Habitatge cooperatiu: situació actual i mecanismes d'impuls 2019/10/26/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19habitatgecoop

Habitatge cooperatiu: situació actual i mecanismes d'impuls

Apunts

Observatori habitatge cooperatiu: Llargavista.coop - David Guàrdia

https://llargavista.coop/

L'hi hem dit llargavista per "poder veure més lluny" i també per tenir "mirada llarga" per enfortir el model.

Iniciativa de Sostre Cívic, iLabSo, el Risell - Dir gral economia social Gencat i també Comissionat Aj.Bcn.

Recollida de dades: 47-50 qüesitonaris agost-setembre + entrevistes qualitatives.

Propòsit:

• mapeig
• informe estat 2019 (voluntat de que sigui anual)

Què volem?

• Conèixer. sistematitzar el coneixement
• Identificar: delimitar, reflexió de què és i què no és "habitatge coop en cessió d'ús", també marc regulatori. Distingir de models de "cohabitatge" que no tenen el mateix model transformador.
• Divulgar: tenir dades i coneixement per ciutadania, món acadèmic, mitjans comunicació
• Sistematitzar: facilitar que la informació que cada projecte dona pugui ser comparable perquè ho expliquem amb la mateixa estructura. També per explicar-ho al llarg del temps.

Volem explicar projectes en marxa però també els grups que estan impulsant projectes.

Exemple de la fitxa d'un dels projectes:

https://llargavista.coop/detall.php?id=9

S'informa de coses com superfícies, costos, espais comuns, composició del grup, etc...

Informe - Mireia Serra

No fem una enquesta sinó un "cens". Pot haver-hi "errors censals" i caldrà corregir-los, és una eina viva.

6 en convivència

7 en construcció

15 grkups consolidats

7 grups en definició

6 en convivència

Les "unitats de convivència" són les persones que viuran juntes en un habitatge.

Hi ha una mitjana de 16 unitats per projecte.

Hi ha un total de 326 habitatges, 24 dels quals ja hi viuen i 24 més estan en contrucció.

176 són amb "patrimoni adjudicat" (ja tenen comprat, cedit, però estan fent tràmits o encara no han iniciat la construcció).

Des que es fa grup i es consolida fins que es passa a viure poden passar anys.

Quantes persones hi ha? 861 persones estan censades. Convivint són 150. Unes 1000 estan "expectants".

El 57% del total són dones. En els grups en definició hi ha més dones que homes i en convivència hi ha més homes.

Interpretem: Les dones s'engresquen quan s'està definint el projecte. Els homes s'apunten quan la cosa es concreta.

Edat: entre 31 i 65 anys. No tenim dades desagregades. No sabem com es situen.

No hi ha persones més joves de 30 anys. Interpretem (intuïtivament) que és per accés al capital.

Els grups en definició hi ha gent amb més de 65 anys.

Falta fer creuament edat-gènere.

Molts projectes actuals estan a la ciutat de Barcelona.

En general Catalunya 21% persones grans, a Barcelona només 5%.

Formules jurídiques: predominen les cooperatives.

Cooperatives 36, associació 18, 36 amb sostre cívic no formalitzats 9

Associació solen ser projectes amb "oportunitat de patrimoni" i cooperatives i sostre cívic "en convivència" o "en construcció"

Titularitat [no he pillat les dades]

Finançament: coop57 n'ha finançat 5, Fiare 4, Institut Català de Finances 3, La Raval 1, La sequoia (préstec de familiars i amics) 1.

Característiques dels habitatges:

Obra nova 57? 47% rehabilitació 3% sense obra

La majoria de superfícies són privatius (unitat de convivència)

Tots els estudiats tenen espais exteriors de jardins o similars.

Hi ha una diferència entre dins i fora de Barcelona que està pendent d'estudiar-se pel que fa a característiques.

Hi ha una mancança de vinculació al territori tot i la voluntat dels grups però interpretem que és perquè són projectes en definició o expectants o de recent convivència. Veurem com això evoluciona.

Normativa de convivència.

La majoria volen tenir una facilitació.

La majoria dels que tenen facilitació o volen tenir-la són grups que ja estan en convivència.

Impuls de les cooperatives d'usuàries d'habitatge, per una política pública d'accés a l'habitatge - Arnau Andrés

Hem fet un estudi i informe.

Des de La Dinamo hem observat algunes limitacions per accedir a habitatge cooperatiu, sobretot accés al sòl i a finançament raonable.

Això també està relacionat en que el projecte resultant pugui no ser socialment inclusiu.

Com podem avançar en l'escalabilitat d'un model que garanteixi les condicions d'assequibilitat i suposi una alternativa per a les classes populars.

Podem veure què ha passat a altres països on ha estat alternativa real per classes mitges i baixes.

