Llums i ombres de la mirada comunitària en l'economia social i solidària. 2019/10/27/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19esscomunitaria

Ponents:  Joao França (autor del llibre "Retrats de la Barcelona comunitària"), Carles Crespo (Tècnic Nusos Cooperativa), Irene Moulas (Tècnica Cooperativa Etcèteres), Merche, Houda ( grup motor biblioteca de les coses) Mercè Serramià (dones de la terra, participant de la formació d'emprenedoria col·lectiva i feminista de Barberà del vallès) i  Joana Conill (Tècnica Cooperativa etcèteres), Carme de la Madrid (Tècnica cooperativa etcèteres).

Moderadora: Joao França (Autor de l'estudi 'Retrats de la Barcelona comunitària')

S'excusa: Fatima Hassoun (participant energies comunitàries)

Participació: 42 persones

Joao comença comentant que és una xerrada organitzada per la cooperativa etcèteres. Sembla que allò comunitari està de moda, i ens volem preguntar si sabem què és allò comunitari.

S'explica el projecte Energies comunitàries que és un projecte impulsat per l'àrea d'acció comunitària de l'ajuntament de Barcelona

També hi ha participants de la Biblioteca de les coses de la Verneda. Projecte impulsat des de Nusos Cooperativa.

Què és la mirada comunitària i quina importància ha tingut la mirada comunitària en els projectes.

Mercè Serramià. Érem un grup de 10 dones de moltes procedències, estàvem molt soles. Ens va suposar un empoderament. S'ha obert una finestra diferent al què ja teníem, una visió més àmplia, t'adones que no estàs sol, et sents més recolzat.

El projecte d'emprenedoria col·lectiva, volíem fer com el coneixement de l'economia els fèiem entenedors per a tothom. Apliquem les tesis de l'economia feminista. Els fracassos no són individuals són col·lectius.

El projecte Biblioteca de les coses, té com objectiu generar un banc d'objectes per compartir, reutilitzar objectes, però també havia d'estar molt arrelat a la comunitat d'aquell barri. no té sentit si la comunitat no té aquesta necessitat. Aquest projecte també ha servit per conèixer la comunitat més propera, la comunitat de veïns.

Escollir la Verneda no va ser casual, sinó que vam aprofitar que en aquell moment l'Ajuntament estava destinant recursos en el barri, que facilitaven l'entrada a la comunitat.

Lo comunitari no passa per què si, s'ha de planificar, definir uns objectius.

El projecte Energies comunitàries està impulsat per Acció Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels aspectes que ens vam adonar és que en la ciutat hi havia diferents grups de dones que es trobaven per cosir, amb moments i objectius diferents. En el marc de les energies vam fomentant un primer moment de Trobada on van participar més de 100 dones. I es van realitzar una segons trobada. La Mercè explica  que va ser un moment molt emocionant, va ser un moment de compartir i coneixe'ns, compartir recursos.

Quin paper juguen els lideratges en els projectes? i com poden afectar o no a la sostenibilitat dels projectes?

La biblioteca està en moment de creació, es posarà en marxa al Gener del 2019. I el barri està responent molt bé. Però en projectes com aquest que té bona acollida, quan es demana implicació, la gent mai té temps... això desanima a vegades una mica.

Volem pensar que quan la gent ho vegi, sigui més fàcil que la gent és sumi.

Irene comenta que com a  tècnic hem d'anar molt en compte de no sobrecarregar a la gent que participa. Sol ser la mateixa gent la que està en diferents projectes.

S'anomena a l'Amparo de Roquetes que diu nosaltres no som gent voluntària sinó activistes.

Carme de la Madrid. En el projecte de costura, també reflexionen com a tècniques de vigilar en no generar expectatives que després costi materialitzar.

La Mercè diu que la gent participant en els projectes, a vegades també es queixen molt, i externalitzen la culpa però totes les parts en som responsables. Nosaltres també.

El finançament de l'Administració també és important, cal suports econòmics a llarg termini, per què la gent es senti acompanyada.

La Joana Conill va passar de ser veïna motivada a professionalitzar la tasca que feia.

Tu com a tècnica no pots arribar a un territori i pensar-te que arribes tu i no hi havia res abans, hi ha gent que està fent economia social i solidària però no n'és conscient.

Quin paper jugar l'acció comunitària en l'ESS? Es accessible a tothom?

Irene Moulas diu que per ella ESS i acció comunitària han d'anar lligats.

ESS segueix sent de persones amb privilegis i en canvi lo solidari no es pot entendre sense les persones, sense totes les persones.

La forma de contractar de l'Administració, no facilita que col.lectius que no tenen NIF puguin accedir a recursos.

Els cooperativistes no podem oblidar mai que som comunitaris, no deixes de ser una veïna motivada.

4 de desembre hackaton (mirar la web).

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

La perspectiva antiracista en l'acció comunitària ha d'estar més present.

Com a dona immigrant s'exposa que quan un arriba, arriba amb actitud escolta, i quan et sents amb confiança comences a aportar.

És molt important el tema del llenguatge. Ens hem de preguntar més perquè les persones immigrades no estan en alguns espais.

Hauríem de canviar la mirada d'integració per inclusió, que sigui algo més comunitari i menys individual.

-||-|-

-