TeixiReptes: 
Formació sobre distribució d’aliments, globalització, COVID-19 i autonomia alimentària 2020/05/07/apunts/01
De teixidora
https://pad.femprocomuns.cat/p/aliments07052020
Apunts col·laboratius de la sessió
Anna Abellan, coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu Barcelonès Nord presenta la formació i a en Ricard Espelt.
Presentació Ricard:
La sessió va de global a concret i de menys a més intensitat.
Tenim presents molta gent de cooperatives productores i consumidores.
Per això les dues primeres parts són de marc i els torns de paraules serien per resoldre dubtes.
I la part final ens hauria de servir per fer debat.
femProcomuns s'organitza en GACs (Grups d'Activitat Cooperativitzada) generant infraestructures per tenir un entorn digital sobirà i de coneixement. Són els procomuns digitals. Hi ha actualment 4 GACs (CommonsCloud, el Google lliure i ètic; Teixidora, perquè el coneixement quedi, com en aquesta sessió; Transitant, el marc de coneixement, formacions, etc; XOIC internet de les coses comunitària, no privatitzada).
1) Primera part: Producció, distribució i consum d’aliments a escala global i a Catalunya en concret
- Quin és el model de consum en l’àmbit global?
- Quins són els impactes?
- Quins són els màxims agents d’aquest model dominant?
- A Catalunya el model és el mateix?
Mostra imatge creada per Oxfam (veure diapo 5) on es veu com la distribució d'aliments a nivell mundial es concentra en una desena de corporacions.
Hi ha una barrera entre consumidor i productor i aquesta barrera crea una desigualtat molt gran. També malbaratament d'aliments. Un aliment fresc ha de tenir un període de temps de distribució limitat.
Hi ha una despolitització del consum. Un consum inconscinet, no diria irresponsable perquè hi ha desconeixement, però sí que no té en compte el paper de transformació que pot tenir el consum.
(Des)vestint aliments http://desvestintaliments.cat/ ha creat formes plàstiques d'explicar què passa amb els aliments, vinculat a temes de formació.
Per exemple:
Imatge dels 9 pebrots on cada km de transport té una gota de petroli.http://www.cooperatives.barcelona/desvestintaliments/accions/9spebrots/
Només el de proximitat no té cap taca negra i els altres pebrots estan tacats segons la traçabilitat (en relació a la distància recorreguda).
Hi ha diferents accions artístiques que van en aquesta línia de denúncia del que passa amb distribució d'aliments: justícia social, embalatge, tipus de producció, etc.
Per saltar de la inconsciència a la responsabilitat calen instruments per comprendre.
El context coronavirus ha fet mostrar coses que no es veien.
Malgrat tot nivells alts inconsicencia com augment ús Amazon.
Xifres de la Generalitat sobre el sector agroalimentari mostren sobretot indicadors d'exportació del sector català. Són diferents aquestes xifres que altres paÏsos? No. Són similars i va en contra de la sobirania alimentària.
L'administració ha de canviar.
No és viable que la gent vagi en bici si no té espai lliure de cotxes.
No és viable promoure agroecologia si es promou l'exportació alimentària.
2) Segona part: Alternatives al model de producció, distribució i consum global
- Què són els circuits curts de comercialització?
- Què és l’agroecologia?
- Què entenem per sobirania alimentària?
- Quines iniciatives hi ha a Catalunya en aquest àmbit?
En els "canals tradicionals" (els que dominen el mercat) veiem la fortalesa de les corporacions i el creixement de les vendes per internet
Circuits curts de comercialització. Referència a estudi Binimelis i Descombes (2010). Tenen diferents actors i possibilitats d'hibridació.
Gent que estudia l'agroecologia (Aresta, Arran de Terra, jo mateix) han assenyalat que a vegades des de l'àmbit agroecològic s'ha cercat un purisme basat en l'autogestió voluntària, però també interessant hibridacions, que limiten menys l'escala de creixement.
Imatge on es veuen cooperatives de consum al 1935. Gràcies a feina estudi que ha fet la Ciutat Invisible per visibilitzar políticament la història del cooperativisme.
Es diu que a Bacelona, a l'any 1935, unes 75.000 famílies es proveïen per cooperativisme de consum.
Següent mapa és de de 2017. Mostra el potencial actual d'unitats de consum. Hi ha unes 1000 unitats de consum, unes 2 o 3 mil persones suministrant-se de cooperatives.
Costa intercedir en el context capitalista.
Si contraposem mapes 1935 i 2017 veiem que les zones amb més tradició cooperativa (Sants, Gràcia i Poblenou) segueixen sent les que tenen més cooperatives. També són les més amenaçades de formes de consum "ecològic" més "còmodes" i menys politizades.
Evolució del cooperativisme de consum agroecològic. Vegeu enllaç de línia del temps entre les cooperatives tradiconals i les noves. http://www.cooperatives.barcelona/recursos/linia-del-temps/
2014-15 hi ha una aturada
Hi ha hagut un esforç per màxima autogestió possible i contacte directe amb el productor.
Això ha estat una experiència molt important. També han fet la feina les coops agroecològiques i les productores per situar el producte agroecològic. Això el capitalisme ho ha coptat.
Ha dut a un "sostre de vidre".
Alguns grups han explorat models per generar més impacte.
Economat de Sants, Magrana, Rodal. ... tenen tasques professionalitzades. Jurídicament coops de consum o treball. Però amb formes d'organització que faciliten crèixer en l'àmbit urbà.
Llibre: Cooperativisme i agroecologia a Barcelona 25 anys 1992-2018 (properament en obert)
http://www.cooperatives.barcelona/assaig/
Les pròpies cooperatives van participar en la creació del propi relat.
Mapa mostra consumidors, productors, relacions entre ells.
Els punts de color taronja al mapa són els intermediaris.
Els intermediaris poden donar solucions a perpectives d'escala, a fer un model fort de mercat, reforci models de cooperativisme agroecològic sense allunyar-se del model cooperativista democràtic.
Aresta ha identificat que els "mantres" del coop agroeco a vegades han generat efectes contradictoris. Distribució per gurps molt petits han generat precarietat en productores o en gestió consumidores, també gent que ho ha deixat perquè no podia permetre's preus més cars.
S'ha fet molta feina de cures, de caixes de resistència, etc.. però ha estat difícil. S'han generat iniciatives molt interessants però també s'ha constatat un sostre.
Com situem aquesta xarxa sobirana en un nivell d'escala.
Des de 2014 a ara s'ha produit una aliança que no existia entre Agroecologia i ESS. La ESS té una voluntat d'escala i de construcció de mercat social que l'agroecologia no tenia. Aquesta tenia: aprenentatge, activisme, conscienciació, etc... com a elements forts.
Iniciativa Arran de terra ha facilitat a pam-a-pam una visibilitazació "abastament de productes de proximitat". https://arrandeterra.org/abastiment/
La crisi ha fet créixer els ditribuidors agroindustria tradicional i la agroecologia no ha pogut fer aquest creixement.
Prodeca - Promotora dels aliments catalans.
Agència producte agroecològic a l'exterior.
Covid ha fet un gir que promoguin aliments de proximitat, contradicció en que promoguin l'exportació. Interessant.
3) Tercera part: Tendències en el consum d’aliments i l’impacte de la COVID-19
- Quines són les principals tendències en el consum d’aliments en l’actualitat?
- Quines amenaces i oportunitats es deriven d’aquestes tendències?
- Què ha mostrat la crisi de la pandèmia de la COVID-19?
- Quines iniciatives han sorgit i com poden ajudar a promoure un canvi d’escala en el model de consum d’aliments dominant?
- Quines són les claus perquè aquest canvi es produeixi?
Models de consum actuals. Tendències de mercat.
No anem malament però veiem-ho:
Informes d'agroindústria estan tenint en compte tendències i actuaran perqè no volen perdre.
Supermercat concentra més volum de consum (48,1% i +1,4%). No menystinguem el model (Manrsea, GBarcelona, Magrana, Econmat social.. s'apropen al model botiga o super).
Botiga tradicional preferit productes frescs - té 12,9%. Grans plataformes també li disputen.
Perd força -5,4%
Els Mercats de Barcelona demanden un supermercat dins el mercat perque una part de la compra siguin aliments frescos del mercat. El 3% de persones que van al super passen pel mercat. Això no és un model transformador, és de subsistència, és quedar-se en les engrunes del model de supemercat.
No cal un model Lidl o Mercadona, podem pensar alternatives de model.
Referent: Projecte Mares a Villaverde (Madrid) exemple de canvi de model de consum en una zona. Per més informació: https://maresmadrid.es/mares/
Compra per internet. La tecnologia és un elment poc valoritzat (en algun cas menypreat) en l'àmbit agreocològic. Ha augmentat el 13,6% i ara és el 2,2% la compra a internet.
Amb el COVID s'ha multiplicat per 3.
Ha estat un marc interessant per l'abastiment agroecològic (iniciativa Arran de terra).
No crec que disminueixin les compres per internet.
Espero que la mirada agroecologic a la tecnologia sigui més gran.
Les coopes agroecologic fan servir tecnologies, sí (Barcelona 82,5%) tot i que s'invisibilitza.
60% fa servir Google
64% és privativa només 33% lliure
La sobirania alimentària ha d'intercedir en la sobirania tecnològica.
La tecnologia ha de reforçar la propia estructura agroecològica.
Ha de ser un àmbit més d'intercooperació.
Les coops a vegades fan servir la tecnologia d'una manera invisible.
Quan se'ls pregunta si sense la tecnologia l'activitat seria viable responien que no.
Tecnologia en l'agroecologia a Catalunya.
El desenvolupament de la tecnologia ha sigut paral·lelament al desenvoluament dles grups de consum.
El Broquil del Gòtic (programari propi) - Programari lliure L'aixada, Aplicoop - Open Food Network (Katuma a Catalunya).
Trevor Szolz, com la tecnologia fa aliança amb el cooperativisme.
Katuma, vehicula elements cooperativisme (democràcia interna, autogestió), de programari lliure (coneixement obert) i amb articulació internacional, enxarxament.
Permet no quedar-nos en el model inicial agroeco i passar a model evolutiu.
Model Katuma. eines tecno que extenguin moviment agroeco i donar-li possiblitat de consum que no s'apel·lin entre elles. Models de super cooperatiiu, grups de consum, coops de treball amb consum associat, espais d'intercoop globals.
OFN és la Wikipedia de l'agroecologia, treballa col·laborativament enxarxada, també dona suport a capítols locals que es debiliten, ..
Escala internacional
- Katuma és una de les instàncies internacionals d’Open Food Network.
- Cada instància de la xarxa participa en la seva governança
- Participem en l’equip principal de programadors
- Som una xarxa de gent que comparteix una visió i un programari, ens governem democràticament, en assemblea.
- Decidim com ha de ser, quines funcionalitats noves ha de tenir entre tots
Elements a considerar
- El topall dels models tradicionals
- L’escala d’impacte del projectes professionalitzats (Economat Social, La Magrana Vallesana, El Rodal...)
- El rol de les plataformes digitals
- El paper de les polítiques públiques (regulació, suport, compra pública...)
- Hibridació de models
- Sobirania i internacionalització
Conèixer el topall dels models tradicionals coop agroeco que ha estat el gran espai d'aprenentatge.
Influència d'una coop de Brooklyn del 1973, imagineu-vos, en un documental a l'americana, ha influït en reflexió sobre model super coop.
Plataformes digitals. També ens fa pensar en espais intermediaris. Per exemple coop Queviures, 2on grau. Intermediari hauria de emmagatzemar, distribuir, etc. La figura d'aquestes orgs intermitges és important. Però han de ser ESS, participades, democràtiques, capacitat impacte... valor important. No tots els grups de consum han de passar pels intermediaris, però poden jugar un paper.
Paper de les polítiques públiques és clau. Elements esperançadors: Ateneus cooperatius, discurs actual consellera... Però: si no qüestionem el model de la indústria alimentària no podem fer crèixer l'alternativa. No podem fer crèixer un model sense fer decrèixer un altre. Sobretot si concebem el consum com un marc de politizació.
S'ha de treballar en xarxa de ciutats, influir en UE, ...
El cost no adscrit dels aliments sobre la distància recorreguda genera un gran impacte.
Hem vist com la relació amb la terra és diferent quan s'aturen els canals de distribució.
A Espanya 25% indústria agroalimentària.
Cal un debat. Com influïm en espais regulació per canviar les regles de joc.
Com fer model de cnsum sense obviar impacte ambiental.
Hibridació. Com interaccionem millor entre models. La "vigilància" interna de la puresa dels models frena la hibridació.
Sobirania i internacionalització van enllaçats. No és contradictori.
La capa tecnològica és important en sobirania local però desenvoluament enxarxat.
Món maker pot desenvolupar models que es poden fer localment a casa amb impresores 3D.
Producció local proòpia o de creació col·lectiva.
Aportacions i debat
Koldo: la crisi del COVID era una oportunitat per impulsar xarxes i connexions locals de comerç.
La primera reacció administració va ser la contrària, prohibició de mercats de proximitat, facilitació la compra a supermercats inclús sense mínims de seguretat.
Sí que valoro promoció del cooperativisme de la Generalitat però ho veig més formal que de convicció.
Ricard: Estic d'acord. Probeca va desenvolupar aquesta eina, quan ja ho havia fet Arran de terra (va fer la seva campanya).
Aquest període ha deixat escrites algunes línies de treball, una petjada, ...
Parlava amb Oriol Nel·lo, urbanista, si ara Bcn que ha explusat els cotxes no canvia el model li costarà trobar una altra oportunitat. Això passa en tots els àmbits. És el moment de dir que Catalunya no pot tenir el seu sustent en la indústria porcina, hi ha d'haver una guia de transformació.
El que no pot ser és deixar que la indústria actui lliurement i promoure circuits curts sense analitzar l'impacte de l'agroindustria.
Koldo: com és que des de 2017 s'ha estancat agroeco
Ricard: costa identificar les coops, jo vaig fer la Tesi i quan vam fer el llibre vam identificar noves coops. Coops molt properes territorialment no es coneixien. Què ens indica? Que hi ha poca intercoop entre elles.
També apareixen i desapareixen.
Tampoc seria drama si baixa nombre de coops però creixen unitats de consum. Coops petites poden ser gran espai aprenentatge, altres models permeten transformació.
Seria un èxit tenir d'aquí uns anys menys coops de consum tradicional i hi hagi més iniciatives de salt d'escala.
Barcelona té multitud d'horts ecològics comunitaris, bancs temps, ... i també coops agroeco, moltes més que altres ciutats. Segurament també té a veure amb context social propi de Barcelona.
Michaela: voldira conèixer més l'efecte del COVID sobre l'ESS. Com han canviat les pautes de consum.
Han canviat en quan a les cooperatives de consum. Hi ha hagut més persones que s'han associat? Que han comprat?
Rol de les plataformes cooperativistes digitals, aquests intermediaris no van en contra d'una economia de decreixement? (element de la "distància").
Ricard: dicotomia entre l'escenari del confinament i les possibilitats de reacció.
Molt evident l'àmbit cultural (Sant Jordi confinat). Les llibreries cooperatives han posat la vida al davant.
Estar-se de comprar el llibre o comprar-lo per després.
Com s'ha vist amenaçat per l'estructura capitalista el model cooperatiu.
Capitalisme ha donat "resposta" ràpida a la seva manera: compro-i-tinc.
Iniciatives interessants FCTC+Goteo+ XES+ XAC+ Coop 57 i altres actors de l'ESS. Economia per la vida http://www.economiaperlavida.cat/
Covid és un marc sobre el que replantejar-nos coses, no només un espai temporal.
Les plataformes digital s no tenen un caràcter neutre, ni en la seva estructura, ni en compartir coneixement, ni com posen regles del joc.
Glovo ha baixat xifra diners-comanda als seus repartidors. Aprofitar demanda per fer crèixer els marges de benefici. Tot i que no són viables, molts, alguns no tenen benefici ni tant sols viabilitat, però genern inversions i alhora precarietat.
Si Unió de Pagesos o Fede cooperatives agraries vol fer un Marketplace s'ha de veure com serà, eprquè no és un espai neutre, pot ser un espai de governança (Katuma és una coop integral de serveis i usuaris governada per productores i consumidors, per exemple).
Anna: es va permetre que Amazon vengués el que volgués, no el que fos necessari. Tinc dubtes que el consum hagi biaxat doncs.
Esther: evolució coop Barcelona, es manté nombre, hi ha dispersió... quin és el problema, perquè no hi ha interconnexió... això fa que consumidors no coneguem aquest mercat.
Què volies dir amb el treballar en "xarxa de ciutats", té a veure amb que hi hagi intermediaris.
Crec que és una oportunitat, no nomes el covid, sinó pel futur dels nostre fills, hi ha valors sostenibilitat, proximitat... per la producció agroecològica.
Sóc de Sant Quirze del Vallès i tenim una cooperativa, ens resulta difícil descobrir la informació.
Quan proves aliments agroeco veus que: tenen gust, que fas un canvi social.
Ricard: perquè no hi ha interconnexió. El model agroeco creixia amb model de limitació d'escala de 15 unitats, quan arribava quantitat llista d'espera i nova coope. Locals sense vista al públic. Tasques de comissions, dificultat. Tot iq ue espai d'aprenentage i d'aprendre a governanr-nos.
Hi ha botigues a gràcia que imiten les cooperatives en com posen els productes.
Tot i així espai que evoluciona i s'hibrida.
Perquè és important l'espai UE i la xarxa ciutats? Les regulacions UE a nivell europeu molt important, Pacte de Milà, Barcelona any vinent serà capital mundial alimentació. Però aquests grans espais metanacionals estan molt influïts per les grans coroporacions.
Així com Uber, Delibery, Glovo fa lobby per marc regulació supraestatal, les ciutats no tenen la força equivalent. Hna de fer polítiques comuknes sobre el model d'alimentació, intercanviar experiències, canviar regulació.
Això no vol dir facilitar el trànsit d'aliments entre ciutats, vol dir fer força per fer canvis en la regulació, contrarrestar indústria alimentària corporativa.
Algunes ciutats han pres partit però cal que s'entenguin com a xarxes.
Qui hem estat avui aquí, en quines coopes estem:
Sant Quirze Ester
Cap foguer (Santa Coloma) - Patrícia - productora, està a Katuma
La Sobirana-Ernest
Tres Cadires SCCL - Quim
Pinyol Vermell - Ariadna
Koldo - Gafarrons
Mercè - Petricó de Gelida - enxarxat coordinació grups de consum de l'Alt Penedès
Anna- La Sargantana - Ateneu Barcelona Nord