Accions

El cooperativisme en la lluita pel dret a l'habitatge a Catalunya 2019/10/26/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/p/Cooperativisme_en_la_lliuta_pel_dret_a_l'habitatge

El cooperativisme en la lluita pel dret a l'habitatge a Catalunya

Resum executiu'

Idees clau

  • Com a suma de moviments el més important es fer pressió a fora, al mercat i administració per augmentar l'habitatge desmercantilitzat, blindar l'habitatge com un bé public, més enllà o a pesar del govern de torn.
  • Construir habitatge social i cooperatiu costa el mateix, un és més accessible i l’altre no perquè te suport públic.
  • Els moviments sindical tenen coneixement i experiència en promoure i gestionar el conflicte, es una oportunitat per no nomes aconseguir un sostre i suport en situacions d'emergència sinó per acompanyar en l’apoderament de persones en comunitat. El moviment cooperativista pot ser un estadi més en aquesta auto-gestió comunitària amb un grau major de seguretat respecte l'habitatge.
  • Trencar el tabú del tema econòmic: el cost econòmic de la hipoteca és en molts casos mes alt que el cost econòmic de participar a una coop. Com hauríem resistit la crisis si molts dels pisos haguessin estat cooperativitzats?
  • Entonar un mea culpa des del cooperativisme d'habitatge tradicional (especulativa), no pot ser una tinença privatitzadora / especuladora la nostra

Accions a escala local

  • Deixar espais als edificis per a pisos de emergència dins de la coop, 
  • Que les persones que estem als moviments coop, o com a sectorial de habitatge ens co-responsabilizem, de la participació a desnonaments o altres accions de suport a l'emergència habitacional .

Accions de moviment socio-polític (sindical i cooperativista)

  • No pot ser que actualment es faci habitatge protegit que es pugui vendre en 25 anys, cal una pressió per canvi de llei. 
  • Pressió conjunta de moviments per les propostes de canvi de llei: la que està lluitant el sindicat per limitació de preus, la que s'està preparant-se a la sectorial d'habitatge cooperatiu i transformador de la XES, altres?
  • Participar de l'habitatge públic de lloguer amb vies de control comunitari i cooperatiu de segon grau
  • Generar recursos per cooperativitzar els blocs okupats que ho decideixin (crear vies legals, estructura organitzativa de suport, coneixements i recursos, etc).
  • Una cooperativa de gestió de lloguers en varis formats.
  • Crear mecanismes per blindar el model de manera interna, que les coopes no puguin per assemblea canviar el caràcter no especulatiu de la seva cooperativa (via estructures de segon grau/llei, etc).
  • Facilitar que l'administració pugui cobrir costos de quotes en situació de emergència habitacional en pisos de gestió cooperativitzada.
  • Des del moviment cooperatiu compartir aprenentatges en la dimensió d'auto-gestió d’aspectes societaris com a cooperativa d'habitatges a projectes de lloguer social amb alt component comunitari de propietat pública.
  • Pressionar per fer retorn del frau en forma de pisos de La SAREB, cobrar el deute en especies, a gestió per cooperatives.

Crida i reflexions de context

Camí al I Congrés d’habitatge de Catalunya: Cap a una estratègia comuna entre el moviment sindical i el cooperativista pel dret a l’habitatge.

Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són un fenomen recent en la lluita pel dret a l’habitatge a Catalunya, promovent-ne la desmercantilització a través de la propietat col.lectiva no especulativa. Es tracta d’una forma d’accés centrada en el valor d’ús de l’habitatge i no en la seva rendibilitat econòmica.

El principal inconvenient és que actualment l’accés a una cooperativa en cessió d’ús encara requereix uns recursos que no estan a l’abast de la majoria de la població i per tant per poder estendre i fer assequible el model es requereix suport públic. A més, la història del moviment cooperativista a casa nostra no ha sigut immune a la mercantilització de l’habitatge tot i ser beneficiari de recursos públics i per tant hi ha un estigma que cal trencar. Tot això, en un context de mínims tant de recursos públics com de parc d’habitatge fora de les lògiques especulatives del mercat.

Aquesta via hi podem sumar altres models d’habitatge fora del mercat privat, més o menys estesos i amb diferents graus de desmercantilització, com ara el lloguer públic, el mercat de lloguer protegit, l’okupació o la masoveria urbana.

Per altra banda, hem vist com recentment ha crescut exponencialment un sindicalisme social que gira al voltant de la lluita pel dret a l’habitatge. Aquest moviment dispers i molt divers està compost per una sèrie de grups, xarxes i sindicats d’habitatge i llogateres sovint de caràcter molt local. Aquestes comunitats de lluita es sumen al seu precedent més proper i estès a Catalunya  que són les PAH’s i que duen a terme una lluita similar. Aquest tipus d’organització social és diferencia del cooperativisme en tant que practica una lluita quotidiana d’enfrontament amb aquells que s’enriqueixen amb els habitatges; contra els desnonaments, el mobbing o altres formes de violència immobiliària.

Davant d’aquesta situació, més enllà de repartir-nos les engrunes d'una acció pública insuficient convoquem als agents sindicals i cooperatius, que lluiten per garantir el dret a l’habitatge, a explorar estratègies d’acció conjuntes i sumar esforços en l’objectiu comú de desmercantilitzar l’habitatge.

Amb aquesta finalitat hem convocat un debat, el 26 d’octubre a les 12h en el marc de la FESC, en el que proposem abordar les següents preguntes:

Bloc 1: Cap a una estratègia comuna

> Què aporta el cooperativisme en la lluita per desmercantilitzar l’habitatge?

> Quins avantatges i límits té el cooperativisme en relació a altres models de tinença?

Bloc 2: Com treballem plegades? 

> A nivell general del moviment pel dret a l'habitatge quines lluites podem compartir?

> A nivell local (barri/municipi) quines dinàmiques i accions concretes es poden generar entre la vessant cooperativa i la sindical del moviment per l’habitatge?

Intervencions del públic

Apunts directes de la conversa


S'han generat dos cercles per agilitzar els debat en base a les 4 preguntes d'aqui sobre.

Notes sobre un dels cercles:

Persona 1:  Hem d'entonar un mea culpa des del cooperativisme d'habitatge tradicional. Vam construir, vam fer divisió horitzontal i va ser un "ja t'apanyaràs", als 25 anys s'ha privatitzat en la majoria dels casos. Les coops tradicionals no hem sabut gestionar com construir en lògiques que contribueixin a l'habitatge com a bé comú. Teníem dret de tanteig i retracte, i tot i així no hem sigut eficients en retenir l'habitatge fora del mercat. No pot ser una tinença privatitzadora / especuladora la nostra (cooperativa, s'entén).

Persona 2: Sempre he sigut llogatera i mai he tingut necessitat de tenir propietat. Per ara les dinàmiques especulatives en el lloguer m’estan fer veure les cooperatives com una manera de viure de manera protegida i digna.

Persona 3: Des del mon sindical hi havia la reticència de promocionar l’habitatge cooperatiu pel preu de la entrada que encara costa. Tot i que és més barat que la compra, el lloguer segueix sent més assequible. Mes en un context de recursos i el sòl es limitat. Tot i així, l’accessibilitat és important, però també el blindatge de l’habitatge al mercat que el model cooperativa en cessió d'ús promou a mig i llarg termini.

Persona 4: A Sant Cugat ens trobem que la disponibilitat de sol es també limitada i estem treballant per confluir amb la lluita amb altres moviments, (lloguer públic), i veiem que evidentment davant de situacions d'emergència greu hi ha prioritat a dotar recursos des de la institució emergència. També és important destacar la dimensió comunitària, entorn social, ciutadania compromesa que crear el cooperativisme en cessió d’ús

Persona 5: El problema real i imminent no el solucionaran les coop, perquè és lent, es requereix una inversió considerable, i si no és en sòl públic és molt car amb els instruments financers que tenim a l'abast. Això no resol la imminència de necessitat habitacional: gent al carrer, gent amb pensions a càrrec allotjant en emergència, etc. S'ha d’adoptar el model cooperativista nou com cessió d'ús que desmercantilitza i mes que repartir engrunes les línies de treball haurien de ser fer pressió conjunta a per canviar lleis, (la de limitació dels lloguers, la que està preparant la sectorial, etc) etc. No pot ser que actualment es faci habitatge protegit que es pugui vendre en 25. (Acció concerta)

Persona 6: El model de cooperativisme protegeix el dret habitatge a llarg termini, mínim 75 anys i la no divisió horitzontal i té en compte la dimensió comunitària. Blindar el model a especulació es primordial, tornar al barri des dels projectes. Per exemple deixar espais als edificis per a pisos de emergència dins de la cooperativa, (acció concreta). A Vallcarca es un bon espai de enxarxament entre els dos espais sindicat i cooperativisme. Fa falta lleis i coses concretes, no sé quines...

Persona 7: Si posem la mirada a llarg termini veiem que el model de coophab nou fa que implica les persones en produir habitatge. Si nomes l'administració fa habitatge, ens deixa com a persones en una situació no enxarxada i a mercè de dinàmiques de l’administració en el cas per exemple de gestió externa de lloguer públic . Els valors d'empoderament comunitari, és un valor doncs que el sindicalisme i el moviment cooperatiu ens trobarem a prop. També es important marcar que construir habitatge social i cooperatiu costa el mateix, un és més accessible i l’altre no perquè un té suport públic directe i l’altre no.

Persona 8: S'està parlant molt de promoció, però també seria un canvi general aprofitar els edificis existents. Cooperativisme es també gestió dels edificis. Podríem apretar pel control major de habitatge públic de lloguer de control comunitari i cooperatiu de segon grau.  Els moviments sindicals tenen coneixement i experiència en promoure i gestionar el conflicte, és una oportunitat per no nomes donar un sostre i suport en situacions d'emergència sinó en acompanyar en l’apoderament de persones en comunitat. El moviment cooperatiu pot ser un estadi més en aquesta auto-gestió comunitària que aporti major seguretat en l'habitatge.

Persona 9: El moviment coop, què aporta? Doncs depèn. Com a cultura organitzativa com sempre el que importa es el per a qui? Per a gent que no te access? Per a joves, per a hippies, per a gent que es jubila? A Zúrich està documentat que hi ha multimilionaris que viuen en cooperatives d'habitatges no especulatives. Encara que ens provoqui i ens sembli paradoxal, ens parla de com persones implicades en lògiques especulatives escullen viure en cooperativa per molts altres motius, com pot ser la dimensió comunitària. I doncs, a qui podem sumar a la lluita per desmercantilitzar l'habitatge? Com podem fer  la propietat cooperativa comunitària no especulativa atractiva per aconseguir l’escala necessària per regular preus de la resta de mercat especulatiu?

Persona 10: El cooperativismo habla de la dimension del suelo, i construir, però también es una dimensiń importante la cooperativistzación de bloques recuperados, abandonados, etc. El moviment cooperativista pot ser a llarg termini com a via 'institucional' a estratègies del moviment sindical?

Persona 11: Des dels moviments sindical ens veiem responent a emergències, generant conflictes per trobar sortides. I les sortides son que acabi sent lloguer social subvencionat per l'ajuntament, que la propietat rebaixi, o que ho compri l'ajuntament. Però tota aquest situació és dona des d'un context il·legalitat i de conflicte. El repte es com fem perquè en aquesta situació ens porti a que ampliem vies perquè l’habitatge passi a la part comú i les persones que hi viuen tinguin els seus drets garantits. Des dels grups ens preguntem, el coop pot ser una eina per cooperativitzar els blocs ocupats? Es pot pensar en les noves promocions es reservin 1 o 2 pisos de pisos puente? Una cooperativa de gestió de llogateres?

Persona 12: En el moment que les administracions es responsabilitzen per persones en emergències, i ha una inversió pública per proveir habitatge en situació d'emergència. Si aquesta inversió fos inversió en un context coop, enlloc de posar tirites, fos inversió per exemple a una quota de us en una cooperativa segurament les coops podrien assumir això i inversions que potser acaben engreixant lloguers privats estarien sumant al comú d'habitatges de gestió cooperativa. Perquè sinó les coops es molt difícil ja gestionar la complexitat social que suposa donar resposta acollint persones en situació d'emergència habitacional, més encara sense poder fer front als costos simplement econòmics que se’n deriven. A UK tenien ajuts de lloguer i enlloc de posar-ho en lloguer privat era legal que ho posessin en quotes cooperatives.

Persona 13: Segur que des del moviment coop podem compartir aprenentatges i implicar-nos en generar noves vies institucionalitzants del moviment sindical per exemple en fer coops de llogater.

Persona 14: En la replicabilitat del model hauríem de seguir apretant perquè passés més enllà de administració. Quins mecanismes de finançament comunitari a gran escala podem generar? I també crear mecanismes de blindar el model de manera intern, que les cooperatives no puguin per assemblea canviar el caràcter no especulatiu (estructures de segon grau). En el nostre grup hem vist que el fet d'assumir la gestió de pisos els grups de coop necessitaríem ajuda en la gestió d'aquests pisos socials. (Gestió conjunta sindical-coop)

Persona 15: Mes enllà d'accions concretes, veig que estem d’acord que com a suma de moviments el mes important es fer pressió a fora, al mercat i administració. Com manteniment aquesta força? Es important no oblidar el rol de l'ajuntament, el rol de l’estat, siguem pressió conjunta!

Persona 16: Hi ha estigma i concepció a habitatge coop també perquè en els blocs que ha comprat l'ajuntament i han provat cooperativitzar ha sigut complex. Podríem mirar des del moviment cooperatiu com compartir aprenentatges en la dimensió auto-gestio d’aspectes societals com a coop dhabitatges.

Persona 17: Per l'experiència que tinc als ajuntament si que els interessa promoure llogar social i el cooperatiu, tot i això tenen a sobre la pressió sobre el sol del mercat. Veuen a mes, que depenen en quin nivell de govern ells alhora tenen limitacions que no afavoreixen. Hem de sumar esforços per trobar escletxes de la llei. Aquest estiu la llei equiparava sol equipament amb sol dotacional i es podria haver fet habitatge.

Persona 18: La lluita és la mateixa (sindical i cooperativista, desmercantilitzar l'habitatge), no podem apostar per una sola estratègia sinó diversitat per sumar esforços per blindar l'habitatge com un bé públic, més enllà o contra el govern de torn! Com podríem entrar en la gestió comunitària i cooperativa en el lloguer públic? Es important canviar de mentalitat en la forma de generar aquesta comunitat. Totes treballem per trencar la lluita individual en la provisio d'habitatge. Falta pasta, si. però es podria pressionar per fer retorn del frau en forma de pisos del Sareb, cobrar el deute en espècies. També, hem de trencar el tabú del tema econòmic: el cost econòmic de la hipoteca és en molts casos mes alt que el cost econòmic de participar a una coop. Com hauríem resistit la crisis si molts dels blocs haguessin estat cooperativitzats? En resum, més enllà de l'estratègia hem de construir en la idea de l'habitatge com a be no privat sinó comú.

Persona 19: Demanàvem quines accions concretes podem fer juntes? No conec a barna, però en l'àmbit del Vallès estem creant espais de trobada entre aquestes entitats que avui ens trobem. Hi havia la pah, sindicat, i les coops, calendaritzem després del congres unes trobades!

Persona 20: El moviment sindical som molt informals, i una de les idees del congres es de treballar no nomes estratègies i objectius, sinó també que hi hagin elements organitzatius comuns i de coordinació, tal com diu la companya. Això ens ajudarà a poder-nos articular millor amb la resta de formes en la lluita pel dret a l'habitatge, com la cooperativa.

Persona 21: Només mencionar la iniciativa de Omplim els buits (https://confavc.cat/es-crea-la-cooperativa-omplim-els-buits/) , cooperatives de lloguer assequible a persones que si be haurien de tenir ingressos no poden accedir al preu de mercat. També el sindicat de vallcarca va crear una petita iniciativa similar, posant en contacte propietaris individuals per vehicular lloguer assequible.

Persona 22: El planejament urbanístic és el que és, i és una de les eines que els polítics fan servir per canviar l'acció de govern. Podríem fer que hi hages una figura o línia que tingués en compte les nostres vies. Una altre persona present comenta que s'ha estat estudiant els planejaments urbanístics i fer propostes i es presentara el 31 de octubre a la Lleialtat Santsenca (via la dinamo).

Persona 23: A vegades es tant senzill com que les persones que estem als moviments coop, o com a sectorial de habitatge ens co-responsabilizem, de la participació a desnonaments o altres accions de suport a l'emergència habitacional.

Notes sobre l'altre cercle de debat:

  • Un dels límits dels projectes cooperatius actualment és que són processos molt llargs i per tant no poden resoldre necessitats d'habitatge urgents.
  • Un dels principals avantatges de les cooperatives en cessió d'ús és que anclen en exemples reals l'habitatge en propietat col.lectiva i per tant són una forma ideal de reforçar aquest imaginari i trencar amb la idea de propietat individual.
  • un altre aspecte positiu és que els projectes de cooperatives sovint van més enllà de l'habitatge fomentant una lluita transversal i permetent formes de vida més vivibles (suport mutu, cures, consum sostenible, mercat social, retorn al barri...).
  • les experiències que aconsegueixin vincular les dues realitats (coopertiva i sindical) reforçaran la lluita comuna, per exemple cooperativitzant un bloc okupat.
  • podem unir esforços per modificar el marc legal que afavoreixi la desmercantilització de l'habitatge
  • des de fa uns anys està en marxa un projecte per cooperativitzar un bloc okupat a Trinitat Vella. L'ajuntament va comprar el bloc i té previst cedir-lo a la cooperativa, el fet que sigui un model nou està dificultant portar-ho a la practica, a l'ajuntament li falta el marc legal per desenvolupar-ho.
  • es podria incorporar la propietat col.lectiva o temporal del sòl per fer més assequibles les cooperatives. Es comenta que aquest format hauria de ser compartint la propietat amb l'administració. I de fet hi ha molts mecanismes que podria oferir l'administració per fer més assequible el model, més enllà de cedir el sòl (finançament, ajuts...)
  • des del cooperativisme, a partir de la seva experiència es podria donar suport/facilitació a grups formats per persones en situació d'emergència. Entenent que sovint la problemàtica d'aquestes persones va més enllà de l'habitatge i s'ha de prevenir conflictes.
  • davant de la opció de lloguer social que implica una gestió més fàcil per la llogatera el cooperativisme que ofereix? Una solució no assistencialista que apodera les usuàries, a partir de l'autogestió, fomenta la propietat col.lectiva i l'estabilitat a llarg termini. Pot resoldre el repte d'implicar la gent més enllà de resoldre la urgència.
  • en el cas de tenir pisos d'emergència dins de les cooperatives com es gestionarien, quin seria l'encaix dins del model de convivència i organitzatiu, com es resoldrien conflictes...
  • hauríem de tenir més comunicació sobre el que fem entre coopes i grups habitatge, tenir més contacte.

incloure la lluita més d'emergència dins de les cooperatives, evitant caure en l'assistencialisme. És un perill pel fet que sovint som de classes socials diferents.

  • actualment el cooperativisme no es veu legitimat per fer accions directes, ja que en general no tenen persones en situació d'emergència, però si s'ajuntessin les lluites si que es podria fer una practica conjunta. Per exemple si un grup estigués format tant per persones amb més recursos com per persones en emergència es veuria legitimat per ocupar un solar municipal i apropiar-se'l/ reivindicar-lo per fer una cooperativa.
  • sovint el sindicalisme no coneix el model de coopes en cessió d'ús i les reivindicacions del sector, s'hauria de divulgar més perquè es poguessin fer més seva la defensa del model.


Què s'ha dit

  • Com a suma de moviments el més important es fer pressió fora, al mercat i administració per augmentar l'habitatge desmercantilitzat, blindar l'habitatge com un bé públic, més enllà o a pesar del govern de torn.
  • Els moviments sindical tenen coneixement i experiència en promoure i gestionar el conflicte, és una oportunitat per no només aconseguir un sostre i suport en situacions d'emergència sinó per acompanyar en l’apoderament de persones en comunitat. El moviment coop pot ser un estadi més en aquesta auto-gestió comunitària amb un grau major de seguretat respecte l'habitatge.
  • Cal que les persones que estem als moviments cooperativistes, o com a sectorial de habitatge ens co-responsabilizem, de la participació a desnonaments o altres accions de suport a l'emergència habitacional 
-||-|-

-