Jornada de la Internet Social 2021: "Vint anys donant resposta a les bretxes digitals" 2021/12/09/apunts/01

https://etherpad.wikimedia.org/p/JdIS2021_relatoria

APUNTS DE LA JORNADA DE LA INTERNET SOCIAL 2021 #JdIS2021

Avui, dijous 9 de desembre del 2021 a l'espai Valkiria de Barcelona, ​​celebrem la Jornada de Dinamització de la Internet Social. Un esdeveniment en format híbrid que convida a fer una revisió de la trajectòria dels punts TIC en relació amb els canvis en les bretxes digitals.

De forma transversal a la jornada, hi haurà un plafó virtual obert a totes les persones que vulguin participar per recollir les idees principals ( " rel="noreferrer noopener http://scrumblr.ca/jdis2021) .

Benvinguda i xerrada inaugural. "STEAMonEdu per a la inclusió digital: Presentació dels resultats del projecte"

La JDIS obre l'esdeveniment amb la presentació del projecte STEAMonEdu de la mà de l'Esther Subias. En primer lloc, les persones que inicien aquest espai de ponència són:

• Achilles Kameas, professor de sistemes informàtics generalitzats i mòbils, grup de recerca DAISSy, Hellenic Open University. Grècia.
• Cornelia Popescu, directora de projectes de Fundatia EOS - Educating for an Open Society. Romania. 
• Paolo Russo, secretari general, Stati Generali dell'Innovazione. Itàlia

Achillies Kameas ens comparteix el marc de competències de les persones educadores STE(A)M. Primerament, destaca que el projecte STEAMonEdu no s'ha aturat durant la pandèmia, tot i que ha sigut un repte. Aquest projecte està orientat a treballar amb les persones educadores i dinamitzador si, per aquest motiu, un aspecte fonamental és la seva capacitat a través de les competències i habilitats específiques. La implementació de la proposta del marc de competències ha aportat resultats rellevants en els diferents àmbits de les comunitats on s'ha dut a terme.

Per què és necessari aquest marc de competències? Al llarg de la implementació del projecte, es va identificar una necessitat específica que destacaven les persones dinamitzadors i consistia en la mancança d'una eina que pogués usar-se com a guia per autoavaluar-se i definir el seu perfil professional. Aquesta tasca és particularment complexa, ja que les persones educadores STEAM no tenen un perfil únic, sinó múltiple .

Per això, s'ha desenvolupat el marc de competències per educadors/es STEAM . Aquest marc englob a grup s de competències , en els quals es recullen diferents competències pràctiques i específiques. Les competències definides descriuen la persona educadora com a:

1. Tutora o professora,
2. dissenyadora o desenvolupadora de les propostes formatives,
3. administrador o coordinador dels processos d'aprenentatge i dels recursos disponibles,
4. professional que desenvolupa les seves competències de forma constant.

Aquestes competències descrites es troben a travessades per la particularitat que la persona educadora no porta a terme les propostes formatives de forma individual, sinó que es troba inscrita dins d'una comunitat.

A continuació, Cornelia Popescu ens contextualitza específicament l'objectiu del marc d'educació STE(A)M. Aquest marc té la intenció de recollir qüestions tan rellevants com: què és l'educació STE(A)M, quina són les possibilitats de la persona educadora, o quina és la diferència entre STEM i STEAM?

El marc educatiu es va desenvolupar en base a un qüestionari orientat a les persones educadores dels païssos socis. Aquest marc engloba des de la pràctica a la recerca en les pròpies metodologies STEAM, els perfils i professionals i les competències necessàries per al treball a l'àmbit STEAM. Aquesta proposta és molt complexa, per aquest motiu, Cornelia ens convida a consultar-la en la pàgina web del projecte.

Paolo Russo ens parla sobre la comunitat de pràctica STE(A)M. Tenint en compte que la proposta STE(A)M té per objectiu educar de forma innovadora, Paolo ens remarca que la persona educadora no està sola en les seves tasques, sinó que es troba dins de diferents comunitats. Una d'aquestes comunitats és la virtual, una comunitat amb potencialitats particulars. La comunitat virtual que proposa STEAMonEdu té per objectiu compartir els coneixements i els recursos de cada persona experta. Específicament, permet generar sinergies, tenir un suport per part d'altres professionals, compartir bones pràctiques i obtenir recursos pràctics per poder a terme activitats formatives innovadores. Actualment, hi ha més de 705 membres en la comunitat pràctica, entre els quals podem trobar diferents perfils de persones educadores i coneixements molt diversos. En sumar-se a aquesta comunitat és possible accedir a diferents recursos STEAM amb diferents propostes i polítiques de com implimentar-les  en el context pràctic propi.

En la segona part de l'espai de la presentació del projecte STEAMonEdu, la temàtica se centra en el marc de les polítiques públiques i participen:

• Claudia Matera, Project and Fundraising Officer, ALL DIGITAL. Belgium. 
• Spyros Papadakis, Project Manager at Τhe Regional Center for Educational Planning of Western Greece. 
• Katrin Schuberth, Project Manager at Helliwood media & education. Germany.

Claudia Matera presenta les polítiques STE(A)M parlant del pla d'Educació Digital de la Comissió Europea, el qual és un sistema de competències i habilitats digitals. Està destinat a la formació de les persones educadores. Tot i això, també està pensat per començar aquesta formació digital des de l'educació secundària i, per tant, es aplicable a diversos contextos formatius.

La Comissió Europea, impulsora d'aquest pla, té el compromís d'incentivar la inclusió digital en totes les comunitats. L'agenda europea inclou l'educació STEAM amb la intenció de repercutir en el món laboral i en el desenvolupament professional de les persones. Fent un especial èmfasi en el fet que aquesta inclusió digital es trobi orientada a la sostenibilitat. Per aquest motiu, Claudia Matera posa en relleu la importància de les polítiques públiques per treballar en les habilitats digitals individuals per desenvolupar contextos professionals orientats al treball digital i sostenible. Actualment, l'escenari de l'educació europea se centra en la qualitat de la formació, la inclusió de gènere, el foment de la resiliència i dels sistemes d'educació en línia.

Spyros Papadakis presenta la rellevància de la formació de les persones educadores en STE(A)M. Al plantejament de com podem millorar l'educació STE(A)M, Spyros proposa que cal tenir en compte el ritme amb el qual estan canviant les nostres societats. Per aquest motiu, és imprescindible prestar molta atenció a com es plantegen les activitats formatives. Aquesta tasca no és fàcil i resulta urgent la introducció del treball multidisciplinari i les competències del segle XXI. STEAM és un enfocament educatiu per l'aprenentatge de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, l'art i les matemàtiques a través del pensament crític. Aquesta filosofia no consisteix només en ajuntar diferents assignatures, sinó que es tracta de comprendre com aquestes disciplines i les competències necessàries per treballar es troben connectades en la vida real. Això ens fa prendre consciència i ens permet explorar com aquestes connexions es concreten en el treball multidisciplinari, la qual cosa promouria la mobilitat professional. Per treballar en aquest aspecte, el projecte STEAMonEdu ofereix cursos virtuals per formar-se en l'educació STEAM. També és possible accedir a LAMS, una plataforma virtual on podem trobar un repositori gratuït amb diferents plantilles per crear escenaris formatius per passos. Aquesta plataforma funciona seguint les llicències Creative Commons, per tant, és possible accedir, descarregar i modificar el contingut que s'ofereix.

Katrin Schuberth se centra en el potencial i l'impacte que pot tenir l'educació STEAM a les xarxes de centres digitals i Punts TIC. L'enfocament STEAM permet plantejar preguntes reals i contextualitzades, per tant, ens pot ajudar a trobar solucions conjuntament. No només en les aules, sinó com a comunitat. Un exemple clar d'aquesta idea és com s'han afrontat problemàtiques com la de COVID-19 amb iniciatives com la impressió de pantalles protectores amb impressores 3D. Un punt interessant és valorar l'A, d'art, de l'enfocament STEAM perquè permet treballar el pensament crític. L'altre aspecte rellevant a ressaltar de l'enfocament STEAM és la seva multidisciplinarietat. Això ho podem apreciar en la participació de professionals de tots els àmbits en els cursos virtuals del projecte STEAMonEdu. Tot i que l'STEAMonEdu se centra en l'educació formal dins de les aules, és imprescindible tenir en compte com l'educació informal pot contribuir als processos d'ensenyament-aprenentatge.

En el tancament d'aquest espai, es convida a consultar i cercar tots els recursos compartits en aquesta presentació a la pàgina web del projecte: " rel="noreferrer noopener https://steamonedu.eu/ca/

Després de la pausa del cafè, orientem la jornada a la xarxa local, concretament, a la Xarxa Punt TIC. Primerament, visualitzem el vídeo resum de l'any de la Xarxa Punt TIC.

A continuació, la Joana Barbany intervé en la jornada mitjançant una videoconferència per emfatitzar la urgència per intervenir en les bretxes digitals i compartir les diferents propostes que actualment ja estan incidint en aquesta problemàtica social. Com per exemple, propostes com el Pla Dona TIC o el programa AcTIC. Destaca la rellevància de la Xarxa Punt TIC perquè la innovació social digital sigui arreu del territori. En aquest sentit, la Xarxa permet compartir les iniciatives promogudes per part de l'administració i conèixer les propostes de cada un dels Punts TIC.

"Què hem après durant aquests 20 anys?" Conversa sobre les bretxes digitals als punt TIC

En el segon espai de ponències, "Què hem après durant aquests 20 anys? Conversa sobre les bretxes digitals als punts TIC" participen diferents persones expertes de la Xarxa Punt TIC. Conduït per en Pep Oliveras, de la Oficina Tècnica i de Dinamització, les ponències s'inicien amb les experiències d'en Jordi,  dinamitzador del punt Òmnia Calàbria 66, en Carles Roca, dinamitzador del telecentre de l'Alta Ribagorça; i l'Anna Blazquez, responsable d'educació del Fab Lab de Sant Cugat.

En Jordi ens comparteix la seva experiència com a dinamitzador en el període de la pandèmia a través de la qual destaca les dificultats per la bretxa digital d'accés, concretament, per manca de maquinari i d'accés a la xarxa. Recentment, han detectat la complicació afegida que dificulta l'accés i l'alfabetització digital de la ciutadania és la implementació dels tràmits administratius en línia. Reben constantment demandes específiques per part de la ciutadania en relació amb tràmits administratius. Aquest fenomen s'afegeix el desconeixement de l'administració dels serveis Punt TIC i Xarxa Òmnia per adreçar a la ciutadania a l'hora de fer aquests tràmits. El testimoni d'en Jordi il·lustra com la digitalització pot agreujar la situació de persones que ja es troben excloses d'accés i l'ús de les noves tecnologies. Finalment, ressalta la importància del reconeixement del perfil professional de les persones dinamitzadores, la qual cosa és una mancança actual dins del nostre context.

A continuació, l'Anna Blazquez ens introdueix a la proposta dels Fab Labs i, en resposta a què és un Fab Lab, ressalta que és molt més que un espai amb màquines. La proposta va més enllà i se centra en tot allò que podem fer amb les màquines. L'objectiu final és permetre l'empoderament de les persones en l'ús i apropiació de les noves tecnologies. Això és possible a través de la filosofia Maker i l'ús del programari lliure.

