Accions

Escola ESStiu XES protocol assetjament sexual 2019/07/07

De teixidora

Esdeveniment ¬ Sessió • Forma part de: IV Escola d'Estiu de la XES - Arrelem per afrontar nous reptes

Calendar Noun project 1194.svg

Escola ESStiu XES protocol assetjament sexual

Quan: 07-juliol-2019 · Hora: 10:00 · On: Els Caus de Mura · Carrer del Sol, 1, Mura (mapa) · Llengua: Català Organitza: Xarxa d’Economia Solidària (XES), Creación positiva

Hashtag:#EscolaESStiu_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @XES_cat






Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

https://beta.etherpad.org/p/escolaxes070719assetjament

7 juliol 2019

Escola d'estiu XES. Mura

Protocols d'assetjament a la XES

Feminismes

Montse Pineda (Creación positiva creacionpositiva.org) @CreaPositiva

al raval i a sants, salut sexual, … per intentar donar visibilitat… reflexionant amb professionals, xarxa de violències sexuals. Hem estat fent processos en temes d’assetjament i violència sexual en l’espai públic,

Fixeu-vos que marcaré llenguatge, he fet un treball sobre què estem anomenant.

Sé que esteu fent un treball pq voleu fer un protocol, entenc que no voleu una eina tècnica, sinó que esteu buscant un canvi de cultura a l’entitat. El que hem estat fent a la Fede, us ho compartiré pq us pot servir.

Què és un protocol, què és un assetjament, amb què té que veure l’assetjament sexual? Amb les relacions de poder? N’hi ha un que n’abusa, hi ha una desigualtat, pot ser una pulsió? No. El que hem de veure és què significa poder.

El tema és quan parlem d’assetjament psicològic, o sexual, o un tipus d’assetjament discriminatòri ens situa en un escenari diferent.

Tenim una motxila de cultura organitzativa però també hauriem de tenir una cultura de relacions culturals. Què és la XES? Un col·lectiu autogestionat? Una organització formal, té una serie de normes que regula i a partir d’aquelles normes, que condicionen la manera de funcionar, tenim uns estatuts que no funcionen… una barreja entre organització formal i moviment social, a vegades això és positiu, i a la vegada dificulta que es consolidi, que tothm tingui les normes clares, hi ha un equip tècnic contractat, hi ha militancia, les companyes contractades estan a la piscina...a la sala n’hi ha una que cobra unes horetes,  hi ha 9 persones contractades amb jornades molt fraccionades, hi ha una part de relacions laborals que també hem de tenir presents. En una logica de protocol d’assetjament sexual venim d’una visió… hi ha companyes que estan de manera individual, i com a organitzacions, us explicaré la part formal, la que hem de complir com entitats, i també posa un repte de com resoldreu algunes situacions que s’hagin donat o es puguin donar. Ha de donar resposta a les relacions laborals. Per exemple les universitats, els protocols actuen en les relacions laborals, però també les persones estudiants i qualsevol que intervé en l’espai.

Sovint com a entitats passem de banda que tenim una responsabilitat que desconeixem, una cosa és que no tinguem protocol i l’altra es que no tinguem la obligacio d’intervenir pq tenim una norma arcaica.

Les definicions que us ensenyaré estan en un determinat context, per exemple les obligacions de l'empresa i de les treballadores, però també s'ha de tenir en compte en quina lògica, la lògica d'igualtat, amb quina llei ens regim, la llei catalana està parada en el TConstitucional, i ens regim per l'espanyola. Hem de garantir el bon ambient, el bon funcionament.  La logica d'intervenir en assetjaments és la de garantir  la salut, les responsables en les relacions laborals són la gent que porta riscos laborals. Ens oblidem sovint que estem obligats a garantir que les relacions siguin saludables, quan fem riscos laborals ens diuen si tenim l'ordinador ben col.lcat, si tenim llum,... però s'hauria d'incloure una visió psicosocial, jo sé com es fa la meva nomina, com pagar la seguretat social, però en la garantia de drets com a treballadora tinc una mancança de cultura laboral. L'empresa està obligada a produir mecanismes per assegurar que els assetjaments no es dónen en aquests entorns. És diferent del que es regula en el Reglament Intern. Els Estatus i el Reglament del Règim intern, estableix qui forma part i qui no, si hi ha un conflicte quins són els mecanismes d'expulsió, en la normativa laboral hi ha les faltes, que també parlen dels assetjaments. La normativa serveix per donar-nos un marc. Teniu una obligació legal que heu de complir.

Al ser una entitat de "segon grau" no només heu de pensar en relacions entre persones, també entre entitats o entre persones i entitats.

Amb les treballadores hi ha una situació molt determinades.

Quin tipus d'assetjament es pot donar, a més del sexual?

Laboral, que hi hagi unes relacions de poder i algú abusi d'aquest.

Els espais on es produeixen més els (anomentats) abusos sexuals són els espais "petits" on es diu que hi ha una "relació molt familiar". Perquè l'àmbit familiar és on hi ha més abusos.

Per tant jo dono per suposat que s'han donat aquestes situacions i que les heu resolt més o menys bé o no us n'heu adonat que passaven.

Situació d'ambiguetat a la XEs  no hi ha una persona que coordini la relacio amb el col.lectiu de treballadores. Les persones que firmen el contracte laboral, qui són? El president. I qui és el president?

Jo us recomanaria tenir una comissió de seguiment, que estigui ordenat qui fa què.

La gent treballadora també són militants, però hi ha una ambigüetat en quines són els seus compromisos com a treballador o com a militant.

L'assetjament laboral... a mi no m'agrada la noció de moving, perquè és una relació entre persones, però quan parlem d'assetjament és una qüestió política. El que jo us vull transmetre és que no és d'una persona a una altra, sinó les condicions fan que permetem que aquestes situacions es puguin produir, no hem de pensar en que no ens assetgem els uns als altres, sinó que hi hagi mesures de canvi de lògica perquè això no es pugui produir. Es igual que le s violències masclistes, és un tema estructural. Si fem protocols, que siguin per fer un canvi en l'estructura, un canvi de cultura en l'organització. Com sé si és abús de poder si no s'ha establert quina és la norma o qui estableix la norma. No és una resposta  a què faig si passa tal cosa, sinó que pensem en altres lògiques, també de reparació, si ha passat un assetjament, què és i què podem fer per poder reparar aquestes agressions. Què fem internament per reparar aquestes situacions.

Esborrany de protocol de LaFede, recull la posició política que s'està adoptant a l'entorn de l'entitat, és un posicionament polític. No es pot canviar el concepte d'assetjament, el podeu contextualitzar i el que produeix que algú em pugui assetjar.

Quan parlem d'assetjament, molts dubtes és on està el límit, per exemple en assetjament sexual també hi ha que sigui un entorn humiliant, ofensiu,...

Això vol dir que ens hem "d'entrenar" per entendre quin és el context que es considera "humiliant" o "ofensiu".

Centrar-nos en el que es produeix en mi, no en el que jo faig.

Puc defensar el consens perque soc una cabrona manipuladora i sé convencer a la resta i per això el defenso. Hem de pensar en la cura despolitizada.

Assetjaments:

  •     discriminatori per raó de sexe
  •     violències sexuals
  •     violències masclistes

Sempre pensem en assetjament sexual, per raó de sexe. és discriminatori et situa en un escenari en que pateixes una discriminació, és el que fa que quan vaig a una reunió de treball em demanen si tindré fills o si en tinc, als homes per ser un home no pots treballar en aquest contexte. Per exemple, en cooperatives de serveis en què les dones netejen i els homes fan els vidres, i en el conveni ho estableix. El plus de perillositat és més alt. Això és discriminació per sexe biològic,  home o dona, és el que planteja la llei.

La bretxa salarial, és una discriminació econòmica no es assetjament.  Es basa en una identificació i categorització, no en una voluntat de forçar una relació sinó en uns patrons o prejudicis socials que s'apliquen generant una situació desigual o injusta.

Lj'assetjament de gènere té que veure am opció sexual és l'atracció política que puguis tenir amb una altra persona, i t'assignen ... com orientes el desig, identitat sexual i  expressió de gènere. L'assetjament discriminatori per raó de gènere té a veure amb una discriminació basada en l'expressió de gènere que fas.

Normalment tant de sexe com de gènere habitualment no es donen entre iguals.

A la Fede igualem els tipus d'assetjament, pq a l'estat espanyol el que esta regulat és per raó de sexe, i la proposta que fem és que les mesures correctives són iguals per sexe i per gènere.

Cal que no sigui desitjable, consentit, i que produeixi una situació d'hostilitat, de...

L'assetjament pot ser verbal, no verbal, i proposo que el físic es plantegi sempre com abús sexual.

Verbal: et dic "puc?" i em diu que si, ja puc fer tot el que vull? jo li deia que la utilitzaria com a comodí, si li poso la mà així (sobre la falda) està bé? si, en funció de si la faig sentir incòmode o no. Quan estableixo una relació en què ella no se sent còmoda, a nivell verbal.

No us recomano fer llistes (¿?) perquè el que realment passa no sol estar a les llistes.

Sexual: mirar-li les tetes..inclou lo físic, fregar-la, posar-se a sobre mirant la pantalla de l'ordinador,..

Assetjament físic no és tocar-li el pit, això ja seria abús sexual.

L'única violencia que es pot produir dins l'espai de treball és l'abus sexual, perquè s'apliquin les mesures laborals (codi penal) només es poden aplicar si hi ha assetjament sexual, en moltes empreses s'assumeix que es fa de forma interna i si no hi ha un canvi de cultura laboral el que es fa és protegir el nom de l'entitat, cas dels Maristes, Oxfam,... hi ha nombroses entitats de cooperació en que s'ha produit i s'han aplicat mecanismes interns.  La norma és que és abús i no assetjament, moltes vegades reconeixen assetjament psicològic (cal que hi hagi continuitat)

En aquest alberg, si és de la generalitat té un protocol, hauríem de saber quin és el protocol abans de fer una festa, per exemple.

Una cosa és la militancia (jo avui estic en el marc de la XES) si ahir a la nit a la festa s'hagués produit un abús, parlariem d'assetjament sexual, com a XES hi hauria una responsabilitat de l'entitat, no del col·lectiu.

Tot el que passi en espais de la XES (FESC, locals XES, activitats organitzades per la XES), inclus entre dues persones que no siguin de la XES que estiguin utilitzant l'espai, és XES, la XES ha de tenir un protocol pr actuar. Legalment, penalment, la responsabilitat  (subsidiària) és de la XES. La responsabilitat depen de com respons.

Distingim responsbilitats:

    laboral (si implica treballadors=

    civil (omisió, no actuació)

    penal (per una acció delictiva)

    política (de les situacions que es donen, de com es posiciona davant el que passa)

L'assetjament sexual   no és continuat, pot ser un sol cop. I té a veure amb la situació d'incomoditat que genera a la persona assetjada. Però no és subjectivitat individual, perquè es dona per igual, per exemple si ho preguntem a totes les dones.

El feminisme és convertir la subjectivitat en política.

La línia no és una questió subjectiva, és políitca, què és el que ens passa a totes les dones, hem après uns tics

És estrany que es produeixi un assetjament físic si no es dona un assetjament sexual.

Assetjament sexual és quan genera hostilitat i incomoditat, no és seducció, que és quan hi ha consentiment.

Intervenció:

Insinuar-se no era delicte, era l'aproximació que teníem els homes, situant-es en un espai físic en una posició de poder.

Això no es dona en un context on les persones "volen jugar".

Però estem educades per no saber escoltar les situacions d'incomoditat.

Assetjament físic és quan hi ha la intencionalitat sexual i sol tenir a veure en tocar una part del cos que té una connotació sexual.

En el protocol s'ha de tenir en compte com actuar en els casos en que hi ha menors implicats.

Per exemple tenir en compte que en un punt lila la persona tingui el certificat de no tenir antecedents penals d'agressions sexuals.

Heu de tenir en compte si les persones implicades són o no són parella. En un context laboral una agressió entre persones que són parella implica violència masclista.

Obligacions de l'empresa cap a una persona que té una situació d'assetjament o violència en cas de baixa, necessitat d'espai, etc. Si fem uns protocols podem assimilar situacions de relacions de parella que no són les recollides a la llei, per exemple en persones no heterosexuals, ...

Cas en què es va plantejar a la XES la incorporació d'una coop en que un soci havia estat condemnat per agressions sexuals, i no vam saber com gestionar-ho. El protocol ho integraria?

Com a entitat de segon grau podem "prestar" recursos, formes d'abordar-ho, etc a entitats membes que es troben en una situació.

Bet

Podríem reaprofitar el treball fet a la CUP

Montse

El que poseu, poseu-ho bé, sigueu molt precises, no parleu d'agressions en general, la precisió és política.Qui fa què. Amb el tema algoritmes, les mesures de correcció o de reparació han de ser diferents.  Les mesures de reparació, no podeu enviar a un tio a fer teràpia a una entitat, si es reconeix assetjament, no pots contradir la llei, sou una plataforma de segon nivell, no un moviment social.  Heu de coneixer els limits, si parlem d'assetjament sexual a l'ambit laboral, és un delicte, si ho poses en un informe sigues conscient de les conseqûències, internes per l'entitat, i externes per la persona agredida.

El voluntariat quan és estructural de la organització, quan hi ha un pla de voluntariat, té implicacions legals? i també, s'ha de contemplar especialment en els protocols?

El voluntariat, només contractes empreses que sàpigues que tenen protocols d'assetjament

Quina és l'efectivitat d'aquest protocol? NO és per fer rentat de cara?

Realment quan es dona la situació serveix?

No penseu en el producte. Penseu en el procés. Si el procés de fer i tenir el protocol transforma.




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges
  • Vídeo
  • Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: protocol, relacions de poder, igualtat, assetjament sexual, violència sexual, relacions laborals, reparació, agressió, mesures correctives, consentiment, hostilitat

Paraules més freqüents: tenir, relacions, sexual, protocol, persones, fer, pot, assetjament, xes, veure, situació, situacions, persona, mesures, exemple, cultura, treball, tenim, físic, fem

Intervinents: Montse Pineda

Persones mencionades:

Projectes mencionats: Estatut del treballador, Protocol d'assetjament sexual

Organitzacions mencionades: LaFede, XES

Llibres i publicacions citades:



Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)
  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Preguntes obertes
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".


Steel Fire.svg

Mapa

Localització: Els Caus de Mura · Carrer del Sol, 1, Mura

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal