Fent xarxa avançant cap a la Sobirania Alimentària 2018/10/28/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18xarxasobalimentaria

Intervinents: Pau Gutiérrez, Xavi Roqué, Dani Ruiz, Rut Codosal, Javier Gargantiel

Ronda públic

Legareca, cooperativa consum en format botiga, Terrassa

Adrian Morales, Queviure (cooperativa distribució coop segon grau) i Trencapanxes (coop consum Segrera)

Martínez (freelance tecnologia, projecte terrats horts urbans economia singulars)

Joan Garcia (EcoConcern, ...)

Josep Maria Vallés (Tarpuna)

Aniol (Economat Social, coop treballadors, Sants)

Soc de la La cebolla roja, can basté nou barris

Nico (vaig estar grup consum Sants, casal de barri, ara visc vallés oriental)

Engràcia (horta ecològica centre especial treball, sòcia Manduca, St Feliu de Guixols)

Conreu sereny, Maresme

Ivan, interessat amb el tema

Dolors, interessada en el tema

Gilat, Xavi, Anna i Dolors - 9 projectes agroecològics cooperativa EcoMaresme, Marsme, Barcelonés Nord i Maresme.

Des de 2010 ens trobem

Gilat:

Tots fem venda directa a clients, cultivem amb alta diversitat a l'any, més 100 varietats de cultiu.

Ens ajuntem per autorecolzar-nos i donar millor servei a cooperatives o a parades a peu de camp o a mercat.

També fem compra directa de fruita de Lleia, Tarragona, Girona, València, plàtans a Canàries.

Enfocament molt pràctic.

Tenim camps 3/5 hectàrees, camps petits.

Problemàtica logística, cistelles tancades o obertes, sistema online per comandes, llista correu, excel.

Anna:

Fruit experiència 8 anys vam començar a planificar els conreus conjuntament.

El que per zona o experiència li surt millor un cultiu el faria.

Gilat:

Cadascú recull les comandes als seus clients (de diferents maneres)

[mostra un full de càlcul de Google]

Cadascú posa què necessita subministrar de cada producte i ho posa al full de càlcul, això es creua amb el que oferim cadascú.

Els preus d'intercanvi entre nosaltres estan pactats de fa anys, i cada cert temps revisem preus.

Són bons preus de granel (100Kg) però no ho seria al detall (10Kg) perquè la manipulació encariria.

Ha de permetre marge de benefici per revenda a clients. Intentem que sigui 30%.

El preu final del client no el tenim unificat.

Perquè cadascú distribueix diferents (a preu de camp cal una persona allà, a Barcelona cal un transport, a mercat té cost estar-hi, ...).

Fruita. Ens arriben camions amb palets de fruita i repartim.

Dolors: en 8 anys hem aprés a confiar entre nosaltres. Tenim maneres de fer i de ser diferents.

Pregunta: us heu constituit com a cooperativa agraria.

Dolors: sí.

Gilat: tenir una "veu" conjunta també és important.

Cultivem 80 hect i servim 2000 famílies, i abastim 4 comarques, conjuntament. Conjuntament som una força.

Moment en que Lidl, Aldi, Carrefour entren al món eco.

Pagesos cauen a trampa, "m'han trucat de Veritas, em compraran 4000 enciams la setmana i necessito volum". Entenc aquesta sensació.

Exemple real: el pagés planta els enciams, Veritas canvia cap de compres i els enciams al camp espigats.

Casa Ametller fa el mateix en convencional, Veritas ho fa en ecològic.

Nosaltres al fer-ho conjuntament podem assumir volum.

Som la primera cooperativa agroecològica. Estem centrats en venta directa a consumidor.

Explica cas d'una cooperativa agrària en que quan el pagés li entrega el producte no sap el preu i quan l'entrega a Caprabo tampoc. Al cap d'un mes en funció dels puja-baixa de preus a les llotges se'ls fixa el preu.

El producte embassat té un preu però l'hortalà que és el més vulnerable, no.

Intervenció:

Baix llobregat hi ha xarxa més informal de pagesos amb capacitat de venda.

A la zona de Terrassa hi ha alguns projectes nous i volen que tirin endavant.

El full de càlcul el feu cada setmana? [responen que sí i que és un document compartit]

Pregunta si tenen càmera o similar.

Gilat:

Tenen un espai on caben 12 furgos; cada setmana intercanvi durant una hora intercanvien 10mil € (tenen volum entre 300mil i 600mil €/any).

Cadascú té la seva càmera.

Ara amb un singulars volen fer un espai conjunt amb càmeres.

En base a anys anteriors ara hem plantificat cultius (85) i setmanes de l'any.

A full càlcul cada projecte té la seva pestanya de necessitats setmanals. Què necesesitaré en aquesta setmana de l'any i que no podré produïr.

Exemple: Òrrius, el poble més alt del Maresme, clima quasi Vallés, per exemple si vol patata no en té fins a juny.

Tothom té el "forat negre" de l'agost.

L'agost és molt productiu al camp, es cull molt, i és més difícil vendre.

Intervenció (Tota cuca viu):

Tenim compromís de que cada setmana comprem la cistella. Si no hi sóc a l'agost li regalo a algú. O algú l'agafa.

Gilat:

Tota cuca viu són els únicc clients que tenim que fan això. A canvi els donem qualitat i bon preu.

Intervenció:

Què és sobirania alimentària per vosaltres?

Gilat:

Sobirania alimentària és cultivar el que es menja.

Abans de l'AP7 Barcelona menjava del Llobregat, Maresme i Vallés.

Menjar més fresc, més diversitat biològica a la zona.

Dolors:

Amb tanta gent amb pocs Km2 no podem tenir sobirania alimentària total.

Però encara hi ha molt terra erma que havia estat agrícola que no es fa servir.

Cal suport institucional sense que sigui amb subvencions. Però una part de la indústria alimentaria rep una part dels impostos.

Itervenció:

La gent va a Veritas o Caparbo perquè ho té fàcil.

Es fa algo amb ells?

Gilat:

No treballen per compromisos, per estabilitat.

No es pot fer amb ells.

Podem fer servir una subvenció per fer maketing.

Podem baixar de 35 cultius a 20 mantenim biodiversitat i guanyes temps i baixes complexitat. Això junts ho podem fer. Podem tenir temps per fer altres projectes.

Intervenció (Marc):

El compromís del dia a dia és buscar l'agricultro més proper.

A Veritas no s'ha d'entrar.

A vegades és difícil trobar agricultor.

Les Cooperatives Agràries que donaven suport al consumidor ara s'han girat en contra d'ells, fan subastes a Mercabarna.

Gilat:

Molt important què va passar amb les cooperatives tradicionals?

Mai han intentat controlar el canal de distribució.

Bioco ¿? era un distribuidor Eco que feia embasat i va afegir fresc; ho ha tret. Que caiguin tots.

Hortet ¿? sí que ho fa bé.

Intervenció:

Com podem saber les bones o males pràctiques.

Gilat:

Cas Sardineta, ells no determinen el preu, és el productor.

LaColmenaDiceQueSí, multinacional de comida local. El productor posa el preu sabent que LCQDS es quedarà 25% (la persona que gestiona 10% i 15% la multinacional francesa).

Intervenció:

Al RAI (barri Sant Pere, Barcelona) es farà una castanyada amb productes Eco per facilitar intercanvi entre cooperatives i gent interessada.

Intervenció:

El pam-a-pam filtrat alimentaació, també trobaràs bones pràctiques.

Però atenció, hi ha gent de l'àmbit que no accepta models com l'Economat de Sants on hi ha gent que hi treballa.

Intervenció:

Qui fa la feina administrativa? Com imagineu el futur quan tingueu la central de distribució?

Gilat:

Singulars et permet pagar-te a tu  mateix. Et compromets a generar llocs de treball. Ens hem compromés a 5 llocs de treball.

Podem justificar des de gener 2018 fins a desembre 2019. Ens pagarem retroactivament les hores que hem fet.

Els nous 5 llocs de treball han de sortir de la producció.

Tindrem un camp compartits, confecció comandes conjuntament,

Anna: aquests llocs de treball també ens alliberen de temps per dedicar al camp.

Intervenció: entenc que hi havia un cost ocult en el funcionament fins ara.

Intervenció:

Brot (Reus), la Magrana, ... cooperatives de consum

L'Economat Social és una cooperativa de treball que es presenta com a de consum.

Ara volem diferenciar diferenciar "cooperatives orientades al consum" i "cooperatives de consumidores".