Accions

Internet, dret fonamental 2021/09/29/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/dretinternet29092021

Internet, dret fonamental 

Propostes per a reduir la bretxa digital i social

" rel="noreferrer noopener https://www.m4social.org/ca/events/2021/m4social-day

Apunts de la jornada 29 de setembre de 2021

                    • Col·labora a prendre apunts!
                    • Simplement escriu en la secció on toqui, mira de col·laborar amb qui ja estigui escrivint.

Presenta Toni Noguera Martínez (periodista tecnologies)

Fa referència a algunes persones que ha conegut relacionat amb les tecnologies mòbils i d'internet.

¿? (scroll infinit)

Rafa Yuste (dret a la privacitat del nostre cervell)

internet va ser útil en època pandèmia, però no tothom té les mateixes possibilitats per accedir-hi i utilitzar-la

09:15h

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Agraeix a Fundació La Caixa per cessió espai i també a les institucions sòcies de mobile4social

A Catalunya i Estat espanyol ens hem de posar les piles perquè l'accés a internet sigui a l'abast de tothom.

Ha de ser un dret garantit i exigible.

Internet és necessari per trobar feina, renovar documentació, fer gestions.

A les persones amb situació de vulnerabilitat els afegim obstacles. Un 20% de les persones ateses per les entitats socials no pot accedir a internet sempre que vol. La principal barrera (40%) és el preu, però les habilitats per fer-ho són un 20%.

Un 22% de les persones ateses no tenen accés a un ordinador.

Internet no pot ser ni un pas endarrera en els drets adquirits.

Cal impulsar les polítiques públiques per un internet digne. Sigui amb canvis en la Constitució sigui amb polítique spúbliques. No es poden fer talls de connexió.

Esperem que les aportacions del document que avui presentem siguin útils.

Cal actuar amb contundència i rapidesa perquè totes les persones tinguin dret a estar connectades.

Héctor Santcovsky, director de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB

Hi havia aquests problemes d'exclusió abans de la pandèmia?

La desgràcia mai és una oportunitat, però hem d'aprofitar el canvi.

Quan vam aprovar el Pla d'Actuació Metropolità era clau el tema de la desigualtat.

Vam firmar un acord marc amb el tercer sector.

TMB és una empresa de transport i més coses (parcs, platges, ...).

Quan va venir la pandèmia vam crear un nou programa amb 50Milions + aportacions ajuntaments, total uns 60milions.

Pensant en l'exclusió digital vam desenvolupar algunes polítiques. Estem buscant fons NextGeneration.

Hem plantejat un tema de desenvolupament de xarxes amb ajuntaments, hem plantejat tema 5G. Estem trebalalnt a veure si podem trobar espais neutres.

Un altre programa és ConnectaBIT. Com ho fem per ajudar la gent a tenir accés.

Segons INE el 96% de la gent té accés a internet, no sabem si per TikTok, WhatsApp o què... HI ha gent que prefereix pagar 40€ a Jazztel i privar-se de menjar proteïna (ens ho han dit els serveis socials).

En el tema de la pobresa energètica han vingut tots els pobres a demanar-ho, en el de la connectivitat no.

Per això hem de pensar com podem donar accés per les coses que realment serveixen per trencar la bretxa, no per tenir whatsapp.

Un avi que envia whatsapp té accés per internet al seu compte bancari?

L'energia, l'electricitat no és un dret bàsic, només ho és l'aigua en el món local.

Si a la Constitució l'electricitat fos un dret ara no tindríem els problemes que tenim.

Ara s'està intentant resoldre però a costa d'un deute.

Això té a veure amb la regulació. Les tarifes d'internet, quina relació guarden amb la inversió.

Jo toco des de la pobresa energètica fins a les startups, això em dona una visió.

A part de Viladecans on l'ajuntament s'ha dedicat a cablejar (un acte de valentia) quants polígons tenen fibra? Només allà on les telefòniques han volgut arribar.

Estem fent un primer pla amb la gent de la Fundació (Mobile?) i a mb la Generalitat per el tema dels polígons industrials. Això té a veure amb l'ocupació i amb la xarxa d'infraestructura que ho fa possible.

Quina serà la contraprestació de les empreses que seran les beneficiàries dels fons NextGeneration.

