La lluita contra el malbaratament d’aliments: instruments jurídics 2022/06/15/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/LMA-IJ-20220615

La lluita contra el malbaratament d’aliments: instruments jurídics

Apunts

Vull agrair a Justícia Alimentària i a la Universitat de Barcelona. Es un honor compartir amb el professor Bonvillar i la moderació del company Joan Pere.

El tema del malbaratament alimentari a primera vista estaria disvinculat amb el que parlavem aquest matí sobre la CPA, i estaria més en l'àmbit del mediambient, però aniré lligant ambdues coses al llarg de la meva presentació.

Agenda:

• 1.- Relevancia del malbaratament
• 2.- Per que passa?
• 3.- 
• 4. 
• 5. Breve aproximación a la normativa autonómica
• 6. Valoraciones finales y debate

Agenda:

    1.- Relevancia del malbaratament

    El malbaratament d'aliments presenta tres vessants:

        econòmica: dificultat del càlcul real del malbaratament real que es fa. Totes les org posen de manifest les limitacions i mancances que tenen les dades amb les que treballen. Però teniu en ment que es considera que 1/3 de la producció alimentària mundial es malbarata. Això passat a milions d'€ es una xifra molt molt gran.

        social i ètica: paradoxa alimentària: mentre es malbarata 1/3 dels aliments tenim 820 milions de persones que passen gana. A aquesta paradoxa s'afegeix. Si s'evités 1/4 del malbaratament es podria alimentar a la població que passa gana.

Però ni el malbaratament es la raó de la gana, ni evitar el malbaratament es la solució a aquestes situacions d'inseguretat alimentària, encara que es pot fer servir coyunturalment per resoldre algunes situacions. Te més a veure amb contextos polítics, econòmics, ambientals... Hem de veure si les solucions per tant son útils per el seu objectiu.

        mediambiental:

-Ús i degradació dels recursos naturals: aigua, terra, nutrients, biodiversitat, etc...

-contaminants associats a la producció..

-la petjada terrestre: els abocadors de residus alimentaris ocupen tres cops Europa.

2.- Per què passa, qui i quan

Les principals causants del malbaratament alimentarii son les llars 53% (encara que s'estima que pot ser molt més)

Industria 19%

Sector HORECA 12%

Producció 11%

Distribució 5%

Que el malbaratament sigui a les llars no vol dir que la causa d'aquest estigui a les llars.

Per què passa en cada fase:

    Producció (11%): condicions climàtiques, excedents, emmagatzematge, ...

    Transformació/processament (19%)

    Transport

    Distribuició (5%)

•     Stocs, oferta demanda
• Empaquetat
• Màrqueting (dos per un, prestatgeries sempre plenes)
• Productes descartats per "estàndards de qualitat"

    Restauració (12%)

•     Porcions massa quantioses, gestió d'estocs

    Consumidors/llars (53%)

•     Falta de planificació, envasat massa gran, no poder tenir a granel, falta d'habilitats culinàries, desconeixement etiquetat, caducitat, desconeixement repercusions, ..)

Fer front al malbaratament està en agendes internacionals i nacionals: UE, GAO, UN, estats italià, francés, espanyol, nordamericà, ...

3.- Accions normatives: marc europeu

UE: des del 2000, 2010, 2012

Ha generat coneixement i consciència que ha derivat en legislació.

2008 directiva marc de residuus.

Pla d'Acció d'Economia Circular 2015, modificació normativa marc de residus (2018) DRM¿?

Objectiu Directiva Marc de Residus:

    Consecució ODS

    Alimenatció: reduir malbaratament i pèrdues

    Fita: reduir 30% UE 2025

Els aliments tenen una finalitat relaionada amb la salut i l'alimentaicó.

S'han de destinar al màxim a la seva finalitat (no a biogas, compost, ...).

Claus de la reforma del marc de residus:

    Nou concepte: residus alimentaris

4. Marc espanyol

Estratègia "Más alimento, menos desperdicio" 2013-2016, 2017-2020

Ley 7/2022 8 abril de residuos y suelos containados para una economía circular (LRSCEC):

    Transposición DMR + directiva de plásticos de un solo uso

    Vocación de servir a la economía circular

    Incluye previsiones dirigidas a los residuos alimentarios

A més dels propòsits ambientals la llei inclou propòsits nutricionals

Continguts sobre residus alimentaris de la llei:

    Reduir 50% malbaratament

Art.19. Obligació que els programes de prevenció de residuus (estatal i autonòmics) incloguin apartat sobre residus alimentaris.

Jerarquia per accions específiques: donació per consum humà, transformació en altres aliments, alimentació animal, subproductes altra indústria, compost, ....

La "valorització del residu" queda a la cua.

Bancs d'aliments s'equiparen al consumidor final (no lucaratiu, sense responsabilitat del donant d'aliments si hi ha problemes).

Una llei de residus que regula els residus alimentaris, que te una aproximació ambientalista, però que a l'hora integra també la visió nutricional. Juntament amb aquesta llei es important parlar d'aquest Proyecto de ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario, que va aprobar el Parlamento la setmana passada " rel="noreferrer noopener https://www.mapa.gob.es/es/alimentacion/participacion-publica/anteproyectodeleydeprevenciondelasperdidasyeldesperdicioalimentario_tcm30-577960.pdf

Es una norma ambiciosa

Inclou tota la cadena alimentària (excepte consumidors finals (llars) i la retirada de productes (PAC).

Definicions: punt dèbil (Desperdici només parts comestibles dels residus; pèrdua només en la fase primària i en determinades condicions)

Jerarquia d'obligacions idèntica a la LRSCEC (residus)

Estableix obligacions dirigides als diferents agents de la cadena:

    - Dirigides a tots els agents: complir la jerarquia, disposar d'un pla d'acció per la prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari, en relació a la donació (cap estipulació contractual podrà impedir la donació d'aliments); s'imposa arribar a acords o convenis per donar els excedents alimentaris a empreses, entitats d'iniciativa social, sense ànim de lucre...).

    - Dirigides al sector HORECA: obligaciói d'informar i facilitar doggy bags

• - Obligacions dirigides a les empreses

5- Regulació autonòmica

Comunitats autònomes han fet regulacions de baixa intensitat (sense obligacions, intencions, regularan, fomentaran...).

Catalunya: Llei 3/2020 però després no s'ha fet reglament ¿?

Valoracions finals

El malbaretament d'aliments és una qÚestió medioambiental en el marc de la UE

Tenim objectius der reducció

La donació d'aliments segueix sent l'instrument clau però té poc impacte:

però sabem que el malbaratament principal es a les llars, i la donació te poc impacte per reduir el malbaratament en aquest cas...

Difícil articulació de mesures eficaces dirigiides a les llars

Possible incorporació a la contractació pública: que les empreses licitadores tinguin un pla de prevenció del malbaratament