Hem estudiat especialment Dinamarca i Uruguai.

Hem observat 2 factors:

• s'ha regulat, s'ha establert interès públic i en base a això s'han blindat qüestions i s'han fet polítiques públiques d'accés a sòl i finançament assequible.

Hem de delimitar què és "cooperativisme d'usuàries d'habitatge". La Sectorial d'habitatge cooperatiu de la xarxa economia solidària ha fet aquesta feina.

Molts ajuntaments s'han posat en contacte amb La Dinamo i Sostre Cívic.

Hi ha hagut resistències a Secretaria i Intervenció per fer polítiques públiques. Els ajuntaments han demanat que es visualitzi una demanda real per impulsar polítiques públiques.

Es pot fer política pública des de totes les escales (Generalitat, municipis...)

Exemples de polítiques públiques:

• Singulars aracoop Generalitat

• Programa de mobilització de sòl públic Ajuntament de Barcelona

Cas Barcelona ha visibilitzat una demanda organitzada.

En polítiques públiques hem observat també exemples consolidats de col·laboració pública-cooperativa.

Amb IGOP i CIDOB hem analitzat els casos.

Elements diferencials: propietat col·lectiva i accessibilitat.

Coses observades:

• Participació de diferents àmbits (coherència entre àmbits locals i generals)

• Polítiques integrals pel desenvolupament del sector (marc legal, política de sòl, econòmica, ...). Política pública en tota la vida de les cooperatives, no només amb l'accés al sòl. Per exemple rehabilitació, pagament de quotes en moments de vulnerabilitat, etc. També: preservació de l'interès públic dels projectes.

• Inclusió dels col·lectius vulnerables

• Preservació de l'autonomia de la governança, no projectes tutelats per l'administració, però alhora l'interès públic.

El dia 31 presentarem aquests estudis a La lleialtat Santsenca

Sobre el marc legal de les cooperativisme d'usuàries d'habitatge, ens hi han ajudat advocats

Eines de col·laboració pública-cooperativa - Lali Daví

4 grans línies:

A. Activació de la demanda, visualitzar la auto-organitzar-la, activar la potencial. Això ho pot fer l'administració o bé donar suport a les entitats del sector (La Dinamo, Sostre Cívic, ..)

B.Facilitar l'accés al sòl. Sol tenir impacte en el valor de l'habitatge. Una línia és mobilització de sòl públic amb licitació o cessió; facilita si les entitats són sense afany de lucre. Barcelona i Manresa són referents a Catalunya. També a País valencià, Illes i Saragossa. Hi ha un tema important de com s'ha de licitar, condicions dels plecs, hi ha hagut reflexió i esmentes entre els 2 concursos a Barcelona.

C.Recuperar el sòl privat per públic o cooperatiu, no especulatiu. El sòl públic és només un 1%. Poder-hi accedir en alguns territoris és molt costós. L'administració pública ha de participar al procés. L'administració pot requalificar com a HPO.

• Suport econòmic en la promoció i gestió. Ja existeix política pública de suport a habitatge convencional i es pot adaptar el cooperatiu.
• Suport a la capitalització de les cooperatives
• Suport directe a la promoció, hi ha un pla estatal que es pot adaptar al habitatge cooperatiu. Una altra línia és el finançament, la majoria de països estudiats tenen banca pública que dona finançament molt assequible. Ordenances fiscals, IBI, etc... que pot tenir incidència en la quota mensual.

D.Promulgació de normes substantives i normes substitutives. Exemple: promoció sense aparcament en el cas d'habitatge cooperatiu i d'alta eficiència energètica aconseguit gràcies a la Borda, això ha baixat el cost de la promoció.

Intervencions del públic

Intervenció 01: cal per exempció aparcament acreditar que els socis no fan servir vehicle privat?

Lali: aquí no, en altres països sí, no pots tenir vehicle privat (només persones amb mobilitat reduïda)

Intervenció 02: és només en sòl públic o també en sòl privat

Lali: només és en HPO, habitatge protegit i alta eficiència energètica en el cas de Barcelona, pot ser sòl públic o privat, però HPO

Intervenció 03: molt positiu l'informe i la col·laboració público-cooperativa. Tanmateix estem molt lluny de la situació d'altres països. A més de la línia público-coop per l'accés al sòl i el finançament de les entitats ètiques (que tenen un recorregut determinat),... heu pensat altres alternatives?

David Guàrdia: la col·laboració público-cooperativa hauria d'incloure els avals per al finançaments, ara l'Institut Català de Finances pot finançar tot menys el sector immobiliari, això s'haurà de modificar per aquests casos. També les iniciatives fiscals relacionades amb posar ascensors i altres millores hauria de discriminar segons el destinatari (no es fa) com es fa a altres països.

Arnau: potser si hi ha els mecanismes i els projectes es fan interessants des del punt de vista financer entraran altres actors. Ara hem de treballar cas per cas. Hem vist que La Borda ha estat el pilot també per obrir noves vies financeres. Si "toquem ós" perquè hi ha molts projectes en marxa no prou finança i també serà interessant.

Intervenció 04: quan lluny estem d'una llei d'habitatge cooperatiu, en quin punt estem?

Arnau: s'ha fet un primer esborrany per començar-la a debatre al sector. S'hauria de fer en el marc de la llei de cooperatives catalana com a subclasse. S'hauran de tocar altres legislacions com la llei del dret a l'habitatge. Hi haurà derivades de tipus fiscals, i altres modificacions legislatives. Per tant el punt on estem és: esborrany en fase de debat.

Lali: També cal canviar el decret d'habitabilitat que està pensat de manera molt convencional (habitació matrimonial, habitació fills, ...). A nivell urbanístic tenim altres condicionants, com accedir a una parcel·la on només pots fer cases unifamiliars i no pots unificar-ho. En el cas de La Borda s'ha pogut fer espais entremitjos que poden ser d'un o altre habitatge per poder créixer o decréixer.

Reflexions del model. La cooperativa és la propietària de l'habitatge i fa una adjudicació per ús. Si el sòl és privat cal veure com blindar que no es faci una divisió horitzontal i tornem a la propietat privada.

Intervenció 05: sobre el cens que esteu fent, la majoria de la gent són blanca i paia?

David: hem fet preguntes com si algú era "racialitzat" i hi ha grups que no han volgut fer-ho públic o no trobaven fàcil identificar la gent com a tal.

Mireia: un 3% han sortit com a persones racialitzades i vulnerables un ?%. En les entrevistes qualitatives sí que s'ha vist que som poc diversos. Costa perquè les quotes d'entrada siguin accessibles. En alguns grups hi ha recursos de solidaritat interna.

Intervenció 06 (algú que també ha participat a l'estudi): és un moviment molt blanc i d'una certa classe social. On hi ha persones racialitzades o de classes socials més baixes es reflexionava si s'ha de mostrar les persones com a "diferents" o si aquesta visualització era positiva.

Intervenció 07: si que estaria saber si hi són, a "ells" els hauria d'interessar visibilitzar-se perquè la societat ja els separa, la societat és així i s'ha de mostrar per corregir-ho

Intervenció 08: des de Cal Cases no vam voler diferenciar les persones en risc d'exclusió social en l'estudi

Intervenció 09 (jaume): hi ha "serveis" i necessitats d'inclusió que en el cas dels joves es podrien fer. Un habitatge cooperatiu en el qual es té present que les persones requereixen unes cures i per tant posem diferents edats en el mateix habitatge.

David: hi ha els grups "sèniors" al moviment però no hi ha projectes en construcció. Per què? Els Ajuntaments han apostat per intergeneracionals, també temes accés al sòl.

Demà al matí hi ha una xerrada sobre cohabitatge gent gran.

Mireia: en els grups es parla de les cures i la dependència, l'envelliment, etc. Per la gent jove hi ha el problema de l'accés financer.

Intervenció 10: accés a finançament pot ser degut a que no hi ha divisió horitzontal.

David: amb Fiare s'ha pogut fer finançament sense tenir divisió horitzontal. Però s'ha de veure com fer-ho perquè hi hagi garanties. S'ha fet amb avals de les persones habitants, això és una pressió forta. L'Institut Català de finances sí que ha exigit la divisió horitzontal.

Lali: Si s'individualitza el risc estem obrint una via de privatització dels projectes d'habitatge cooperatiu. Caldrà veure si l'aval de l'ajuntament en el cas de Barcelona resol aquesta qüestió.

A destacar...

Posa en forma de llista 3 frases destacables del que s'ha dit

Què s'ha dit

• Per poder polítiques públiques sobre habitatge cooperatiu en cessió d'ús cal que es visualitzi la demanda (Arnau Andrés, La Dinamo)
• La col·laboració público-cooperativa en habitatge cooperatiu ha de ser tant en l'accessibilitat al sòl com al finançament, en aquest últim és important l'accés a avals i que no depenguin de la divisió horitzontal del sòl perquè si s'individualitza el risc s'introdueix un risc de privatització, cal que es preservi la propietat col·lectiva (David Guàrcia, Lali Daví, Arnau Andrés)
• Llargavista.coop és una cartografia dels projectes d'habitatge cooperatiu que serveis per sistematitzar el coneixement de manera que sigui comparable, delimitar què és i què no és i tenir dades per divulgar (David Guàrdia)

-||-|-

-