Accions

De la participació a l'autogovern 7. Remunicipalitzacions: la gestió público-comunitària de serveis públics 2016/06/09

De teixidora

Calendar Noun project 1194.svg

De la participació a l'autogovern 7. Remunicipalitzacions: la gestió público-comunitària de serveis públics

Quan: 09-juny-2016 · Hora: 19:00 · On: La Hidra Cooperativa · C/Sant Vicenç 33 (mapa)

Organitza: La Hidra Cooperativa

_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @LahidraCoop



Per aquesta sessió es treballaran els textos següents: Capítol “Una escletxa que s’obre pas al monolític paisatge català” del llibre: Un futur per l’aigua pública A CURA DE Satoko Kishimoto, Emanuele Lobina i Olivier Petitjean L’experiència mundial de la remunicipalització


“… Després de gairebé dues dècades de privatització generalitzada de serveis públics, una tendència contrària ha sorgit en ciutats de tota Europa. Alguns municipis han intervingut sobre els serveis privatitzats, posant fi a la “col·laboració” públic-privada que es va imposar com a model més “eficient” i “eficaç” sota la influència de l’anomenat New Public Management.




Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.

Apunts

Apunts copiats al wiki:

                           7ª SESIÓN |Remunicipalizaciones: la gestión público-comunitaria de servicios públicos

Fecha: Jueves 9 de Junio (19h-21h)

Lugar: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)

Introduce: Miriam Planas | Portavoz de ‘Aigua és Vida’.  Joan Gaya | comisionado del agua en el Ayuntamiento de Terrassa.

Materiales

  • Capítulo 1 “Una escletxa que s’obre pas al monolític paisatge català” del libro: Un futur per l’aigua pública A CURA DE Satoko Kishimoto, Emanuele Lobina i Olivier Petitjean -L’experiència mundial de la remunicipalització: https://www.tni.org/files/publication-downloads/ourpublicwaterfuture-cat-web.pdf
  • Guía de Remunicipalización d’Aigua és Vida: http://www.aiguaesvida.org/wp-content/uploads/2016/03/Remunicipalitzaci%C3%B3-Aigua-2016-web.pdf

                                                      --------------------------------------------------------

A partir d'aquí, espai per a que prepareu de forma colaborativa les preguntes, ideas i questions que vulgueu posar sobre la taula el día de la presentació.A

APUNTS

A partir anys 90 l'externalització es generalitza.

Governs municipalistes del canvi, ciutats rebels, porten al programa remunicipalistaci

Relacionant amb la resta del curs ens plantegem que no es faci una "nacionalització" clàssica sinó que el retorn a allò públic sigui participatiu.

2 casos Barcelona i Terrassa.

Tribunal suprem ha anul·lat contracte Agbar i s'obra finestra oportunitat a Barcelona

Terrassa a final d'aquest any finalitza concessió empresa Mina (vinculada Agbar) i govern sociovergent planteja remunicipalització col·laborant amb sector privat. 

Hem demanat als convidats com podria ser un servei plenament democràtic, com es gestionaria, com s'aconseguiria garantir transparència, com es podria garantir participació ciutadana i dels propis treballadors.

Si podria ser empreses d'economia social, cooperatives, etc.

  • Quim Pérez, moviment aigua és vida
  • Joan Gaya, comissionat de consens a Terrassa per plantejar els diferents escenaris i presentar els pros i contra de la gestió mixta i la remunicipalització plena.

Quim Pérez @_Quim, Aigua és vida @aiguaesvida

"L'aigua és vida i  no una mercaderia"

El moviment social de l'aigua a Catalunya ha tingut diferents relacions amb particpació ciutadana.

Aquest moviment s'inspira més en sudamerica que en nacionalitzacions centreeuropa.

Trobades Zaragoza, va coincidir Ecologistes en Acció i Enginyeria sense fronteres > va dur a vincular la gestió de l'aigua amb el respecte al cabal dels rius.

Preservacio rius és punta llança i moviment ecologista pel que fa a gestió de l'aigua. Especialment moviment transvassament Ebre.

Sessions a Saragossa per concques, per temàtiques (indústria, agricultura, accés domisciliari,...). Tècnics agència catalana aigua van explicar diagnosi. L'administracio va fer una resposta a ĺes propostes que van sortir d'allà i va dir si incorporava al Pla Hidrològic de Catalunya i si no va motivar perquè no.

Caiguda tripartit i arribada govern Mas va dur a llei Omnibus que va canviar l'enfoc. Una de les coses que va fer és carregar-se els Consells de Conca que encara no havien pogut començar a treballar. també va privatizar AigÜes Ter-Llobregat.

Cas Agbar barcelona ve d'una denúncia d'un veí que no volia pagar factura excessiva i jutge s'adona que Agbar no tenia contracte amb Ajuntament. Llavors Ajuntament fa una empresa mixta (15% Area Metropolitana i resta Agbar) sense fer concurs. Això ha dut que Tribunal Superor justícia Catalunya va dictaminar que no era correcte.

Area Metropolitana (presidida per A.Colau) no recorrerà sentència. Agbar i l'empresa mixta (85% privada) sí que ho recorreran. Gestió pública no és millor gestió si no hi ha control ciutadà - Mapa d'@aiguaesvida 

 http://www.aiguaesvida.org/mapa-aigua-a-catalunya/#territori_gestio

Aigua és vida vam mirar quan acabaven consecions a diferents municipis i es creen diferents moviments socials per remunicipalitzar, com Taula de aigua de Terrassa.

Per Agua és vida la gestió pública no és = a gestió millor si no hi ha apoderament i control ciutadà. Problema eś que encara no podem entomar el tema perquè estem intentant remunicipalitzar, pero ho volem treallar en paral·lel i volem entrar en ontacte col·lectius i academia per veure com s'hauria de fer.

Llei diu que s'han de capacitar les parts.

Hi ha organismes on participen vèïns, consumidors, sindicats, etc.. però als quals se'ls donen informes que els aclaparen i que els és dificil entendre.

També hi ha la qúestió de qué algú que representa ciutadania i es va formant hagi de ser sempre el representant per aquest motiu.

Farem un Taller d'aigua és vida per treballar com ha de ser la participacio ciutadana en aquests processos de remunicipalització de l'aigua.

Joan Gaya, enginyer

Referent París, alcalde Bertrand  DelaNoe, guanya eleccions principis ays 2000 i anuncia remunicpalització, la prepara durant anys.

Per gestionar l'aigua cal "saber". Per remunicipalitzar s'ha de preparar bé. Si no esteu disposats a període aprenentatges no ho feu.

Terrassa acaba contracte en uns mesos. Ajuntament està intentant tenir informació per governar bé el servei.

Fonaments històric aigua com a gestió municipal: sanitari / urbanístic / normatiu 

s.XIX problema sanitari de salubritat, per concentracio'urbana

Estatut de Calvo sotelo 1924 . Incorporat al text refós de Regim Local de Catalunya, artice 67. Serveis mínims. Obra competència municipal abastament aigua com a servei obligat per tots els municipis. Tot i q els permet delegar (a altres administracions superiors) o en consorcis de municipis. Els veÏns estem obligats a tenir aigua potable a casa.Imposició unilateral de l'administració = Prestació patrimonial de caràcter públic (PPCP).

Titularitat, exercida sense més problemes per la majoria d'ajuntaments. Alguns, ahan fet expedients de la municipalització del servei.perquè hi havia realitats heredades de privats que prestaven el servei anteriors a la competència atorgada per la llei. 

això pot ser un motiu de litigi quan ajuntament no ha fet expedient empresa que hist ho ha fet reclama contra acabament de contractes. Quan encara no caduca contracte es pot fer expedient si no s'havia fet.

Les grans xarxes com l'electricitat necessiten una gestio d'aquesta. És el que es diu:

Abastament en alta (supramunicipal- 150 municipis reben aigua - com un majorista d'aigua (8 o 10 consorcis)). Hi ha "operadors en alta" que es cuiden d'aquesta gestió. Cas Aigües TEr-Llobregat i diferents empreses privaes o consorcis públics.

Municipalització (no *re-municipalització*)

Ajuntaments q no han rebut aquesta competència. El concepte d eremunipalitzció és clarament polític,  perquè suposa la recuperació del control públic de la gestió de l'aigua.. A Terrassa el contracte q venç ara té 75 anys).

Empresa privada vol fer benefici però si fa servei públic ha de ferel just i a més ha de gestionar bé. Ha de fer manteniment i inversions que calguin. 

gestió privada sota el control de l'ajuntament, a vegades ha anat bé però no sempre ha estat així ,  majoritariament no ha funcionat bé

Ara hi ha gent a Catalunya que no pot arribar als serveis bàsics. Quan fa uns anys ens preocupavem de l'accés bàsic a l'aigua pensàvem en Nicaragua, Bolívia, ara això és aquí i això ha fet prendre consciència.

La cituació és que volem governar els serveis que s'han de prestar.

Poder creixent de lobies privats també ha fet que creixi interés municipalitació.

Igual que dificultat de consciliar interés privat i públic.

Litigis entre privats també han fet decidir a ajuntaments a municipalitzar per estalviar-se trobar-s'hi al mig.

Èxit algunes municipalitzacions Eurpoa ha fet que torni interés. Artícle al Diari Ara 9/11/2015 

http://www.ara.cat/societat/Municipalitzacio-laigua-proces-lalca_0_1464453548.html

Aigua és un be públic'des de llei 1985 (les aigúes subterrànies, l'aigua superficial era des del segle XiX). Conques hidrograiques i ACA són administracions que gestionen l'aigua. L'aigua no es pot privatitzar.

Segon nivell de grantia pública és la tirularitat del servei (aigua és pública, ACA  a Catalunya, servei és municipal). El que es pot privatitzar és la gestió.

Cas ATLL és privatització de la gestió, però ACA té titularitat e la xarxa. Qúestió, si ACA controla adequadament ATLL. Quan parlem de recuperar, diem de la gestió pública, titiularitat no s'ha perdut.

La qüestio' és si s'ha *governat el servei. Quan no t'has preocupat de saber sobre infraestructures i servei no pots governar, ni ccontrolar el privat ni gesitonar públicament.

Sense coneixmeent no es pot governar.

El governant no pot seguir les lleis i prou, per prendre decisions entrem dins el marge de la llei i és l'àmbit de la politica, de la discrecionalitat.

Per ponderar les alternatives que tens dins la discrecionalitat has de tenir coneixement i després has de valorar si ho has fet bé o malment al cap d'un temps i tornar a prendre decisions.

Molt sovint el control sobre el concssionari s0ha substituït per una relació de confinça que priva administracio del coneixemént necesssari pr governar el servei. Si no es va transferint coneixement es va perdent capacitat de govern.

En el temps dels big data, no es pot governar amb small data, cal informació el.laborada.

Dificultats de la transicio del model:

_Falta d'habit gestor de l'ajuntament dificulta la presa de decisons

_Conflictes d'interessos sobrevinguts 

Estructura del negoci:

_ l'aigua s'ha converti en un negoci; això atrau als privats

_ mercats tancats (monopolítics) i opacs (asimetria informativa9

_ govern local fragementat en territori (coord altres municipis) i en el temps (entre legisltaures, equips de govern, candidatures)

_ contractes de llarga durada

_ internalització dels marges d'eficìència obtinguts. Si gestió privada fos més eficient aquesta no repercuteix en el servei, sinó que va cap al benefici.No he vist mai que la millor eficiencia faci q les tarifes baixin 

4 centres de benefici:

- explotació del servei

- obres

- marge financer  quan financen una obra 

- contractes vinculats amb empreses associades, filials, etc. que preseten serveis subcontractat.

Pablo Cotarello, Ecologistes en Acció - Contrst aigua i energia

Diferència entra aigua i energia elèctrica és que 1a és un bé conecional i energia no, desenvolupament legislataiu eś llavors diferent.

Aigua històricament ha estat un bé comú, procomú.

Energia elèctrica no.

És un bé privat que passa ser públic i amb integracio eúropea torna a deixar de ser-ho, cas espanyol des de 1988 ¿? 1998¿???

Pobresa energètica acaba sent una cosa que ha de gestionar el municipi per ser el més proper.

Oligopoli elèctric unit en Unesa (EŃDESA, HIberdrola, GasNatural fenosa, mes petites Eona i LP). Com aquest oligopoli gestiona el servei dóna lloc a forma en que es preseta el servei i les tarifes que hi ha. Conseqúència també que des de liberalització 1998 hem pagat ?¿ milions d'euros de mes.

Introduir element del control de la propietat i del control d'aquesta per democratitzar no pot fer-se en el cas de l'energia degut al marc legal i a la situació real que tenim.

Per tant hem d'interpelar al poder públic però també a la ciutadania i la societat organitzada.

Com la societat pot participar activament en la "recuperació" del control de l'energia? Cal trencar vàries barreres normatives i cal creativitat. Que no s'hagi fet abans no ens ha de tirar endarrera pero podem tenir resistències en empleats publics inclus.

Organismes i mecasnismes de participaci a nivell local de barri o ciutat per control temes energia és important d'una banda .

D'altra la coproducció mixta públic-comunitària.

Aministració té capacitat per promoure l'autoproducció o producció comunitària.

UUn efecte secundària de l'autoporduccó és un augment del coneixement ciutadà sobre l'energia i també sobre els límits físics exitents

Organtizacions on treballadors i consumidors formin part dels organismes de govern ens porta a democratització del servei i de la seva gestió.

Cooperatives de serveis públics, inspiració con sur sudamèrica.

El pas d'un sistema centralitzat on és díficil dividir els seus elements provoca oligopolis i concentració. En sitemes molt descentralitzats i molt modulars el risc pot ser que canvis normatius o inveversió faci que es torni a concentrar la propietat i que ens port a l'escenari anterior.

Debat

Públic (Brenda): hi ha lleis des de lo públic per obligar a donar informació de gestionar el servei? Cas e que empresa nega informació perque seria donar a competència, servei enllumenat.

Resposta Joan Gaya: si el servei és públic la informació és obligada.

Ens podem trobar en contractes i plecs de condicions que no ho expliciten i això ajuda a que hi hagi resistència a donar la info.

En alguns casos ajuntament ha arribat als jutjats.

Agència catalana de protecció de dades pot ser un recurs.

Resposta Pablo Cotarello: la informació es pot donar preservant la confidencialitat i qüestions relacionades amb la competència.

Mauro: cas Itàlia, on acadèmics i mov socials van fer servir el concepte bé comú per reclamar alguns recursos i seva gestió. "Aqua bene comune" arrel d'aquest moviments un dels líders del moviment està en empresa actual gestiona be public.

Joan: aquí la legislació ś'assembla a la francesa on també l'aigua és be públic. A França ho desconec, pregunta que caldria investigar.

Casos paísos llatinoamericans (peli "y también la lluvia") quan es diu "privatització" és realment que la propietat de l'aigua passava a ser privada, no la gestió com aquí.

Quim: aspecte ambiental de lluites per l'aigua s'ha tingut en compte aquí com es fa a llatinoamerica, deia que no ens hem inspirat en centreeurpoa on el factor ecològic no ha jugat un paper tant central. Són els moviments de defesna Ebre i altres conques que porten després a través de entitats ecologistes a moviment urbà municipalitacions.

Públic: curiositat per la salut del moviment social, si eś només puntual (i amb conflictes regants/ecologiestes); potser a sector urbà el conflicte d'interessos entre ciutadans no eś tant fort i per això és possible?

Joan: en la primera transició la gesitó pública i participació ciutadana no tenia tant d'interés, es delegava fàcilment, es refiava la gent dels polítics i dels tècnics. Veïns se'ls escoltava i demandaven però era "escolteu-nos i feu", no es preocupaven tant de lelis etc.

Pablo: 

15m 2011 on participació es posa al centre del debat, fa que en sectors on es lantejava prengui força, també aigua i energia.

Ara amb noves candiadatures la distància entre moviments i governants s'ha escurçat (de moment, fins que no ens decepcionin o tornin a separar-se).

Joan: Analogia entre generacions: Abril 79, primeres eleccions municipals van produir efecte similar al de les darreres municipals, gent de moviments de base va entrar institucions. Dos efectes: comunicaicó fluïda moviment-govenants + desmobilització moviments

Mauro: inclús en processos de participació organitzats des de la institució es pot generar el moviment ciutadà, un referèndum polititza un tema i llavors fa que ciutadans busquin ofrmar-se, s'entra en conflicte amb interessos privats, mitjans de comunicacó diferents, etc.

Dada interessant: cap referèdum sobre gestió o propietat pública de l'aigua s'ha perdut a favor de a privatització enlloc en el món.

Quim: moviment potent ha de tenir 3 potes:

acadèmia amb coneixement i feina continguts, ong moviment que mobilitzi, afectats que s'organitzin

Sense mobilització dels afectats el moviment no té prou força. Tot i tenir els arguments.

Aigua és vida va fer aquesta reflexió veient cas de la PAH que empodera els afectats.

Llavors veuen que hi ha gent apunt de quedar-se sense aigua i creen Aliança contra pobresa energètica. Gent vulnerable que s'organitza i es vincula a moviment exitent.

En el cas de laigua això ha estat clau perque es va veure que ajuntaments no tenieninforaci dels talls d'aigua i en canvi és titular servei.

Talla aigua no s'acaba donant i en canvi llum i gas., aixo`te'a veure amb marc.

Joan: què es demoràcia? no votar cada 3 anys. Tampoc haver d'estar sempre pendent de totes les coses. Processos mobilitzadors actuals han de dur a una situació on la gent sigui conscient dels drets que té i que no torni a passar que els hi treguin.

Fòrmula 3 potes mobilitzadores que ha explicat Quim ens ha de dur a escenaris maduracio conducteś cíviques més enllaà del que mana la llei. Sense afectats extrems hauríem de poder poder defensar els drets.

Dicatdures tenen efectes més enllà de quan s'acaben (com la radioactivitat) i aquí encara tenim efectes de la de Franco.





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges
  • Vídeo
  • Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: remunicipalitzar, participació, New Public Management, aigua


Intervinents: Miriam Planes, Joan Gaya

Persones mencionades:

Projectes mencionats:

Organitzacions mencionades:

Llibres i publicacions citades:

"Un futur per l’aigua pública" Satoko Kishimoto, Emanuele Lobina i Olivier Petitjean Guía de Remunicipalizació d'Aigua és Vida


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)
  • Conclusions
  • Acords
  • Tasques a fer
  • Temes pendents
  • Preguntes obertes
  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".


Steel Fire.svg

Mapa

Localització: La Hidra Cooperativa · C/Sant Vicenç 33

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina