Accions

Programari d'escriptura col·laborativa

De teixidora

Programari d'escriptura col·laborativa[ ]

Sistemes informàtics per facilitar l'escriptura col·laborativa. Llista iniciada com a estat de l'art per un article sobre l'experiència de Teixidora i per conèixer i avaluar els diferents sistemes que hi ha o hi ha hagut per escriure col·laborativament, així com les seves relacions i genealogies. L'objectiu és crear pàgines d'aquests programes com a "projectes" a Teixidora i poder crear després una pàgina on mostrar-ne semànticament característiques.



Tipologies[ ]

Podem identificar 4 tipus de programes que faciliten l’escriptura col·lectiva:

  1. els processadors de textos offline
  2. els processadors de textos online
  3. els wikis
  4. els pads

Aquestes tipologies no són estanques però mirem de resumir-les en una taula.

Processadors de textos offline Amb control de canvis i comentaris per facilitar la col·laboració seqüèncial amb intercanvi d’arxius de versions Microsoft Word

Libre Office Write

iWorks Pages

Processador de textos online Amb opció de compartir el document entre diferents usuaris, control de canvis i versions, comentaris. Utilitzats per escriptura síncrona o asíncrona. Collabora (Libre Office Online)

Google Docs

Wikis Amb edició online asíncrona, control de versions, detecció de conflicte d’edició MediaWiki

DokuWiki

Wikispaces

Pmwiki

Tikiwiki

Pads Amb edició síncrona simultània online, identificació d’editors per colors Gobby

Etherpad

Dropbox paper

Git Amb edició online asíncrona amb markdown o similar, control de versions, publicació automàtica en format html per humans Gitbooks

Github content as code

Evolució[ ]

L'evolució i hibridació d'aquestes tipologies està condicionada pel procés històric de desenvolupament, adopció i ús:

  • Els processadors de textos, inicialment offline (Microsoft Word, Libre Office), van desenvolupar funcionalitats per l’intercanvi de fitxers.
  • En passar els processadors de textos a ser online i d’edició sobre browser (Google docs, Collabora Office, Only Office) han desenvolupat funcionalitats per gestionar els permisos d’usuari i l’edició simultània.
  • Els pads eren inicialment aplicacions d’escriptori intercomunicades (SubEthaEdit, Gobby)
  • Els pads després han passat a ser sistemes online en servidor d’edició també sobre Browser (Etherpad i derivats)
  • Els processadors de textos online han confluït amb els pads i s'han transferit funcionalitats d'uns als altres.
  • Els wikis han seguit la seva trajectòria pròpia millorant les funcionalitats per la col·laboració asíncrona entre múltiples editors
  • Els wikis també estan confluint (més tímidament) amb els pads amb algunes opcions d’edició simultània (com la incorporació d’una extensió basada en TogetherJS a MediaWiki o les extensions d’incrustació d’Etherpad).
  • Git és adoptat per editar documents de text com si s'edités codi de programació, aprofitant el control de versions (Content as code, Github, Gitlab)
  • Els pads conflueixen amb Git amb editors síncrons en markdown per editar arxius que es desen a Git (CodiMD)

Vegeu també[ ]