Per contextualitzar-ho, explica breument els orígens dels Fablabs als EEUU i explicita com els Fab labs són espais oberts a tothom amb maquinari tecnològic, com ara impressores 3D, talladores làser i equipament electrònic. En aquest sentit, posa en relleu la importància de compartir tota la documentació que es vagi generant als Fab Labs per treballar a través de la recerca i la innovació.

En el cas específic del Fab Lab de Sant Cugat, es tracten projectes molt vinculats a l'emprenedoria i models de negoci del territori. Els perfils professionals que participen són molt diversos i plurals, els quals es complementen. Ho il·lustra amb el cas d'en Víctor, un jove que no havia acabat l'ESO i que es va acostar al Fab Lab perquè estava molt interessat per les màquines. A partir de la seva implicació en l'espai, ha acabat integrant-se en l'equip professional i actualment és formador. La participació en el Fab Lab ha promogut que actualment estigui replantejant-se el seu futur professional. Un exemple de millora en les competències digitals i empoderament. Un altre exemple de les experiències del Fab Lab, és el d'una professora que va preparar una tauleta de colors pel seu alumnat amb dificultats de visió o autisme.

Totes dues experiències il·lustren com la tasca del Fab Lab se centra en empoderar a les persones per poder millorar les condicions de vida pròpies, dels altres i/o de la comunitat.

En Carles Roca, dinamitzador del telecentre de l'Alta Ribagorça des de fa 18 anys, comenta com ha evolucionat la demanda del punt TIC d'aspectes més instrumentals a competencials. Des de el vessant més competencial comparteix la seva experiència treballant amb l'ACTIC en relació amb les competències digitals bàsiques. Destaca que cada vegada és més reconeguda aquesta certificació i, per tant, ha augmentat l'interès de la ciutadania. D'altra banda, presenta les diferents propostes promogudes des del telecentre pel que fa al treball en innovació. Sense deixar de banda les demandes relacionades amb l'alfabetització digital bàsica, realitzen projectes STEM, de robòtica i programació. Actualment, també treballen amb impressores 3D per promoure el seu ús entre la població. Aquesta aposta per la innovació es reflecteix en el projecte que estan impulsant de l'ús de drons per valorar el territori amb l'objectiu de descentralitzar els usos turístics de la zona. Un exemple de com un projecte tecnològic pot intervenir en el desenvolupament de tot un territori.

A continuació, en Pep Oliveres dona pas a la segona part d'aquesta ponència amb en Sergi Porteles, tècnic auxiliar de la biblioteca de Cardedeu, i la Mercè Fort.

En Sergi treballa en una biblioteca i destaca el paper que tenen aquests equipaments públics en l'accés i la coneixença de les necessitats de la ciutadania. Com a treballadors/es públics, atenen a tota mena de necessitats i de públics molt diversos. Comparteix la iniciativa d'un grup de gent gran que està iniciant-se en l'alfabetització digital gràcies a la dinamització d'una persona voluntària. D'altra banda, destaca que la biblioteca de Cardedeu ha sigut convidada a participar en un programa de ficció digital per part de la diputació. Una iniciativa innovadora, ja que la ficció digital són obres d'art multimodals que beuen de la il·lustració, la poesia o la narrativa. Aquestes obres, similars als videojocs, ens conviden a través del joc a descobrir i conèixer noves propostes lúdiques. Un punt clau d'aquesta proposta és la seva dinamització per treballar a través de la participació i la col·laboració entre les persones participants. En Sergi destaca l'èxit que ha tingut aquesta proposta amb les famílies.

La Mercè Fort fa 16 anys que forma part de la Xarxa Punt TIC i presenta la seva experiència des de l'smart center de Santa Bàrbara. Un exemple del treball multidisciplinari. Fa anys van reorganitzar els diferents serveis que s'oferia a la ciutadania per crear un espai únic de referència per a la capacitació i la innovació digital. A través de diferents experiències, la Mercè destaca com iniciatives com l'ús d'impressores 3D promouen l'apropiació d'aquestes eines digitals per part de la ciutadania. Finalment, ressalta la vulnerabilitat de la gent gran com les mancances en l'alfabetització digital poden generar molts malestars com ara frustració.

Tanquem l'espai de les ponències per donar pas als tallers proposats. Per falta de temps, el primer torn de tallers ha estat modificat.

En Pep Oliveras, des de l'Oficina Tècnica i de Dinamització, presenta la nova maqueta basada en Ubuntu de l'empresa Canonical. Destaca que Linux ha estat present en els servidors, però gràcies a Ubuntu és possible accedir i utilitzar el programari lliure des dels ordinadors personals. Aquesta proposta tècnica té com a objectiu la promoció de l'apropiació dels mitjans digitals per part de la ciutadania, però no només de forma individual. El programari lliure permet la cooperació per treballar per a la millora de les diferents eines i recursos. A més a més, ressalta que el programari lliure ens permet accedir a la font primària de coneixement encara que no tinguem una formació específica en l'àmbit de la informàtica. També és possible decidir quin ús es dona d'aquestes eines i recursos, emfatitzant la proactivitat de les persones usuàries.

Obrim un petit espai de participació en relació amb les "Experiències Punt TIC i les potencialitats de treballar en xarxa". Des del Punt Òmnia del Raval comparteixen que la possibilitat de treballar amb el programari lliure permet reflexionar i revisar-se com a persona dinamitzadora al treballar amb les necessitats i les propostes de la persones participants.

Spyros Papadakis interve en aquest espai per posar en valor el programari lliure puntualitzant la necessitat de finançament perquè aquestes eines i recursos puguin donar resposta a l'activitat que es porta a terme.

A través del streaming, ens comparteixen la reflexió que el programari lliure pot portar algunes dificultats associades quan les persones participants tenen un ordinador amb programari privatiu.

Espais Interactius

En el segon torn dels espais interactius, se centra l'activitat de la JDIS en el taller sobre "Metodologies innovadores per dinamitzar activitats en els Punt TIC". Des d'aquest taller es proposa treballar sobre una cas pràctic on s'exploren quatre propostes formatives que corresponen a diferents metodologies innovadores: la gamificació, l'aprenentatge basat en problemes, la classe invertida i l'aprenentatge basat en projectes. Per tal d'aprofundir en cada un dels exemples es duu a terme un treball en grup petit per desprès compartir-ho en una posada en comú.

En compartir les reflexions grupals es destaca:

•     "Role-playing: d'equip d'innovació social digital." Corresponent a la gamificació permet vivenciar experiències a través de personatges. Per part del grup, es proposa l'opció d'obrir la creació d'una situació fictícia a les mateixes participants perquè prenguin part de tot el procés de creació. Obrint així la possibilitat que sorgeixin noves propostes. 
• "Com fer un currículum per un perfil professional especialitzat?" A través de l'aprenentatge basat en problemes, es proposa treballar competències digitals i altres com la recerca de feina, el treball en grup, la creació de xarxes pròpies i la cerca de recursos específica. Un punt fort d'aquesta proposta, destaca el grup participant, és la possibilitat de compartir coneixement i treballar conjuntament. De la mateixa manera, seria possible aprofundir més en la resolució de dubtes i peticions concretes. A partir d'aquesta detecció individual s'ha trobat que era una demanda recurrent i que podia satisfer-se com a grup amb les mateixes demandes, per exemple el cas de la gent gran.
• "Eines 2.0 per a la recerca de feina." Una proposta de classe invertida on la dinamitzadora fa de facilitadora. Abans de la sessió pràctica ja s'ha compartit material a treballar. Aquí es pregunten també per la privacitat i seguretat de les dades. Com a punt fort, es plantegen l'autonomia de les persones que participen en la sessió. Autonomia fent i aprenentatge de valor. Com a experiència aquest tipus de metodologia al Fab Lab treballen amb estudiants universitaris que donin solució a un problema. Abans han treballat prèviament i potser les dificultats és que quan arriben a taller si no s'han preparat poden haver-hi diferents ritmes. L'avantatge és que si s'ho han preparat la reflexió prèvia motiva més treball i s'avança més.
• "Ens reivindiquem, inspirem!" La metodologia tractada és l'aprenentatge basat en projectes.  Des de la perspectiva de l'STEAM on EDU, en aquest cas plantegen la reflexió sobre l'edat. Si es treballa des d'infants podem ajudar a les noies a que participin, s'involucrin, s'incorporin a les STEAM. Si es fa massa tard perdem joves en les vocacions cientifico-tècniques, vocacions STEM. 

De forma transversal es dinamitza el xat del canal d'streaming preguntant sobre què caracteritza a les metodologies innovadores i quins avantatges poden aportar a les activitats formatives. El recull d'aquestes aportacions és:

•  Punt Òmnia d'Espronceda​: Per mi una metodologia innovadora seria una manera de fer les coses diferent de la que s'estava utilitzant fins ara per abordar un problema o aprendre alguna cosa. Potser també més original i creativa. / Jo crec que són metodologies més obertes, canviants, inclusives i que es formen amb l'ajuda de totes les persones que hi treballen. Amb la qual cosa també s'adapten millors a les persones i territoris. / ​El fe​t de ser metodologies, de vegades centrades en abordar aprenentatges o problemes concrets, no ser si es podrien extrapolar sempre a altres àmbits o no. Potser podria ser un punt feble.
• aj_vilallonga: Punt Omnia​1 Una metodologia que s'encamini més enllà del rol tradicional de l'expert-alumne, sinó que cerqui i empri tècniques participatives, en les quals 'l'aprenent' és protagonista. / hi estic d'acord, també que estan en constant assaig i poden donar espai a l'error, però això també es podria veure com a punt fort, l'error fa aprendre.
• masiaespinos Punt Omnia​. són metodologies molt atractives, especialment per infants i joves. / Sovint aquestes metodologies es recolcen sobre eines molt canviants, aixó pot ser un problema especialment per a la gent més gran.
• Biblioteca d'Alcover​: Si, estic d'acord amb tots vosaltres, són metodologies inclusives que són accessibles a tota mena d'usuari. / ​Tenen l'avantatge respecte a les metodologies tradicionals de què arriben a més gent.
• valls Punt Omnia​: Metodologies innovadores seria fer el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera diferent, adaptar-se encara més als objectius i necessitats dels usuaris amb eines i recursos diferents i actuals.

Ens acostem al final de la jornada. Per tal de recollir les diferents aportacions que s'han fet en l'espai participatiu del plafó virtual, L'Anna Inglès i en Pep Oliveras de l'Oficina Tècnica i de Dinamització de la Xarxa Punt TIC comparteixen amb la sala reflexions i les preguntes penjades en el plafó. Idees destacables que han sorgit són:

• Les competències STEAM no són el mateix que les competències TIC. Es troben molt relacionades, però les competències STEAM engloben competències que no tenen perquè fer-se un ús directe de les eines digitals. Exemple: saber dissenyar una prova d'avaluació és una competència STEAM i no implica l'ús de competències digitals directament. 
• Les persones dinamitzadores són mediadores digitals, encara que no hi hagi actualment una titulació oficial que ho reconegui com a tal. 

Finalment, en Ricard Faura intervé en la jornada per recollir els punts principals de la Jornada de dinamització de la Internet Social. El motiu pel qual s'ha planificat aquesta jornada amb la temàtica específicament centrada en la realitat dels punts TIC és per valorar els coneixements experts que tenen les persones dinamitzadores dels propis punts. És imprescindible destacar que les circumstàncies derivades de la COVID-19 ha posat sobre la taula l'existència i la urgència per intervenir en les bretxes digitals. Una de les oportunitats actuals són els Fonts Europeus que podrien possibilitar actuacions específiques en aquest fenomen.