 persones no es compleixen principis d'educació, capacitació i informació (gran absent al cooperativisme de plataforma) i no se sap si interès per la comunitat

Quan passes a vendre productes immediatament passes a ser membre de la coop

No van néixer com una aplicació, són responsive, amb la seva web pots comprar el producte però no estan en una fase on l'experiència d'usuari els permeti créixer ràpid.

Reflexió: com és que el disseny d'alguns projectes socials/lliures etc... és "lleig"? Perquè a vegades l'accent es posa a altres llocs, a vegades és útil, per exemple per atreure nombre de producte Fairmondo el programador dedicava bona part seu temps a buscar directament gent que posés els seus productes)

(comentari personal: potser l'objectiu de fairmondo no és volum de producte)

2. Stocksy

plataforma de venta de fotografies de qualitat superior, exclusivitat dels fotografs, però amb veu i vot - curators búsquen clients que puguin pagar i és una cooperativa

no cumpleix educació i cooperació, interes per la comunitat en interrogant

No tenen xifres publicades

cualitat de producte i apropament de tipus cooperativista

Negatiu: han arribat a un nobre de persones però no veig que accepten a més gent. tenen tancada la possibilitat de become a stocksy contributor

Debat[ ]

Damaris - potser Stocksy si són més sobresaturaran la oferta

No sé com s'eescalen aquestes coses, amb platform cooperativisim

Contrari al principi de lliure adhesió, és lliure però controlada?

Anna Muñoz - em preocupa veure on es genera l'interes econòmic, l'estructrua s'apropia d'una quantitat, una comissió, com es gestiona? I què passa amb les persones q utilitzen la plataforma, comissions dignes, no és explotació? com es valora?

Enric - moltes no treballen amb un paradigma de dades obertes, pq no deuen tenir temps...

Anna Muñoz- deuen tenir obligacions comptables, i registres de llibres. Estaria bé centrar l'interès en veure si no hi ha un abús de poder final.

Wouter- tornant a la replicabilitat dels projectes. Viquipedia per exemple. Si no són replicables pq el codi no està publicat, per exemple, no podem fer un fork ni buscar un model millor com diu l'Anna.

David - potser no posen l'accent en la replicabilitat, viquipedia està centrat en els continguts, i no és problema, si el focus està en el treballl la replicabiltat pot reforçar la cooperativa internacionalment.

Wouter - Somenergia està replicant-se a altres llocs d'espanya

Mayo- el model open commons es difon millor internacionalment, però gestiona pitjor la usabilitat, la gestió interna, la comunitat s'involucra en els sitemes de decisió.

El cooperativisime de plataforma té certes àrees en q funciona millor, i aquestes son les intensives en treball, més q en capital o en recursos necessaris per la producció.

Quan es parla de replicabilitat en àrees de treball: taxisites, freelance, la replicabilitat impacte el sistema de rating, reputació, aquestes dades si no són exportables no em serveix, és en aquesta dimensió q entra la portabilitat de dades. es una de les crítiques del model unicorn, qui controla aquestes dades de reputació?

Enirc - seria més adequat q es pogués particpar en diverses plataformes, però no és el cas, no ha arribat aquesta fase.

Mayo- la portabilitat de dades és una estrategia de guanyar mercat, lestrategia Lyft ?? quina és??

incorporar tecnologia descentralitzada no és possible en uber i aribnb, pq el seu sistema de governança no és possible.

Damaris - Importància que les plataformes economia col·laborativa permetin la portabilitat de les dades de reputació entre plataformes perquè això no sigui una manera de mantenir-te captiu a la seva. Caldira reclamar que ho facin.

A través de la força col·lectiva dels usuaris/productors es podria reclamar que això es pugui fer.

Ana - que tothom pugui tenir accès a les dades pot ser un problema; que se sàpiga que no ets un bon conductor, per exemple.

Dylan - les dades són de l'usuari, si tu les demanen per llei te les han de donar. Un altre tema és que la informació de reconoexiement sigui portable.

Al - hi ha projecte de W3C per estandaritzar les dades socials (rànking, etc.)

El W3C está trabajando en esto en el Social Web working group https://www.w3.org/wiki/Socialwg, y hay gente de GNU (Jessica Tallon, Chris Webber) y de pump.io (Evan Promodou) implicadas en el proceso. Ellas proponen ActivityPub, que si tengo bien entendido es un derivado del protocolo de pump.io y Mediagoblin. https://www.w3.org/TR/activitypub/#bib-social-web-protocols

Paco - las platformcoop no están enraizadas territorialmente, como resolvemos eso, como mantenemos los principios cooperativos

David - Com puc ser usuari cooperativista d'una plataforma que és cooperativa a un altre país?

Ana - Societat cooperativa europea, permet activitat cooperativa transnaciional

Enric - Passa el mateix amb Fundacions

Ana - cas metges sense fronteres que té finalitats diferents segons la legislació del país i quan mou algú un temps fa un contracte diferent a l'altre país.

Enric > contraexemples Mechanical Turk de Amazon, subasta a la mínima

David - Exemple de Coop57 - trencar la idea q quan et concentres territorialment et reforces, pq l'enfortiment pot venir de ser distribuit i fer xarxa amb altres cooperatives.

Ricard (SomEnergia)- ara estem en un moment delicat en q estem creixent molt, ens agradaria q fos descentralitzada però la veritat és q som centralitzats. Jugar amb les dimensions global i local és la clau.

Mayo - Open Knowledge Foundation, és exemple amb un node global situat a Cambridge (on es va originar) i chapters locals a tot arreu. El chapter de Cambridge no "és capaç" de ser local perquè té el coneixement i les tasques globals.

Ana - El creixement ha d'estar lligat al territori

Mayo - important que passa a través de internet, que té les seves lògiques, si no tens protocols oberts, dades obertes, etc... ens carreguem internet. Una cooperativa de plataforma és una cooperativa que passa per utilitzar intenet. La lògica d¡intenet no és la d'una persona un vot és la d'una distribució molt desequilibrada de les contribuicions.

Wouter- les assemblees poden ser pesades però volem poder-hi participar? assemblees virtuals poden ser vàlides legalment?

Ana - la reforma 2015 permet canals telemàtics per temes de presa de decisió

Encaix legal de cooplataforma[ ]

Ana Muñoz

La plataforma és un mitjà, si hi vinculem el cooperativisme hi veig 2 encaixos:

  • consumidors i usuaries (amb alguns socis persones treballadores)
  • de treball associat centrat en resoldre guanyar-te la vida
  • una altra opció: integral de les dues

solució: socies consumidores de béns i serveis produïts per socies treballadores (aquestes últimes amb dret a vot)

Propostes concretes per projectes de la comunificadora - projectes q a més de treball, consumeixen serveis i béns - aporten treball / Objectes / espais - com articular-ho sense un col.lapse burocràtic.

Lendi, - cessió d'ús - no hi ha problema es pot configurar

llars compartides - aporten una casa

arts i mànigues - aporten un espai per fer un espectacle

Enric - amb cooperativisme de plataforma - marketplaces - economia cooperativa clàssica per testejar - resol les primeres interaccions.

Paco - la governança per un costat (regulacions legals) i els mitjans de producció per l'altre

Proposta- fer sessions/mentories grupals.

Buidatge apunts[ ]

Paraules clau:[ ]

   cooperativa de treball associat, cooperativa de consumidors i usuaris, associació, fundació, cooperativa integral, cooperativa de serveis            

Persones mencionades:[ ]

Projectes mencionats:[ ]

P2PValue https://p2pvalue.eu/

Viquipèdia

Sistemes operatius de programari lliure (GNU-Linux, etc.)

Organitzacions mencionades:[ ]

CIC http://cooperativa.cat/

XES: http://www.xes.cat/

ARÇ http://www.arccoop.coop/es/

Coop57 https://www.coop57.coop/

ARQUIA http://arquia.es/

Sostre Civic Sostre civic http://sostrecivic.coop/

Celobert: http://celobert.coop/

Grup Ecos: http://www.grupecos.coop/cat

El Crític: http://www.elcritic.cat/cooperativa

Alencoop: Cooperativa de Ferralla http://alencop.coop/

Fairmondo: https://www.fairmondo.de/

International Cooperative Alliance https://ica.coop/

Open Knowledge Foundation

Stocksy https://www.stocksy.com/

Som Energia

Referències i enllaços:[ ]

Eines: GUIA TRAMITS EMPRENEDORIA BCNACTIVA http://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/guia_tramits/index44001.jsp

Coop expres: http://web.gencat.cat/ca/tramits/que-cal-fer-si/vull-crear-una-cooperativa/constituir-una-cooperativa-procediment-expres/