Intercooperació: una visió pràctica, èxits i dificultats 27/10/2019/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19intercoop

Ana Veinguer > El Grupo Cooperativo Tangente es una cooperativa de 2o grado, con 7 años, 149 personas y 13 cooperativas. Nos dedicamos a 4 sectores.

Llàtzer Torrente > Jo sóc de la cooperativa de botigues Molsa, som una cooperativa de 2n grau i està implícita la intercooperació. És una cosa que fem en el dia a dia. Molsa és una cooperativa de botigues de productes ecològics orientada a tota la compra de la llar (no només alimentació). Tenim 4 anys, som relativament joves.

Loli Castilleja > LabCoop és una cooperativa de 2n grau formada per 4 cooperatives. Acompanyament, formació, projectes de laboratori (propostes noves davant de problemàtiques no noves). Vam fer 5 anys l'any passat i formem part del grup ECOS de intercooperació.

Llàtzer Torrente > El perquè? Estudiant la biologia és inherent, no una qüestió política o social que també, sinó biològica. No seríem res si les nostres cèl·lules no intercooperessin. És per tant per coherència que hem agafat aquest model jurídic perquè és natural.

Ana Veinguer > Mi porqué es también porque está en el ADN. Nosotras tuvimos un momento clave, viajando por España, sobretodo en Euskadi y Cataluña. Madrid es más hostil en tema cooperativista. Hubo una época que las grandes empresas estaban barriendo con las cooperativas en Madrid y fue una manera de sobrevivir.

Ana Veinguer > Los beneficios. No nacemos de un día para otro, hay experiencias previas de varios intentos de crear espacios como La Madeja. Fortalecernos, sumar en temas técnicos y económicos, proyecto Mares, Una cooperativa sola no podria haberlo hecho. Tener en común mentes pensantes. Sabemos que es un espacio privilegiado.

Llàtzer Torrente > La nostra cooperativa està formada per diferents botigues autònomes i és molt heterogènia. Des del senyor Esteve (el botiguer de tota la vida) fins formes ja de cooperatives. Us podeu fer a la idea del que significa tenir sota el paraigües d'una cooperativa a gent que no té aquestes dinàmiques... Nosaltres partíem d'aquí. L’aposta era arriscada i educativa. Portar l'esperit educatiu al comerç, un dels sectors més rancis.

Ens ha facilitat que cada botiga té 4-5k referències. Cal seleccionar-les, fer les comandes,... Estar en grup ens ha facilitat la discussió. D'entrada som varis caps i experiències que analitzen les coses. Ens ha facilitat el tema comandes, el tema imatge comuna (despeses es redueixen), comunicació (1 única web),... El fet de valorar i discutir projectes diferents i estratègics. Tenim botigues a Barcelona, a la Bisbal, Puigcerdà, el Masnou... cada botiga és un món i ens serveixen els diferents matisos de les experiències diferents. Un altra cosa que ens ha ajudat és tendir a professionalitzar les botigues.

Loli Castilleja > No és algo que tinguem clar des del minut 0 però s'ha anat construint. A partir del que cadascuna de nosaltres pugui aportar dóna el resultat, treballant diferents dimensions que de forma separada cada cooperativa treballa. No és la suma de 4 cooperatives + equip tècnic. La suma és més que la suma. És la catalització física. Amb el temps s'incorporaran més cooperatives i això vol dir que podrem oferir coses diferents. Un altre benefici més individual és ampliar la visió, el camp de mira. Ens hem hagut de conèixer per anar establint confiances. És difícil sense. I la confiança tampoc comença des del principi, s'ha d’anar construint. Cadascuna veu el món diferent, té formes diferents de treballar,... D'entrada aquests espais de confiança no existeixen i les pors hi són perquè l'entorn és complicat.

Ana Veinguer > Sobre los intentos fallidos, dificultades,... el primero fue el modelo. Estuvimos dos años dándole vueltas. Fusionarnos en algo existente o elegir un modelo donde cada entidad mantenía su autonomía y hacía falta fijar protocolos. Por ejemplo en temas en los que competimos entre nosotras. Hay que trabajar la confianza y tuvimos que trabajar procedimientos internos. Temas de marca (propia o marca Tangente). Web interna con las reglas de juego para consultar. Los primeros tres años dedicamos mucho esfuerzo.

Las que se han descolgado son por diferentes motivos: jubilación, cerrado por la crisis, por no conseguir integrarse por criterios/procedimientos (les costaba dinámicas colectivas, eran muy grandes con empleadas, ) y otra se fue por motivos políticos. Eso nos costó más. Por un cambio de gobierno importante de alguien que apostaba un poco por la ESS y vinculadas al grupo. Eso generó problemas internos. No presentarse a proyectos públicos, cordones sanitarios,... desaparecer de Madrid? Nos cuesta poner la barrera entre militancia y trabajo. No podemos hacer que la gente no milite,... no todo el mundo comparte criterios entre militancia y empresa. Otras cosas son más fáciles.

Llàtzer Torrente > Nosaltres, anant al principi, no ho tenia com a dificultat, però al nostre procés constitutiu li vam donar també dos anys però al final va ser positiu. Les discussions van ser positives. En canvi adherir-se a un manifest, a causa del que està passant a Catalunya, per exemple, si hi ha hagut discussió. Sensibilitats diferents. Passa a gestionar la part més emocional. S'ha de ser inclusiu, delicat i permetre aquest debat. En un moment determinat potser no es veu però si se li dóna el seu temps pot arribar a trobar-se.

Després, la major dificultat han estat les inèrcies educatives. "Yo a lo mío". Malgrat no ser conscients està a l'ADN i sortir d'aquestes dinàmiques és complicat. Això és perquè ja us he explicat que venim de botigues tradicionals. Una vegada ja has assumit el tema cooperatiu a les assemblees tots fem la revolució en dos dies però després hem de tornar a la botiga i té treball, treure aquell producte concret que he venut però després la cooperativa decideix canviar-lo, per exemple. Assumir, complir els compromisos, costa. Els tempos es dilaten. A alguna gent li costa més. Com cohesiones tot això per poder valorar els resultats a la següent reunió.

S'ha de professionalitzar, poder arribar a metodologies que facilitin a la gent assolir els compromisos que fan.

Com que som molt de cara al públic, obertes a tothom, amb una imatge concreta, acceptable. Això té un mínim de regles. Un dels comentaris és que som pijos. Són etiquetes, que la ESS ha de ser hippy, nosaltres no estem d'acord. Si fem una cooperativa de consum, amb una imatge de cara el públic, s’ha de poder donar resposta a tota la societat i això és la millor manera d'atreure la gent cap el nostre sistema.

Loli Castilleja > La doble estructura és una dificultat. Cada cooperativa té la seva i LabCoop també. Això ha estat un tema a tractar. Un altre és la construcció dels consensos. Cadascuna té una visió determinada sobre com es fan les coses, comptar desplaçaments,... de vegades és complicat posar-nos d'acord. Ara per ara tenim procediments escrits i volem treballar un RRI.

Un altre aspecte és tot el tema de gestió de la informació. Per una banda tenim un equip tècnic que ajuda a introduir debats i ha contribuït a que la gestió de la informació estigui endreçada. Està bastant més resolt. De vegades he sentit que passaven coses però no arribaven.

Un altre, no ben bé una dificultat, és la importància de tenir un equip tècnic extern a les cooperatives, que no estigui del bàndol de cap d'elles. Ajuda a tenir visió imparcial davant diferències.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

INTERVENCIÓ> Com heu superat el marc mental de la botiga de tota la vida? Me gustaría también que nos contases como ha afectado el nuevo cambio político [en Madrid].

