Accions

Com afavorim la transició feminista a les nostres entitats?/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19violencies

Organització FESC: Hem ajuntat dues sesions

SÍLVIA ALBERICH

Se m’ha demanat si podia explicar per què ara hi ha tantes demandes de protocols?

  • Tenim un moviment feminista amb una trajectòria de 40 anys i que en l’actualitat es mobilitza entorn de fets com 8M, assemblees de barri, fenòmens com el metoo, etc
  • Tenim un context normatiu i legal que comença a parlar d'assetjament sexual. Llei catalana per erradicar violències masclistes (2008) fora de l'àmbit privat. 
  • Llei drets persones LGTBI que les protegeix contra l’assetjament. 
  • 2015 Llei igualtat catalana. 
  • També hi ha un recorregut, experiències d'agressions sexuals en els col.lectius i organitzacions que han generat dolor però també coneixement, formes pensades d’intervenir protocols. I que fa que els protocols actualment estiguin presents, demandats o que s'han de posar les piles si no hi estan treballant encara. 


Per què els necessitem? 

Els necessitem perquè les violències impregnen el nostre dia a dia. No veure-ho és no veure la realitat que tenim.

l¡assetjament (que és el tema en que jo tinc més expertesa) és una manifestació molt greu de violència masclista. No pot ser abordada informalment.

Cal anar amb compte, perquè si bé en l'àmbit laboral cap assetjament s'aborda informalment, molts protocols de violència masclista a les organitzacions inclouen processos com la mediació. La mediació no té sentit. En un cas d’assetjament no hi ha dos iguals havent de mediar. Això implica una revictimització per les persones que s'han atrevit a fer pas de denunciar.

Compte, des de les organitzacions tendim a pensar que hem de resoldre-ho diferent, de bones maneres, "de bon rotllo". Els protocols en aquest marc son imprescindibles.

Garantia per les persones que viuen assetjament. La institució quan elabora un protocol envia un missatge clar i directe: no tolerem aquestes conductes.

Apuntar també que els protocols també contemplen la persona assetjadora. Es preserven totes les parts.

Hi ha una implicació col·lectiva. Col·lectivament hem de fer un procés d'anàlisi, diagnòstic, reflexió... intern per a la prevenció i abordatge de l'assetjament.


Què contemplen els protocols?

Els protocols Contemplen:

    • prevenció, 
    • denuncia, 
    • investigació,
    • part disciplinària. 
    • reparació i punició

Principis i garanties dels protocols: 

  • Inversió de la càrrega probatòria: em crec a la persona que presenta denuncia. S'aplica quan es vulneren greument drets i llibertats. Amb els indicis que presenta li dona la responsabilitat a la persona acusada de provar que això no ha estat així. A vegades els nostres processos més dialogants ignoren aquesta protecció dels protocols.   
  • Assetjament, en general, és una violència que necessita repetició en el temps. 
  • Falses denuncies. En totes les violències masclistes (que en general estan infradenunciades!!! Tothom opina i ningú garanteix protecció). No hi ha falses denúncies habitualment. Els protocols diferencien: falsa denuncia i denuncia no provada (passen en la privacitat, generalment)


Repte dels protocols: 

Hi ha molts protocols (DIPU, Gene, empreses...) però tots tenen una mancança greu: part preventiva molt poc desenvolupada.

Gairebé mai es parla de Reparació (a vegades sí de recuperació = diners per teràpia): hi ha d'haver reconeixement del supervivent de la vivència assetjament per part de la institució (no de l'agressor!!! que ja farà el seu procés personal pel seu compte), garantint el dret a la intimitat.

Compensació de danys: els col·lectiu ha de decidir. Per què sancionem? Per evitar, per punició/càstig...

En l’actualitat estem treballant en l’elaboració del protocol de la XES i vull compartir totes les preguntes -moltes d’elles no resoltes- que estem posant sobre la taula:

  • Àmbit d'aplicació, qui cobreix?
  • Mecanismes d'adhesió?
  • Qui valida el protocol?
  • Qui du a terme la recepció de denúncies i seguiment?
  • Qui té legitimitat per sancionar?
  • Convenis específics?
  • Comissions mixtes?
  • Qui aplica les mesures: la comissió valora i suggereix, però aplica l'entitat?
  • Mecanisme de seguiment de com s'aplica? és ingerència?

JUDITH (XES)

Fa mesos que amb la Sílvia estem treballant en l'elaboració d'aquest protocol.

La necessitat de protocol a la XES ve de dues bandes:

1. Entitats sòcies que busquen com resoldre aquesta realitat que es dona en les seves organitzacions

2. Entitats no sòcies però que volen ser-ho, quins criteris han de complir acord amb això per poder decidir si les admetem o no com a socies.

Comissió permanent deriva a la comissió d'economies feministes.  Aquesta Comissió reivindica que és cosa de totes, que la permanent s'hi impliqui. Que el grup de treball representi a totes les comissions. En l’actualitat som 10-12 persones prou representatives. 3-4 homes, la resta dones. Vam contactar amb Candela i estem treballant a 3 bandes: Comissió XES, Silvia i Candela.

Actualment, estem en fase de reflexió, formació i debat sobre moltes qüestions, que us vull compartir ara.

Volem un perfil mixt o no mixt? Vam prioritzar que fos procés formatiu, i per tant incloure persones sense formació i experiència prèvia. Vam fer 2 sessions inicials formatives fetes, per consensuar marc teòric bàsic. I 2 sessions de debat intern. Estem en aquest procés, amb algun temes:

       a. Xarxa de 2n grau que inclou l'equip tècnic, comissions, estructura permanent de la XES i per altra banda les entitats socies autònomes

       b. Si demanem a les entitats que s'adhereixin al nostre protocol o fomentem que les entitats assumeixin un procés de reflexió profunda? Com s'adhereixen?

       c. Si la XES crea aquesta eina i les altres entitats en tenen propis, com es gestiona aquesta dualitat?

       d. Mecanismes i criteris per mantenir confidencialitat. Com gestionem la persona denunciant?

       La comissió d'acompanyament té potestat per decidir que  una entitat no pot ser socia de la XES perquè no ha complert el protocol

       e. La comissió que acompanya les denúncies i processos com és acompanyada?

       f. La comissió d'acompanyament que sorgeixi del grup de treball de la XES, com ha d'estar format? Mixt? Les de sempre no volem carregar també aquesta càrrega? Volem una comissió no formativa, sino ja preparada per acompanyar.

       g. Posicionament polític, definició de conceptes... marc per entendre'ns

       h. Límits i grau de concreció del protocol, per donar marge a les entitats per que se'l facin seu.

       i. Àmbit d'aplicació: espais formals de la XES, espais informals: quan l'agressió passa aquí, com ho contemplarà el protocol?


ISABEL 

Lafede.cat és una plataforma de 2n nivell que agrupa més de 100 entitats agrupades sota el paraigües de la  "Justícia global"

Compromís feminista i ètica de la cura que va donar lloc a l'elaboració de guia "Sembrant cures per promoure canvis"

L’escàndol de fa un any d’Intermon Oxfam va remoure molt i va promoure una reflexió profunda entorn els mecanismes de resposta contra l'assetjament masclistes dintre de les nostres entitats. Es va obrir un procés d'autocrítica molt gran.

Inici d'un procés amb acompanyament extern Creación Positiva, d'un any de durada.

Posicionament molt polític! però també ens hem trobat moltes resistències. En l'àmbit de cooperació es tendeix a posar el focus cap enfora, aquestes coses passen allà (als països o col·lectius que atenem) i no aquí.

Enguany estem en el procés "On som les dones?" Espai no mixt. El passat juny vam aprovar un protocol.

El programa “Sembrant cures” (en col·laboració? Amb l’Associació Institut Quotidiana) és un suport per l'autoavaluació de les entitats. Un eix que s’hi contempla és el d'assetjament et. al. D'aquí en deriva el protocol.

Es va fer diagnosi, reflexió interna, elaboració que incloïa formació (una per personal tècnic, l'altra dirigit a càrrecs directius i juntes). És molt important el treball a les juntes directives.

Document que anés més enllà de la llei. Drets laborals ben definida. Equip tècnic de 10 persones. Tenim diferents nivell que el protocol ha de contemplar: estructura, espai físic, proveïdors...

Volíem anar més enllà de l'elaboració del protocol i que fos un procés transformador per la federació i per les entitats.

Procés dur que implicava reconèixer les experiències pròpies que totes portem a dins. Necessita temps perquè cadascuna ha de digerir emocionalment el seu propi procés . Es generen barreres i resistències.

El document està elaborat però l'estem treballant a nivell comunicatiu perquè sigui compartible. Protocol innovador perquè incorpora:

    1. ???

    2. Violències masclistes laborals i també estructurals.

    3. Trenca amb la lògica d'externalitzar conflictes (denuncia, jutjats, sindicals). La gestió comença des de dintre l'organització i pot segui diferents camins acompanynats.

    4. Accent en la recuperació de la persona agredida o assetjada. Ella es subjecte de dret i no només objecte d'agressió.

    5. Reparació: ens manca nivell de concreció pràctic

    6. Com això repercuteix també a l'equip. Persones envoltades d'aquesta situació

    7. Feminista, interseccional homofòbic


 6 eixos:

prevenció,  p??? , atenció, recuperació, reparació, part ètica

La  1a fase, la prevenció requerirà molta atenció. Definir línia de comunicació i sensibilitzador, intern i cap enfora. Important treball en xarxa. Hi haurà treball de formació encara per definir. Incorporar les entitats ens aquesta lògica que no només implica que les entitats en 3 anys han de tenir el seu protocol propi, sinó també facin mirada interna, identifiquin, visibilitzin...

Preveiem dues comissions: Seguiment (permanent) i Actuació (s'activarà quan es doni un cas). En procés de formació de les persones que en formen part.

Ens queda molt per fer.


CHRISTO CASAS

 (JCB)

La majoria de dubtes que tenim ja han estat exposats.

Tenim el “Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils”, que està en revisió actualment, s’ha quedat obsolet, no és un protocol preventiu sinó reactiu. No contempla tampoc línia de Recuperació.

80 entitats. No totes elles estan subjectes a la Llei però si a la normativa interna del CJB i han de complir amb els nostres valors, definits pel grup de treball.

En el seu moment, el grup de treball de feminismes detecta que no tenim respostes en casos d'assetjament o violència en context de festes. Acompanyats externament fem l’esmentat protocol.

CJB com consultius, les entitats son autònomes i són les que decideixen.

En 4 anys totes les entitats membres han de tenir protocol propi. Però no hem revisat els protocols de les 80 entitats: no tenim recursos econòmics i materials. No totes les entitats tenen protocol elaborat, a les que no els oferim 5 sessions amb Candela, assumeixen el nostre protocol i tenen al seu abast una comissió d'assessorament i seguiment.

El protocol està desfasat. El protocol té un apartat més pràctic, la resta està per revisar i actualitzar.


Qüestions actuals:

Creiem que hem de generar acompanyament i anar més enllà d'externalitzar

Procés de revisió i elaboració d'un nou protocol que ens dirà "Construïm espais lliures de violències"

Les CRÍTIQUES més rebudes arran del protocol, es concentren en dos aspectes concrets:

  • Suggerim fer pedagogia amb l'agressor en cas de micromasclisme tipificat com a tipus a.
  • No sempre que es “tipus d” les entitats volen fer fora la persona, i el nostre protocol sí que ho recomana. 

El protocol antic no contempla la violència estructural, només era voluntari


ELBA Mansilla (La Ciutat Invisible)

Vinc a plantejar que en la Jornada "Sembrem cures" (http://www.lafede.cat/experiencies-en-clau-de-transformacio-feminista/) de l'últim juliol vam poder escoltar moltes organitzacions de 1r i 2n grau que buscàvem generar espais de compartir processos i estratègies.

Ens vam plantejar mútiples qüestions que comparteixen les enitats que estan impulsant processos:

- Com arribem més enllà de la gent interessada en la temàtica específica? - Com encarem reptes i dificultats? - Quins factors faciliten que els processos acabin positivament?

És per aquesta raó que pensàvem que la FESC, en tant que la XES està vivint un procés de transició, era un marc favorable per donar continuïtat als debats i treball iniciat al Sembrem cures, per validar un mínim pla de treball.

- Quins són els principals eixos de treball que trobem a les organitzacions? Sembla interessant mantenir un canal d'intercanvi entre

    • De la diagnosi al pla de treball
    • Models organitzatius
    • Protocols i mesures d'igualtat
    • Campanyes de sensibilització i imaginaris transformadors

- Incidència cap a l'administració: exigència d'ajudes i subvencions orientades a finançar:

    • Revisions organitzatives en clau feminista
    • Servei de canguratge i càtering
    • Acompanyament tècnic i mentoratge

- Fer un repositori de recursos viu i actualitzat

- Organització d'una jornada conjunta d'aprofundiment al juliol 2020? (amb tallers pràctics).

- Idea de fer una publicació conjunta en la col·lecció Eines de la XES que parli de transició feminista dintre les organitzacions


De moment, aquest espai de treball està materialitzat en una llista de correu electrònic: podeu formar-ne part escrivint a elba[arroba]bcn.coop


Estava prevista la intervenció de:

Sílvia Alberich, [Júlia Granell],

Eix de feminismes de Lafede.cat

Comissió d'Economies Feministes de la XES

Christo Casas (Consell de la Joventut de Barcelona, CJB)

Elba Mansilla (La Ciutat Invisible)


Intervencions del públic

Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents

Intervenció:  No estem tots reinventant la roda una i altra vegada?  Hi ha capacita d'unificació forces i en quin paraigües?

Elba Mansilla> El protocol és el resultat d'un procés, el més transformador és el procés i aquest és imprescindible

-||-|-

-