TeixiReptes: 
La bioconstrucció des de 3 enfocaments 2016/06/07
De teixidora
La bioconstrucció des de 3 enfocaments
Quan: 07-juny-2016 · Hora: 19:30· On: EcoConcern en Rai, biblioteca · c/ Carders, 12 pral (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: EcoConcern
_Xarxes socials:
@EcoConcern_bcn
“… Xerrada col·loqui amb Maya de RENADÍVOLA (Taller d'Arquitectura Natural -www.facebook.com/renadivola); TERRAM BCN (Arquitectura sostenible amb terra - Terram.cat ) i YURTA GER (Disseny, construcció, muntatge i interiorisme de Yurtas - http://yurta-ger.wix.com/info).
Presentaran tres tecnologies arquitectòniques diferents que utilitzen materials naturals. Aprendrem de la mà de tres projectes d'emprenedoria en femení, quines són les avantatges d'utilitzar Terra ( Terram ), palla ( Renadívola ) o fusta i llana ( Yurta ger ) per crear espais humans. Després s'obrirà un debat amb les representants d'aquests projectes de construcció respectuosa amb el medi ambient.
Documentació d'aquesta sessió
· 
apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.lamardebits.org/p/bioconstruccio
Apunts de la xerrada-col·loqui a EcoConcern
http://teixidora.referata.com/wiki/La_bioconstrucció_des_de_3_enfocaments_2016/06/07
http://elracodeldebat.blogspot.com.es/2016/06/dimarts-76-la-bioconstruccio-des-de.html
7 de juny de 2016
Intervinents
- Maya de RENADÍVOLA (Taller d'Arquitectura Natural -www.facebook.com/renadivola)
- Antonella i Eva TERRAM BCN (Arquitectura sostenible amb terra - Terram.cat )
- Jesús i Sílvia YURTA GER (Disseny, construcció, muntatge i interiorisme de Yurtas - http://yurta-ger.wix.com/info)
Presentació
Hem demanat a diferent projectes que expliquin perquè treballen amb aquest materials i no amb ciment. Ho centrarem doncs en els materials.
A més del que teníem previst ha vingut gent que treballa la canya i els convidarem a fer aportacions al debat final.
Maya RENADÍVOLA
Som 2 arquitectes.
Treballem en bioconstrucció i també en educació ambiental escoles públiques a través de bioconstrucció.
M'agrada més dirli arquitectura natural enlloc de bioconstrucció
Formo part també de Permacultura-Barcelona
La base és copiar la natura perquè funciona bé.
Arquitectura Natural busca:
funcionalidtat
adaptar-se al medi i ser reversible
perdurabilitat i resitència
bellesa
Arq nautral es relaciona amb els organismes que hi habiten.
S'ha fet arquitectura "bonica" que cal questionarse si respon a les necessitats dels que l'han d'habitar
Exemple dels Barbapapas :.) que s'inflen, s'omplen de fang i quan s'asseca es desinfla.
Arq convencional:
gasta molta energia tant en la obtenció materials i construcció com en manteniment edifici i funcionament
materials contaminants i tòxics no fàcils de reciclar
formigó difícil de reciclar
home centre actuació, sense tenir en compte entorn
entorn artificial, ventilació artificial amb maquines, efificis sense finestres,
tenen radiacions electromagnètiques i zones geopatògenes, eficicis malalst SEE
Cas: edifici gas natural, contra natura
SEE a Barcelona: Torre agbar, edifici mal natural, edifici biblioteca c urgell
Principal problema litorgia (teixit adipós es desfà,) també rinitei,e tcc
ARq natural:
disciplina holítstica
amb natura, no contra
tecnologia apropiada fàcil de reparar i amb materials locals
pensament sistèmic
25 principies de biocosntrucció definits a alemanya.
Solar: disseny permacultural, que no hi hagi perturvacions, lluny contamiennants, no seqüesles socials negatives
material consturcció: naturals i no adulterats, no emetin substancies tòxiques, antivibració, bé acśutcament. Naturals i renovables, ICV baix, preguntar-nos d'on venen els materials
Manteniment i reparació: que sigui acequible a nivell econòmic però també de coneixement/destreses
(...) a vegades ens enamorem dels materials, però té sentit fer una casa de palla on no hi ha capmps de cereals?
mbient interior: efcient termicament, ventilació, materials higroscòpics
entorn de l'habitatge: reutilitzar les energies i recursos que entren a la casa (p.e: aigua)
Aprofitar coneixements ergonomia i fisiologia.
Passem a parlar de la construcció EN PALLA
D'on surt: residuu de cultiu cereals arros, blat, ccibada, etc..).
Bales de palla rectanuglars cada cop n'hi ha menys, paradoxa dels que les fan per bioconstructors.
Bala palla: 3541cm x 85.115m pes ¿¿??
Material ecològic (en el sentit que és un residuu i es cremava i si el treim evitem co2), saludable i renovable.
Renovable perquè hi ha una collita cada any (es considera quan una font és renovable per sota dels 5 anys)
Molt aÏllant, molt poca disperió tèrmica.
Anclatge de bales, es fa a contrabloc i amb barilles.
Espines de fusta amb punta en vertical.
Tècnica de construcció senzilla, apta a la autoconstrucció.
Ara amb la crisi que la gent té temps però no diners és adequada.
Formes de construcció amb palla: Nebraska, un sobre l'altre (per una sola planta)
Postes y vigas (estructura de fusta i llana és farcit)
Híbrid: estructura però amb pallaportant.
Greb. encofrat i es posa ciment per fora.
Nou sistema ecocon: panels prefabricats Marcs de fusta que ja porten bales de palla dins, permet vàries plantes.
Terratrèmols afectaria a la Nebraska però els altres si es fan amb càlcul d'estructura aguanten bé.
Quan es fa servir bambú enlloc de fusta flexibilitat és més alta.
Sísme= moviments horitzontals i verticals, rígid és pitxor, millro que la casa mig caigui que no que colapsi de poc.
Construcció antiga que maons no són seguits, no és que estigui mal feta és per donar flexibilitat.
MOstra divversos exemples, entre ells alguns que tenen grans finestrals.
Pescomaggiore, italia, on hi ha va haver el terretremol 2007.
Llibre: tècicas pforessinales de construcción con paja.
Red de construcción con paja (a nivell estatal)
Projecte: renadivola: nova construció i reforma, estudis radiacions i tòxics, educació medioambiental amb bioconstrució, tallers experimentals
Antonella i Eva TERRAM BCN
(Arquitectura sostenible amb terra - Terram.cat )
Terra com material de construcció.
Volem que es faci a camp i ciutat
Som assosciació terram, som arquitectes, hem fet master construcció terra a Girona
Volem que es faci servir autoconstrució però també a reconstrucció i construcció convencional en ciutat
Cases comfortables
Una bona arquitectura serà bioconstrucció
Tenim un patrimoni mundial i lcoal de construcció amb terra que cal conservar.
Què fem?
Projctes arquitectura obra nova i rehabilitació
eficiència energètica
especialitzats en terra prerò colaboren anen altres projectes.
ASsessorament a arquitectura en terra crua per a altres arquitectes que no necessiten
Fem revestiments amb terra, fem blocs de terra comprimida.
Com a arquitectes treballem directament en la obra, perquèno hay albañiles especializados.
Fem tallers de formació per divulgació amb nens i adults
Assessroament tècnic, per exemple analitzar la terra que tens allà mateix on vols construir, anàlisi laboratori i saber si és apta i com
TErra del propi solar per construcció de la casa, la casa en el futur pot tornar a la terra.
Casos: casa de cos de Mataró, en tàpia, tècnica constructiva típica de catalunya i del maresme.
Van rehailitar la casa i van rebossarla amb terra.
Pastisseria a Mataró, dels anys 60, era de guix, han posat canya.
Es van reciclar els portes veles per fer òculs.
Rehabilitació a el Poal.
REparaació tapia, amb btc (bloca de terra comprimida).
Què se sol fer? Tapar tàpia amb pladur i pinar amb pintura plàstica, perdem totes lespropietats que té tenir una paret de tàpia.
30% construccions plantea són construides en terra
50% ¿??? patrimoni UNESCO és construida en terra.
casos: jericó, ciutat yemen (baixos terra comprimida i adobe la part superior, de sòlid i guixut a lleuger i prim, fan pisos), muralla xina (terra crua major part), xanxan perú, alhambra de granada (ajor part estructura principal, tot i estar revestida), part arquitectura gaudi, barraques delta ebre, cases de cos del maresme (combinació casa tapia, rebossada amb calç)
Atenció, aprop de mar no rebossar amb terra, es rebosa amb calç, si noes fa malbé (el que es feia al maresme)
Roda de Craterre: tècniques de construcció segons ècnica humit,seca, viscós,plàsti ..
Llèida construcció en tèpia (humit)
On hi ha molta terra i poca aigua: adobe, ècnica plàstica
Líquied viscós: quincha, bahareque es fa servir entramat flexible. canya, bambú, fusta, fibra de vidre, on s'afegeix el fang mullat
Dóna exemples d'arquitectura contemporània que fan servir construcció amb terra.
CAs: llar infants de Santa Eulàlia de Ronçana, ara tancada, en tàpia i btc.
Mostra eemple en que una paret de terra té maons horitzontals sobresortint uns centrímetres per protegir de la pluja.
Lluís Auquer: arquitece que treballa amb terra després d0haver investigat Marroc
Espai Txema al costat del MACBA biocosntrucicó. Terram va fer paret de tapia.
Grup investigación cañera va fer la cúpula de canya.
Cada divendres tarda hi som els de Terram.
És un lloc d'experimentaicó
Característiques de la terra:
Material construcció i autoconstrucció no estandaritzat en cada.
material sa
reutiltizable (la puc treure, tornar a pastar i posar, per exemple per afegiri un pigment)
poca energia primària per elaborar
no emet co2
atenció: es contrau al assecar-se, cal conèxer bé el comportament. Pot sortir molt malmente s no ho fem bé.
Cal que tigu un bon sòcol, i un bon "alero"
millora el confort interior: inèrcia tèrmica i regulador humetat
Inèrica tèrmica: acumular calor i restituirlo a l'abient quant el necessiti
regulador d'humitat: terra ajuda a a treure quan sobra i donar quan falta humitat, S'infla i contrau.
AÏllament tèrmic és propietat de la palla (adobe) o altres materials que afegim a la terra.
AÏllament acústic. material flexible aÏlla, rígid no.
REbossat: capa 1 o 2 cm
rebossat terra e spot aplicar en qualsevol tipu de paret.
Fem estufes d0inèrcia èrmica, alt rendiment
Càmera de combustió perita i circuit molt llarg, circuit per en terra
Estufa 2 hores de foc, 8 o 10 hores de calor.
Blocs de terra comprimida, BTC, no reflectari.
Millor que adobe perquè no volem palla que aÏlli, vole que vagi deixant anar el calor (com fa reflectari que es podria combinar).
Fem pèrgoles de fulla caduca per protegir el mur, referscarño i¡o escalfar.o segons estació.
Jesús i Sílvia YURTA GER
Yurta é la casa dels mongols. NOsatlres le'estem adaptant.
Ells construeixen amb materials del lloc.
tradicionalmetn futsta, llana i uir animals.
Té a veure ab context nòmada en que la gent mou la casa diversos cops a l'any. Té a veure ara amb les notres cscoietats.
Casa té gran simbolisme. Mostra un esquema en planta, cercle dividit en quadrats
Característiques yurta:.
No deixar petjada allà on s'ha plantat
hospitalitat, en yurtes tradicionals part dedicada a acollir
simplicitat voluntaria, creences, espai petit amb necessitata bàsiques
vivència transmissió de coneixemnts,
Ulan-bator (capital mongolia) té barris sencers de yurtes.
Mongolia no hi ha propietata privada que impedeixi que la gent posi una yurata en un lloc, per això capital segueix creixent. Això ara té a veure amb ruptrura social de gent que deixa des er noòmada.
Estructura tradicional: foc al mig, orientació de la porta al sud o a zones on no fa vent (segons el lloc)
Relació entre funcionalitat i cosmovisió. Vivència i simbolisme.
Rituals formen part de la quotidianieitat.
L'exterir és en alguns asos llana d'ovella que impermeabilitza i protegeix.
Adaptacions que hem fet.
Canvi clima: sec i fred (mongolia) a humit i caluròs (mediterània).
A més preveure electricitat i cale.
Preveure muntatge i desmuntatge com allà.
Introduïm finestres i una claravoia de llum.
L'hem fet un projecte artesanal, no depenent de indústria.
Arquitecta, fuster + costurers ens hem ajuntat.
Materials: fusta i llana locals.
Tela llana la més propera que hem trobat (França).
Formes: orgàniques.
Hem vist que Yurtes que es fan són d'importació.
Volem que la materia prima vingui d'aquí per no extreureal d'altres llocs.
També veiem que una plusvalua que es produeix va al mitjancer, no a productor local.
Cas que es dóna: estrangers que compren per 3000 € a Mongolia una Yurta a una família. Seguiment del cas: aquesta família no acaba trobant fusta per tornar-la a aconseguir i acaba vivint al carrer.
Tampoc ens agrada la idea de que una cosa d'un context va al'altre, les Yurtes mongoles auqí fan mho dins per humitat, es fan malbé aviat, molt manteniment.
Per què yurta? per mobilitat. ES considera una casa mòbil perquè no necessita fonaments.
es construeix sobre vigues o e que sigui.
Es pot posar sobre terreny agrícola.
Les fem a la mida d'una furgoneta, perquè es puguin transportar els materials.
dos tipus plataforma: estructura de pi amb aillant de cotó i acabat fusta (tipus parquet o moduls)
hem fet alçar l'alçada dels costats, trdicional és 1m aquí 1,80h.
Reforem també els punsts estrucuturals.
corona central que es pot pujar des de terra amb ganxo.
Claraboia transparent amb sistema per treureñla a l'estiu per ventlació
possibitat de conectar una yurat amb una altra
acabat: cotó inigufat, fletre i finalment lona nàutica, lligament tiopus carpa.
finestres reforçades amb sistema de creamllera i possiblitat de caniar a osquiera.
Sistema de goma i ganxo s'agafa a la base.
Coses que hem trobat pel cami: possibiltat de no fer una casa sino també llcos d'ombra senes parets.
Impliquem la gent que hi habitarà en el procés i axí l'empoderem.
Parets són modular per si al canviar de lloc la casa vull, per exemple canviar el llco de les finestres o dels mobles.
TEma interessant: que tenim un espai cicurlar, és viure difernt. Al obrir finestres integració amb exterior, al tancarles sensacó de "cobijo"
Casa tancada i claraboia on vues el cel, interessant.
Ensenya caso de espai únic i casos en que es creen difernts ambients, sense ue ivisuió espais estiugi condicionat per sempre.
Calefacició: tenim elècrica.
Però fem servir estufa de llenya.
WC: estructura modular permet posar un wc sec amb una cabina al costat.
En el cnosre cas que som comunitat tenim una letrina seca comú.
Portem dos anys vivnt-hi.
S'escalfa molt ràpid, caracteristca espais ciruclaras amb cúpula.
síntesis: "simplicidad voluntaria... o lujosa pobreza"
Torn de debat
Públic: any de durada?
Palla: 150 anys (com formigó)
RAI 90 palla encofrada al foc resisteix 90 minuts de foc, com un maó normal.
Públic: cost
ÉS artesanal, té un cost d'hores de l'artesà.
Si tu pots fer pasrt de la fiena et baixa
Humitat:
Cal bon barret i bones bòtes. Protegir per dalt i aÏllar per baix.
Parets palla s'hi fa un mr a sota d epedra.
Calen aleros de 50 cm
Humitats de condensació són degut a pintures pltiques a evitar.
Legalitat
cases de terra són legals menys en algunes zones sísmiques tot i la paradoxa que ho resisteixen
Públic: animals que pouguin viure dins la palla
Resposta: es posa una malla per sota de la bala de palla per sota i pujant una mica perquè no entrin per sota els ratolins
Amb la bala compactada no entren bitxos
Públic. llana eś un rediduu de quan s'esquuilen ovelles com ś que no es troba?
No és l atela nùatia exterior la que no es troba fàcilment cosntruida aquí. Ho fem per no posar PVC, volem un materal transpirable i impermeable alhora.
La llana l'aconseguim de empresa de Santa maria de Ronçana i fem servir amb rolos de filtre per aÏsllar aprets.
Cost una yurta:
entre 14 i 15 mil €
una mida més gran podria ser 20mil €
Públic: Vallcarca, 4 plantes i 2 pisos només de fusta
Resposta: a Canadaà han fet el més alt en fusta
Xina també hi treballen.
Fusta és més resitent al foc que el ferro, per això ara hi ha un gir.
Bombers o entren en estructures ferro
Fusta es carbonitza al cremar-se, això li dóna una resiteǹciadurant una estona
Problema del ferro és que veus l'edifici igual i no saps que col·lapsarà, amb poca temperatura ja canvia.
Tema fusta: qüestió local, cal veure si n'hi ha a la zona disponible que no s'hagi de portar de fora.
Cases preconstruides de fusta: venen de cenreeuropa i de rúsia
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: bioconstrucció, arquitectura natural
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents:
Persones mencionades:
Projectes mencionats: Renadívola, Terram, Yurta Ger
Organitzacions mencionades:
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Cites (què s'ha dit)
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: EcoConcern en Rai, biblioteca · c/ Carders, 12 pral
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal