El mercat social català 27/10/2019

Esdeveniment ¬ sessió • Forma part de: FESC 2019 Fira d'Economia Solidària de Catalunya • Avançant ■

El mercat social català

http://fesc.xes.cat

Quan: des de 27-octubre-2019 fins a 27-octubre-2019 · Hora: 11:00 - 12:30· On: Fabra i Coats. Sala: Santos Hernández · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona. (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Hashtag:#FESC2019_Xarxes socials:

@xes_cat

+ ical: afegir aquest esdeveniment a la teva agenda

Documentació
Teixim connexions
Resultats
Lloc

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va començar l'any 2012 i és un aparador de productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana a través de l‘Economia Social i Solidària (ESS): habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Cada any la fira té un programa d'activitats amb reunions, xerrades i debats, part de les quals es .

“… Aquesta sessió tracta sobre:

Presentació de l'Informe de mercat social català i debat sobre els reptes per a la seva consolidació en els propers anys.

Comissió de Continguts de la FESC
Ponents: Ruben Suriñach (Balanç Social - XES), Alba Hierro (Pam a Pam - XES), Jordi Garcia (Permanent de la XES),
Eix: 3. Avançant
Taula rodona

enllaç al programa

Documentació d'aquesta sessió

· apunts ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.

Apunts

Apunts copiats al wiki:

Editar apunts copiats al wiki

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19mercatsocial

Intervenen: Ruben Suriñach (RS), Alba Hierro (AH), Jordi Garcia (JG)

Jordi Garcia> Tots tres som membres de la XES. En part aquesta xerrada ve a ser la continuació de la d'ahir on vam presentar la Guia del Mercat Social en edició de la DIBA (Diputació de Barcelona). Per la gent que ja veu venir, ahir parlàvem de què es Mercat Social, avui ens enfocarem en com des de la XES s'està treballant en el Mercat Social i quins són els reptes.

En una aproximació intuïtiva del que entenem des de la ESS per Mercat Social alguns tenim la sensació de cometre un abús de llenguatge perquè encara no tenim un sistema econòmic sòlid. Tenim entitats, empreses,... que treballen amb principis de la ESS. Però per desgràcia el sistema econòmic no és ESS, més aviat capitalista, patriarcal,... La majoria de les entitats ESS estan inserides en un mercat que no està regit pels valors de l'ESS, sinó competitius, de mercat capitalista,...

De vegades tenim la sensació que l'ESS és poc visible. A la FESC hi ha moltes entitats però en el dia a dia passen desapercebudes. Les empreses ESS estan vinculades a empreses capitalistes, els fluxos són capitalistes. El màxim valor econòmic se l'enduen les empreses capitalistes.

Aquí [diapositiva] tenim la mateixa quantitat d'empreses d’ESS però ara estan vinculades entre elles i a un sector de la població de persones responsables. La mateixa quantitat però hi ha un sector vermell, ESS, un embrió del sistema de Mercat Social.

Podem definir el Mercat Social com una xarxa estable d’entitats i consumidores responsables i circuits alimentats per estalvi responsable a través de finances ètiques i comercialitzadores amb criteris de comerç just. Aquesta xarxa estable d'intercanvi intenta aconseguir que una part significativa de la població desconnecti de l'economia capitalista, per què està consumint dins d’entitats ESS i les seves necessitats estan satisfetes pel Mercat Social, a més de béns públics o del comú.

L'objectiu és desconnectar del sistema capitalista. Cal ser embrió d'una economia diferent, fer viables els projectes de ESS, fer d'aparador que és factible fer una altra economia i fer-nos resilients davant la nova crisi econòmica i energètica i ecològica.

Els principis bàsics d'aquest Mercat Social són:

Només ofereix productes socialment útils, sostenibles a través de l'ESS i properes
Promou preus justos, el valor econòmic és distribuït entre productores, comercialitzadores, consumidores i comunitat.
Gestionat de manera democràtica i participativa (actors i també representants de la societat)
Pretén ser autosuficient, es dota de mecanismes i eines que fan créixer de manera autosuficient el mercat

Mercat de productes i serveis en 4 fases: producció, distribució, consumidores i recuperació. Totes consumim, les persones, les ESS, les administracions,...

També hi ha altres dos mercats: mercat de treball (com seduir perquè cada cop més persones vulguin treballar dins de l'ESS) i el financer (la saba que alimenta l'arbre: crèdit i moneda, amb un sistema de finances ètiques que donin suport).

Com es regula el mercat? Si no volem que sigui "lliure" (la llei del més fort) necessitem regulació. Calen òrgans de govern. De baix a dalt en taules locals i uns mecanismes de creació de coneixement. R&D per omplir els buits, per tenir tota la gamma de productes ESS per poder ser complet. I unes eines reguladores que permeten fer efectius aquests principis.

Ruben Suriñach > La idea és baixar-ho al context de la XES. Quina ha estat l'estratègia de la XES en els últims anys? Estem en fase de refer-la. Estem platejant preguntes obertes i debats. El pla estratègic 2015-2017 es va fer una mica la revisió de tota l'estructura organitzativa i estratègica de la xarxa i vam definir quin paper hauria de tenir la XES respecte del Mercat Social. Com a XES hem dit què és el que creiem que hem de fer.

En aquest moment ens hem definit com a òrgan regulador. En el marc de REAS algunes han optat en fer cooperatives mixtes. Nosaltres ens vam desmarcar d'aquesta estratègia i ens veiem més com a òrgan regulador. Facilitar un mecanismes pel desplegament d'aquest Mercat Social.

Tenim unes eines encaminades a augmentar l'ecosistema i vetllar pels criteris. Una és aquesta FESC. I també les FESC territorials. Pam a Pam és un dels altres mecanismes que serveix per donar visibilitat a iniciatives en el territori. El Balanç Social per vetllar dels criteris. I trobades d'intercooperació com a funció de generar projectes conjunts.

Aquestes són les eines que desenvolupem i facilitem processos. Impulsem XES locals, avui en tenim entre 11-12 actives. I processos sectorials per fer incidència sociopolítica i facilitar processos d'intercooperació. La intercooperació és el que més ha afluixat, juntament amb els processos sectorials. Hi ha 3 casos en que sí que s'està donant: FETS (finances ètica), XEC (xarxes espais comunitaris) i la sectorial d'habitatge cooperatiu.

Ara ens trobem en aquesta situació en què les eines han crescut però no estan emmarcades dins d’una estratègia de Mercat Social conjunta. Tenen dinàmica pròpia forta per cal rearticular-les.

Els dos espais de referència, que no tenen massa dinamisme, són: la web de Mercat Social amb un catàleg amb el Balanç Social, i l'informe. A l'informe anual amb dades de Balanç Social i Pam a Pam hi generem el que volem que sigui una eina de reflexió per veure com avancem.

Aquest any hem decidit enfocar-nos en aquesta visió estratègica.

En la conclusió de l'informe d'aquest any identifiquem: dades i reptes. Quines mesures ha d'impulsar la XES?

Per conèixer l'abast del Mercat Social: quines dades recollim? El Balanç serveix per fer-nos una idea del perímetre del Mercat Social. És una eina anual (les organitzacions reporten dades) i ens fa de termòmetre i de tendències. Té caràcter quantitatiu amb indicadors.

Alba Hierro > El Pam a Pam és una eina de cara a la ciutadania. Projecte comunicatiu i col·laboratiu. Cada activista analitza el seu territori.

Una característica diferent al Balanç Social que analitzem a Pam a Pam són dades noves. 200 punts de setembre de 2018 a setembre de 2019. Això ens dóna una imatge de coses noves i les veiem en el territori. Associada a ateneus cooperatius i a una estratègia pròpia. Aquest any ens hem enfocat en temes agroecològics en zones de Tarragona i Ponent. Les dades corresponen a estratègies diferents.

Ruben Suriñach > Al Balanç Social hi ha una mostra regular cada any. A Pam a Pam han estat 200 i noves i a Balanç Social n'analitzem unes 217.

Perquè entenguem: el 50% són cooperatives (sobretot de treball) i després les més nombroses són les associacions. 3/4 són associacions i cooperatives i una quarta part són altres formes jurídiques.

A nivell de sectors hi ha molta diversitat: serveis, educació i recerca,... Al sector alimentació es barreja sector primari i petit comerç.

A nivell de perfil d'organitzacions. El perfil està analitzat per tipus d'entitat (1A, 1B, 2 i 3, veure diapo) i canvien molt.

6300 persones treballant, volum d'activitat econòmica de 22M€ i 186k persones associades (50k de Som Energia).

Alba Hierro > Una cosa que volem comentar és que hi ha moltes entitats joves i hem decidit agrupar-les per "edats". El 50% tenen menys de 4 anys. A Pam a Pam n'hi ha moltes més que no s'identifiquen amb ESS i tenen forma mercantil i el 40% és d'alimentació.

Ruben Suriñach > Conclusions. Una primera reflexió és quin és l'abast del Mercat Social avui? No tenim totes les dades, només una part del territori. Tenim el Balanç Social, Pam a Pam i la base social de la XES (que no coincideixen). No tenim registre unificat. Un repte és unificar-les (tot i que les dues eines ens serveixen).

Amb Balanç Social tenim dades de caràcter intern de les organitzacions:

1. En temes de democràcia les cooperatives de treball marquen el camí (índex de votació de càrrecs,...)
2. La majoria de dones a l'ESS es tradueix en espais de presa de decisions en els càrrecs societaris però no en òrgans rectors. El treball està feminitzat (64% dones).
3. Les diferències salarials de mitjana son de 1.8. A Pam a Pam és menor a 1.5. No hi ha relació entre diferència salarial i mida de l'empresa. Sí que hi ha una relació amb la manca de transparència interna dels salaris (1.6 i les que no 2.6).
4. La qualitat del treball (1500 enquestes aquest any de 4000, % alt) i veiem que hi ha satisfacció, el clima laboral és bo, autonomia i flexibilitat. Però sous baixos, condicions materials de l'espai deficients i molta feina.

Això ens dóna quins són els punts forts.

Jordi Garcia > Agafant aquestes dades sobre Balanç Social i Pam a Pam que són una mostra que comença a ser significativa. Un dels reptes és que les finances ètiques que s'han desenvolupat molt en els darrers 15-20 anys financi en part l’ESS però encara no arriben a l'operativa bancària. La majoria tenen els diners a banca cooperativa o banca mercantil (80%). El 60% es financen a través de finances ètiques però no en l'operativa diària. Hi ha una certa inèrcia i comoditat, però també per què encara la banca ètica no disposa de formes còmodes de fer operativa bancària que ens permeti fer tots els moviments.

Un altre repte que potser no es veu a Balanç Social o Pam a Pam per què hi ha poc operadors grans. Si els afegíssim, potser trobarien a faltar determinats productes financers que la banca ètica encara no ofereix. Productes de capital risc, per exemple. Això ha de ser cobrible desde finança ètica però també des del finançament públic.

Hi ha una altra aposta que és quan podem crear un model social que serveixi per ajudar que els fluxos no s'escapin a l'economia capitalista. Quins massa crítica, quina oferta de productes,... és necessària per fer viable una moneda social?

Alba Hierro > Com a detall, sobre els serveis que ofereixen les finances ètiques. A Pam a Pam un 27% opten per banca cooperativa. Parlen de tenir caixers a prop.

Jordi Garcia > Constatem que les pràctiques d'intercooperació són freqüents. El 97% comparteixen projectes. Hi ha una manera de fer-ho interessant, les que comparteixen espai són les que intercooperen més. De vegades parlem en temes jurídics (cooperatives de 2n grau, grups cooperatiu) i descuidem la intercooperació informal deguda a la proximitat i que després potser es formalitza com a cooperativa de 2n grau. Quins mecanismes necessitem per afavorir-la, tant horitzontals (empreses competidores) com verticals, per crear cadenes de valor ESS i intercooperació intersectorial? Com incentivem la intercooperación en sectors estratègics?

Quins són els sectors prioritaris? on s'ha de tenir presència sí o sí?

Ens cal arribar a tenir més massa crítica (productores i consumidores). Ho podem aconseguir amb temes de sensibilització i també fer oferta atractiva. Com fem un relat atractiu de l'ESS? Com el treballem des de l'escola/universitat? Lligant-ho a producció necessitem ampliar i millorar l’oferta de productes de ESS (quantitat, qualitat, preu i accessibilitat).

Cal enllaçar-lo amb la situació que se'ns acosta: crisi econòmica nova i col·lapse ecològic. Quan parlem de sectors estratègics: quins són de cara a fer front a la propera crisi?

Alba Hierro > Quan pensem en eixamplar pensem en crear, però cal posar en valor el que ja està passant, donar reconeixement. Com a sector estratègic ens semblava molt representatiu l'agroecològic. A Catalunya hi ha molts projectes. N'hem mapat uns 80. Aquestes iniciatives no s’estan sentint part de l'ESS tot i que sí estan a Pam a Pam. En realitat el que passa és que hi ha iniciatives que excel·leixen en moltes coses però fluixegen en organització interna,... són mercantils i no se senten interpel·lades a fer cooperatives.

Parlant de reptes: com afrontem la crisi que ve amb un teixit molt jove (menys de 4 anys el 50%)? De quines estructures ens hem de dotar per donar suport a aquestes iniciatives joves que potser per elles soles no podran superar una crisi?

Ruben Suriñach > Hi ha 3 indicis de debilitat econòmica: joventut de les iniciatives (les fa vulnerables), dependència de subvencions i temporalitat en la contractació (+40%). Les subvencions incentiven la temporalitat.

Alba Hierro > Cal organitzar més el consum per dependre menys de subvencions, millorar la formació i la intercooperació.

La part més positiva és que s’han aproximat entitats més grans que s'han sentit cridades. Moltes d'elles del 3r sector amb estructures potents i gran volum de facturació que han decidit cooperativitzar-se.

Indicadors qualitatius i quantitatius ens diuen que hi ha una bretxa entre el que diem que fem i el que passa:

interculturalitat (diem que som inclusius però som bàsicament blancs i de classe mitjana, el 95% diuen que afavoreixen la contractació de persones racialitzades però menys del 20% tenen algú, i en aquest col·lectiu és el 2,5% del total), hi ha una comissió de la XES treballant en això.
capacitat de generar discurs, salut i cures vs alimentació (la 1a té un discurs inclusiu molt potent però la segona té més dones en òrgans de decisió)

Àmbit tecnològic. Hi ha una dissociació. Estem fent un consum extremadament irresponsable en temes tecnològics (no compartim fotos bebent cocacola pero fem servir google, fb,...). 5 de les 6 empreses més riques del món son digitals (GAFAM). O fem cas de tots els que estan treballant per un suport tecnològic o ens venem al capital. Hi ha tot d'iniciatives que promoure software lliure. Les entitats que fan tecnologia tenen uns criteris en SW molt bons mentre que les altres ho fan fatal.

L'impacte ambiental. Hi ha bones pràctiques (consciència, priorització,...) però en temes de proveïdors d'energia, per exemple, no es fa. Un % molt alt es contracta a empreses capitalistes quan ja existeixen alternatives. Són coses que no impliquen esforços grans però no es fan.

Ruben Suriñach > Obrim el debat.

Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

INTERVENCIÓ> Observant el mapa de projectes veig que a Lleida hi ha un buit i coincideix amb el buit de la Xarxa de Municipis per l'ESS. Veig que es reprodueix la mateixa circumstància a Pam a Pam. Veig també que es fa servir un concepte de finances ètiques que no es correspon amb els de FETS (finances ètiques i solidàries). Heu parlat de Banca ètica o cooperativa però el relatiu al món assegurador s'ha obviat.

Ruben Suriñach > A Balanç Social no es fa referència a asseguradores. L'indicador quantitatiu és el de dipòsits bancaris.

INTERVENCIÓ> No hem de perdre de vista que és una pota important del sistema financer. S’ha de fer alguna intervenció des de l'ESS.

Alba Hierro > Sobre el tema territorial, fa un any era molt pitjor. Respon a quina és la densitat de població del territori. Es veu que a Lleida són moltes d'alimentació que s'han mapat aquest any.

INTERVENCIÓ> Un parell de comentaris. Respecte als sectors: he trobat a faltar mobilitat, sostenibilitat o migracions. No sé si estan ficats dins altres. L'altre comentari és quan parlaves de la conceptualització (FESC, Pam a Pam, Balanç Social, intercooperatvitat) però de cara a la crisi, la vinculació amb entitats públiques (ajuntaments, Generalitat) no l'heu citat.

INTERVENCIÓ> Jo volia fer un comentari sobre el mapa. Jo participo en la XES del Ripollès. Som poques iniciatives. Un dels principis en aquests darrers mesos ha estat intentar que petits productors artesans que practiquen principis de l'ESS es reconeguessin en el nom. Hem entès que la nostra feina estava aquí.

INTERVENCIÓ> Vist el potencial del Pam a Pam i Balanç Social, en sectors agroecològiques necessiten un segell. No sé si el Pam a Pam ha de transcendir una mica més. No sé si pot ser que si no estàs al Pam a Pam no ets ESS i que la gent t'hi vinculi. Després fer una estratègia més de país. Pam a Pam que sigui l'Amazon de l'ESS. Hem de perdre la por a això i ser més valentes.

Alba Hierro > La idea del PAMAZON ja ha sortit. Una gran discussió. Hi ha hagut un debat a Opcions per articular una eina digital de compra i també el debat de si volem promocionar el consum digital. Sobre el tema del segell: si que hem fet una etiqueta per la porta, material comunicatiu per les entitats. Sí podríem fer la proposta més massiva. Estem veient que encara no hi ha una eina de referència per què encara no ens coordinem els actors de l'ESS. Crec que podria escalar però no estàvem en el moment fins fa poc. Ara comencem a tenir criteris i eines per fer-ho.

Ruben Suriñach > Proposta de llei de l'ESS seria una opció, ja que hi ha d'haver un registre vinculat a un sistema d'auditori i control. Això podria ser un segell que permeti un seguiment periòdic. Ara hi ha un debat sobre això, quins criteris han de complir per accedir al registre. Des de la XES estem empenyent perquè sabem que les eines potser no seran acceptades però els criteris sí que volem que ho siguin. Perquè som els únics que ho hem fet. La resta només es basa en la forma jurídica. Una proposta de llei amb uns criteris i eines de recolzament sobre aquest registre pot funcionar.

D'alguna manera el Mercat Social hauria de ser un consell formal que representi l'univers de l'àmbit. Jo crec que un dels reptes és com ens coordinem amb tot això (ateneus cooperatius, les eines, una futura llei,...). Si es fa bé, no com la llei Aragonès. Ens transcendeix, però hem de ser propositius per poder situar les nostres propostes a primera línia.

Alba Hierro > Tenim la dicotomia entre no dependre de subvencions però que els recursos públics no vagin a empreses capitalistes. S'ha de fer des del territori, basat en xarxes locals i que cadascuna tingui incidència en el seu àmbit.

Qui vulgui participar en el grup de treball està convidat. Falta paritat.

Què s'ha dit

A la FESC hi ha moltes entitats però en el dia a dia passen desapercebudes. Les empreses ESS estan vinculades a empreses capitalistes, els fluxes són capitalistes. El màxim valor econòmic se l'enduen les empreses capitalistes (Jordi Garcia)
Si no volem que el mercat sigui lliure (la llei del més fort) necessitem regulació (Jordi Garcia)
L'objectiu és desconnectar del sistema capitalista. Cal ser embrió d'una economia diferent, fer viables els projectes de ESS, fer d'aparador que mostri que és factible fer una altra economia i fer-nos resilients davant la nova crisi econòmica, energètica i ecològica. (Jordi Garcia)
Com podem crear un model social que serveixi per ajudar que els fluxos no s'escapin a l'economia capitalista? (Jordi Garcia)
Descuidem la intercooperació informal deguda a la proximitat i que després potser es formalitza com a cooperativa de 2n grau (Jordi Garcia)
Hi ha 3 indicis de debilitat econòmica: joventut de les iniciatives (les fa vulnerables), dependència de subvencions i temporalitat en la contractació (+40% identificat al Balanç Social). Les subvencions incentiven la temporalitat. (Ruben Suriñach)
Estem fent un consum extremadament irresponsable en temes tecnològics (Alba Hierro)

-||-|-

-

enllaç al pad

el taller

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

Presentacions o material projectat
Imatges
Vídeo
Àudio

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Documentació
Teixim connexions
Resultats
Lloc

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: mercat social, Pam a Pam, Balanç Social, finances ètiques i solidàries, estalvi responsable, desconnectar del capitalisme, capitalisme, comerç just., consum responsable, consum irresponsable, preus justos, valor econòmic, consumidora, comercialitzadora, comunitat, productores, mercat de treball, mercat financer, crèdit, moneda, moneda social, recerca i desenvolupament, òrgan regulador, intercooperació, intercooperació informal, indicadors, anàlisi quantitatiu, territori, capital risc, sectors estratègics, cadena de valor, intercooperació intersectorial, crisi econòmica, col·lapse ecològic, massa crítica, vulnerabilitat, temporalitat laboral, dependència de subvencions, pamazon

Mostra paraules més freqüents al text

pam, mercat, social, fer, balanç, tenim, ess, persones, xes, hierro, empreses, eines, temes, suriñach, sistema, part, ètiques, tenen, finances, entitats

Intervinents: Ruben Suriñach, Alba Hierro, Jordi Garcia

Persones mencionades:

Projectes mencionats: FESC, Balanç Social, Pam a Pam, Guia del Mercat Social, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Xarxa d'Espais Comunitaris (XEC), Sectorial d'Habitatge Cooperatiu de la XES, Google, Facebook, Amazon, Ateneus Cooperatius, llei Aragonès

Organitzacions mencionades: Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES), REAS, Diputació de Barcelona, Som Energia

Llibres i publicacions citades:

Guia del Mercat Social

Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances

Oportunitats / fortaleses

Propostes

S'hi ha dit

Coses significatives que s'han dit.

A la FESC hi ha moltes entitats però en el dia a dia passen desapercebudes. Les empreses ESS estan vinculades a empreses capitalistes, els fluxos són capitalistes. El màxim valor econòmic se l'enduen les empreses capitalistes (Jordi Garcia),
Si no volem que el mercat sigui lliure (la llei del més fort) necessitem regulació (Jordi Garcia),
L'objectiu és desconnectar del sistema capitalista. Cal ser embrió d'una economia diferent, fer viables els projectes de ESS, fer d'aparador que mostri que és factible fer una altra economia i fer-nos resilients davant la nova crisi econòmica, energètica i ecològica. (Jordi Garcia),
Com podem crear un model social que serveixi per ajudar que els fluxos no s'escapin a l'economia capitalista? (Jordi Garcia),
Descuidem la intercooperació informal deguda a la proximitat i que després potser es formalitza com a cooperativa de 2n grau (Jordi Garcia),
Hi ha 3 indicis de debilitat econòmica: joventut de les iniciatives (les fa vulnerables), dependència de subvencions i temporalitat en la contractació (+40% identificat al Balanç Social). Les subvencions incentiven la temporalitat. (Ruben Suriñach),
Estem fent un consum extremadament irresponsable en temes tecnològics (Alba Hierro)

el taller

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".