Accions

La bombolla de l'ESS 2018/10/27/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18bombollaess

Volien fer aquesta reflexió fa uns anys i que han trobat en aquesta FESC fer la xerrada.

Moltes vegades estem agafant molts rols i la connexió amb l'administració i que passarà quan no estigui l'administració?

La Colau ha finançat Casp47!!!, en 2M €

Quines estructures hem de crear i construir per aguantar la connexió amb l'administració.

Presentació dels integrants de la taula:

- Preguntes que fa la coordinadora de la taula

- Com va canviar la relació ESS i el suport de l'administració?

- Realitat d'aquesta relació?

Josep (Administració - director d'ESS) Reflexió "bombolla" -> ESS està creixent més ràpid del que és normal, ell pensa que és més un ou i que pot ser que estem molt protegits. Els dos canvis de govern han fet aquest creixement i han fet canvis importants en els ajuntaments amb colors diferents. I ERC en la Generalitat han fet un canvi d'inversions. ESS havia fet pòsits abans que tot aquest canvi. En el passat ens feien molts tipus de convenis amb lobbys.

Gemma Garcia de la Directa -> diu que els seus ingressos de l'administració és un 1%. El seu projecte té uns altres tipus d'objectius que és independència en el periodisme. L'ESS sempre ha estat sola amb moltes desigualtats amb les empreses capitalistes. A partir del 2015 ens fan uns canvis d'inversions. El MWC li han donat 90M€ de subvencions, finançament, etc ... Aquest és un exemple.

Comparteix el canvi i el suport que tenen aquesta aposta per l'administració a un nou relat amb positiu a l'ESS. Preocupació dels riscos d'aquesta expansió rapida de l'ESS, tenim nous recursos que poden desapareixier. Hem de buidar del contingut polític, malgrat això que utilitzar la paraula "bombolla" no seria la paraula adequada i aquesta paraula dona com és en contra de ... ESS han de seguir donat suport, dotar de noves eines per vertebrar aquesta acceptació social. El 15M també ha sigut un signe de com han fet el nou relat. Les alertes de com s'ha de tindre seny amb aquesta crisi i donem suport a l'ESS, quan la crisi acabi ... que farem ... l'estratègia des de l'òptica de què amb aquesta crisi donar noves polítiques de fer llocs de treball. A més ve que nosaltres mateixes

Guernica de Labcoop, creació en 2011, no hi havia política publica d'ajuda a la creació de noves cooperatives i no hi havia cap solució. El que fan és ajudar a les cooperatives a com crear-les. Quan comencen a veure que creixen el nombre de polítiques de creació, ens van reflexionar si hi haurien de desaparèixer, però van veure que tenen molta feina i més que mai. Els seus ingressos en un principi és del 70% de l'administració i estan preocupades que aquesta quantitat és molt alta. No estan còmodes amb la paraula "Bombolla" i pensa que si explotes el Globus, no surt només aire. Estan, en general preocupades a moltes, no podem desmerèixer la feina feta, el creixement d'un moment polític i que igualment és una injecció molt petita del que podrien rebre entre totes. L'ESS podria rebre més.

Segona pregunta i segona PART.

Labcoop, aquest creixement dintre de l'administració no sol, han sigut de què gent de l'ESS estan ara en nou càrrecs i que han sortit molta gent de l'ESS, però també estan contentes que també dintre de l'ESS estan entrant nova que no sol ha sigut gent del tipus activista, sinó altres perfils que estan donant noves vies de jocs per fer coses noves, com per exemple "els procomuns físic i digital", on poder vincular que poder fer amb aquestes eines que utilitzem en el nostre dia a dia. Un membre de labcoop està dedicat unes hores importants durant la setmana a veure què passarà i que podem fer quan no tinguin aquests ingressos.

En la següent membre de la taula, (Coòpolis?) la cooperativa d'ateneus es van fer molts espais de diàleg, en què fer i com fer-ho quan els fans ingresso de l'administració. Ha sigut tot molt ràpid i no han tingut cura a petits detalls de control en aquest creixement. Han vist que ara està més visible l'ESS i que han arribat millor el territori. És un dispositiu molt nou té 2 anys i que encara s'està definint que són els ateneus?,Han aconseguit creixer i crear xarxa, fer d'altaveu i amb altres projectes com Pam a Pam. Han vist que el paper de gestionar i educar els perfils de l'administració aconseguir poder articular quan vé un nou projecte cooperatiu no el deixen en un calaix, i ara els manen l'ateneu perquè els puguin ajudar. Estan creant nous indicadors, espais de trobades entre cooperatives, creació d'intercooperacions entre elles, aconseguir noves claus de compra solidària a la mateixa administració a les associacions o cooperatives.

Altres persones (administració) està dient, com ha canviat la configuració del fet que ara existeix nous actors i reflexions de qui som?, que fan? La reflexió estratègica ja aquesta feta i pensada. L'administració també veu que el sector no està preparat o no han fet reflexió. Per exemple, "els ateneus". Estan tranquils del fet que en algun moment han de començar a pensar de fer polítiques de co-creació. I que aquesta co-creació actual serà per nosaltres (ESS) el nostre futur. Diu que el sector també ha de participar en com s'han d'invertir, territoriciació, ateneus sí o no.

La subvenció que té La Directa és exclusivament de 12000 € per presidència per què es fa el projecte en català. Vindran una nova petita quantitat de diners per noves sòcies el projecte. Tenen por d'un creixement que no puguin controlar o sostenir, la seva comunitat té un nombre de socis activistes menys o menys fitxe. Els seus ingressos són d'un 74%. Hauríem de fomentar nous projecte d'ESS amb un àmbit més qualitatiu.

Tercera pregunta, com veuen el futur.

Administració diu que amb els ateneus s'han de transformar i els singulars, s'han de fer connexió amb el territori. El creu que no desaparèixer, que hem de fer difusió, s'ha tingut por i hem de pensar fer reflexions. Parlament Europeu, diu i ha signat abans dels estius, que s'han de reconèixer l'ESS, ingressar diners dels fons europeus. S'han de donar avantatges a l'ESS en canvi a altres alternatives. Hem d'aprofitar això que diu el Parlament Europeu. Diu que el balanç d'economia social no és molt transparents dintre de tots els espais i que existeixen parts fosques. Pot ser que podrien fer de crear noves lleis per gestionar aquesta part. Volen que l'ESS ajudi a ser més transparents.

Gemma de la directa ...

Tocar els reptes socials com que hi ha moltes ajudes que si eres una scl no pots optar a moltes i comenta'n que podrien treure aquestes clàusules. No veu clar que puguin continuar en funció del color polític que estigui en el futur. Igualment faran reclamacions, defensa i petició de poder diversificar aquestes ajudes per un futur.

Labcoop, diu que la recuperació hi és. Pensa que amb una nova llei d'ESS podria ser una fletxa per creixer, noves mirades. S'ha de cuidar els projectes que ja hi són, veu que potser no ser fàbriques de creació de noves economies. El que han parlat abans de qualitat dels projectes. Seguir fent creixer increments de noves consumidores d'ESS. Amb els diners que ara tenim, hauríem de poder comprar i crear nous béns. Per què es quedin quan no hi hagi diners. Deixar estructures fortes.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

...

Participant diu que sí que vam veure bombolla internacional, i van estar esperant durants mesos i anys els diners que s'estaven executant i ens va deixar de pagar. Ella diu que si, ells van ser dependentes d'aquestes ajudes de l'administració. Quan pensa en "Bombolla", són criteris de viabilitat en tots els àmbits, dintre dels xes i aquest model. Veu que la compra pública ha de ser l'eix de com ajudar a l'ESS. La quarta reflexió és com s'estan pagant aquests serveis, si els fa una empresa com deloitte és paga en uns diners més alt i si el mateix servei el fa l'ESS segur que és la meitat.

Una persona del públic diu que pensa que aquest creixem sí que està creixent i ràpid, just està dintre del tipus servei. Pensa just que aquesta és la bombolla. Haurem de crear i consolidar just projectes de tipus primaris o secundaris per deixar un sector més segur. I creu que crear tants serveis tan ràpida no és bo ...

Josep diu que el futur és el consum dintre de l'ESS.

Gemma diu que han de fer una mirada amplia i no a cost dels valors i els diners.

Labcoop, diu que han de ser responsables dels diners que vénen de l'administració. No voldria guanyar els diners d'una hora de Deloitte. Via de creixement amb l'intercooperació és potser futur.


-||-|-

-