Reptes i dificultats del cooperativisme d'habitatge 2018/10/27/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18habitatge

Fundació La Dinamo: Lali Daví; Sostre Cívic: David Guàrdia; Omplim els Buits: Xavier Julve

Xavi

Volem evitar fer la mateixa xerrada de sempre sobre el model. Farem tres petits blocs:

1 Com des del moment zero, des de la soledat d'una persona o unitat de convivència que vol arribar a tenir un projecte cooperatiu d'habitatge i no té els instruments, ni els espais per fer-ho.

2 Ja tenim un grup de referència o afinitat amb qui plantejar el projecte comú, els reptes són accedir al finançament  l'immoble

3 Com construim, com rehabilitem

Lali Daví La dinamo, David Guàrdia Sostre civic, Xavi Omplim els buits i Ion de constructiva

1. Proposta

David, Sostre Cívic

Com aconseguir gent, a través de grups d'afinitat personal i relacional, gent d'altres projectes col.lectius propers.

Fem tallers un o dos cops l'any de generació de grups

Què bé abans, l'ou o la gallina, normalment es pensa que primer volem el grup, després busquem el patrimoni. Però no és sempre així, hi ha grups d'afinitat que després a l'hora de concretar tenen visions o tempos diferents. També passa a la inversa a vegades hi ha una oportunitat de projecte pq hi ha un patrimoni.  Ex el de la Bordeta passen per ajuntaments que tenen la oportunitat i creen la demanda, però no hi ha una comunitat a redera que hagi pensat el projecte

Lali, La Dinamo

La barrera social que implica aquest model, perquè requereix temps per pensar-hi

A Uruguay quan es presenten projectes a concursos es valoren tot tipus d'elements del grup, i quina mida ha de tenir el grup o volem que tingui.

En general tenim projectes petits, algun arriben a 30. Mentre que a Uruguay comencen a partir de 30 unitats famliars.

El Sargabrik de Viena son 170 habitatges?

Hem de pensar en projectes a escales molt diferents

Xavi, Omplim els buits

No busquem grups, busquem habitatge buit, desocupat, a Barcelona no n'hi ha molt però a fora si, de bancs i de propietaris que tenen un segon piset, i volem seduir al propietari perque ens faci una cessió per sota del preu de mercat i fer un contracte de lloguer amb la cooperativa. Portem temps explorant el territori. Explicat així pot assemblar-se a un promotor.

Ens plantegem que el fet convivencial ha de tenir un caire més associatiu, dins la cooperativa, pero buscant maneres d'incidir en el municipi, fent xerrades mes propostitives, cadascú amb la implicació que decideixi, i això enquadrat en una cooperativa de consumidors, que tenen la governança de la cooperativa a les seves mans. Ho impulsem des del moviment veinal.

Quan hi hagi una mimnima massa critica que permeti que un grup local pugui fer el desplegament.

Intervenció del public

Mides dels grups, si no hi ha més sol a l'area metropolitana, no podem pensar en projectes grans

David

Si treballes en un context més urbà, un grup de 30 o 40 te'l pots imaginar, però no al mig del Pirineu

Lali,

Al principi van sortir grups molt grans, però és un repte treballar amb projectes molt grans, normalment passa quan ja hi ha experiències anteriors.

Intervenció del públic

Jo estic al Catllar a Tarragona, tenim el terreny que s'ha posat a disposició, i ara farem el grup, i molts no ens coneixem.

Intervenció

Lo dels tallers de creació de grups és interessant.

David,

El tema es si tens afinitat amb el grup o amb el model. Com avaluem o fomentem elements de cohesió, en un grup de 30 o 40 haurem de bascular cap a més institucionalitzats, una comunitat de propietaris ben feta.

Intervenció

Tu pots muntar el teu grup i prendre decisions però l'estructura, s'ha de treballar.

Lali

normalment són tempos llargs i per això s'ha de gestionar bé la necessitat de creixement o decreixement, a vegades poden haver-hi tensions personals.

Intervenció

El temps d'implicació de les persones que formen els grups, i ni totes les persones ni tots els temps la dedicació és la mateixa.

David

Avui a Cardedeu deien, ja no puc mes, aquest matí, perquè hi ha moltes hores de reunio i treball. Com es treballa la mobilitat futura, és un repte.

Intervenció

Vinc d'un projecte de Vallcarca i s'està allargant molt en el tempsi les unitats de convivència també estan canviant, hi ha gent que ara tenen fills o pares que pensen que seran depenents.

Intevenció

Per això hi ha cooperatives seniors, i nosaltres no tenim tant de temps, portem 4 anys, es va parar perquè estem esperant que Incasol ens doni solar. Hem trobat solars que tenen una incidencia en el valor més del 50% del preu, cal que les administracions facilitin accés al sòl.

David

Projectes amb persones migrades tenim un percentatge molt baix, però estem buscant vies d'entrada que permetin l'entrada de gent diferent. comes fa a països nordics.

2on tema. Finançament i sol

Coop57, Fiare, Triodos, des de la complicitat més forta a menys, pensem que s'aniran incorporant més actors, com Caixa d'Enginyers, etc i això generar+a que altres s'hi vulguin sumar. Cal una politica publica decidida. L'Institut Catala de Finances també ha fet una proposta. A Alemanya, tenen una pota que permet el finançament de prestecs, si a Barcelona es fa aqust operador metropolita per habitatges socials potser es podrà estudiar.

Com a repte, és el dels projectes amb garanties dèbils, que no són de propietat, cessiò d'ús d'una superficie  que el banc no es podria quedar, en aquests casos calen garanties addicionals i això ho poden donar les de l'adminsitració publica

Ha de ser un model fàcil, La Borda ha fet un esforç molt gran, però no tothom podrà fer aquesta dedicació d'energia. Què passa amb la tasca previa, hi ha despeses que sense el suport d'entitats de referencia, és molt difícil.

Si el patrimoni és públic, no només busquem a Barcelona, ens preocupa si això és una política públca o un interès a tenir feta alguna cosa en l'ambiti d'habitatge abans de les eleccions. Si el patrimoni és privat, Can Cases, ... i altres casos puntuals, el de Cardedeu, La Dinamo en te un a barcelona, ... cal que hi hagi inversió pública. Hi ha subvencions a la rehabilitació i no es diferencia si és edifici de luxe o habitatge social. Altres mesures de tipus fiscal, l'IVI hauria de ser exemp per habitatge social.

Lali

Emfasi perquè es facin politiques públiques d'aquest model, exiteixen mecanismes però estan vinculades a altres models, de lloguer o tinences de compra. Les linies de financament subvencionen l'espai habitable i no el comú... Els llos on s'ha fet tenen una banca pública, i aquí no la tenim.

repte que els concursos publics apostin per un model transfomrador, el concurs de barcelona, és només un i es molt millorable, però es un model emergent i hem d'acosneguir portar-lo cap al terreny que sigui efectivament transformador.

Hem d'atacar el mercat privat, al cooperativitzar el sol que està en el mercat privat, i visualitzar que es pot fer, per això ho hem fet a La Borda i ...

Les cessions de sol privat també són interessants, s'ha de trobar propietaris que a més no en vulguin treure el rendiment de mercat, això pot obrir algunes portes.

Xavi

Sobre el tema de finançament, no només facilita fer la promoció, a més ens garanteix que allò que volíem fer es el que fem, no és feina nostra montar xiringus perquè hi hagi habitatge, això és feina de l'adinistració. La nostra feina és inventar-nos o reciclar i copiar un regim de tinen-a diferent de la compra que ens permeti viure dignament i no esta subjectes a les fluctuacions del preu i la pressió del banc. El tema no es arribar a realitzar-ho, sino realitzar-ho d'aquesta manera. La cessió d'us bé després, abans necessites que la cooperativa tingui alguna cosa, i aquesta es la clau, que la propietat sigui col.lectiva.

Respecte al finançament, el co-finançament fa que tothom faci una contribució inicial, això és una manera de mostrar el compromis amb el projecte. tenir la capacitat col.lectiva de preduir un estalvi durant un any, fer una aportació, es parteix de que poses en comú coses, no només coses però també diners. S'ha de col.lecitivitzar amb alegria.

Preguntem si tenen mecanismes de reactivar  l'habitatge buit, i preguntavem si posen multes, i diuen que no, perquè les eleccions vindran molt aviat, ni l'ajuntament de Barcelona no ho ha fet. Nosaltres, ens cal que lo públic ajudi a ques això sigui possible, no te perque fer-se nomes amb multes, pero es poden fer altres coses.

Intervenció

Un dels perills és que el model es desvirtui, i es perdi, perque es la cooperativa la que torna la hipoteca

Una part de l'aporatció la fan un grup inicial, i mes endavant es retorna, cal regular-ho i que hi hagi acords clars.

Intervenció

que penseu de ecohousing, que esta a la FESC?

xAvi

Ecohousing , moltes finançadores no estaven disposades a finançar

Ajuntament fa un concurs de solars amb cooperatives, però el finançador no ho veu clar, s'ha de saber qui hi viurà, i s'acaba dient que es cohabitatge.

DAvid

La resposta la tindrem a les 7 de la tarda que presentem una vectorial per definir model, veure quins elements són imprescindibles i quins formen part de la diversitat, l'ajuntament podria inclus triar les finançadores que s'adequin al model.

Laia

Són models diferents, de cooperativa, som una minoria dins del conjunt, és important diferenciar-ho. La terminologia no ens ha ajudat gens, les necessitats de finançament ens perverteixen el concepte, és una lluita de forces, una de les grans critiques als primers concursos de l'ajuntament que implicaven la horitzontalitat.

Intervenció

Obrir aquest model a families que no tenen la capacitat economica.

Laia

Ha d'haver-hi politiques publiques associades que facin subvencions directes a les unitats de convivencia que no puguin afrontar un pagament. el pla estal d'habitatge te ajuts per lloguer.

Intervencio

A Sant Cugat l'ajuntament s'ha mostrat interessat a treballar en aquesta linia,

Laia,

es normal que els ajuntaments que tenen poc sol vulguin destinar-lo a les unitats familiars que mes honecessitin. No n'hi ha prou amb cedir sol, cal subvenció també.

Intervencio

Sobre rehabilitació podeu explicar? Hi s'estan donant pols, tipus ciutats que tenen mes que d'altres?

Xavi

PaÏsos nordics, un 15% de l'habitatge de cada cooperativa ha d'estar destinat a habitatge social, i es rep una subvenció.

El 35% del part d'habitatge de Cophenague està gestionat per cooperatives.

Ha d'haver-hi una política publica forta, però també hem de buscar com gestionar la entrada

La Constructiva. Yon Sanchez

Partim d'un repte, si estem gestionant la creació del grup, som capaços de buscar sol, finançament, ... i quan anem a construir, hi ha un moment de posar el projecte en marxa, hi ha hagut el cas de Princesa, i anem a caure a proveïdors més o menys del rotllo, cooperatives per acompanyar els grups, etc... i al moment de construir, no es troben proveïdors alineats. Busquem respostes des de l'economia social, a Princesa es va buscar una empresa d'inserció. Per altres projectes no veiem la capacitat en le sector. A la Borda s'ha fet un model mix de gestió, i ha sorgit la cooperativa La Constructiva per construir els edificis amb ESS, model cooperatiu i no competitiu, normalment hi ha una fase previa d'arquitecte, i entra un constructor que tenisona el projecte perquè ha fet una oferta a risc, i ha de veure per on retalla, la perdua de potencial és enorme. Dissenyadores i promotores (usuaries) i constructors , la desviació ha de ser pràcticament nul.la, hi haurà un treball col.laboratiu perquè si hi ha una desviació tothom ha de treballar pre reconduir. Som capaços de redimensionar-nos, no hem de creixer indefinidament, inicalment creats per a dos projectes, la voluntat és de continuitat, ho estem muntant des de sostre civic, es una ooperativa de serveis, per cooperatives d'habitatge en cessió d'us s'incorporin i es proveeixin del servei.

Basada en la necessitat no en la logica de mercat, no tenim anim de lucre ( a més dels diners que han de sobrar perque no gastarem en competir) els reinvertirem en els projectes per prendre decisions sobre com construim sense que el factor economic sigui l'unic determinant criteris tipus pam a pam, formar-nos per poder respondre al repte de l'obra, que la quota de les usuaries baixi, reinvertir en el projecte.

els tres grans reptes que estem afrontant és aconseguir la confiança de les usuaries, eliminant la sensació de risc, fluxe de caixa (ens calen mig milio d'euros de disponible)

El dia 30 presentació al Col.legi d'Aparelladors

Intervenció

Quin paper juguen les dones en aquest tipus de tasques:

La Constructiva: hi estem treballant.

És una cooperativa de serveis, reproduim el model de les caps d'obra, capataços, ...

com trieu la cosntructora final?

Hem fet mapeig de quina disponibilta hi a al sector per trobar serveis alinetats.

Intervenció

Propietat d'us, la paraula propietat em costa, cesió d'us... és institucionalitzat.

des de Coop57 o altres hi ha algun projecte de lloguer social que no sigui institucionalitzat?

David,

però la cessió d'us no es institucionalitzat, diem que hi hagi politiques que ho promoguin però no

-||-|-

-