Accions

Mercantilització o economia de les cures... com vols envellir? 2019/10/26

De teixidora

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2019 Fira d'Economia Solidària de Catalunya • Creant ■

Calendar Noun project 1194.svg

Mercantilització o economia de les cures... com vols envellir?

Quan: des de 26-octubre-2019 fins a 26-octubre-2019 · Hora: 14:00 - 15:00 · On: Fabra i Coats. Sala: Honora Enfield · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona. (mapa) · Llengua: català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2019_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @xes_cat



La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va començar l'any 2012 i és un aparador de productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana a través de l‘Economia Social i Solidària (ESS): habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Cada any la fira té un programa d'activitats amb reunions, xerrades i debats, part de les quals es .


“… Aquesta sessió tracta sobre:

Visibilitzar i reflexionar sobre l'impacte de l'actual model d'envelliment i cures i sobre com co-construir alternatives de futur. Us proposem un espai per conèixer i reflexionar sobre l'estat actual de l'envelliment i les cures, posant especial èmfasi en el fenomen de mercantilització i precarització vigent. Alhora, volem apropar-vos metodologies i iniciatives alternatives del nostre entorn, que aposten per un sector respectuós amb el dret a decidir de la gent gran i que lluiten per construir relacions de cura en justícia i dignitat. Finalment, us convidem a construir plegades i deixar plasmats els nostres desitjos de futur.

  • Clara Ser Gran SCCL
  • Ponents: Cristina Nagore Lanas (Clara Ser Gran), Innan Urueta Ortiz (Clara Ser Gran),
  • Eix: 2. Creant
  • Taller



Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19comvolsenvellir

Mercantilització o economia de les cures... com vols envellir?

En 15 anys de recorregut del nostre equip (Clara) ens hem adonat que l'envelliment és un procés que costa de planificar i visualitzar.


Ens hem plantejat com podem donar una nova mirada a com volem envellir.


Us presentarem 3 arbres:

    Com es troba el món de l'envelliment, polítiques adreçades gent gran

    Nova mirada que estem fent

    Us convidarem a construcció conjunta

Pregunta de partida: puc envellir al meu entorn.

Hi ha un envelliment de la població.

Cal un compromís real amb el dret a decidir com volem envellir.

Moltes persones viuen en una soledat no desitjada. Principalment dones grans.


Quines són les causes?

Apuntem algunes que semblarien ser-ho:


Salut-Fragilitat

    Salut: no, no és la causa. Vivim en una societat de culte al cos, d'individualisme, autonomia personal, productivista. En aquesta societat resulta incòmode veure persones no-sanes, o velles. La societat els amaga.

    La societat es queda les persones que tenen salut, que consumeixen. Per les dones indústria de cosmètics, per als homes indústria sexual, de la mirada.

    A les dones grans les volem rejovenides (o excloses de la sexualitat) i als homes grans els volem vigorosos fins al darrer moment.

    Fragilitat

    És veritat que una persona que té dependència, que no pot gestionar la seva vida per si mateixa té una vulnerabilitat per a viure a casa seva. El problema és però la falta de suport social.

    La dependència afecta sobretot a partir dels 80 anys. L'esperança de vida a l'estat és de 84 anys les dones i 78 els homes. Això explica el que dèiem abans.

    Les dones d'aquesta edat solen tenir una pensió de 700€. Això les porta a la fragilitat, vulnerabilitat i desprotecció. Dones envellides i pobres.


Família- Malabarismes

    Família. "La revolució incompleta". Malabarismes

    Les famílies tradicionals donaven cures, ho feien gratis. La família ja no les assumeix igual.

    Ens trobem amb dones que surten del seu àmbit laboral per cuidar algú (un familiar amb Alzheimer, per exemple, una malaltia de mínim una dècada) i després ja tenen dificultats per reincorporar-se.

    Comunitat. No comunitària.

    Les nostres agendes són complexes. Dificultats per les relacions.

    S'assumeix que les cures són una necessitat individual. Com a màxim familiar. Són un "problema" i no una "responsabilitat" comunitària. No tenim xarxa de suport. També s'invisibilitza com a fenomen col·lectiu.

    Es treu la centralitat de la cura en la reproducció del sistema mercantil. Perquè els homes puguin fer "feina de veritat" s'han de fer unes "cures".

    No s'estan creant espais amigables i espais inclusius.

    Liquidesa

    No visualitzem la gent gran com a subjecte sinó com a objecte.

    La gent gran no es troba representada en la presa de decisions.

    La individualització de les cures és el pas per la seva mercantilització. Quan això es fa en el marc capitalista de maximització dels guanys afecta a la qualitat de l'atenció per les persones i del treball per a les treballadores cuidadores.

    Es construeix un mercat per a la gent amb dependència que consumeix cures i un mercat per la gent que consumeix experiència (viatges, ...).

    Si baixes el teu nivell de consum deixes d'existir en una societat  mercantilitzada.

    Es generen situacions discapacitants sobretot en la gent vulnerabilitzada (gent gran, persones amb problemes de salut mental...).

    Tenim comunitats no cuidadores.

    Tenim un mercat invisibilitzat de dones especialment immigrants que fan cures (a persones grans, neteja, ...).


L'Estat en retirada - Deixadesa?

    Estat en retirada.

    En no considerar el procés d'envelliment com un procés complex no té planificació.

    L'Estat no reconeix el talent de la gent

    L'estat està externalitzant els serveis de cures. Principalment a filials d'empreses constructores (després de la bombolla immobiliària resituen el capital) que han vist un nou nínxol de mercat i una oportunitat en l'envelliment de la població. Els models de plecs de licitació estan pensats per aquest tipus d'empresa. No hi entren les cooperatives, fundacions i entitat de l'economia social perquè no compleixen els requisits, tot i tenir els valors i coneixements necessaris.

    Hi ha un problema d'atenció a les cures a la família i es resol precaritzant altres dones.


Alternatives que estan sorgint

Salut i fragilitat. L'alternativa és l'equilibri-transformació. Més corresponsabilitat.

Nosaltres hem treballat 15 anys en residència. Hi havia gent a dins que no volien estar "institucionalitzades" i que amb molt poca ajuda podien haver tingut l'autonomia. La majoria d'ingressos no eren causats per la "salut".

Treballa en una residència és deshumanitzant i frustrant.

Una residència no és la millor manera de resoldre la última etapa de la vida. A més se fan males pràctiques.

Nosaltres vam crear una cooperativa que, entre altres coses, fa assessories familiars. Quan algú té un familiar que entra en una situació de dependència es generen conflictes, a vegades algú deixa la feina...

Nosaltres intentem transformar aquesta situació. També mirem de donar equilibri de gènere a les solucions perquè no recaigui sempre en les dones.

Actualment hi ha 2 generacions de persones grans que són afectades dels canvis que hem explicat.

Hem de veure com es pot canviar perquè no es vegin les persones grans com a objecte de cures.

Què fer:

    redefinir el suport mutu, que no tingui com a únic el marc familiar, reciprocitat comunitària

    habitatges col·laboratius, hi ha diferents models, alguns són cooperatius amb perspectiva humana i anticapitalista. Recuperen la vida comunitària i les cures mútues.

    trencar el model residencial i donar altres alternatives

Comunitat no comunitària. L'alternativa és "posar s'hi" per crear comunitats de cura.

Mirades intergeneracionals fora del model "consultiu" cap a un model "apoderadors" (de donar el poder).

Cuidar els infants perquè tinguin un model cuidador i de saber envellir.

Visibilitzar la dependència, la demència, la salut mental.

Si no decidim decidiran per nosaltres.

S'han de canviar les polítiques dels serveis de cures, s'ha d'incidir en els criteris de supervisió. S'incompleix sistemàticament el que es posa en el projecte tècnic a les licitacions (elements extra de valor que la licitadors diu que farà) però no hi ha mecanismes de comprobació.

Buscar alternatives de contractació de les cuidadores fent-ho en les entitats (associacions, cooperatives...) en les que elles s'auto-organitzen.

Apostar per polítiques de suport a la gent gran. No només la persona perd el seu barri, també el seu barri la perd a ella. Perdem el que aquesta persona pot aportar.

Les residències tal com són ara no poden ser.

Les cures no poden ser un negoci. Per això fem una proposta a altres entitats de l'ESS que treballen al món de les cures per una "contractació responsable".


Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

Us volem preguntar "com voleu envellir?"

intervenció 01: ser tractat amb respecte i amb "carinyo". La gent que treballem en cures tenim una contradicció pel que estem veient. Quan la nostra coordinadora vam començar la "cultura de la denúncia" no existia, per por. I per la sensació que estem col·laborant en la situació. És simptomàtic quan a una residència et diuen "res de perdre el temps parlant amb els avis".

Ponent: en la nostra experiència tenim clar que quan treballes en una residència hi ha moments que estàs treballant malament.

Intervenció 02: com a metge no veig que no s'estigui treballant en un canvi de paradigma des de la institució, veig un futur de més soledat

Ponent: gràcies a les dones immigrants que han agafat el relleu de les cures ens hem adonat que les dones estaven fent aquesta feina gratuïtament, ara veiem que estan precaritzades però veiem que cal remunerar-ho

Ponent: alerta amb el cohousing sènior, si tots som vells i velles, reproduïm el model de residència? I és per tothom? és per algú que té uns estalvis.

Intervenció 01: atenció que en residències públiques s'estan pagant 1000€

Intervenció 03: he treballat en residències com a treballadora social i animadora cultural. Ok residències no, però només fer un canvi de paradigma en aquestes ja seria important. El canvi no hauria de ser tant difícil. En el meu cas penso, i si el meu cercle ajuntem recursos pensions, potser podem tenir una treballadora familiar o el suport que ens calgui.

Ponent: el recurs residencial va canviar amb la llei de la dependència i els seus graus, va desaparèixer l'acolliment residencial perquè ara és un tema sanitari, mèdic, tot és dependència. És una mirada assistencialista. assistencialisme

Intervenció 04: despersonalitzem, convertim persones en objectes de cures, la tractem des de la seva dependència enlloc de fer-ho des de la seva autodeterminació

Fa poc que els hospitals han aplicat una nova mirada a la infància per no tractar els nens només com a malalts sinó com persones amb una mirada més emocional. Això no ha arribat a la gent gran.

  • (Cristina Nagore Lanas, Innan Urueta Ortiz de Clara)
-||-|-

Què s'ha dit

  • Cal apostar per polítiques de suport a la gent gran perquè quan una persona va a una residència de gent gran no només ella perd el seu barri, també el seu barri la perd a ella. Perdem el que aquesta persona ens pot aportar. 
  • No visualitzem la gent gran com a subjecte sinó com a objecte. Despersonalitzem, convertim persones en objectes de cures, la tractem des de la seva dependència enlloc de fer-ho des de la seva autodeterminació


-||-|-

-




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges
  • Vídeo
  • Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: assistencialisme, subjecte, objecte de cures, soledat, dret a decidir, envelliment, suport social, acolliment residencial, llei de la dependència, cohabitatge sènior, perscohousingones afectades, comunitats no cuidadores, comunitats cuidadores, comunitat, situacions discapacitants, persones vulnerabilitzades, espai amigable, espai inclusiu

Paraules més freqüents: persones, gent, dones, cures, suport, gran, dependència, volem, tenim, societat, residència, persona, model, mirada, residències, pot, polítiques, perd, mercat, mencionades

Intervinents: Cristina Nagore Lanas, Innan Urueta Ortiz

Persones mencionades:

Projectes mencionats: Llei de la dependència

Organitzacions mencionades: Clara Ser Gran, Cuidante, Més que cures

Llibres i publicacions citades:



Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes

S'hi ha dit

Coses significatives que s'han dit.


  • Cal apostar per polítiques de suport a la gent gran perquè quan una persona va a una residència de gent gran no només ella perd el seu barri, també el seu barri la perd a ella. Perdem el que aquesta persona ens pot aportar.,
  • No visualitzem la gent gran com a subjecte sinó com a objecte. Despersonalitzem, convertim persones en objectes de cures, la tractem des de la seva dependència enlloc de fer-ho des de la seva autodeterminació.




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Preguntes obertes
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".


Steel Fire.svg

Mapa

Localització: Fabra i Coats. Sala: Honora Enfield · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona.

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal