Accions

Coinnova 16, taula d'ecologia, medi ambient, habitatge, mobilitat 2016/11/30

De teixidora

Esdeveniment ¬ Jornada • Forma part de: Jornada sobre innovació social, digital i responsable 2016

Calendar Noun project 1194.svg

Coinnova 16, taula d'ecologia, medi ambient, habitatge, mobilitat

Quan: 30-novembre-2016 · Hora: 11:00 - 12:30· On: Citilab-Cornellà · Pl. Can Suris s/n Cornellà de Llobregat (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Citilab

Hashtag:#coinnova16_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @citilab _Retransmissió: https://pad.lamardebits.org/p/citilab30112016ecologia



L'espai "PUNTS DE TROBADA D’INNOVACIÓ SOCIAL I DIGITAL" dins la Jornada va consistir en quatre taules per treballar en la construcció d'una xarxa de laboratoris oberts. Aquesta taula es va dedicar a parlar d'educació i treball. Va començar amb una roda de presentacions i després es van plantejar dues qüestions:

  • el potencial dels projectes
  • motivacions envers als projectes
  • inconvenients vers a la col·laboració entre projectes

“… Jornada dirigida als agents dels 36 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona: ciutadania, administracions, empreses i acadèmics que duen a terme activitats d’innovació social i digital en aquest territori.

De què parlem quan parlem d’innovació social digital responsable? Des de Citilab expliquen que és un procés, una iniciativa, un projecte, un instrument que està en continua construcció, que es reconeix com a original i sorprenent, no tant per la seva complexitat tècnica com per la seva eficàcia, per la seva capacitat de resoldre problemes d’interès comú amb intervenció d'eines digitals, i amb una càrrega de responsabilitat social.

Es tracta d’una innovació sistèmica, més enllà d’una innovació de producte o servei concret. En tant que imitable, transferible i reproduïble té un impacte "glocal" important. I el que és potser més determinant, té un impacte social directe en la generació de capital social, ajudant als ciutadans a superar els dilemes estàtics de l’acció col·lectiva.

Donada la complexitat d’aquest tipus d’innovació es necessita de la participació de diferents tipus d’actors: ciutadania, governs locals, empreses i centres de recerca. És l’anomenada Quàdruple Hèlix.


Programa:

11:00-12:30 h PUNTS DE TROBADA D’INNOVACIÓ SOCIAL I DIGITAL

Quatre taules per treballar en la construcció d'una xarxa de laboratoris oberts:

Participació, cohesió social, benestar i salut.

Educació, treball.

Ecologia, medi ambient, habitatge, mobilitat.

Iniciatives de mapeig per identificar la innovació en el nostre territori.


Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.


Apunts

Apunts copiats al wiki:

Taula rodona: ECOLOGIA, MEDI AMBIENT, HABITATGE I MOBILITAT

A la Jornada sobre Innovació Social, Digital i Responsable.

Citilab, Cornellà de Llobregat. 30 de novembre de 2016, de 11 a 12:45h

Participants: 11. Taula moderada per Javier González.


PART 1: Ronda de presentacions 1. Javier González - Gerent del Citilab:

Pretén crear una xarxa d'agents d'innovació socials al Citilab. Vol crear una estructura i encabir-la en els conceptes de la cohesió social, la cultura, la governança i les relacions entre entitats. Segons ell, això repercuteix en tota la societat de manera inclusiva.


2. Maite Quartero – Camperol:

Empresa de productes ecològics, de proximitat. Està formada per pagesos des de fa 10 anys i venen per internet; atén cooperatives. Cerca en la salut, el medi ambient i producte local i de qualitat. Vinculada amb les noves tecnologies a St. Feliu, també treballa per a l'administració pública, entre altres. Vol apropar tecnologies.


3. Charlotte Bouchin – Creafutur:

Fundació privada de Gencat i ESADE. Cerca la innovació social i mediambiental, sobretot enfocada a consumidors; anàlisi de necessitats i tendències de consumidors i cerca de l'impacte a l'usuari. El que fan és identificar reptes perquè les administracions i empreses hagin de buscar solucions. Fan tallers d'innovació per trobar solucions potencials i poder-les posar en pràctica. S'identifiquen com a pont entre l'administració i l'empresa perquè aquesta última canviï des de dins i trobi una manera de resoldre l'impacte ambiental. Potencia l'economia secular, que a diferència de l'actual (lineal i que genera residus a partir d'una extracció massiva) pretén reciclar, reutilitzar i no deixar residus. Desvincula, doncs, les matèries primeres i els residus de la producció econòmica objectivitzada. No és un concepte nou, però abasteix moltes branques de la sostenibilitat. En el discurs que proposa, hi ha la novetat en dir que les empreses acceptin aquesta economia que tingui impacte econòmic i sobre el planeta, perquè repercuteix en un estalvi de matèries primeres i això fa que se'n desvinculi el preu. Es fa a dos nivells: la sensibilització i l'acció sobre les polítiques de l'empresa. Posa com a exemple França, que amb l'embalatge d'un sol ús es potencia l'adaptació abans que l'acatament d'una normativa a curt-mig termini d'implementació. Comenta que és un joc físic, però que les solucions que es presenten per la creativitat (en els tallers i activitats de dinamització s'utilitzen targetes amb els implicats) pretenen una innovació.


4. Isabel Fernández - Productora audiovisual a El Pati Produccions:

Productora fundada perquè estan convençuts en la transició cap a fora de les pantalles, volen dirigir-se a entorns digitals. Tenen 2 projectes en marxa, cerquen els àmbits de cultura i de la tecnologia des de la vessant del documental, i fer contingut amb impacte social i poder convertir un discurs amb impacte transformador. Van arrencar fa 2 anys amb un ecosistema per promoure la multidisciplinarietat construint des de la cultura i la tecnologia amb altres elements; no només guionistes i productors sinó també amb la implicació del codi, el disseny i els agents socials del tema que tracten i que també poden fer xarxa. Són agents d'una xarxa internacional, Learn to Share. El seu lema és "la ciutadania de la creació". Busquen gent que vulgui dur a terme la transició entre escenaris diversos i que els projectes s'enriqueixin mútuament. Volen crear perfils nous que actualment no existeixen, és a dir, desenvolupar competències que la gent ara no té en un moment en què molts individus estan construint un perfil professional dins un perfil social obsolet. El primer projecte que estrenen aviat és Orgull de Baix, que ha arrencat amb un documental, "El pati del darrere", que retrata la comarca del Baix Llobregat baixant sota les infraestructures i reivindicant el factor ambiental, sobretot el del Delta i el de la zona agrària com a escapament de la contaminació de la Ciutat Comtal. Orgull de Baix és una plataforma interactiva que recicla el documental via web i geocalitza les seves escenes, tot desenvolupant-les dins un mapa com si fos un joc; ubica la gent en l'espai del discurs i amplia el contingut en aquell punt. També introdueix el rol de la comarca dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Remarca que entre totes les ciutats europees, les úniques que es troben en una situació com la del Baix Llobregat són Milà i Barcelona.


5. Julián Altuna – Productor audiovisual a El Pati Produccions:

Ha treballat de freelance en diverses productores i desenvolupava llargmetratges, però reconeix que sempre ha estat obsessionat en produir continguts amb impacte social. Va crear la fundació Quepo, que promou els drets humans, el medi ambient i la justícia social de manera col·laborativa (no tant des de la vessant pròpia de la indústria). Va conèixer l'Isabel perquè comparteixen una visió comuna del sector audiovisual, en tant que aquesta es queda enrere; calen noves eines comunicatives. Recalca que són una empresa petita amb un potencial molt gran en els processos de storytelling. Creuen que per poder arribar a la ciutadania és necessari una comunicació adequada. En aquest sentit, es posen en disposició de col·laborar amb projectes en què la forma de narrar tingui un especial interès.


6. Xavier Dengra – Biotecnòleg, membre d'Amical Wikimedia:

Interessat acadèmicament i en la difusió de l'estudi per a remeiar espais ambientals contaminats per agents químics diversos (abocaments de petroli, fuites químiques, radioactivitat...) a través de bacteris, plantes i fongs. Apuntaire d'aquesta sessió per mitjà de Teixidora i membre d'Amical Wikimedia, aquesta és una associació sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, el coneixement lliure en català i la cultura catalana a la xarxa. Col·labora amb universitats en la difusió de continguts científics a l'enciclopèdia i en un projecte per a què la ciutadania creï articles a la Viquipèdia sobre la ciutat de Cornellà de manera participativa, amb la complicitat d'escoles, institucions, biblioteques i entitats.


7. Roser Urban – Ajuntament de Cornellà de Llobregat:

Emfatitza en què l'ajuntament ha creat un departament d'innovació social. Reconeix que és una àrea molt incipient i que la idea prové d'Alcaldia. Pretenen ser una administració més propera gràcies a la col·laboració ciutadana i admeten que s'ha volgut fer un laboratori-departament per repensar els districtes i conèixer les necessitats dels veïns; el teixit associatiu està una mica obsolet i volen treballar en projectes amb la contribució ciutadana. No busquen que tot ho faci i decideixi l'ajuntament sinó que sigui una tasca comuna: no és tracta només del suport econòmic, sinó també d'una inversió de personal. Són 5 persones i estan començant amb una campanya sobre arbres de Nadal dels desitjos, en què la canalla escrigui allò que vol que sigui la seva ciutat. Té en compte la mobilitat, els espais de lectura, el comfort urbà, tc.


8. Francisco Martínez – FMIC:

Va descobrir el concepte als EEUU i ha portat aquí que s'ha de treballar un discurs social que es basa a gestionar edificis i instal·lacions en allò que no sigui core business (negoci econòmic i punt). Actualment creu que no es pensa en l'estructura física i que al cap i a la fi aquesta s'ha de mantenir, reformar, etc. Ells gestionen edificis i els seus serveis generals. A partir d'aquí, en un primer moment van veure que la societat no estava preparada per realitzar aquesta tasca des d'un punt de vista d'intervenció social. Va decidir que l'empresa defensés que les coses es poden fer de manera sostenible i enfocant en aspectes com la seguretat. Han creat la seva pròpia maneera de gestionar edificis, participen a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) amb ajuntaments per gestionar millor els recursos. Posen com a e exemple Santa Coloma de Gramanet, on explicant informàtica i els actius immobiliaris, socialment la gent participava amb un retorn en la via pública. Remarca la tasca àrdua d'explicar als ajuntaments com amb menys diners i amb més participació es poden fer projectes reals. Van introduir la figura del dron i això els va generar una implosió dins l'empresa, el conceben perquè sigui una eina més com l'ordinador. Pensa que tothom fa I+D de drons, però no tant en formar la gent de com fer-los servir o de quines aplicacions donar-los.


9. Miguel López – FMIC:

Coincideix amb en Francisco, no només cal centrar-se en els edificis pròpiament dits. Fan formació en security management entre altres. Han estat amb la UB per ensenyar com fer periodisme amb drons, a Somàlia pel tema de la pirateria; i s'enfoquen per utilitzar els drons per diversos serveis.


10. Dolores Romero - Ajuntament de Cornellà de Llobregat:

Encarregada de participació ciutadana, reconeix que el concepte d'economia col·laborativa li és nou però que hi està interessada. Mostra molta predisposició a conèixer els agents implicats.


11. Jordi Pujol Serret – PeixeSoftware:

Va abandonar una multinacional americana per innovar amb el projecte TamTam Kids, que vol fomentar l'autonomia de la canalla i fomentar la conciliació laboral i familiar. Pretén que els nens puguin anar sols pel carrer a tot arreu. Que els pares no els hagin d'acompanyar; fomenten que sigui un projecte vàlid per famíliies de totes les classes socials. Ho fan a través de la tranquil·litat dels pares sabent si els fills han arribat o entrat als llocs on tenien previst. Fan servir una targeta que al validar-la, dóna informació als mòbils del pares de la situació del fill. És un projecte barat, real i amb potencial pels ajuntaments. L'han introduït en escoles i volen aplicar-lo en busos per fomentar el transport públic (en comptes del cotxe dels pares) i promoure la cultura del transport públic.


PART 2: Xerrada sobre el potencial dels projectes


Es tracten els àmbits vistos anteriorment i en quins agradaria treballar cadascú. S'aborden des de la perspectiva d'una manifestació de voluntat. Es demana que dins els sectors proposats (educació, salut i benestar, treball, participació, cohesió social, habitatge i mobilitat, ecologia i medi ambient) cada participant escrigui en una targeta en quins àmbits vol participar activament.


Isabel Fernández debat la falta d'un concepte de cultura, com encabir l'etiqueta de cultura. La resta de participants comenten si ja s'inclou com a cohesió social, participació, o bé salut i benestar. Es reivindica la presència de la categoria de cultura com a objectiu amb el qual es voi treballar directament en la majoria dels casos.


Aportacions

Maite – Té vinculació amb els sectors que li agraden. L'apassiona la participació ciutadana, ho intenta posar en pràctica de manera voluntària a la ràdio i a entitats socials. Busca la part creativa d'aquesta participació.


Charlotte – Vol seguir en la línia amb què les empreses canviïn des de dins i siguin més equitatives i amb un menor impacte, que siguin més inclusives des del punt de vista de l'empresa. Creu que hi ha empleats i futurs empleats que volen canviar el món i això fomentarà que els directius canviïn la mentalitat: el facility management.


Isabel – Vol emprar la cultura i la tecnologia per a transformar la societat, demostrar que els avenços tecnològics tenen poder transformador i que poden canviar la percepció d'Orwell sobre allò que "els robots i les màquines tindran el poder sobre la resta d'agents". Vol fomentar l'empoderament de l'individu perquè actuï.


Julián – En la línia de la Isabel, vol posar el gra de sorra en una societat més justa des de la comunicació. Vol una societat responsable, que entengui els problemes i que en conseqüència faci que ens puguem entendre de forma adequada. Entendre les causes i les possibles solucions per construir una massa critica és la base per a ell.


Xavier – Cerca buscar solucions i apropar el coneixement científic i la percepció ciutadana. Creu que en un context mediambiental cal posar sobre la taula tots els implicats, però també els afectats (malgrat que tinguin una certa desconeixença o reticència al darrere). Li agrada el tema de les llicències lliures, la transparència i l'obertura de dades com a facilitadores d'aquest consens.


Roser – Vol veure com es pot transformar la societat pels seus fills, crear i remoure consciències.


Francisco – És bon negoci focalitzar el que a un l'apassiona a partir d'una certa edat? Ell considera que sí i admet que la seva experiència l'ha enriquit profundament. Posa en èmfasi allò de transmetre a la societat el que surt bé, l'apassiona i vol seguir en el facility management; l'emprenedoria real i posar-se a la disposició d'institucions perquè siguin més sostenibles. Creu que estem en un punt en què s'ha perdut la finalitat de les coses i per a qui es fan, confia a recuperar l'essència i compartir-la.


Miguel – Fa allò que l'apassiona i hi ha dos vessants que fa que s'impliqui en FMIC; la transferència del coneixement (know how) i el fet de ficar-se dins l'organització fins que la gent aprèn, fer-ho des de dins i amb les persones.


Dolores – Està coneixent aquest món i creu que qualsevol persona que s'hi introdueix li cal un temps de coneixement i adaptació a aquesta visió.


Jordi – Li agraden els temes vinculats a la infància i creu que el debat que es té ja és de per si transformador de la societat. Suggereix que les empreses transformadores socials inverteixin en una nova escola des de zero; que segueixi la pedagogia "Waldorf", la qual segueix la filosofia finlandesa amb uns ritmes que potenciïn com es coneix i no quan (aquí és a uns ritmes estàtics). Assegura que és una proposta molt vinculada a l'ecologia i l'habitatge. Remarca la dificultat de concerts; advoca per la privacitat com a única sortida econòmica per aquesta proposta ara per ara.


Javier – Vol remarcar el que s'està parlant avui davant la Diputació de Barcelona o l'Àrea Metropolitana de Barcelona, recalca que som agents que estem per quedar-nos i s'ha d'escoltar-nos.


PART 3: Xerrada sobre les motivacions vers aquests projectes


Es debaten i apunten en targetes quines són les motivacions que realment farien treballar en un projecte col·laboratiu als participants. També un debat de barreres; què passa quan algú obre els projectes? Quan es vol compartir les il·lusions i buscar complicitats, quines motivacions i circumstàncies determinarien compartir o no les iniciatives amb la resta? Què es valora de la gent amb qui es vol treballar? Quins valors es busquen i quin grau de confiança o esforç? Quin és l'entorn amb el qual no es vol treballar en cap cas?


Aportacions

Maite – Comenta que sempre hi ha conflicte en el tema del filtre tecnològic i d'edats amb les entitats. El canvi social es pot dur a terme; hi ha molta gent que creu que la societat és i serà estàtica en el context actual. Remarca les dificultats de convèncer pel canvi de xip tecnosocial. A partir de la positivitat, creu que s'ha de fomentar la societat perquè eviti l'inconformisme. Vol fer veure una altra manera de pensar: no barallar-se amb el veí, sinó col·laborar i buscar el sentiment de pertinença i justícia social. Veu baralles entre afectats, això no la fa decaure i pretén crear complicitats i empatia per un suport mutu.


Charlotte – Cerca la confiança de les persones amb qui treballa, la qual cosa creu que demostra el compromís per la causa i el projecte. És important la implicació en el sentit que facin el que diguin i tinguin una coherència. No val venir i proposar idees, i després actuar en contra. També creu en els valors de les persones com a regla general, qualsevol persona pot aportar i això també fomenta la lluita contra la discriminació.


Isabel – La motiva el fet de trobar socis amb coneixements experts en algunes de les branques que ella ambiciona i que permeten que el projecte faci un salt molt més ràpid. Sempre s'ha de comptar amb la coincidència d'interessos i el compromís amb el projecte.


Julián – El motiva seguir projectes comunicatius diferents, tot sabent que els mitjans tradicionals imposen un discurs únic i als quals cal un canvi de rumb.


Xavier – Remarca diferències vers la Isabel en el sentit que posa per davant l'opinió de tots els implicats o afectats (sigui quina sigui la condició social o formació acadèmica). Creu que cal buscar canvis acceptables, concebibles i potencialment aplicables per tot l'entorn.


Roser – Incorporaria al projecte valors de respecte i d'igualtat. Creu que la base és que els interessats comparteixin interessos per damunt de la resta.


Francisco - Pensa en què hi hagi màxima implicació, la qual no té per què ser col·laboració. Arribat el moment, per ell és indispensable que es tinguin els recursos necessaris en tots els sentits: tècnics, econòmics... Aquest és el punt on es determina si una proposta és viable i si està sostinguda amb un compromís.


Miguel – Creu en la confiança i en la línia proposada per davant de contractes, i si hi ha desviacions és perquè hi ha objectius que afloren en comú.


Dolores – Confia en un bon ambient laboral, el treball en equip, les ganes de fer i la implicació.


Jordi – que hi hagi transformació social, responsabilitat socialcorporativa, bona i àmplia percepció del concepte familiar. No tot val per aconseguir l'objectiu.


PART 4: Xerrada sobre els incovenients vers la col·laboració en projectes

Es debat i s'apunta en targetes sobre allò amb què no es pot treballar, quines són les actituds que eviten que hi hagi predisposició a l'hora de cercar complicitats i col·laboracions.


Aportacions Maite – Es mostra contrària a la hipocresia vers la gent que diu coses "lletges", però també vers la gent que diu coses "maques" però a l'hora de la veritat només busca interessos propis. Evita l'egoisme i la passivitat.


Charlotte – Per a ella, la incapacitat de superar prejudicis i la falta d'humilitat.


Isabel – La falta de visió de conjunt, pèrdua de temps, deshonestitat, falta de responsabilitat, priorització d'interès propi.


Julián – En la línia de la resta, detesta la falsedat, l'egoisme, la cerca de beneficis propis, la mediocritat i els projectes que són fum i que no tenen una línia de concreció.


Xavier – Creu que l'estigmatització de col·lectius i l'exclusivitat pel que fa a creació, pel que fa a qui té la culpa dels problemes i pel que fa a tinença de dades (anti-transparència) haurien de ser els requisits a evitar a l'hora de projectes mediambientals o de mobilitat, que mouen grans pressupostos i afecten tants ciutadans.


Roser – Contra la negativitat, l'apatia i el despotisme.


Francisco – Es mostra en contra del pessimisme i l'abordament excessiu dels problemes, la falta d'humilitat i de transparència, i sobretot el descobriment dels vicis ocults quan el projecte està en un nivell madur.


Miguel – Contrari a la gent que predica i en fa una altra, a qui sempre veu problemes i mai oportunitats.


Dolores – En comú amb la resta, no treballaria amb gent passiva i amb falta d'iniciativa.


Jordi - Creu que el pitjor per a llançar aquests projectes és la falta d'ètica i d'entusiasme, de creure en el projecte.

Revisió humana pendent dels apunts corregits automàticament




el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: Facility Management, residus, sostenibilitat, medi ambient, documental, participació ciutadana, economia col·laborativa, Innovació social i tecnològica


Intervinents: Javier González, Maite Quartero, Charlotte Bouchin, Isabel Fernandez, Julián Altuna, Xavier Dengra, Roser Urban, Francisco Martínez, Miguel López, Dolores Romero, Jordi Pujol Serret

Persones mencionades:

Projectes mencionats: Orgull de Baix

Organitzacions mencionades: El Pati Produccions, Fundació Creafutur, Amical Wikimedia, FMIC, Camperol, PeixeSoftware, Citilab, Àrea Metropolitana de Barcelona, Quepo, Diputació de Barcelona

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Citilab-Cornellà · Pl. Can Suris s/n Cornellà de Llobregat

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal