Accions

Estratègies municipals per a l'apoderament digital 2019/03/02/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/sobtec19apoderament

Estratègies municipals per a l'apoderament digital

> Data i hora: 2/2/2019 - 10:30h a 11:30h

SOBTEC 2019. IV Congrés de Sobirania Tecnològica. Relatoria col·laborativa que es transferirà a la plataforma Teixidora.net com a documentació del Congrés.

https://www.teixidora.net/wiki/sobtec19

https://www.teixidora.net/wiki/Estratègies_municipals_per_a_l*poderament_digital_2019/03/02

> Pots identificar-te amb un nom i pseudònim i un color a la part superior dreta de la pantalla.

> Pots comunicar-te amb les altres persones connectades amb el chat de baix a la dreta.

Apunts col·laboratius

Col·labora a prendre apunts a continuació. Ajuda a identificar temes, projectes, organitzacions i autor/es mencionats/des. Enllaça informació complementària si cal.

> Si vols expressar una opinió, posa-ho entre claudàtors [Opinió> ...]

> Si estàs a distància i vols traslladar preguntes a la taula, posa-les al final en una llista "Preguntes per a la taula"

-||-|-

Apunts

Altres apunts que no s'hagin recollit de forma estructurada a les llistes superiors

Llista d'intervinents separada per comes

Leandro Navarro, Muriel Rovira, Aleix Pol, Marc Torras,

Aportacions intervinents

Aportacions de les persones intervinents

Ponents:

Leandro Navarro (Pangea & Guifi.net)

Aleix Pol (Barcelona Free Software & KDE)

Marc Torras ()

Muriel Rovira (pirates & sobtec)

Per què? Perquè molts d'aquest problemes no es tracten, es relacionen amb temes frikis i no una qüestió de drets fonamentals.

Moltes coses que es poden fer a nivell local, vam començar identificant problemes prioritaris

Com? Establint problemes prioritaris identificant entitats sensibles a aquests temes, i aterrades, no somnia-truites.

vam treballar de manera col·laborativa. S'han centrat en les eleccions, però el projecte és aplicable a molts nivells: ara han redactat propostes clares i concises per a que els partits les puguin incorporar als seus programes. Cada proposta inclou el raonament que hi ha al derrere.

Eren 46 propostes i ara ja són 47: és un projecte viu que es va ampliant i conviden a tothom a ampliar les propostes.

Estratègies:

Infraestructura de telecomunicacions.

Leandro Navarro (Guifi.net)-

Sempre es necessita una infraestructura per estar connectats. El 90% del cost de les infraestructures el paguen els muncipis, però després les operadores són qui s'en beneficia.

Els ajuntaments han de vigilar de no prendre (sigui de forma deliberada o no) decisions que afavoreixin models contraris o allunyats d'allò públic.

Al web apoderamentdigital.cat   les propostes parlen d'infraestructures procomunes

Volen  generar infraestructures d'us compartit que puguin ser utilitzades per tothom.

Que quan es faci un desplegament, això ofereixi una oportunitat per desplegar alternatives, hi  ha un mecanisme descrit per fer-ho.

A Barcelnoa Expansió de la Xarxa Oberta, relacionada amb una xarxa inalàmbrica que porten els ciutadans i va començar aquí a Sants.

Últimament es parla de xarxes inalambriques, en parlen els operadors.

Ens hem d'assegurar que no es despliguin infraestructures privatives pagades amb diners públics.

Es diu que els serveis públics han d'ajudar a instal.lar infraestructures, però ho han de fer de manera correcta, a Barcelona hi ha un contracte de 20 anys amb un operador privat, i tot i que l'administració ho vol fer d'una altra manera, està limitada per aquest contracte.

Mesures:

Consolidació d’un ecosistema d’Infraestructura col·laborativa i oberta de tecnologies lliures

1 Proporcionar accés real a la ciutadania i a la societat en general a una oferta assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat, capacitat i neutralitat.

2 Promoure ordenances municipals de desplegament de nova infraestructura com la proposada per Guifi.net, que promou amb la màxima agilitat i eficiència possible, estimula i maximitza l’eficiència de qualsevol tipus d’inversió i, alhora assegura la seva sostenibilitat en base a l’ús que se’n fa, minimitzant el cost per a l’administració pública i també per al ciutadà i la societat en general.

3 Afavorir les xarxes comunals i obertes, incidint en la necessitat d’avaluació del impacte social i territorial dels desplegaments, tenint en compte els possibles casos d’ús.

Desplegament de noves infraestructures per serveis de comunicacions (existents o de nova generació com 5G i futurs)

4 Impulsar el desplegament d’infraestructures d’accés (fixe i mòbil, existent o nova com 5G) a través d’una xarxa compartida pels diferents operadors.

5 Facilitar la compartició d’infraestructura pública: implantació d’antenes o pas de cablejat en edificis i infraestructures públiques.

Contractació de serveis de telecomunicacions

6 Contractar serveis a companyies de telecomunicacions que no discriminin el trànsit, el filtrin o l’interrompin, com en el cas del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.

Internet dels Objectes

7 Promoure les iniciatives de xarxes Internet dels objectes oberta, lliure i neutral.

8 Contribuir a una arquitectura d’Internet dels objectes per les ciutats que sigui oberta i interoperable.

Programari lliure

Aleix Pol

La nostra societat s'estructura cada vegada més entorn a la recollida de les dades, i per això és important que la gent tingui cert control sobre com es recullen i es gesionen aquestes dades.

Si penseu que tot s'està fent bé, potser no cal que vingueu al congrés de la sobirania tecnològica.

S'ha de tenir accés al codi font per a poder entendre (nosaltres o algú altre) com es fan les coses i poguer-les compartir: és absurd que paguem per desenvolupar un programari i el mantinguem restringit. L'avantatge del programari és que una vegada fet, és replicable sense cost.

El programari lliure permet desenvolupar programari a nivell local i no dependre de grans empreses internacionals.

Tots tenim diversos ordinadors i hem de control·lar que fan aquests ordinadors.

  • hem de poder fer servir programari lliure (a vegades ens diuen que "s'ha" de fer servir programari privatiu).
  • estaria molt bé que ajuntaments i administracions utilitzessin programari lliure (el podriem anomenar programari públic). Això permetria mancomunar recursos.

Mesures

Relació amb la ciutadania

9 Garantir que totes les webs i aplicacions municipals funcionen sense cap desavantatge amb programari lliure.

10 Utilitzar només formats i protocols oberts, amb especificacions públiques i que disposin de bones implementacions lliures.

11No incorporar a les webs municipals serveis de tercers basats en programari privatiu, o que permeten la recol·lecció de dades per part de qui ofereix el servei. En general, no distribuir programari privatiu per cap via.

12 No acceptar donacions de programari privatiu per part d’empreses privades, ni tampoc de maquinari que obligui a l’ús de programari privatiu per a un correcte funcionament. Aquest punt és especialment important en el camp de l’educació.

13 Oferir programari que funcioni amb la llengua pròpia de la ciutadania. Sistemes traduïts incloent missatges d’error, documentació, diccionaris i sistemes de parla.

Implantació de programari lliure a cada ajuntament

14 Establir un pla rigorós de migració a programari lliure de tots els serveis d’informació de l’ajuntament.

15 Migrar l’ofimàtica interna a programari lliure, amb els corresponents plans de formació.

16 Que amb diners públics només es desenvolupi codi públic: assegurar en els nous contractes que es publiqui el codi sota llicències lliures. Dissenyar les integracions amb components privatius per tal que siguin temporals i fàcilment substituïbles.

17 Implantar els serveis essencials en ordinadors als que els servidors públics tinguin accés com a mínim telemàtic.

18 No adquirir maquinari que no sigui plenament funcional sota kernels lliures, com per exemple Linux.

19 Migrar progressivament a programari lliure totes les aplicacions d’escriptori i el sistema operatiu dels ordinadors municipals.

Cooperació entre administracions i amb les comunitats de programari lliure

20 Crear mecanismes de coordinació entre administracions que permetin mancomunar el desenvolupament i desplegament de serveis.

21 Prioritzar la participació en projectes ja existents, procurant que les millores realitzades quedin incorporades al producte original. Respectar les pràctiques i els codis de conducta de les comunitats en que es participa.

22 Afavorir la reutilització de solucions mitjançant la correcta documentació i la publicitat dels projectes.

Política de dades

Marc Torras

El problema no és que no tinguim lleis, el problema és que no ens les creiem. Existeix una llei espanyola i una llei catalana de 2014 que és molt avançada, que diu que les dades han de ser obertes: 5 anys després encara queda molt per fer i no sempre s¡ha fet tot bé.

Molts arxius tenien dades dolentes:  *cal obrir les dades amb formats estàndards i reutilitzables, no els excels infinits. Els arxius no són coses tancades, sinó obertes: no necessitem la foto d'un moment donat, sinó el servei de l'evolució de les dades.

El cas de l'ajuntament de Barcelona s'ha avançat molt, encara no és interoperable interadministracions

Exemple concret:

    Les dades de seccions censals s'identifiquen la seccio i el districte, no diu el municipi perquè el dataset es va pensar per Barcelona. Però aquest detall fa que no sigui interoperable amb altres municipis.

    Si ens creiem la filosofia de les dades obertes, hauriem de voler TOTES les dades obertes, el raw data i no infografies maques. La gent que reutilitza aquestes dades és sempre la mateixa (la que va a les hackatons) i la gent no-experta no ha utilitzat aquestes eines.

    La neteja, l'esborrat i l'edició de les dades hauria de ser fàcil

Mesures

Open data per defecte

23 Publicar sota llicències lliures i formats reutilitzables tota la informació pública generada o gestionada per l’administració local (des dels pressupostos municipals fins als temps dels semàfors, p.e.).

24 Estandarditzar els formats de les dades publicades entre diferents ajuntaments i administracions, facilitant així l’anàlisi creuat de les dades.

25 Publicar les dades crues generades per a la realització d’estudis finançats amb diners públics, de manera que es puguin comprovar els estudis o fer-ne derivats.

26 Promoure la reutilització d’aquestes dades, mitjançant una publicitat activa, una bona accessibilitat al web municipal, i l’especificació de les llicències.

Privacitat de les dades de caràcter personal

27 Administrar les dades de caràcter personal únicament dins de l’administració i seguint estrictes criteris de seguretat, garantint els mitjans tècnics i els coneixements per gestionar-les sense dependre de tercers.

28 Limitar la recollida de dades de caràcter personal a aquells casos en què prèviament s’han establert les finalitats concretes per a les que seran utilitzades, minimitzant, així, la quantitat de dades personals que es recullen.

29 Implementar mecanismes per donar un màxim de serveis per conèixer, corregir o esborrar dades personals dels sistemes de l’administració; i no només el mínim legal que exigeix la GDPR.

Democratització de la tecnologia

Muriel Rovira

30 Posar en marxa programes de formació i capacitació digital per a la ciutadania, així com reforçar els existents.

31 Promoure espais de connexió i ús tecnològic que ofereixin eines i recursos de manera gratuïta, així com dotar de recursos als existents (biblioteques, centres cívics o telecentres).

32 Oferir programes pedagògics en coordinació amb centres educatius de diferents nivells que permetin abordar com treballar la tecnologia de manera inclusiva i respectuosa amb la ciutadania, introduint-hi la perspectiva de gènere.

33 Oferir formació tecnològica (inicial i avançada) a col·lectius amb risc d’exclusió social per motius socioeconòmics, en temàtiques d’innovació tecnològica, en coordinació amb els serveis socials municipals.

34 Garantir que el personal de l’administració podrà acompanyar a la ciutadania en la seva interacció digital amb l’administració a partir de programes de formació interna.

35 Garantir l’accessibilitat a persones amb discapacitats. Cal que els formats de representació d’informació compleixin els estàndards i recomanacions quant a la representació d’informació per a persones amb capacitats diverses.

36 Cal garantir que models i algorismes, especialment en el context de l’aprenentatge automàtic, no introdueixen esbiaix que perjudiquin a les persones, com per exemple sexe, raça, religió o orientació sexual.

Evitar que la tecnologia eviti biaixos i discriminació.  Necessitem programes de formació per a la ciutadania; que es puguin desenvolupar programes inclusius i no hi hagi discriminació ni els algoritmes no tinguin biaixos (de gènere, de raça, de religió, etc.).

Estàndards lliures

Marc Torras

El locking imposat per Microsoft s'ha imposat com un fet social i s'ha establert com a estàndard. No té sentit demanar coses en format word, sense pensa com el Word està a la nostra màquina o imposant comprar o piratejar un programa; a més, això ens obliga a seguir depenent del desenvolupament d'aquest programa concret. Ja existeixen els estàndards oberts que ens permeten assegurar la interoperabilitat. Les llicències també són importants perquè permeten que qui vulgui reutilitzar el nostre material entengui com (fins a quin punt) pot fer-ho)

44 Assegurar la interoperativitat: utilitzar formats oberts de fitxers com a eina per garantir l’accés a la informació sense obstacles i la bona interacció amb i entre els sistemes públics. A més a més, els estàndards que s’utilitzin han de tenir implementacions obertes que es verifiqui funcionin amb una varietat de dispositius o programari, inclouent sempre una opció de programari lliure.

45 Un dels requisits alhora de comprar aparells tecnològics ha de ser que aquests utilitzin estàndards lliures per realitzar la seva funció. D’aquesta manera s’eliminen les dependències cap a un sol fabricant.

46 Producció digital utilitzant llicències copyleft i Creative Commons que facilitin la reutilització de les obres artístiques i produccions dels/de les creadors/es locals finançades amb fons públics, com a eines de cultura lliure.

47 Establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure, havent establert una llista d’aplicacions homologades per a cada ús i funcionalitat requerides pel sector públic, i habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món.

Compra pública

Leandro Navarro

No tenen impacte neutre: els plecs tenen molt de poder, perquè poden demanar que aquestes màquines s'han construït sense vulnerar drets dels i les treballadores. Les dates de caducitat dels equips no sempre coincideix amb les data de finalització d'ús. És important tenir present què passa amb aquestes màquines després d'utilitzar-les (reciclar-les, reutilitzar-les etc.) i en això la traçabilitat dels dispositius és fonamental.

Projecte http://electronicswatch.org/ca

Compra pública de dispositius electrònics i circularitat

37 Promoció de la reducció de l’impacte medi-ambiental i l’economia social i solidaria.

38 Respecte als drets laborals de les persones treballadores involucrades en la fabricació, manteniment, recollida i reciclatge de dispositius electrònics.

39 Compra pública responsable que respecti els drets laborals en la producció de béns electrònics.

40 Traçabilitat en origen dels dispositius per assegurar la circularitat: reparació, renovació, reutilització, garantir el reciclatge final i la transparència de les dades sobre aquests processos.

41 Compromís de donació dels dispositius a entitats socials al final del seu us, per allargar la vida útil dels dispositius i crear beneficis socials amb la reutilització.

42 Compra pública amb extensió de garantia que inclogui reparació i manteniment durant tot el periode d’utilització, per facilitar estendre la vida útil dels dispositius.

43 Promoció del coneixement sobre manteniment i reparació dels dispositius a les entitat públiques i els centres educatius (escoles, universitats).

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

...

Viladecans - Podem Viladecans, hi estem interessats a portar-ho al programa. Felicita la iniciativa.

Pregunta al Leandro Navarro. Tenim fibra optica municipal iniciada al 2015 però estancada. Com es podria ampliar l'oferta des de l'ajuntament.

Sobre programari lliure en general, la formació és el més important, hi ha molt funcionari i molta infraestructura als municipis, cal formació intensa del personal perquè no refusin aquestes tecnologies.

Leandro Navarro

Quan parlem de Guifi.net, una cosa és la comunitat i una altra el model, que aplica a tot arreu. Hi ha una oportunitat dels ajuntaments per promoure la creació d'infrastructures en obert, quan un operador privat vol desplegar fibra privada, hi ha un model d'ordenança municipal que explica el marc, recomanacions, raons, i que promou la abundancia d'infraestructures aportades pel públic o pel privat però regulades per les atribucions que té l'ajuntament  i d'ús accessible per a tothom qui vulgui utilitzar-les.

Enric Pineda (Pirates de Catalunya)

Aquesta xerrada hauria de compartir-se amb la ciutadania en general, hi ha una manca de coneixement sobre la importància que la tecnologia sigui lliure.

Fins quin punt, el que estiguem plantejant una estructura en que els ajuntaments tinguin possiblitat de regular-ho ens pot portar a tenir un model més enxarxat entre els pobles. i com podem aplicar tot això a l'entorn universitari.

Marc Torras

Tornem a xoacar amb el model que tenim com a administració "per capes" (n'hi ha de primera, de segona i de tercera); hi ha administracions que no tenen ni els recursos ni la gent per començar a moure's.  La @ diputació i la #p oc de la Generalitat intenten ajudar els ajuntaments més petits. Les propostes no són només pels partits (ara ens hi estem centrant molt perquè hi ha eleccions) però caldria aplicar-ho també a la universitat.

Intervenció (algú del món del lleure de Granollers)

Heu identificat propostes de com es gestiona la relació amb les xarxes a nivell personal o en l'àmbit de l'educació?

Aleix Pol

La'poderament digital afecta a tothom i si els professors estan apoderats, podran transmetre aquest empoderament.

Marc Torras

Colectic és una de les entitats que fan difusió de la tecnologia amb la gent jove i en àmbit educatiu

Eva (Les Franqueses, forma part candidatura)

Fa anys vinculada als Punts Omina on va haver-hi inversió en linux? Va haver-hi una distribució educativa de linux: com està el projecte?

Algún ajuntament amb web electronica basada en estandards oberts?

A nivell de generalitat us consta que s'estigui avançant en eliminar el pdf d'adobe?

Hardware lliure? És una fita per a l'admintració pública o a nivell general? El .cz (República txeca) han fet routers en hardware lliure (amb programari lliure)

Aleix Pol

La distribució educativa de Linux és Linkat ecara existeix i encara s'està desenvolupant i està viu.

Marc Torras

Joan de Gràcia @jdegra  va estar explicant-ho aquí fa uns dies. Linkat és viva i a més té inclús versions temàtiques, com la de ràdio.

Educadors que vulguin fer una implementació que no ho facin sols, que contactin amb Linkat

Aleix Pol

El PDF com a tal és un estàndard: hi ha molts visors de PDF que ho poden fer bé coses de signat. Abans de cremar coses, potser val la pena mirar si es poden reaprofitar.

Muriel Rovira / Aleix Pol

Si hi ha propostes enfocades a maquinari, diem que si no podem corre-hi progamari lliure no podem utilitzar-lo, no ha d'haver-hi firmwares ni blocks sobre els que no tinguem control. Si el maquinari fa coses que no hauria d'estar fent, és motiu per no fer-lo servir o reivindicar canvis.

Hem de reclamar i exigir (de la manera més constructiva possible) i no només venir-ho a parlar al sobtec.

Identifiquem què es diu sobre les sobiranies

Identifiquem el diagnòstic, les propostes de solució i les alternatives que ja tenim en marxa que surtin en aquesta activitat.

Posa-ho en forma de llista als apartats següents


Buidatge de continguts (separats per comes)

Extreu del que s'ha dit i/o dels apunts recollits els temes tractats en forma de paraules clau així com els projectes, organitzacions i persones mencionades (autors/es, pensadors/es, activistes, etc).Aquesta informació es transferirà automàticament al wiki semàntic Teixidora.net i servirà per relacionar els continguts d'aquesta activitat amb altres.  Fes-ho en un text separat per comes per facilitar aquesta tranferència automàtica.


-||-|-

-