Llàtzer Torrente > Molsa surt d'una central de compres que es diu BioConsum per tot el llevant (60 botigues). Una central de compres té una dinàmica per negociar amb els proveïdors. Com més cohesió millors acords. Un equip tècnic que tingui aquesta visió externa i pondera les qüestions.

Inicialment l'equip tècnic feia una acords dient que érem 63 botigues i d'aquella cosa només 20 la feien servir aquell producte però no era obligat. D'aquí va sorgir el tema de cohesionar-se més. Van participar les que van voler però van ser les que ja anaven més a una. La central de compres és una SL. Per inèrcia lo lògic era fer una altra SL però gent de dins van demanar parlar-ho. Hi va haver un procés educatiu important. El més interessant va ser intentar escoltar qui tens al davant i saber comunicar les avantatges del que anem a fer. Després estan les dopaminèrgiques, però bueno.

Ara justament estem començant a fer el procés sancionador. No estava especificat en el RRI. Hem vist que hi d'haver unes normes i si no les compleixes, han de tenir una sanció. Tres fases: informativa, educativa i punitiva.

Lo del territori, torno a l'equip tècnic. És molt important algú que tingui la capacitat i visió d'estar per sobre de totes les petites dinàmiques (a la botiga és infernal), aixecar el cap del taulell. La dificultat per exemple de les reunions (cada mes reunió a cada botiga, però hem vist que s'ha de canviar).

Ana Veinguer > Para nosotros es importante crear procesos de comunicación. Tenemos un espacio común pero 5 tienen espacios propios de comunicación. Nosotros creamos una estructura pequeña, 3 personas con funciones concretas, una de ellas para la comunicación.

A qué nos enfrentamos ahora? Tenemos la sensación de que estábamos plantando un huerto y nos han metido una apisonadora. Hay un ambiente un poco tristón. Pero ahí es donde podemos probar si podemos cumplir el objetivo en épocas de no bonanza. Porque dependemos también de las políticas públicas (mobilidad, programas concretos,..). Hemos cerrado Mares el viernes, por ejemplo. Nuestros políticos no creen. Madrid es un espacio de resistencia. Las estructuras que hemos creado en estos años de bonanza son para ver si resistimos. A un año vista veremos. El ambiente general es de terapeutas.

INTERVENCIÓ> En cada projecte, quanta gent forma l'estructura? Tanto en Molsa como Tangente, preguntaros si intercooperáis con los proyectos productivos. Sectores grandes y precarios.

Loli Castilleja > En LabCoop ha habido 1 persona en el técnico, actualmente hay 3, 1 a jornada completa. Se incorporó una figura de perfil económico. Si crece mucho el equipo técnico puede coger una velocidad que las cooperativas podemos no seguir.

INTERVENCIÓ (de LabCoop)> A mi me gusta pensar que es diferente al planteamiento de Llatzer. Nosotras estamos a servicio de la cooperativa, no organizando el trabajo de las socias. Nos situamos en un lugar más al lado o debajo, sosteniendo. También tenemos un espacio de trabajo de co-cordinación, no es el equipo técnico quien lo hace. Una persona de cada socia se asegura de la toma de decisiones, información,... durante muchos años era en tiempo liberado ahora está pagado pero pírrico.

Ana Veinguer > Nosotras somos 4 personas pero el órgano de decisión es la asamblea. Estamos liberadas solo unas horas. Tenemos 3 personas contratadas (proyectos, comunicación y administración a 1/2 jornada). Cuidamos muy bien de dónde se toman las decisiones.

La otra pregunta es ver como funcionamos autónomamente, sin grandes proyectos. En proyectos de agroecología es complicado. Hemos creado una cadena de círculo completo: el MadridKM0, se había conseguido espacio en mercados, colegios y una cooperativa tiene restaurante. Trabajamos con huertos de municipios a 15-20km de Madrid. Un comedor de MAFOREM, que tiene comedores ecológicos. No sabemos si el mercado de productores seguirá...

Llàtzer Torrente > BioConsum és soci de la cooperativa. Allà hi ha 12 persones i ofereixen serveis també a les botigues de la cooperativa. Això també ens dóna una quantitat de dades important. En el sector ecològic no hi ha dades reals de vendes. A part dels supermercats, que tenen les seves pròpies dades. Nosaltres hem començat a tenir-les. Una de les reunions és la de comparativa de botigues. L'Equip tècnic és el responsable de moltes coses per què la dinàmica de la botiga és absorbent. L'atenció al públic i proximitat és un dels laitmotiv de les botigues.

Respecte al territori. El nostre projecte a llarg/mitjà plaç és incloure tota la cadena de valor. Ja estem treballant amb diferents cooperatives de productors/elaboradors. Hem creat una plataforma de productes de proximitat per productors que no tenen capacitat de distribució punt a punt. I per últim, volem incloure els clients per tancar el cercle. Això requereix que la cooperativa estigui ferma i assentada per evitar tsunamis que se'ns enduguin. Estar de cara al públic ens dóna informació de tendències, ara amb el tema envasos, per exemple. Aquest input ens permet fer pressió als productors («ens estan demanant no plàstics»). Tant important és el client final com el productor.

Loli Castilleja > Jo fa 14 anys que sóc sòcia i aprens coses. Una que fem poc i és important és aprendre a comunicar-nos bé des del respecte. Poder dir les coses que ens agraden i les que no. Això fa que els projectes siguin potents. Intercooperar és romàntic i bonic però difícil.

Llàtzer Torrente > I donar-li valor a la discrepància. No és un handicap. D'aquí surt la riquesa. La uniformitat de pensament és estèril.

INTERVENCIÓ> La Catalunya nova no té representació. A Camp de Tarragona no teniu botiga.

Llàtzer Torrente > Nosaltres no fem botigues. Ajudem a persones que munten una botiga a adherir-se. Algunes són noves (per exemple Puigcerdà). Si no hi ha l'input de gent que posi la botiga... Per cert, què és la Catalunya vella i nova?

INTERVENCIÓ> La part nord és la vella i la nova és el sud, molt de pobles,... en cooperatives agràries es veu molt, està concentrat a la nova.

Llàtzer Torrente > És curiós perquè la producció és d'allà, però les botigues no hi ha (sí a BioConsum, però no a Molsa). A totes les BioConsum els intentem convèncer que es facin Molsa però no podem.

INTERVENCIÓ (LabCoop)> Com feu per incorporar noves sòcies?

Llàtzer Torrente > L'equip tècnic fa una valoració de viabilitat de la botiga. No es tracta només de buscar un local barato. Ajudant a les persones que venen.

INTERVENCIÓ (LabCoop)> I si és que sí?

Llàtzer Torrente > Entra la valoració del consell rector via entrevistes per conèixer la persona i després es fa un OK o no. Una vegada donat l'OK entra en els processos naturals de trobar local, disponibilitat econòmica,... Està al costat de les persones. Aquest assessorament té un preu a les botigues BioConsum però no a les Molsa.

Ana Veinguer > Nosotras hicimos un sistema de amadrinamiento. Si alguien quiere entrar en Tangente, hay una persona que será su madrina y será la responsables de que se sienta acompañada, entienda los procedimientos,... Hasta ahora hemos funcionado vía propuesta. La gente llama a nuestra puerta y en algún caso dijimos que no. Por derecho de veto (si una cooperativa de dentro vota en contra no entra) no se ha producido. Ahora hemos decidido optar por invitar a gente. Creemos que nos faltan equipos de áreas estratégicas y hemos pensado en invitar a gente.

Llàtzer Torrente > A nosaltres en passa que també estem en un procés d'escalat. Hi va haver un esglaó important, un boom, però ara tornem a estar en pla. No sé si és la conjuntura econòmica. Està anat tot cap a la gran superfície. Intuïm que la cosa va cap al model Dinamarca, amb molt poca especialització.

-||-|-

-