Perquè NextGeneration és un pla per la competitivitat de les empreses.

El 95,4% de la població espanyola té acces a internet, però el percentatge dels qui fan compra és més baix.

61% configuren una aplicació, amb l'edat baixa fins al 25%. En instal·lació de app les dones estan 3 punts per sota.

Traspassar un fitxer (enviar una foto, per exemple), el 73%. El 95% dels joves i menys del 50% dels majors de 55 anys.

S'ha de crear una llei.

Quins són els punts febles de l'accés a internet? Hi ha pobresa estructural, la gent que està entre 800-900€ i el salari de referència que tenim calculat per viure són 1300€. La pobresa digital té a veure amb la pobresa econòmica i també amb què es fa amb la tecnologia.

___________________________________________________

09:25h

Presentació de l’Informe “Internet Dret Fonamental”

Roger Civit, Director de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Agraeix la col·laboració amb l'Observatori DESC, per les lluites compartides.

Amb aquest informe iniciem una campanya per reclamar aquest dret.

Internet, dret fonamental

proposte per reduir la bretxa digital i social

Estudi per analitzr el marc legal existent i possibles iniciatives entorn a lea reclamació de l'accés interent com a dret fonamenttal

Estructura:

    introducció

    estat de la qüestio legal

    recomanacions

m4social vol liderar la transformaació digital de l'atenció social al tercer sector, va nèixer fa 5 anys amb el MWC.

Fa 75 anys que es va crear la ONU. Costava anticipar l'impacte que tindria internet.

Internet impacte a  altres drets com el dret a l'educació, el dret a la lliberta d'expressió, de reunió, associació, ...

Internet s'ha convertit en una eina per exercir aquests drets.

Marc jurídic

La ONU ha passat d'una visió tècnica d'internet a una visió més social i política. Entendre internet com a bé públic. Les normes i recomanacions s'han fet des d'una doble visió: del contingut (llibertat expressió, ...) i a les infraestructures i tecnologies necessaries.

13 febrer 2000 - declaració del mileni, responsabilitat dels països en TIC per drets polítics, socials i culturals.

Informe del relator on es reclama dret substantiu

ODS

Menciona altres iniciatives de l'ONU que han anat incidint en dret internet.

Escala Europea

Normes de la UE han d'orientar mesures cap dret internet.

Carta Drets Fonamentals i la jurisprudència que se'n pot derivar.

eEurpoa 1998

...

Consell d'Europa i sentències del Tribunal complementen iniciatives UE.

Espanya.

Constitució no recull el dret a internet.

Tradició jurídica s'ha centrat en 3 direccions: democràcia i participació, protecció de dades, governança.

Llei 39/2015 que parla d'interoperabilitat

3/2018 protecció dades

14/2019 seguretat pública

Catalunya

Estatut no fa ref

Hi ha soft-law

Altres països

Estònia

És el paradigma. Va declarar internet com un dret. Reconegut com estat digital.

França.

Va prohibir talls de connexió, per qualsevol motiu inclós impagament.

Finlàndia

Reconeix internet a través banda ampla com un dret.

Dret a connexió ràpida.

Grècia.

2001 modificació constitucional

Itàlia

2015

Xile

2010, neutralitat xarxa

Brasil

2014 garantint accés igualitari

Costa Rica

Cort suprema justícia dret fonamental

Índia

Cort suprema dret fonamental lligat a la privacitat, ... Govern no pot privar a la ciutadania d'internet.

Tres escenaris de reconeixement del dret:

  • No considerar-lo un dret, internet és un espai de relació, no un dret
  • Dret fonamental instrumental, no és autònom d'altres drets
  • Dret fonamental substantiu, perquè és necessari per fer coses que no podríem fer sense

Recomanacions

  • La Taula pot ser un actor clau d'incidència política tant legislatiu com d epolítiques públiques
  • Ser obeservatori i agent informador i formador
  • Ser pont entre admin i sector social
  • Ser promotora apoderament digital i coneixemnt dret, tecnologies lliures i tecnoòetiqus
  • Ser recopiladodres bones pràctiques
  • Ser mancomunadora eines
  • Agent incidència davant empreses digitals

Els assumim i els comencem a treballar.

Recomanacions d'actuació

Accions per enfortir el marc legal

Escala internacional

- Queixes individuals a Comitès de les nacions unides

- Presentar informes des de la societat civil en el marc de l'examen a l'estat espanyol

Estat espanyol

- Promoure desplegament reglamentari llei 3/2018

- Avantprojecte de llei general de telecomunicacions (art 37)

Catalunya

- Estatut Catalunya estableix cometència comunicacións electròniques i inclou promoure conjunt mínim serveis d'accés universal (art 52, 104.7)

- Compteència compartida dret educació, possibilitat acció judicial per incompliment relacionat amb accés internet

Polítiques públiques

- Escala europea UE lidera la societat dle Gigabit

- Formació amb capacitació digital

- Promoure xarxa de comuns, ref Xarxa Greta Ascó

Altres accions societat civil

- Capacitació apoderadora

- Llengua propia i llengua persones immigrants a les TIC

- Sostenibilitat, reutiltizació dispositius

Recomanacions a les administracions públiques

- reformar Constitució

- desplegament leli 3/2018

- Parlament desenvolupar articles 52 i 104.7 estatut

- Carta catalana drets digitals no vinculant però inspiradora polítiques públiques

- A nivell local wirfi4EU bona eina

- Barcelona, fibra públic per xarxa comuns i tots operadores

Reforma constitució (títol I Capítol 2, Secció 1a) proposada per advocada Tamara Álvarez per reconèixer dret d'accés a internet.

Conclusions:

    - Reconeixement dret fonamental, cal coordinació amb actors a diferents escales

    - Bretxa digital treballar des de perspectiva col·laborativa

    - Bretxa digital és també una bretxa social

    - Dret accés a internet ha de contemplar les diferents dimensions (accés, ús, qualitat d'ús)

___________________________________________________

09:55h

What is Data Poverty

Rosa Robinson. Directora de l'agència de recerca sense ànim de lucre, Frame

i la doctora Patricia Lucas, consultora d'investigació independent i lectora en recerca en salut infantil a la Universitat de Bristol, Regne Unit.

Són les autores d’una investigació sobre la pobresa de dades al Regne Unit i són coautores dels informes "What is Data Poverty?", "Data poverty in Scotland and Wales" (Nesta i Y Lab, 2020) i "Community-led Action on Data Poverty "(Local Trust, 2021).

Patricia Lucas

Què és la pobresa de dades?

La comprensió de la bretxa digital ha anat canviant.

Els exlosos de la connexió i els connectats els separàvem. Aquesta distinció ja no és tant útil.

A UK el 95% de la gent té un telèfon o banda ampla. Els no connectats són molt pocs. Però no tothom té la mateixa participació digital. La majoria som nadius digitals o  migrants digitals.

Però la gran diferència és la quantitat de temps i les activitats que s'hi fan.

La gran diferència és sobre l'ús.

Amb menys ingressos es connecten menys temps i fan menys coses.

En tots els països amb l'escolarització a casa pel confinament hem vist que moltes famílies no teníen prou connexió per cobrir la necessitat.

Què és la pobresa de dades?

Persones amb menys ingressos no tenen bona connexió.

Escòcia només un 40% gent amb menys ingressos tenen banda ampla.

A UK i als EUA qui no té banda ampla diu que és perquè és car.

Les persones amb menys ingressos gasten més en connexió, perquè accedeixen a pitjors contractes.

Anàlisi basat en bibliografia i entrevista a més de 50 organitzacions a UK.

Identificació dels grups vulnerables i dimensió de pobresa de dades.

Factors pobresa de dades:

    Costos en pobresa i també en persones amb ingressos variables.

    Propietat, si no vius en una propietat costa més accedir. Casa temporal barrera per connexió fiable.

    Zones geogràfiques sense cobertura o amb cobertura deficient o amb poques opcions de connexió.

    Barreres del contracte (mal historial creditici, tenir compte bancari, edat).

    Grans necessitats (per exemple per l'assistència sanitària) que no es poden exercir.

Grups vulnerables:

    Víctimes de violència domèstica

    Sense sostre

    Refugiats

    Gent que deixa la presó

    Gent amb discapacitat amb més necessitats de connexió

    Gent amb residència variable

    Gent que viu en habitatges d'ocupació múltiple, cases dividides amb apartaments, negociar diversos contractes

Dimensions:

    Accés, si es pot pagar

    Opcions per triar

    Infraestructura disponible

    Privacitat i seguratat, si podem fer el que volem fer de manera segura

    Quntitat

    Capacitats, per trobar i negociar una bona tarifa

    Usabilitat

Definició pobresa de dades

  • Quan les persones o famílies no es poden permetre una connexió de dades privades i segures per cobrir les seves necessitats

Persones que teníen problemes en la lectura de l'anglès també teníen problemes amb tenir bona connexió.

De les persones enquestades la meitat va dir que no tenia les capacitat adquisitives o negociadores per tenir una connexió segons les seves necessitats.

Rosa Robinson

Quins impactes?

Una persona que busca feina necessita accés. Per educació també cal. I per assistència sanitària.

Pobresa de dades també impacta en altres aspectes de la vida doncs.

2 històries.

Viu a Glasgow la Jeni. Va haver de deixar de treballar per malaltia.

Va prescindir de la banda ampla.

La seva relació amb la seva parella es va trencar.

Durant el covid es va sentir molt sola, amb accés limitat a internet per mantenir contacte amb amics i família.

Ella depenia d'una ajuda estatal que només es pot sol·licitar online.

Rebia al telèfon un avís però no podia accedir-hi.

Rhys

Havia estat tutelat. Té 19 anys. Viu sol. Estudia per examen Batxillerat.

Viua Gales.

Havia treballat en empreses de telecos. Tenia gent que l'ajudava a accedir.

Tenia banda ampla però dificultat per pagar-ho.

340 lliures al més, 100 telèfon, 37 aigua i 27 gas, li queda poc 43 lliures per menjar.

Va dir que si una setemana no pogués pagar triaria internet i deixaria de menjar, perquè és el contacte amb la seva família i amics.

Quines accions es fan.

AAPP fa donació d'aparells.

Entitats socials donen SIMs.

HI ha accessos oberts de Wifi.

Hi ha preus socials.

Experiències de referència.

Gaunless Gateway al nord d'anglaterra van identifica que homes que viuen sols en habitatges compartits estan en situació de pobresa de dades.

Van parlar amb un grup d'homes que vivien en aquesta situació i van id que calia punt d'accés wifi en la comuntat. Ho van demanar als cafès i a les esglèsies. Van crear una xarxa de punts wifi.

Getconnected. Comunitat que ofereix wifi. Empresa social que ofereix banda ampla sense instal·lació, 20 lliures/mes i sense contracte. Per persones que tenen problemes per edat o el que sigui per fer els contractes.

Banc de dades. Good Things Foundations  altres, programa 7Gb/mes durant 3 mesos a qualsevol persona amb pobresa de dades. Xarxa de centres comunitaris informa de qui ho necessita. Hi ha un proveïdor implicat, s'espera implicar-ne més.

Alfabetisme:

    analfabetisme digital

    analfabetisme financer

Com resoldre-ho?

Escoltar les persones que ho pateixen per entendre-ho.

Col·laboració entre sectors.

Planificació a més llarg termini, què passa amb la gent que s'ha ajudat en primeres accions.

Preus menys confusos i més transparent (acció adminsitracions i empreses)

Dimensions múltiples i solucions escalables que no facin més grans les dificultats.

PREGUNTES

A Catalunya tenim Xarxa Punt TIC i Omnia 130 punts que ajuden a alfabatització digital.

Hi ha un projecte similar que conegueu?

- GoodThings té una xarxa similar

- Punts wifi oberts

___________________________________________________

10:30h

The case of Estonia. the path to a digitized society

Hille Hinsber, experta en polítiques públiques i Product Manager a Proud Engineers.

Us parlaré de la transformació digital i de com serveix per protegir els nostres drets i llibertats.

Parlaré de

  • -serveis a internet
  • - plantejaré preguntes pel debat

Em pregunto si transparència, participació, rendició de comptes, ho podem fer quan internet és un àmbit ple de riscos. Em pregunto també quina és la necessitat  per la democràcia.

D'acord en la eficiència de les administracions amb internet.

Però i la democràcia què?

Què passa amb allò que la democràcia requereix i que sovint a internet no pot fer-se en un entorn segur i fiable.

7 principis de Societat digital:

    internet arreu

    identitrat digital robusta

    interoperabilitat

    confiança

    privacitat i protecció

    no legacy

    continuous amusement (emoció/diversió constant)

Aquests principis són vàlids arreu, però en funció de la cultura i el context la forma enque s'implemntaran pot variar.

Accés Universal a Internet

  • Cal que la gent estigui capacitada tècnicament perquè no hi hagi desigualtat

Per què el volem? Què volem fer? Participació digital i per formar part del debat públic o per ser consumidor digital?

Informe "freedom on the net", diu que la connectivitat no pot ser una "comoditat" (convenience) sinó una necessitat.

L'autoritarisme digital no és dona només en els països no democràtics.

Les xarxes digitals no són gratuïtes i suposen un risc per les persones. Tant les empreses com els governs utiltizen els seus algoritmes per manipular.

Estònia no n'és una excepció.

Tenim una recepta: la nostra identitat digital ferma:

    Tot ciutadà o resident la té.

    Higiene digital: poder-se identificar per fer servir serveis digitals públics i privats.

    De la mateixa manera per serveis públics i privats puc tenir accés a serveis privats sent propietari de les pròpies dades.

    Manera còmoda i robusta de fer servir el certificat digital.

    Portem 3 dècades de funcionament. La tecnologia d'id digital robusta i tecnologia descentralitzada. Però no era fàcil. Calia per l'AAPP, pels bancs, per les empreses, etc.

    Difícil per països on hi ha diversos id digitals: bancs, governs, etc.. el que cal evitar és que acabin en mans de monopolis, de les grans corporacions, la id electrònic i no Facebook ha de ser la maenra de participar en l'entorn digital.

Experiència Citizen Assembly, assemble ciutadana sobre finançament polític, hi havia hagut corrupció.

Vam crear un portal. Votar per twitter per facebook, ...? Que fos fàcil votar. Però vam decidir no fer-ho, vam decidir fer-ho d'una manera segura amb una identitat robusta que mantingués l'anonimat. Vam fer-ho, els comentaris eren anònim amb una autenicació basada en la id digital robusta. En 2 setmanes 6000 comentaris que es van analitzar i dur al parlament (es va canviar la legislació eprquè es poguessin tenir en compte).

Intercanvi de dades i confiança

Encara que sembli contradictòri podem tenir les dues coses.

Tenim una arquitectura de dades descentralitzada. Fem un intercanvi encriptat de dades d'un extrem a l'altre.

Cada institució pública o privada és responsable de la part de dades i no pot utiltizar-les contra la persona ni pot filtrar-les. Si hi hagués un ciberatac només es podria accedir a una part, no estan interconnectades.

Sabem com intercanviar dades de manera còmoda i segura.

Citizen.os

Quan neix un infant a Estònia rep aquest identificador únic.

Els pares poden utlitlizar-lo per donar-li nom, per fer tràmits per prestacions públiques.

Qüestions ètiques: volem que se'ns faci escollir uns serveis que el govern vol que fem servir?

Hem de poder optar o no per un servei? Se'ns hi pot obligar/condicionar?

Risc de tenir un un sistema xinès de crèdit, encara que sigui d'una manera benèvola.

Tenim un canal de consultes al govern on els ciutadans i ong poden fer consulta pública.

També s'hi afegeix amb l'id. únic.

Citizen.os - sitema de tecnologia cívica per fer propostes de manera col·laborativa, per coeditar documents, fer reunions d'una junta d'una ong i per reunions ministerials, etc.. amb l'identificador únic segur.

Privacitat i protecció

La gent opot accedir a les seves dades i tenir-ne control (data tracker)

Abordem el problema de la privacitat de les dades. Espanya i Estònia estan subjectes a la legislació europea.

El servei de Estònia permet tenir un diari que cada vegada que algú accedeix a les meves dades per fer-hi una consulta en quedi registre, és el data tracker. Puc veure quines dades han consultat, qui ho ha fet i per què.

Puc demanar si una institució va accedir-hi per què ho han fet (per exemple la Policia).

Si un policia accedís a les meves dades mèdiques segurament perdria la feina.

Com a activista de dades obertes (jo en sóc una) em pregunto quan d'oberts podem ser.

Com es reutilitzen (creació nous serveis, anàlisi cívic, innovació), les dades obertes garanteixen que ningú (governs, empreses) tinguin un monopoli sobre les dades.

Rendició de comptes dels algoritmes. Necessitem mecanismes de transparència. Que puguem demanar justificacions.

A Estònia no hem arribat molt lluny en això, tot i que hi hem treballat.

Amsterdam i Helsinki han treballat en això i tenen uns mecanismes de transparència pel que fa a algoritmes que fan servir les entitats públiques. Permeten que siguin avaluats.

Principi de l'emoció constant

Principi que us pot sorprendre.

La gent vol veure novetats, millores.

Es recomana fer servir ciència conductivista perquè les persones se sentin bé particiant.

Exemple: votació en línia I-voting a Estònia mitjançant telèfon.

Mostra gràfic de com ha anat augmentant.

Ens identifiquem amb id únic i ens sentim segurs. Podem canviar el vot durant un temps.

La meitat del vot es fa online. En les properes municipals segurament pujarà.

Transparència radical, qualsevol obesrvador té accés a les dades. El codi es pot auditar, hi ha un repositori de codi font.

Estonia té un entorn de text "Digital Testbed Framework"

Qualsevol pot desenvolupar i validar una prova de concepte i tindran accés a la nostra arquitectura.

Conclusió

El govern pot fer per crear un entorn protegit per ciutadans i ong, que se sentin segurs.

PREGUNTES

___________________________________________________

11:00h

Pausa

11:20h

Debat

Ricard Faura, cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya.

Carina Lopes, directora Digital Future Society Think Tank a la Barcelona Mobile World Capital Foundation.

Christoph Steck,  director de Polítiques Públiques i Internet a Telefónica.

Lluís Torrens, director d’Innovació Social a l’Ajuntament de Barcelona.

Liliana Arroyo, investigadora a l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.

Xavier Trabado, representant de m4Social a la Junta Directiva de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Moderador: Jordi Vaquer, director de Global Foresight and Analysis a la Open Society Foundations.

Carina Lopes, directora Digital Future Society Think Tank a la Barcelona Mobile World Capital Foundation.

Preguntes:

    tens una posició sobre si internet hauria de ser un dret i per què?

    Qui ens ha de preocupar que es quedi fora?

Després de la pandèmia hem viscut situacions que s'han afegit a l'emergència climàtica.

Com a mínim internet ha de ser un "dret instrumental". Una manca d'infraestructura implica dificultats d'accés a educació, etc. És rellevant també l'àmbit rural. També hem de parlar de la qualitat d'internet com a societat. Quin nivell d'accés (GB) i quin tipus de dispositius (tenim serveis pensats per ordinador com quan cada cop més gent accedeix en mòbil) i coneixements de la gent.

El que nosaltres hem intentat des del nostre Think Tank, més enllà dels col·lectius (edat, ingressos) és analitzar-ho des d'una altra perspectiva: bretxa digital de les PIMES que no treuen profit de la digitalitzaació, vulnerabilitat econòmica i de seguretat. Serveis públics privats com el sector bancari, no ho estem tractant prou.

Ricard Faura, cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya.

Reivindicar el paper que hem tingut des de Catalunya sobre bretxa digital. Fa més de 20 anys que estem fent aquest tipus de debats. Sabem què s'ha de fer el que no sabem és com fer-ho.

Hem d'aprofitar experiències. La Xarxa Omnia es va crear a partir del primer telecentre al Raval amb Ravalnet que encara són el servei tècnic de la xarxa. Després es va crear la Xarxa PuntTic que són 400 centres. Accés qualitatiu a internet, capacitació digital.

Primer Congrés de Xarxes Ciutadandes. A partir d'aquell congrés va sortir el CitiLab de Cornellà i l'Observatori de la Cibersocietat. La tecnoantropologia va nèixer a Barcelona i ara està a moltes universitats. El Domini Punt.cat és un referent.

Acreditació en competències en TIC. Vigent encara i pionera.

Carta de drets i responsabilitats digitals de Catalunya. Remarco el concepte "responsabilitats", el fet de tenir una capacitació digital ens genera una responsabilitat.

A Catalunya es va intentar fer la "identitat digital sobirana" però ha estat suspesa pel Decretazo Digital espanyol. Permetria moltes coses de les que ens han explicat d'Estònia.

Tenim persones que són referents a nivell internacional: Ramon Roca, Simona Levi, ...

Tenim entitats: MobileCapital, ...

Això és capital que tenim.

La pandèmia ens ha donat una oportunitat perquè són temes que no estaven sobre la taula dels governs i ara hi són.

Lluís Torrens, director d’Innovació Social a l’Ajuntament de Barcelona.

Preguntes: com podem garantir aquest dret, i fins a quin punt les adminsitracions estan exigint un nivell de competències a la gent per tenir els drets.

Ens hem trobat amb la pandèmia que ha aflorat allò que a les estadístiques no sortia. Ens deien que era la gent gran i que els nadius digitals ja ho resolien.

A l'hora de la veritat la gent respon que està més "digitalitzat" del que està. Molta gent no té certificat digital. Tampoc té correu electrònic. El nivell encara és més per sota de les estadístiques en tràmits complicats.

Ja no pots ser un ciutadà amb drets "de primera" si no tens la digtalització (connectivitat, equips, competències). Si et falla un dels factors no funciona.

L'enquesta que va promoure el Comissiona d'Innovació Digital de Barcelona diu que el 25% dels infants no van poder seguir les classes. La meitat era perquè les cases no estaven preparades i l'altra perquè les escoles no ho estaven.

L'administració ha fet uns supòsits de digitalització que no eren reals. Exemple: ingrés mínim vital, la llei deia que calia fer-ho per internet, tasques de rebuig de 80%, alguns per no saber-ho fer.

"Proactivitat" hem d'identificar els col·lectius amb analfabetisme digital, donar mitjans (connectivitat gratuïta o preu més baixa), equips i formació. No ens podem permetre que la gent no tingui uns coneixements bàsics.

Liliana Arroyo, investigadora a l’Institut d’Innovació Social d’ESADE.

Està clar que no podem parlat només d'accés. Ja s'ha parlat de formació i capacitació.

Vull posar relleu també: qualitat de la connexió. Que puguis posar les eines al servei dels teus propòsits vitals.

Maduresa de la capacitació digital equivalent a la que tens per moure't pel món, per anar pel carrer.

Situacions que s'han destapat amb la pandèmia són de qualitat de l'ús.

Em plantejo si cal donar accés i que no hi hagi la capacitació. Doble vulnerabilitat. Com donar una moto a algú que no sap conduir i fer-li que condueixi.

Persones amb vulnerabilitat són les que pateixen més la vigilància massiva i la discriminació algorítmica.

Estadístiques: les dades ens informen parcialment, però calne espais on escolatar, espais ciutadans per prendre el pols de les realitats que hi ha darrera.

Exemple caixers, està bé si algú m'ho explica en un centre cívic però necessito algú quan estic davant del caixer automàtic.

Hem de garantir l'accessibiltat però, l'hem d'exigir? Sempre hi ha d'haver una via analògica alternativa.

Acompanyament surt a la CArta de drets i responsabilitats digitals. Amb menors veiem algunes coses més clares.

Igual que amb la circulació vial.

Pacte social entorn a la tecnologia, que també implica la indústria.

Exemple que té a veure amb qualitat d'ús. La fiscalia de Barcelona ha rebut 15 denúncies de suplantació d'identitat de noies a les quals se'ls ha utiltizat les seves fotos en portals pornogràfics. Un problema és els permisos que donem amb les condicions d'ús en portals tecnològics. No podem acusar a la gent de que no llegeixi les Condicions d'ús.

Més que "nadius digitals" tenim "orfes digitals", no s'està acompanyant o acompanyant.

La falta d'educació sexual per una sexualitat malentesa té a veure amb agressions, igualment podem fer paral·lelisme en qüestió tecnològica.

Xavier Trabado, representant de m4Social a la Junta Directiva de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Som coneguts per oferta infraestructura però no tant en formar a la població.

Explicaré inicaitives de col·laboració público-privada.

Connectivitat perimer factor, capacitació el segon.

ConectaEmpleo, formació gratuïta.

Mapa empleo per Comunitats autònomes, detectem amb IA quines són les necessitats a cada comunitat i donem la fomració gratuÏta que cal.

Escola42, a Barcelona Activa, edifici Nord, no calen estudis previs, sense professors. Casos espectaculars, gent que ha aprés a programar sense cap formació acadèmica i han trobat feina. Ràtio empleabilitat proper al 100%.

Movistar plus, 5S per persones amb discapacitat.

Col·laboració amb ONCE 5000 persones amb dispositiius amb braile i resistent a caigudes.

Accessibilitat que nosaltres donem està al preu (1,31€) d'un cafè diari (1,11€). No és tant.

Estem ajudant PIMES acces tecnologia grans empreses.

Tenda Movistar pl catalunya fèiem cursos gratuïts de com fer servri  un smartpohone.

Formació a nens amb Sractch per programació.

Escoles, molts centres no estaven preparat quan la pandèmcia,estem treballant amb aula del futur, dispositius i connectivitat.

Voldrem que les coses tinguin connectivitat, hi arribarem, internet de les coses.

Oferta: s'ha dit que no era un problema l'accés sinó la qualitat les capacitacions. S'ha dit que Espanya té més km de fibra després de Korea i Japó. A Catalunya hem invertit 1/2M € al dia en infraestructura des de Telefonica. El 95% de inversió en infraestructura ha estat privada, només un 5% pública.

Les polítiques públiques estimulen la inversió privda.

Cal un entorn regulador en el que es compensi a qui assumeix riscos.

En les zones remotes on no és rentable per les operadores cal col·laboració públicoprivada (que ja fem), això dona més bons resultats que fer-ho únicament públic.

Només tenim una part de la foto, tenim unes zones en que no tenim cobertura TElefonica, hem de compartirho amb Generalitat i que tamb'eho facin altres operadores i veure les "zones blanques".

Qualitat del servei. Arriba internet i amb quina qualitat.

Àrees de millora entre privat i públic. Vam veure subhasta 5G.

Nosaltres apostaríem per garantir cobertura no que sigui només per la oferta econòmica.

Fiscalitat. Sembla que els impostos per la tarifa mensual no va en la línia de garantir l'accés. Impostos dels dispositius. Si és un dret fonamental potser hauríem d'aplicar una altra fiscalitat.

Però voldria que us quedeu amb la idea de la feina que fem amb la capacitació a més de la infraestructura,

Xavier Trabado, representant de m4Social a la Junta Directiva de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Pregunta: quin és el paper del 3er sector i què reclama.

Felicitacions a l'informe com a full de ruta.

El repte que tenim és ingent perquè és com tornar a alfabetitzar la gent.

Hi ha una disrupció econòmica, econòmica, que suposa tornar a alfabetitzar. Tenim un sistema educatiu per l'alfabetització tradicional.

Alfabetització en el sentit de "ús adequat".

Es crearà un subconjunt de població, és una planca en sentit negatiu per exploure més del que ja estan alguns col·lectius. Enquesta INE dona visió positiva i el treball qualitatiu ens dona una altra visió.

Des del 3er sector fa temps que tenim el programa m4social per haver identificat que el tema digital és cabdal. Estem treballant amb entitats del sector perquè a través d'eines digitals el sector sigui més eficient amb allò que fa amb serveis que donem a la població.

Hem fet un esforç ingent en la pandèmia per donar suport a eintitats i persones.

SEctor social té molt recorregut a fer en àmbit tecnologia.

Tenim un repte que l'informe posa sobre la taula per acompanyar la societat.

L'informe és molt clar en els deures que ens posa:

    Deures d'incidència política per garantir drets

    Com abordar la problemàtica

    Disposar de mesures de la realitat de la bretxa

Moderador Jordi Vaquer

Hem vist diferents perspectives i algunes idees rellevants:

    Importància de coses de la vida dirària.

    Portem 20 anys de pensament en aquesta línia que és un capital.

    No sabíem on estàvem i la pandèmia ens ho ha ensenyat.

    Idea de "orfes digitals"

    No estem al pitjor lloc, a Europa i Espanya i Catalunya, tenim oportunitats i postures a favor drets.

    Nova alfabetització.

    Pacte de país

    Com reconstruir la confiança mútua, transparència, per al nou marc d'utiltizació d'internet, no com una eina sinó com un dret i com un camí per exercir altres drets.